Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘1714’

 


1# D’on és vostè, fuseller? Com va conèixer els miquelets?
 

De Manises senyor! Doncs no ho tinc clar però diria que per xarxes socials com a associació. En persona va ser fa dos anys per estes dates, un 27 de gener a Quart de Poblet,  que vaig eixir corrents des de la universitat per assistir a la conferència sobre la crema del poble en 1706 en la que va col·laborar la associació. Tot i que podria haver estat abans si la pluja no haguera impedit l’acte de la entrada de Basset a València.

2# Era molt diferent el segle XVIII de l’actualitat? Com ho viu un fuseller? 

Certament sí. Estem acostumats a unes comoditats que, tot i ser senzilles, al segle XVIII son impensable. Pense per exemple en com s’afaitaven, amb navaixes amb fulles poc afilades o si no amb barbers que alhora feien la feina de dentista, o fins i tot com encendre’s la pipa! El fuseller ho viu de les formes més precaries de l’època.


3# Què heu après amb nosaltres? 

Buff! Una gran quantitat de coses. El món de la recreació és una trampa, perquè t’apropes per una tema o per un interés particular, però només entres acabes enxarciant-te i aprenent noves coses al intentar contextualitzar-ho tot, (diferències entre les classes socials, evolucions entre èpoques immediatament posteriors i anteriors,  entre països i les seues economies…). Així doncs per il·lustrar-ho, he aprés des de les evolucions tecnològiques dels fusells a com es vestien i com eren els vestits de les classes altes de principis del segle XVIII. Exagerant-ho, la recreació és un poc com la Viquipedia, que entres a per tindre uns certs coneixements sobre els judicis de Nuremberg i de cop i volta acabes llegint un article sobre José Rizal i la independència de Filipines. 

4# Quina ha sigut la seua millor experiència ? 

Doncs el conèixer recreadors d’uns altres països i en concret recorde un recreador italià que bromejava amb que era impossible que li guanyara perquè em treia quasi dos caps, després d’haver lluitat cos a cos amb ell en la meua primera Batalla d’Almansa. Pense que en general existix un esperit de germanor i de voluntad d’apendre dels altres molt bò. Tot i que he de d’afegir que també fa un goig enorme acabar d’uniformar-te completament, perquè és un procés costós -tant de temps com de diners- i crec que en això coincidirem tots els recreadors.


5# La màxima d’Al Tall “no s’ensenya a les escoles com van esclafar un país” segueix en vigor?  

Després dels vora vint anys que tindrà la cançò, ensenyar-se s’ensenya, però com un apèndix o unes poques línies a un paràgraf, i sempre des d’un punt de vista del determinisme peninsular, com que era qüestió de temps que les dos corones acabaren formant un estat. Llavors, no hi ha una reflexió profunda i honesta del que va suposar el conflicte com tampoc de les seues conseqüències. Tot açò des del meu punt de vista i la meua experiència com a alumne.


6# A nivell personal, quins aspectes li interessen més dins de la recreació històrica?

 He de dir que sent una curiositat enorme pels enginyers militars i pels oficials. No per un tema de poder, sino més bé per tots els aspectes d’estratègia, organització dels recursos, evolucions tecnològiques; en definitiva tot el que te relació amb la meua carrera d’enginyeria. Per exemple, si no recorde malament, molts dels sistemes de gestió i planificació que es desenvoluparen per a la Primera i Segona Guerra Mundial, s’utilitzen hui dia a les industries. Per ara encara em queda molt per apendre com a fuseller, però no descarte intentar fer carrera militar. (riu)
 
7# Si pogués triar, quin esdeveniment li agradaria recrear dintre de la Guerra de Successió que no s’ha dut a terme fins ara? Quin seria el motiu?

Uff! N’hi han un fum. Però en destacaría dos. El primer, a nivell internacional, sería la Batalla de Malplaquet. Trobe que estar sota les ordres del Duc de Marlborough i la magnitud de la fita, son dos bones raons. Si pensem més modestament, diria que una molt bona recreació del Setge de Sant Mateu perquè l’emplaçament és perfecte i podria estar molt bé. Ambdues son victores austracistes que crec que la moral de la tropa ho necessita.


8# Com prepara el seu personatge Luis Panadero?

Intente entendre les dimensions psicològiques i ideològiques del fuseller, el per què lluitaven o per què no fugien abans que enfrontar-se al enemic. També intente millorar l’equipament per fer l’experiència més fidel.


9# A banda de la Guerra de Successió, quin altre periode li agradaria recrear?

Les Guerres Carlistes. Eixa mescla explosiva d’antiliberalisme, catolicisme junt amb la qüestió foral. Una resistència acarnissada per romandre en un món que es modernitzava, em sembla tremendament romàntica i interessant. A més a més, avantpassats meus van ser carlistes i alguns van participar-hi, llavors recrear-les és una forma d’intentar compendre’ls com he dit adés. 


10# Si poguès parlar cinc minuts amb un personatge històric, siga o no de la Guerra de Successió, amb qui li agradaria fer-ho? Per algun motiu especial?

N’hi han tants que m’és impossible dir-ne un, així que diré uns sensenom. M’agradaria parlar amb els Brigadistes Internacionals. Gent que vivia a països tan llunyans com la Xina o els Estats Units d’Amèrica, i que per purs ideals participaren en una guerra que no era seua per combatre el feixisme. Crec que tenen moltes coses interessants a dir i molt actuals.


11# Recomane algun llibre en valencià als nostres lectors.

Sense cap mena de dubte recomane “Joan Baptista Basset. Vida i mort del líder maulet” de José L. Cervera Torrejón editat per 3i4. És un llibre que quan hom el tanca, no enten com la seua figura no té ni el reconeixement que deuria tindre, ni una pel·lícula de Hollywood. A mí, personalment m’emocionà la carta en la que decidix quedar-se.


Eduard: Moltes gràcies pel seu temps.

Luís Panadero: A vosaltres per la entrevista. 

Read Full Post »

14231141_1202611126468096_340327842613410478_o

Fotografia: Raquel Piñol.

Els passats dies 3 i 4 els Miquelets del Regne de València vam tenir l’ocasió de participar a la Festa dels Miquelets a Olesa de Montserrat. La festa consisteix en un aplec de recreadors de la Guerra de Successió  que retornen per un cap de setmana la ciutat a l’ambient que es vivia al segle XVIII.

14195371_10206876673410612_7004656327501289523_o

El fuseller desemparat Josep Femenia obri foc a l’enemic. Fotografia: Carles Quintana.

14195237_1199173663478509_6895093661708721210_o

A terra! Fotografia: La festa dels miquelets.

Amb més de quaranta activitats, la Festa dels Miquelets està considerada com una de les millors festes de Catalunya. Tot i que els combats representen el punt fort de la festa hi trobem des de presentacions de llibres fins actuacions musicals; de representacions teatrals de consells de guerra a la captura del capità botifler Maria. Fins i tot escamots amb la complicitat del poble que interaccionen amb els negocis del poble. Digne de veure-ho.

14289868_10208716286562346_5427344403810984119_o

Fotografia: Agustí Boada.

14231847_10206886628499483_7359155280538732331_o-1

Fusellers desemparats Manyes i Vidal. Fotografia: Carles Quintana.

A més, allò que dóna un caràcter especial a la festa és la participació ciutadana, des dels infants a les seues mares i pares. Tallers musicals, viure la vida d’un soldat, els sopars amb coberts del XVIII. I la professionalitat dels recreadors que actuen com a persones del segle XVIII des que es vesteixen fins que finalitzen els actes. Això implica desmuntar les armes amb tornavisos d’època, encendre el foc amb pedrenyal o passar el temps lliure juagant amb naips de llavors i fumar tabac holandès amb pipa d’argila.

14138860_1199168613479014_2331890382777475782_o

La lleva obeeix les ordres del Marquès del Poal sota la mirada del general Basset i el coronel Amill.

14196144_10206875931312060_429626844936275550_o

Al temps d’esplai surten les pipes d’argila. Fotografia: Carles Quintana.

Hi va haver combat obert i urbà. Però el moment més emotiu va ser l’homenatge a les víctimes austriacistes caigudes a Olesa durant la Guerra de Successió i a Joan Tosas, company de recreació estimat a pels recreadors de tot l’Estat per la seua hospitalitat i calidesa humana que va faltar no fa gaire temps.

14257480_10206886627539459_5732495490321551702_o

Consell de Guerra. – Plegarem o atacarem? – Atacarem! Fotografia: Carles Quintana.

14310562_10206875946272434_2452795157737681073_o

– Senyor, beneisca aquests homes i dónes perquè saben molt bé el que van a fer.

Doncs allà vam ser els Desemparats i el general Basset vivint la vida del soldat del divuit. Disparant pólvora a dojo i experimentant quines condicions suportaven. El repte, però, és traslladar i adaptar aquesta festa al País Valencià. El projecte el veureu al 2017.

Donec perficiam.

 

Read Full Post »

El passat diumenge els Miquelets del Regne de València vam participar a les III Jornades de recreació del Combat d’Arbúcies. Convidats pels Miquelets de Girona i l’Ajuntament d’Arbúcies vam passar una jornada de recreació amb la gran família austriacista.

12928293_10207726812301591_3668616470560436293_n

Els fets que commemoràrem es refereixen a l’emboscada que feren els austriacistes del Montseny i les Guilleries als borbònics valons que marxaven a reforçar al general Bracamonte. Aquests fets de l’hivern de 1714 delmaren els regiments d’Ostende i Newport provocant una desmesurada resposta per les autoritats filipistes que feren cremar la petita vila d’Arbúcies.

26137816032_24b2d64f43_o

Els Desemparats valencians formàrem amb Sant Narcís al flanc esquerre del combat, preparant l’emboscada on arrossegaríem als valons entre dos focs. Allà caiguérem a les espatlles dels valons com a llops famolencs. I suportàrem heroicament les canonades valones que en aquest cop interpretaren els artillers de Moià i l’esquadra d’Anjou dels Miquelets de Catalunya. Mentre que el flanc dret estava composat pels miquelets de Vilar i Ferrer que empenyien a l’enemic fins al parany on estàvem nosaltres.

25957344680_e3d1199633_o

12473933_253254845018395_3247428251114678895_o(1)

12971071_253253108351902_127630727996829026_o

Va ser una jornada memorable. Les victòries austriacistes no són nombroses i aquesta escaramussa és tota una fita històrica. A més, la divulgació dels fets van estar acompanyats d’un campament històric, degustacions gastronòmiques del 1714, passejades històriques i jocs inspirats a la Guerra de Successió. Què més podem demanar? Només una. Uniu-vos als miquelets. Menjareu calent i viureu jornades èpiques com aquesta.

25957380570_e4c3c014a7_o12891527_253254158351797_6178175796408269344_o

12916838_253252691685277_8669617608591194199_o

26137810472_ce952b5aa3_o

Read Full Post »

image

Arbúcies, gent d’astúcies. Matavalons, a cops de bastons. O almenys això diu el refrany que recorda la resistència dels arbuciencs durant la Guerra de Successió. Per sort enguany hem sigut convidats a la recreació històrica que commemora una victòria catalana, però també una derrota i unes conseqüències nefastes pels arbuciencs.  I que en qualsevol cas manifesta la voluntat d’un poble de foragitar als invasors absolutistes.

Així doncs els Desemparats enviarem una esquadra a l’emboscada del turó d’en Grau de Sala. I recordarem la victòria dels miquelets contra la columna borbònica que tractava d’ajudar al general Bracamonte. Això va ser un 14 de gener de 1714. Tanmateix, no oblidarem que mesos després la vila fou cremada. Doncs el que no pogueren 800 soldats ho aconseguirien 5.000. Una xifra desproporcionada que diu molt del coratge dels arbuciencs.

Us esperem a el proper diumenge 3 d’abril a Arbúcies.

Més informació a http://www.arbucies.cat

Read Full Post »

 

 

 

 

Conferències 25 d’Abril organitzades per

l’ADR de Geografia i Història

 

Conferències 25 d'Abril

 

Facultat de Geografia i Història

de la Universitat de València

 

 

 

 

 

 

 

Read Full Post »

El llibre Les dones del 1714, de Patrícia Gabancho, posa de manifest el protagonisme de la població femenina en la defensa dels drets i de les llibertats durant la Guerra de Successió.

Les dones de la Guerra de Successió foren tan valentes com els homes. Ara surt un monogràfic de Patrícia Gabancho sobre les dones al 1714. Glòria a elles!

Read Full Post »

Extret de bbv.cat
 born

La pel·lícula ‘Born’, ambientada en la guerra de Successió, ha començat a rodar les primeres escenes a Barcelona. El projecte, dirigit per l’italià Claudio Zulian, recrearà les petites històries de Barcelona durant els anys que va durar la guerra, i compta amb la col·laboració d’alguns ciutadans sense experiència en el cinema. La pel·lícula es presentarà al públic la tardor de 2014.

El barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera acull des d’aquest dilluns el rodatge de les escenes que es produeixen a la ciutat, després que a l’estiu se’n rodessin les escenes de camps i paisatges. Lesescenes d’interiors es gravaran al Castell de Godmar i a la masia de Can Miravitges, ambdues a Badalona. El rodatge de ‘Born’ s’allargarà fins al 28 de novembre.

La pel·lícula, guionitzada pel també director Claudio Zulian, està basada en el llibre ‘La ciutat del Born’, de l’historiador i director del projecte d’El Born Centre CulturalAlbert Garcia Espuche. Zulian afirma que en conèixer la feina de Garcia Espuche “no podia fer més que enamorar-se”. A més, va completar la feina de documentació amb escrits d’artesans europeus i textos de Rousseau, nascut a l’època.

La música de ‘Born’ serà el resultat de les investigacions del director actual del Museu de la Música de Barcelona, Jaume Ayats, i representarà les melodies i cançons que cantaven els barcelonins de l’època.

El film explicarà les històries del calderer Bonaventura Alberni, la seva germana i el seu amant, que van viure al desaparegut barri del Bornet els primers anys del segle XVIII. Els personatges principals els interpretaran Marc Martínez, Vicky Luengo i Josep Julien, entre d’altres. L’objectiu inicial del director i la productora va ser tenir una majoria de personatges secundaris interpretats per ciutadans barcelonins sense experiència al cinema. Les dificultats de producció del film, però, han reduït aquests personatges a un grup de dones assalariades d’una manufactura de l’època.

En paraules de Claudio Zulian, ’Born’ és “una pel·lícula atípica”, que s’allunya de les produccions basades en el segle XVIII que mostren “vestits i luxe” per mostrar la vida de la gent de carrer, “el naixement de l’individu modern, sense déu ni rei, que ho mesura tot amb diners”. Zulian entén les històries quotidianes com un preludi poc visible dels grans canvis socials.

Una vegada rodada, ‘Born’ es presentarà als festivals l’estiu de 2014 i es presentarà al públic durant la tardor.

Claudio Zulian va rebre l’any 2010 el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional de Cultura pel documental ‘A través del Carmel’.

Read Full Post »

Referències visuals pel film. Il·lustració de Guillem HP

Referències visuals pel film. Il·lustració de Guillem HP

Cada poble té les seues històries a través de les quals s’explica a sí mateix, es relaciona amb el món i recorda el seu passat. Vivim temps assenyalats, temps importants que definiran el nostre futur les properes generacions. No és d’estranyar, doncs, l’interès per conèixer com hem arribat fins aquí; la necessitat d’entendre perquè ens sentim de la manera com ens sentim.

La minisèrie 1714 recrea el món i la societat d’aquella època i explica una història que comprèn els darrers vuit anys del conflicte fins arribar al setge a Barcelona.

És la primera vegada que, des del món audiovisual, es fa un exercici d’imaginació semblant, i certament la primera vegada que es fa amb tanta ambició; mostrant com vivien aquells que ens han precedit.

+INFO ací: http://www.verkami.com/projects/7204-1714-el-preu-de-la-llibertat

Read Full Post »

valencians1714

“Durant l’11 de Setembre de 1714, milers de valencians de tots els estaments socials van participar valerosament en la defensa de Barcelona agrupats en els Regiments de Sant Vicent Ferrer i dels Desamparats, però també en diferents companyies d’estudiants i artesans formant part de les hosts de catalans, mallorquins i aragonesos, últims combatents de la Llibertat. Entre ells va destacar el general Joan Baptista Basset, natural d’Alboraia, qui com a comandant en cap de l’artilleria del Exercit de Catalunya va resistir fins al final i com tantes altres va ser torturat i empresonat.

Molts valencians van morir en la defensa de Barcelona i es troben enterrats en el Fossar de les Moreres. Les actuals autoritats valencianes i el seu president, en afirmar que els valencians no tenim gens que commemorar eixe dia, i en prohibir qualsevol acte de record i reivindicació nacional l’11 de setembre al territori que governa, demostra una vergonyós desconeixement de la història dels valencians i una actitud dictatorial, condemnant a l’oblit a molts dels nostres herois anònims que van lluitar i van morir en defensa de les nostres llibertats nacionals.

Barcelona com Almansa simbolitzen la pèrdua d’autogovern i llibertat, l’enfosquiment dels nostres orígens, el segrest de la nostra identitat i història i al mateix temps expressen la voluntat de recuperació de nostra més antiga identitat i raó de ser.

I com diu Al Tall en el seu romanç del cec, “si voleu seguir, en els llibres està tot escrit”.

Sempre en la memòria!

Per a llegir l’article sencer:
http://valenciaidentitaria.blogspot.com.es/2013/09/sempre-en-la-memoria.html

Read Full Post »

L’il·lustrador barcelonés Guillem H. Pongiluppi ha aconseguit reconstruir i actualitzar una de les pintures més significatives que retien homenatge a la heroica resistència de Barcelona durant la Guerra de Successió. Aquesta obra és l’Onze de setembre i el seu autor Antoni Estruch.

Estruch fou un representant destacat de la pintura històrica catalana conegut sobretot per dues de les seues obres més apasionades: el Corpus de Sang i l’Onze de setembre. La darrera inmortalitza el moment de la caiguda del Conseller en Cap Rafael de Casanova al setge de Barcelona, durant la Guerra de Successió.

Imatge

Reconstrucció d’en Guillem H. Pongiluppi. Amb l’ajut de Miquelets de Catalunya, Girona i Moià.

Aquesta obra apassionada representa la lluita a ultrança del poble català contra la tirania de Castella, qui va imposar a sang i foc al successor del darrer dels austries menors amb les conseqüències que tots sabem: pèrdua d’autogovern i procés de castellanització. Aquest era el lema de les Reials Guàrdies Catalanes, donec perficiam, fins a reeixir. I també tindria el seu mirall a la heroica resistència de la ciutat de Xàtiva, cremada i arrasada set anys abans pels mateixos ideals.

Imatge

Antoni Estruch, l’onze de setembre de 1714.

Aquesta vegada, en Guillem H. Pongiluppi ha aconseguit recrear el quadre amb personatges de carn i os. Amb els consells de l’historiador Francesc Xavier Hernàndez, ha disposat sobre un escenari a un munt de recreadors catalans (Miquelets de Catalunya, Girona i Moià) i ha actualitzat la pintura. Així doncs, ha substituït les tradicionals barretines i vestits de pagesos pels vestits dels distints regiments reglats que defensaren la Barcelona de 1714.

Imatge

Fotografia propietat de la família H. Pongiluppi. Disposant els recreadors per a inmortalitzar-los.

Algun dia veurem una obra semblant de Xàtiva? Esperem que sí. Els Miquelets del Regne de València estem disposats. De moment ens quedem amb el retrat del general Basset que va fer Manolo Boix. El temps dirà. Però nosaltres anem treballant.

Read Full Post »

Older Posts »

A %d bloguers els agrada això: