Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2014

Ara fa tres anys els miquelets vam posar el nostre gra de sorra per retre homenatge als maulets de Xàtiva. Ho vam fer a la nostra manera, com sabem fer-ho: donant vida als maulets. Dignificant-los. Mostrant com vestien, com anaven equipats i quines expressions podrien tindre. Totes aquelles coses que fins fa ben poc no trobàvem als llibres. Al 2012 vam sortir cinc. Amb més passió que possibilitats. Li posarem molt d’entusiasme. Al cap i a la fi, era la primera vegada que sortíem com a esquadra pròpia. El darrer 2013 va ploure lo mai vist. Hi vam dur cavalleria, però no es pot desafiar el cel. Havíem millorat, fins i tot havíem de fer salves. Però delegació de govern no va entendre que nosaltres tan sols participàvem a un acte cultural. I les salves no es van poder disparar.

A la plaça de la Trinitat.

A la plaça de la Trinitat.

Així doncs, arribà el 2014. El grup havia crescut i s’havia equipat millor. Incorporàrem a la colla de dolçainers Carabasses de València. Assajarem lo que no està escrit i passarem moltes hores documentant-nos. No en va, era l’esdeveniment més esperat de l’any.

Harca! Harca!

Harca! Harca!

Emociona l’ànima posar-se a la pell d’aquelles persones. O millor dit, aproximar-nos. Xàtiva no és ja el que era abans del fatídic 1707. Probablement, no ho torne a ser mai més. Això depen de la voluntat dels seus habitants. No correspon a un grup de recreació. Nosaltres tan sols fem pedagogia. I enguany representàvem l’entrada del general Joan Baptista Basset a la ciutat un any abans de la desfeta.

L’esquadra del Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats anava acompanyada de l’escola de danses de Xàtiva, amb una setantena de dansaires que sempre li han donat un color especial a l’esdeveniment. A més, enguany acompanyava a la Comissió 25 d’abril l’associació cultural Socarrats de Vila-real. Una ciutat socarrada que tantes i tantes coses té a veure amb la nostra estimada Xàtiva. Aquella va ser austriacista igual que Xàtiva. Va ser atacada pel Compte de las Torres, qui mesos després assetjà Xàtiva però no va poder conquerir-la, potser per insuficiència de tropes, sí. Però també cal dir que el comandant que la defensava en aquell moment era el general Basset i això són paraules majors. Fill de Vila-real va ser Carles Sarthou, cronista de Xàtiva que capgirà el Borbó durant els oscurs anys del franquisme. I sobretot, aquestes dues ciutats valencianes foren cremades pels enemics dels furs de València.

Fermin Font, president de l'AC Socarrats de Vila-real.

Fermin Font, president de l’AC Socarrats de Vila-real.

Les dones també agafaren les armes durant la Guerra de Successió.

Les dones també agafaren les armes durant la Guerra de Successió.

Un cop acabades les danses, el nostre general ens va traslladar als moments d’incertesa que visqueren els maulets. Amb paraules arrancades de discursos reals es va dirigir als allí presents per convocar-los a la defensa de la ciutat. Aquelles paraules parlaven de furs, però també de llauradors i de càrregues senyorials. El record dels agermanats estava molt present en la memòria dels xativins d’aquells anys.

La visió del timbaler de son general.

La visió del timbaler de son general.

Però els protagonistes d’aquesta història van ser persones amb noms i cognoms. I no parle de generals i oficials. Parlem dels Aparici, dels Pròxita, Llinàs, Grau, Bru, Tàrrega… i d’un munt de persones anònimes que donaren ses vides per dues coses: els furs i la lluita contra les càrregues senyorials.

Fusellers del Regiment dels Desemparats i de la Diputació del General.

Fusellers del Regiment dels Desemparats i de la Diputació del General.

Però sens dubte, el moment més emotiu va ser quan el sergent ordenà “genolls a terra” i la dolçaina dels Carabasses entonà la processó. La mateixa estampa que a Vila-real a la Torre Motxa a l’homenatge als maulets. Llavors és quan pasen tantes i tantes coses pel cap d’un valencià.

Al monument als maulets.

Al monument als maulets.

Els maulets estarien orgullosos d'aquests homes.

Els maulets estarien orgullosos d’aquests homes i dones.

Els treballs de documentació han sigut llargs. S’ha recreat fins al darrer detall.

1622130_10152414564294845_2260216098933599928_n

10294234_10152414564409845_6411290474163663684_n

Els fotògrafs han fet un excel·lent treball. Volem agrair el seu treball a David Calatayud i a Pau García per la seua cobertura i art el darrer cap de setmana. Doncs ens han deixat estampes ben boniques.

Xàquera miquelet i son general.

Xàquera miquelet. El terror de la Vall d’Albaida.

Una esquadra de valents i valentes.

Una esquadra de valents i valentes.

L'alferes de Bocairent.

L’alferes de Bocairent i el timbaler vinarosenc.

Miquelets del Regne de València. Antic convent de la Trinitat, hui arxiu municipal.

Miquelets del Regne de València. Antic convent de la Trinitat, hui arxiu municipal.

Continuarem treballant per la memòria dels maulets. Aquest estiu la lluita continua. Déu vos guard, dames i cavallers.

Anuncis

Read Full Post »

Un any més el Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats ha tornat a Almansa. El prestigiós esdeveniment internacional ha aconseguit reunir a més de quatre-cents recreadors i una vintena de tropes muntades. Aquest cop hem participat amb esquadra pròpia. Formant el flanc esquerre del rengle austriacista amb els hússars hongaresos i el Regiment de Sant Narcís. Així i tot, també hem aportat un soci per reforçar la infanteria de les Guàrdies Valones de les forces enemigues.

L'esquadra dels Desemparats marxa a la batalla.

L’esquadra dels Desemparats marxa a la batalla.

Ben matí els nostres fusellers plantaren la tenda al campament austriacista. Aviat es trobaren amb les tropes catalanes i uns aguerrits hússars hongaresos amb qui intercanviarem impressions hores abans de la fatalitat. Feren instrucció tot el matí sota un vent fortíssim i es prepararen per a l’arribada del general.

Muntant la tenda.

Muntant la tenda.

Després tastaren el darrer ranxo de sa vida i que al remat va ser millor del que s’havien pensat. Mengeu fort, perquè aquesta nit soparem a l’infern! – Els hi havia dit el sergent.

Infants de Dénia i de Sueca fan la ronda al campament.

Infants de Dénia i de Sueca fan la ronda al campament.

Després del ranxo arribà la cavalleria dels Desemparats. Havíem de fer front a la cavalleria borbònica i per això incorporàrem tropes muntades de la Vall d’Albaida. Amb canons i infants no guanyaríem, necessitàvem cavalls.

 

Oficial muntat al camp de batalla.

Oficial muntat al camp de batalla.

L’arribada del general va alçar els ànims. Però seria necessari molt més que això per guanyar la batalla.

El general Basset a lloms de Faruq.

El general Basset a lloms de Faruq.

Aleshores tocaren els timbals i marxarem en columna amb hússars i gironins cap a la batalla. Els homes forts marxaven confiats, però cansats. Doncs venien d’alçar el setge de Villena i no havien dormit gaire la nit anterior a Cabdet. No hi havia marxa enrere.

2014-04-26_BatallaDAlmansa_DSC8392

2014-04-26_BatallaDAlmansa_DSC8389

No em sorprendrà la mort. O sí?

No em sorprendrà la mort. O sí?

L’alferes va veure un antic amic seu que havíen reclutat les Guàrdies Valones. Va dubtar què fer, però va prevaldre l’amistat. Llavors el va deixar anar, si bé li va fer una forta abraçada. Seria la darrera per als dos.

Si s'hagueren adonat els sergents...

Si s’hagueren adonat els sergents…

Era l’hora i el general va arengar a la tropa. Recordeu els vostres pares! Perquè hui sereu lliures!! – No podia estar més equivocat…

El comandant encoratja els seus homes. Els servirà això a l'infern?

El comandant encoratja els seus homes. Els servirà això a l’infern?

Els fusellers fan un glop de mistela i preparen ses armes. No hi ha temps per a la por. Són ferotges com ells sols i es preparen per a la descàrrega. Farcits els rengles d’antics miquelets l’enemic té molt a témer. Carreguen ses armes i foc!!

El fum porta la nit a Almansa.

El fum porta la nit a Almansa.

Carregueu, companys.

Carregueu, companys.

Units per un somni.

Units per un somni.

La batalla s’acarnissa i la pluja de plom du als homes al cos a cos. No hi ha clemència. Les baionetes obrin els homes com la mantega. S’obrin les portes de l’infern.

1511463_627865717290407_5376436166302725007_o

La llibertat depèn de vosaltres.

La llibertat depèn de vosaltres.

10151996_584318225009723_8697356145985859759_n

 

De Dénia al cel. La glòria d'un maulet.

De Dénia al cel. La glòria d’un maulet.

I l'enemic ens passa per sobre.

L’enemic ens passa per sobre.

Però ja és tard, amb la cavalleria perduda el timbaler toca el dos. Els comandants no accepten la derrota. Cóm ha pogut passar?… Les coses es posen lletges. Ens farem forts a la muntanya. Cauran les places d’avantguarda.

Cóm ha pogut passar?...

Cóm ha pogut passar?…

I tu ho has donat tot per la terra…

Ai, fuseller de Vila-real... no et recordaran els llibres d'història...

Ai, fuseller de Vila-real… no et recordaran els llibres d’història.

Vegeu la batalla des del muntatge de Xavi Alba (Miquelets de Catalunya), el punt de vista d’un fuseller:

Més vídeos:

Read Full Post »

%d bloggers like this: