Feeds:
Entrades
Comentaris

Els propers dies 3 i 4 de setembre els Miquelets del Regne de València participarem a les jornades de recreació a Olesa de Montserrat convidats pels germans de Miquelets de Catalunya.

FB_IMG_1467904794656

Per primera vegada en més de vint anys l’Homenatge als maulets torna a ser la festa de tots amb la participació de l’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. S’obri una nova era en la que recordar les heroïcitats dels maulets significa retrobar-se amb una ciutat que bregà pels seus privilegis i el progrés dels seus ciutadans. I no altra cosa. Perquè en aquell context de misèria posterior a la segona germania la majoria dels valencians abraçaren la casa d’Àustria per acabar amb les abusives càrregues senyorials. Així doncs, recordar Basset i als seus continaés reconèixer l’esperit de combat de camperols i menestrals desprotegits. Però també la lluita per la supervivència d’un regne la segona ciutat del qual era Xàtiva.

13047984_1697820450478053_7582246802872481992_o

Fotografia: Rafa Aguado.

L’Ajuntament ha donat un pas per normalitzar la festa. Doncs és això el que és.Una festa a la que s’ha anat afegint diverses associacions des de la pionera Escola de Danses, fins a la Muixeranga d’Alacant, la colla de dolçaina i tabal La Socarrà i nosaltres, els Miquelets. I que seguisca creixent el nombre de participants. Després de cinc anys d’entrebancs finalment hem pogut fer salves en honor als maulets, com es faria a qualsevol país normal que respecta els seus herois. És per això que era tant necessari institucionalitzar la festa. No podia vagar pel limb el símbol per excel·lència d’aquesta ciutat.

13041069_10153993098519845_850817970812286162_o.jpg

Fotografia: David Calatayud.

A més, conscients del primer centenari de la publicació del Clam dels socarrats de Miquel Duran de València li vam voler retre homenatge dramatitzant la seua lectura a la plaça de la Trinitat.

13071921_1696633543930077_7769801220485300562_o.jpg

Fotografia: Rafa Aguado.

13072627_10153993095774845_151077997557623752_o

Fotografia: David Calatayud.

Però els Miquelets només representem una part de l’espectacle. Hi havia també Pep Gimeno “Botifarra” qui va fer una magnífica interpretació del Tio Canya acompanyat del piano de Pau Chàfer. I els parlaments institucionals de l’alcalde i els tinents d’alcalde conduits pel periodista Kike Rosselló. El convidat d’enguany ha sigut Vicent Tortosa i des de l’escenari va fer una crida a la participació en el acte de tots els xativins i valencians. També ens acompanyà Fermí Font i Antoni Pitarch, directius de l’associació germana Socarrats de Vila-real.

 

IMG_7675.JPG

Fotografia: Ximo Corts.

Agraïm la participació i el seu suport a Jordi Vilardaga i a Xavier Jové, socis de Miquelets de Catalunya que vingueren a reforçar-nos a qui considerem germans perquè aquesta és també casa seua. Així com a les diverses televisions i portals que cobriren l’esdeveniment. Perquè ja mai més haurem d’amagar la nostra història i aquesta només ha fet que emergir.

13048113_10153993098579845_1407897997296853741_o.jpg

Fotografia: David Calatayud.

RECREACIÓ DE LA BATALLA D’ALMANSA

El segon acte de la jornada el va constituir la participació dels fusellers Desemparats a la recreació de la Batalla d’Almansa. Dissabte per la vesprada i diumenge feren vida de campament i participaren en dues escaramusses en petit format que feren tremolar les parets del nucli històric de la ciutat. Formant rengles amb el Regiment de la Diputació del General de Catalunya causaren una gran impressió entre el públic per les seues fortes descàrregues i la seua professionalitat. El proper any s’espera una recreació enorme, com les d’abans al batallòdrom.

MIQUEL DURAN copia

EL CLAM DELS SOCARRATS

He vist en somnis revoltar-se un poble:
passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra.

Som els bons fills de la terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.

Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
envaïren nostra terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l’odi sembrant,
l’odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Ni som fill bords, ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.

La sang vessada als camps d’Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d’Alacant.

I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats,
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, dels castellans.

Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.

Volem que els fills de la terra
s’exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians!

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Miquel Duran i Tortajada, més conegut com a Miquel Duran de València, neix a València el 20 d’agost de 1883.

La seva àmplia trajectòria nacionalista s’inicia l’any 1906 com a membre fundador i president de l’associació cultural i política València Nova i com a director del butlletí de la societat. En els següents anys forma part del grup que impulsa el Centre Regional Valencià (1907), l’Assemblea Regionalista Valenciana (1907), la Joventut Regionalista Valenciana (1907) i la Joventut Valencianista (1908) i és director de les publicacions “Lo Crit de la Pàtria” i “Renaiximent”, òrgans d’expressió de la Joventut Regionalista Valenciana i del Centre Regional Valencià, respectivament. Posteriorment, entre els anys 1913 i 1925, també col·labora a les revistes “València Nova”, “València” i “Pàtria Nova”, publicades per la Joventut Valencianista.

A començaments del segle XX, s’incorpora al valencianisme polític que en aquells moments comença. Aquest moviment aglutina una gran diversitat de posicions ideològiques i Miquel Duran s’identifica amb el sector més progressista. D’aquesta manera, l’any 1907 esdevé un dels responsables de la transformació de València Nova en Centre Regional Valencià, cosa que suposava incloure qüestions de caràcter polític com a objectius de l’entitat. En aquesta època l’autor també escriu les primeres composicions poètiques. Així, l’any 1906 obté, amb “Maig llevantí”, la Flor Natural a la Primera Festa de les Flors celebrada al Saló Columnari de la Llotja de València; el 1910, per “Paraules de consol”, la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona; amb “El poema de Maria, la bella hortolana” guanya, el 1913, la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat i el 1914 obté, amb “Himne de Pàtria i Amor”, l’Englantina dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat. Aquestes peces són incloses als poemaris Cordes vibrants, publicat l’any 1910, i Himnes i poemes, del 1916.

L’any 1910 es trasllada a Sabadell, on comença a treballar com a periodista i on funda el Diari de Sabadell, publicació que ell mateix dirigeix durant sis anys. Posteriorment passa a viure a Barcelona i allà continua la feina de periodista al diari La Publicitat, del qual també n’arribarà a ser director entre els anys 1920 i 1921. Més endavant es farà càrrec de la corresponsalia del diari El Sol de Madrid. Pel que fa a la feina editorial, l’any 1915 funda a Barcelona La Biblioteca València amb la voluntat de donar notorietat a la literatura valenciana. Als anys vint dirigeix la Biblioteca Europa de l’editorial Mentora de Barcelona. En aquesta col·lecció apareixen les traduccions de Blasco Ibáñez realitzades pel propi autor. A finals del 1918 Miquel Duran s’exilia a París per evitar la condemna de presó que un Consell de Guerra dicta contra ell arran d’una sèrie d’articles que escriu a La Publicitat. En aquests articles, on parla de les manifestacions populars a favor de l’autonomia que es viuen aquells dies a Barcelona, defensa les tesis autonomistes i denuncia les forces de l’ordre públic. L’any 1920 és amnistiat i torna a Barcelona. A partir del 1924 entra a formar part de la redacció deLa Veu de Catalunya.

Com a autor teatral publica, el 1926, L’amor i els lladres. Tot i que la majoria de títols que va escriure d’aquest gènere són inèdits, les seves obres van ser estrenades al Teatre Català Romea i al Teatre Català Novetats de Barcelona i al Teatre Alkázar de València amb bona acollida per part de crítica i públic.

L’any 1933 torna a València on -a banda de continuar les seves activitats periodístiques, literàries i nacionalistes- comença a treballar, fins a la postguerra, com a funcionari a l’Arxiu Municipal de la Ciutat. Durant la Guerra Civil Miquel Duran lluita a favor de la República i realitza la seva feina a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura. La seva producció poètica de temàtica bèl·lica s’aplega aGuerra, victòria, demà, publicat el mes d’octubre del 1938 dins dels actes de commemoració del VII Centenari de la Fundació del País Valencià. Un cop finalitzada la guerra, és cessat del càrrec que ostenta a l’Arxiu Municipal. Malgrat que no va a la presó, els darrers anys de la seva vida passa per moltes dificultats econòmiques degudes a la pèrdua de la feina de funcionari i a la impossibilitat de treballar com a periodista.

Miquel Duran de València mor el 28 de novembre de 1947.

Font: http://www.escriptors.cat

12990923_968735236568018_5808314863796610772_n

L’Homenatge als maulets a Xàtiva d’enguany serà especial per diversos motius. Per primera vegada en més de vint anys l’excel·lentíssim Ajuntament participarà com organitzador amb voluntat d’institucionalitzar-lo. A més, serà el primer cop en que els Miquelets del Regne de València dispararan salves d’honor en memòria dels defensors dels furs i de la segona ciutat del regne. Per primera vegada la Casa de la Ciutat col·labora amb els Miquelets en un acte solemne amb un significat tan important per a la memòria de Xàtiva.

Els actes començaran a les 11:00 hores amb les primeres salves de fuselleria a la plaça de la Trinitat.El sergent arengarà la tropa i començarà la desfilada solemne fins a la Plaça de Sant Francesc. Aleshores el general Basset dramatitzarà un discurs vibrant i tindran lloc les darreres salves en memòria dels maulets.

Participarà també  la Muixeranga d’Alacant, Pep Gimeno “Botifarra”, l’Escola de Danses local, així com la colla de dolçaina i tabal la Socarrà. El tradicional manifest corre a càrrec enguany de Vicent Tortosa.

Xàtiva, finalment, ha renascut de les seues cendres.

El passat diumenge els Miquelets del Regne de València vam participar a les III Jornades de recreació del Combat d’Arbúcies. Convidats pels Miquelets de Girona i l’Ajuntament d’Arbúcies vam passar una jornada de recreació amb la gran família austriacista.

12928293_10207726812301591_3668616470560436293_n

Els fets que commemoràrem es refereixen a l’emboscada que feren els austriacistes del Montseny i les Guilleries als borbònics valons que marxaven a reforçar al general Bracamonte. Aquests fets de l’hivern de 1714 delmaren els regiments d’Ostende i Newport provocant una desmesurada resposta per les autoritats filipistes que feren cremar la petita vila d’Arbúcies.

26137816032_24b2d64f43_o

Els Desemparats valencians formàrem amb Sant Narcís al flanc esquerre del combat, preparant l’emboscada on arrossegaríem als valons entre dos focs. Allà caiguérem a les espatlles dels valons com a llops famolencs. I suportàrem heroicament les canonades valones que en aquest cop interpretaren els artillers de Moià i l’esquadra d’Anjou dels Miquelets de Catalunya. Mentre que el flanc dret estava composat pels miquelets de Vilar i Ferrer que empenyien a l’enemic fins al parany on estàvem nosaltres.

25957344680_e3d1199633_o

12473933_253254845018395_3247428251114678895_o(1)

12971071_253253108351902_127630727996829026_o

Va ser una jornada memorable. Les victòries austriacistes no són nombroses i aquesta escaramussa és tota una fita històrica. A més, la divulgació dels fets van estar acompanyats d’un campament històric, degustacions gastronòmiques del 1714, passejades històriques i jocs inspirats a la Guerra de Successió. Què més podem demanar? Només una. Uniu-vos als miquelets. Menjareu calent i viureu jornades èpiques com aquesta.

25957380570_e4c3c014a7_o12891527_253254158351797_6178175796408269344_o

12916838_253252691685277_8669617608591194199_o

26137810472_ce952b5aa3_o

https://vimeo.com/161464777

https://www.youtube.com/watch?v=V1mPCqt3yho

PROVA VI copia

MIQUELETS ON TOUR MMXVI:

V̶i̶l̶a̶-̶r̶e̶a̶l̶,̶ ̶9̶ ̶d̶e̶ ̶g̶e̶n̶e̶r̶.
Arbúcies, 3 d’abril.
Homenatge als maulets, 23 d’abril.
Almansa, 24 d’abril.
La festa dels maulets, 17, 18 i 19 de juny.
La festa dels miquelets, 3 i 4 de setembre.

Donarem més detalls aviat. Alguns dels actes estan aprovats però no podem donar més dades ara mateix.

image

Arbúcies, gent d’astúcies. Matavalons, a cops de bastons. O almenys això diu el refrany que recorda la resistència dels arbuciencs durant la Guerra de Successió. Per sort enguany hem sigut convidats a la recreació històrica que commemora una victòria catalana, però també una derrota i unes conseqüències nefastes pels arbuciencs.  I que en qualsevol cas manifesta la voluntat d’un poble de foragitar als invasors absolutistes.

Així doncs els Desemparats enviarem una esquadra a l’emboscada del turó d’en Grau de Sala. I recordarem la victòria dels miquelets contra la columna borbònica que tractava d’ajudar al general Bracamonte. Això va ser un 14 de gener de 1714. Tanmateix, no oblidarem que mesos després la vila fou cremada. Doncs el que no pogueren 800 soldats ho aconseguirien 5.000. Una xifra desproporcionada que diu molt del coratge dels arbuciencs.

Us esperem a el proper diumenge 3 d’abril a Arbúcies.

Més informació a http://www.arbucies.cat

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 218 other followers

%d bloggers like this: