Feeds:
Entrades
Comentaris

 


1# D’on és vostè, fuseller? Com va conèixer els miquelets?
 

De Manises senyor! Doncs no ho tinc clar però diria que per xarxes socials com a associació. En persona va ser fa dos anys per estes dates, un 27 de gener a Quart de Poblet,  que vaig eixir corrents des de la universitat per assistir a la conferència sobre la crema del poble en 1706 en la que va col·laborar la associació. Tot i que podria haver estat abans si la pluja no haguera impedit l’acte de la entrada de Basset a València.

2# Era molt diferent el segle XVIII de l’actualitat? Com ho viu un fuseller? 

Certament sí. Estem acostumats a unes comoditats que, tot i ser senzilles, al segle XVIII son impensable. Pense per exemple en com s’afaitaven, amb navaixes amb fulles poc afilades o si no amb barbers que alhora feien la feina de dentista, o fins i tot com encendre’s la pipa! El fuseller ho viu de les formes més precaries de l’època.


3# Què heu après amb nosaltres? 

Buff! Una gran quantitat de coses. El món de la recreació és una trampa, perquè t’apropes per una tema o per un interés particular, però només entres acabes enxarciant-te i aprenent noves coses al intentar contextualitzar-ho tot, (diferències entre les classes socials, evolucions entre èpoques immediatament posteriors i anteriors,  entre països i les seues economies…). Així doncs per il·lustrar-ho, he aprés des de les evolucions tecnològiques dels fusells a com es vestien i com eren els vestits de les classes altes de principis del segle XVIII. Exagerant-ho, la recreació és un poc com la Viquipedia, que entres a per tindre uns certs coneixements sobre els judicis de Nuremberg i de cop i volta acabes llegint un article sobre José Rizal i la independència de Filipines. 

4# Quina ha sigut la seua millor experiència ? 

Doncs el conèixer recreadors d’uns altres països i en concret recorde un recreador italià que bromejava amb que era impossible que li guanyara perquè em treia quasi dos caps, després d’haver lluitat cos a cos amb ell en la meua primera Batalla d’Almansa. Pense que en general existix un esperit de germanor i de voluntad d’apendre dels altres molt bò. Tot i que he de d’afegir que també fa un goig enorme acabar d’uniformar-te completament, perquè és un procés costós -tant de temps com de diners- i crec que en això coincidirem tots els recreadors.


5# La màxima d’Al Tall “no s’ensenya a les escoles com van esclafar un país” segueix en vigor?  

Després dels vora vint anys que tindrà la cançò, ensenyar-se s’ensenya, però com un apèndix o unes poques línies a un paràgraf, i sempre des d’un punt de vista del determinisme peninsular, com que era qüestió de temps que les dos corones acabaren formant un estat. Llavors, no hi ha una reflexió profunda i honesta del que va suposar el conflicte com tampoc de les seues conseqüències. Tot açò des del meu punt de vista i la meua experiència com a alumne.


6# A nivell personal, quins aspectes li interessen més dins de la recreació històrica?

 He de dir que sent una curiositat enorme pels enginyers militars i pels oficials. No per un tema de poder, sino més bé per tots els aspectes d’estratègia, organització dels recursos, evolucions tecnològiques; en definitiva tot el que te relació amb la meua carrera d’enginyeria. Per exemple, si no recorde malament, molts dels sistemes de gestió i planificació que es desenvoluparen per a la Primera i Segona Guerra Mundial, s’utilitzen hui dia a les industries. Per ara encara em queda molt per apendre com a fuseller, però no descarte intentar fer carrera militar. (riu)
 
7# Si pogués triar, quin esdeveniment li agradaria recrear dintre de la Guerra de Successió que no s’ha dut a terme fins ara? Quin seria el motiu?

Uff! N’hi han un fum. Però en destacaría dos. El primer, a nivell internacional, sería la Batalla de Malplaquet. Trobe que estar sota les ordres del Duc de Marlborough i la magnitud de la fita, son dos bones raons. Si pensem més modestament, diria que una molt bona recreació del Setge de Sant Mateu perquè l’emplaçament és perfecte i podria estar molt bé. Ambdues son victores austracistes que crec que la moral de la tropa ho necessita.


8# Com prepara el seu personatge Luis Panadero?

Intente entendre les dimensions psicològiques i ideològiques del fuseller, el per què lluitaven o per què no fugien abans que enfrontar-se al enemic. També intente millorar l’equipament per fer l’experiència més fidel.


9# A banda de la Guerra de Successió, quin altre periode li agradaria recrear?

Les Guerres Carlistes. Eixa mescla explosiva d’antiliberalisme, catolicisme junt amb la qüestió foral. Una resistència acarnissada per romandre en un món que es modernitzava, em sembla tremendament romàntica i interessant. A més a més, avantpassats meus van ser carlistes i alguns van participar-hi, llavors recrear-les és una forma d’intentar compendre’ls com he dit adés. 


10# Si poguès parlar cinc minuts amb un personatge històric, siga o no de la Guerra de Successió, amb qui li agradaria fer-ho? Per algun motiu especial?

N’hi han tants que m’és impossible dir-ne un, així que diré uns sensenom. M’agradaria parlar amb els Brigadistes Internacionals. Gent que vivia a països tan llunyans com la Xina o els Estats Units d’Amèrica, i que per purs ideals participaren en una guerra que no era seua per combatre el feixisme. Crec que tenen moltes coses interessants a dir i molt actuals.


11# Recomane algun llibre en valencià als nostres lectors.

Sense cap mena de dubte recomane “Joan Baptista Basset. Vida i mort del líder maulet” de José L. Cervera Torrejón editat per 3i4. És un llibre que quan hom el tanca, no enten com la seua figura no té ni el reconeixement que deuria tindre, ni una pel·lícula de Hollywood. A mí, personalment m’emocionà la carta en la que decidix quedar-se.


Eduard: Moltes gràcies pel seu temps.

Luís Panadero: A vosaltres per la entrevista. 
Anuncis

cartell_marxa_civica-2019

Com ve siguent habitual, la primera participació del grup de recreació Miquelets del Regne de València és a Vila-real. El passat 12 de gener commemoràrem la crema de la vila per les tropes borbòniques del compte de Las Torres en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Enguany hem comptat amb la col·laboració especial de diversos recreadors de grups amics com la Coronela de Barcelona i Miquelets de Catalunya. Però el més significatiu ha sigut l’homenatge a les dones mortes en l’assalt i crema de Vila-real aquell 12 de gener de 2016 que coneguem gràcies a Benito Traver i els cronistes de la ciutat. La nostra intenció no només és rescatar de l’oblit les unitats militars austriacistes valencianes, sino que també ho és difondre i interpretar la llavor de les dones i la resta d’elements civils durant el conflicte.

Més recreadors, més recreadores i major potència de foc. Eixe és el camí i potser algun dia recreem l’assalt com la vila es mereix. Moltes gràcies a totes i a tots els que ho haveu fet possible.

Us deixem el vídeo resum de Xavier Manzanet.

48087295_1970265586414973_7492660504746262528_n

El 16 de gener de 1705 Joan Baptista Basset i Ramos feia entrada triomfal a València pel portal de Sant Vicent i lliurava el cap i casal al bàndol austriacista. Tres-cents tretze anys desprès, l’associació Miquelets del Regne de València hem tingut el privilegi de recrear el moment històric que fins aquest dia havia estat oblidat al calaix de la desmemòria.

Amb nosaltres han col·laborat els companys de BUM i Miquelets de Catalunya interpretant els paper de Melcior Gamir, jurat en cap del cap i casal el 1706, la seva acompanyant i un miquelet.

Posats a recrear l’entrada vam triar les Torres de Serrans, perquè el Portal de Sant Vicent fa molts anys que no existeix. Animem a les autoritats a col·laborar amb nosaltres a recuperar aquests episodis que suposaren la fi del regne de València, però també la lluita per un projecte pactista que passava per l’arxiduc Carles i rebutjava l’absolutisme borbònic que empobria el regne dels valencians.

044

Mariam Panadero

 

image (1).png

Mariam Panadero

 

_DSC5488.JPG

Mateu Sanchis

 

_dsc5463

Mateu Sanchis

_dsc5502

Mateu Sanchis

_DSC5476.JPG

Mateu Sanchis

_DSC5521.JPG

Mateu Sanchis

_DSC5528.JPG

Mateu Sanchis

image (7).png

Mariam Panadero

47430899_2175786389139717_2610175990852222976_o

Foto: A. Galán.

El passat dissabte 1 de desembre els Miquelets del Regne de València vam participar al XXXI Aplec de la Marina. Un esdeveniment que commemora la resistència austriacista davant els setges borbònics i la repressió patida durant la Guerra de Successió.

Tot i això el grup ve representant des de fa cinc anys l’entrada del Joan Baptista Basset a Dénia a les portes del castell. A més, des de l’any passat, ret homenatge no només als maulets, sino que també a Esperança Ramos, marquesa de Cullera i senyora de l’Albufera.

47189848_2175837019134654_637129235533660160_o.jpg

El jurat en cap i les dames del regiment, a la ofrena a Esperança Ramos.

La novetat més significativa ha sigut la incorporació de recreadores femenines. Un pas més endavant per recuperar la memòria de les dones durant la guerra de successió. Així doncs, vam presentar les noves socies i els seus vestits al carrer de la Bretxa al començament de l’acte. És molt significatiu que tothom coneix el vestit femení de finals del dihuit i tanmateix, el vestit femení valencià de principis de segle no és gens conegut entre el comú de la gent. Els miquelets i ara també miqueletes, obrim camí.

47141765_2175836732468016_2817557859674357760_o.jpg

Els soldats desemparats.

IMG-20181202-WA0005[1]

És una llàstima que aquests aplecs tinguen zero cobertura institucional. Potser l’etapa de major protagonisme de la ciutat, siga oblidada per aquestes. I no obstant això, hi van participar força col·lectius. Destacarem, com sempre, els nostres companys i socis d’Estrela Roja de Benimaclet. I el seu esforç per recuperar les músiques de principis de segle XVIII.

 

La festa va acabar a La Mistelera. On la germanor entre col·lectius va creixent. Tant de bo arribe el dia que es recree l’entrada del general Basset a Dénia amb més recursos. Entretant, nosaltres seguirem. Cada cop  amb major presència i rigor.

IMG-20181201-WA0042[1]

Amb els músics d’Estrela Roja de Benimaclet al castell de Dénia.

26840977_1477715965659703_1120571776756690656_o

programa-almansa-2018

30698186_1645340452240823_247421031424196608_o

0_30233_1

%d bloggers like this: