Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Abril de 2012

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Centenars de persones han assistit este matí de dissabte a Xàtiva per fer el tradicional homenatge a la resistència dels Maulets que van defensar la ciutat contra les tropes borbòniques de Felip V en l’any 1707.

En l’acte s’han realitzat les tradicionals ‘dansaes’, cant tradicional amb Pep Gimeno ‘Botifarra’ i la rondalla de l’Escola de Danses, a més d’una recreació històrica “Miquelets del Regne de València” sobre la resistència de la ciutat. La veu al manifest l’ha posada el periodista i escriptor Xavier Aliaga.

La jornada ha comptat amb la presència de nombrosos dirigents polítics i regidors de la ciutat i de la comarca, principalment del PSPV, Compromís i EU. Entre els assistents més destacats, han estat el diputat el secretari general del PSPV i diputat en el Congrés, Ximo Puig, i el també diputat a Madrid per Compromís Joan Baldoví.

Enllaços:

Discurs de l’Homenatge als Maulets

Televisió Comarcal Informatiu del dilluns 30 d’abril  Minut 10:56

Video 1

Video 2

Read Full Post »

L’associació Miquelets del Regne de València i la Comissió 25 d’Abril xativina, us conviden a participar a l’homenatge als Maulets que tindrà lloc a Xàtiva el dissabte 28 d’abril. La Diada del 25 d’abril commemora al País Valencià la derrota de la Batalla d’Almansa el 25 d’abril de 1707 i rendeix homenatge als valents que defensaren els nostres furs.

Participarem els Miquelets, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, l‘Escola de Danses de Xàtiva, la Colla de Botifarra, a més de tabalers i dolçainers.

Farem una desfilada pel carrer Moncada, trepitjant l’escenari de la cremà de Xàtiva, acompanyats de les dansaires i la seva música. Es farà una ofrena floral al Monument als Maulets i actuarà la colla de Botifarra a la Plaça de Sant Francesc.

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat divendres 20 d’abril va tindre lloc a La Llibreria la Costera de Xàtiva, el llibre “Dies d’Incertesa” amb la presència de l’autor J. Vicent Cerdà i a càrrec d’Eduard Beneyto i amb la participació de dos Miquelets reglats del Regiment Nostra Senyora Mare de Deu dels Desemparats.

Es tracta d’una representació teatral que tracta de les jornades prèvies a l’incendi de Vila-Real el 12 de gener de 1706, un dels successos que van ocórrer a la Guerra de Successió.

En “Dies de incertesa” es convinen els personatges històrics i ficticis i es reflecteixen escenes de mercat o del Consell de la Vila.

En l’obra es plasmen diverses exposicions d’escriptors, historiadors, arxivers, etc.

Des de la llibreria La Costera recalquen que es farà una breu escenificació de l’obra durant la presentació del llibre.

Video de l’acte

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Parlament a l’acte commemoratiu celebrat, el diumenge 22 d’abril de 2012, al “Castell de Montjuïc” (Barcelona):

Tal dia com avui, però 298 anys enrere, o sigui el 22 d’abril de 1714, va començar, a Barcelona, una jornada tranquil·la dintre de la situació de setge que ja feia mesos que durava. Només alguns trets entre els fusellers i a les avançades de les línies borbòniques. Tres batallons custodiaven la ciutat, tot vigilant portes, baluards, Palau i Castell de Montjuïc.

Aquella tarde, a Leucata, un indret prop del baluart de Santa Eulàlia (no gaire lluny d’aquí per cert) es va passar revista a les tropes que s’havien designat per tal d’acompanyar la bandera de Santa Eulàlia. Misser Rafael Casanova, Conseller en Cap, i com a cap de la “Coronela” (la milícia ciutadana) va donar ordre de marxa als distints batallons i, posat al capdavant, marxaren “amb pas militar” vers l’Arenal on es desenvoluparen diverses evolucions i exercicis, en presència del General Antoni de Villarroel, dels altres generals i oficials superiors i d’un nombrós “poble” (públic) que va acudir (talment com avui) a presenciar als seus conciutadans, disposats a sortir en defensa de la ciutat, sempre que ho ordenessin els seus dirigents.

Els moviments, iniciats pels granaders i seguits pels batallons de la “Coronela” fins arribar a comptar amb la participació de tota la força foren “precisos i exactes” i portaren a Villarroel a exclamar:

“Que farien si fossin veritables soldats !!!” 

En concloure l’acte els diversos batallons acompanyaren les banderes fins “la Casa de la Ciutat” dipositant-se a la capella. Aquella nit es va sentir un fort canoneig a la banda del Llobregat, activitat que va precedir l’entrada a port de dues fragates que foren rebudes amb grans mostres d’alegria per part de la ciutadania i, fins i tot, del Conseller en Cap que va acudir a port a rebre a Joan Miquel Berberena, cavallerís i assistent del Virrei de Mallorca, que era qui havia enviat les naus per tal de fer arribar a la ciutat assetjada diverses i importants cartes de l’Emperador. Llegides per Casanova, va ordenar amb la màxima urgència una reunió dels Comuns de la Diputació del General i Braç Militar, així com trameté avís al General Villarroel per tal de comunicar-los el contingut de les mateixes. També es va reunir, a banda, el savi “Consell de Cent” convocat “a la una de la matinada” a tocs de campana de la Catedral fet que encara va estendre més –entre la ciutadania- la sensació de que passava quelcom important.

Les cartes, del rei-emperador Carles i de l’emperadriu Elisabet Cristina, feien especial esment als acords presos a Rastatt (ciutat de l’actual lander alemany de Baden-Würtemberg) que desenvolupaven diversos aspectes dels successius Tractats d’Utrecht (als Països Baixos) i de la Pau signada entre els aliats i els borbònics. El més significatiu és que s’havia acordat la retirada de les tropes “estrangeres” del conflicte peninsular i això es va entendre, des de la ciutat, com un possible alleujament o, si més no, com un possible i immediat aixecament, d’un setge que, justament, estava sustentat en la presència de forces franceses.

Per celebrar aquestes bones notícies s’acordà que l’endemà (de fet, però, ja estaven a la matinada del 23 d’abril) i per ser Sant Jordi se celebraria un solemne “Te Deum” i, el dia següent, un altre a la Catedral, amb assistència del consistori dels Consellers i Prohoms del Consell de Cent, amb exposició del Santíssim Sagrament i destinant diverses quantitat a il·luminacions i d’altres festes “profanes” i que se celebressin 1.000 misses per tots els caiguts al setge, a les diverses esglésies i capelles de la ciutat.

Aquella nit la ciutat no va dormir gaire, mostrant gran satisfacció i joia, trets de salves, “Visques a Carles III”, música i d’altres demostracions d’eufòria col·lectiva.

Tot aquell enrenou va arribar a les guàrdies perimètriques i piquets avançats de fusellers que també participaren de la festa i dispararen les seves armes enmig de la sorpresa i estranyesa del campament enemic, on cregueren que igual es preparava algun intent de sortida i atac, per part de la ciutat … i que es va haver de mantenir en estat de màxima alerta tota la nit, sense poder esbrinar –amb claredat- el motiu d’aquelles demostracions de joia a que es lliurava la ciutat assetjada.

Va arribar la matinada del dia 23, Sant Jordi, i les cartes ja copiades i impreses es distribuïren per tota la ciutat, generant un nou clima de força i, sobretot, esperança. El General en Cap, Villarroel, acompanyat dels altres generals i Estat Major, va passar a felicitar als Comuns i Diputació, essent rebut amb la major deferència i donant-se les mes cordials felicitacions per les notícies i esperances d’aquelles “Cartes reials”.

Totes les institucions, plegades, acudiren a la celebració del Te Deum, oficiat per l’Il·lustre Francesc Barata, canonge de la Catedral, per bé que amb l’absència dels consellers de la ciutat, reunits per tractar assumptes d’alta importància per a la defensa de Barcelona.

Per la tarda, una nova trobada del consistori dels Diputats, Consellers municipals i Consell de Cent. Més tard es feu una “triple salva”, disparant amb bales, menys als quarters francesos. La ciutat, novament, es lliurava a les més diverses expressions d’alegria.

L’enemic, … mut de sorpresa i tement –novament- ser atacat. Va doblar guàrdies i va arribar a apressar alguns paisans sortits de la ciutat per tal d’interrogar-los sobre els motius d’aquell insospitat moviment.

A Ciutat, el primer batalló custodiava portes, el sisè els baluards i mitges llunes i el cinquè feia de “reten” a Palau.

I així, amigues i amics, va transcórrer la Diada de Sant Jordi del 1714.

Carles Serret i Bernús

Responsable de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Biògraf de “Rafael Casanova i Comes”

Read Full Post »

La llibreria “La Costera” en col·laboració amb els “Miquelets del Regne de València”, presentarà l’obra de teatre “Dies d’Incertesa” de Vicent Cerdà el proper divendres 20 d’Abril, a les 20:00h. Aquesta publicació representa la crema de Vila-real pels botiflers al gener de 1706. Els paral·lelismes i connexions amb la ciutat de Xàtiva són molts i de gran importància. Eduard, com a representant dels Miquelets del Regne de València, farà la introducció prèvia a la xerrada de l’autor, Vicent Cerdà.

Presentació a Vila-real, amb l'autor J. Vicent Cerdà Navarro (14/1/2011)

Les petites històries que possiblement van ocorrer 15 dies abans de l’atac de les tropes borbòniques del Comte de les Torres a Vila-real el 12 de gener de 1706, una batalla més en la Guerra de Successió. Una batalla perduda, en una guerra que es va perdre el 25 d’abril de 1707. I que 305 anys després, segons crec, segueix perduda. Escenes del mercat, del Consell de la Vila, del dinar de Sant Esteve, el 26 de desembre, personatges històrics mesclats amb altres ficticis. El llibre també recull diferents exposicions d’historiadors, lingüistes, arxivers, escriptors, directors de teatre, etc. I per acabar fragments de diferents obres històriques, de B. Traver, J. M. Miñana, el general Peterborough, el Marqués de San Felipe, que expliquen el que va ser el fet d’armes de l’atac i crema de Vila-real.

+INFO http://www.xtec.cat/~jcerda5/diesdincertesa.htm

Read Full Post »

Tal com ja havien denunciat els catalans del s. XVIII, ara s’ha demostrat que el testament de Carles II, en què es deixen els estats de la corona d’Espanya a favor de Felip V, és totalment fals. Ací us oferim la notícia que va aparèixer a la premsa a l’octubre del 2004.

Carles II

Carles II el Fetillat (Madrid 1661 - íd. 1700 ), monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, Lleó, Aragó, València, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i Milà i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1661-1665). Fou el darrer monarca de la Casa d'Àustria.

Dos periodistes italians sostenen que la signatura de Carles II en el seu testament a favor de Felip d’Anjou, amb el qual es va entronitzar a Espanya la dinastia Borbó, és fals. Es basen per a això en el peritatge efectuat per dos expert judicials en grafologia (Marina Tonini, del Tribunal de Verona, i Andrea Faiello, del Tribunal de Nàpols). Segons aquestes dades, el fals document hauria estat fabricat per emissaris del rei Lluís XIV després de la mort de Carles II per tal d’evitar que el tron passés a la família Habsburg.

L’obra, que porta el títol Secretum i que serà presentat a França i Holanda en pocs mesos, va ser escrita per Rita Monaldi i Francesco Sortie. Aquest llibre es basa en documents històrics descoberts en els arxius de la cancelleria francesa Quai d’Orsay i a la biblioteca Marucelliana de Florència, va precisar Francesco Sortie. Ambdós investigadors van ser els autors el 2001 del reeixit Imprimatur, sobre les intrigues de Lluís XIV al Vaticà.

Les proves pericials, va precisar Sortie, han estat dipositades davant un notari vienès, de tal manera que puguin ser consultades per totes aquelles persones que ho desitgin. Secretum sortirà a Holanda i després a França en pocs dies. “No serà publicat a Itàlia perquè vam ser víctimes d’un sabotatge per part del Vaticà després d’haver llançat Imprimatur”, va admetre Sortie. “Vam decidir deixar de publicar a Itàlia”, van assegurar els autors, els quals resideixen de forma estable a Viena. També van assenyalar que el manuscrit no ha estat ofert encara a Espanya, on només s’han plantejat buscar editor després que sortís a Holanda i França.

Circumstàncies històriques

Carles II, fill de Felip IV i Mariana d’Àustria, el regnat del qual va ser un veritable desastre, no va tenir descendència. I a la seva mort li va succeir el 1700 Felip V -nét del rei francès Lluís XIV-, encara que al tron espanyol li li va sortir un altre pretendent: l’arxiduc Carles d’Àustria, descendent també d’una princesa espanyola.

Aquest enfrontament dinàstic va donar lloc a una contesa general a Europa, coneguda com a guerra de Successió, en què França va donar suport a Felip V, i Anglaterra, Holanda, Àustria, Portugal, Savoia i part de la Corona d’Aragó es van alinear amb l’arxiduc Carles.

Sostenen els autors que “si Carles II hagués escollit un Habsburg -com pensava-, Joan Carles de Borbó no seria avui dia en el tron d’Espanya”.

A Secretum, segons va explicar Sortie, s’elucubra que el suposat fals testament el van “arreglar” emissaris de Lluís XIV per impedir l’accés al tron d’un Habsburg austríac, amb la col·laboració de la italiana Maria Mancini, néta del cardenal Mazzarino, que Lluís XIV havia pretès antigament.

Rebel · lió (FONT)

Al museu de l’Almodí de Xàtiva es pot veure el retrat de Felip V cap per avall. D’aquesta manera els xativins castiguen al rei Borbó per haver ordenat l’incendi de Xàtiva, i haver-li robat el nom i la història. "Por sus actos les conocerás", diuen els propis espanyols... i ja veiem de quin peu calçava aquest Felipe.

Read Full Post »

L’hora de començament dels actes s’avança a les 11:30 del matí.

Normalment les colles es concentren abans a la Porta del Lleó. El parlament serà a càrrec de l’escriptor xativí Xavier Aliaga i el cantaor Pep Gimeno “El Botifarra” ha confirmat la seva participació.

L’Associació de Recreació Històrica Miquelets del Regne de València, enviarà també una representació del Regiment de la Mare de Déu dels Desamparats, per fer tremolar a tots els botiflers.

Glòria als nostres herois!

Saturday 28th of April 2012, the parade will begin at 11:30 am from nº28 of Montcada Street, Xàtiva

L’associació Miquelets del Regne de València i la Comissió 25 d’Abril xativina, us conviden a participar a l’homenatge als Maulets que tindrà lloc a Xàtiva el dissabte 28 d’abril. La Diada del 25 d’abril commemora al País Valencià la derrota de la Batalla d’Almansa el 25 d’abril de 1707 i rendeix homenatge als valents que defensaren els nostres furs.

Participarem els Miquelets, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, l’Escola de Danses de Xàtiva, la Colla de Pep Gimeno “El Botifarra”, a més de tabalers i dolçainers.

Farem una desfilada pel carrer Montcada, trepitjant l’escenari de la cremà de Xàtiva, acompanyats de les dansaires i la seva música. Es farà una ofrena floral al Monument als Maulets i actuarà la colla de Botifarra a la Plaça de Sant Francesc.

Clica ACÍ per accedir a l’event en Facebook / Facebook event access

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: