La Festa dels Miquelets MMXVI

Fotografia: Raquel Piñol.

Els passats dies 3 i 4 els Miquelets del Regne de València vam tenir l’ocasió de participar a la Festa dels Miquelets a Olesa de Montserrat. La festa consisteix en un aplec de recreadors de la Guerra de Successió  que retornen per un cap de setmana la ciutat a l’ambient que es vivia al segle XVIII.

El fuseller desemparat Josep Femenia obri foc a l’enemic. Fotografia: Carles Quintana.

A terra! Fotografia: La festa dels miquelets.

Amb més de quaranta activitats, la Festa dels Miquelets està considerada com una de les millors festes de Catalunya. Tot i que els combats representen el punt fort de la festa hi trobem des de presentacions de llibres fins actuacions musicals; de representacions teatrals de consells de guerra a la captura del capità botifler Maria. Fins i tot escamots amb la complicitat del poble que interaccionen amb els negocis del poble. Digne de veure-ho.

Fotografia: Agustí Boada.

Fusellers desemparats Manyes i Vidal. Fotografia: Carles Quintana.

A més, allò que dóna un caràcter especial a la festa és la participació ciutadana, des dels infants a les seues mares i pares. Tallers musicals, viure la vida d’un soldat, els sopars amb coberts del XVIII. I la professionalitat dels recreadors que actuen com a persones del segle XVIII des que es vesteixen fins que finalitzen els actes. Això implica desmuntar les armes amb tornavisos d’època, encendre el foc amb pedrenyal o passar el temps lliure juagant amb naips de llavors i fumar tabac holandès amb pipa d’argila.

La lleva obeeix les ordres del Marquès del Poal sota la mirada del general Basset i el coronel Amill.

Al temps d’esplai surten les pipes d’argila. Fotografia: Carles Quintana.

Hi va haver combat obert i urbà. Però el moment més emotiu va ser l’homenatge a les víctimes austriacistes caigudes a Olesa durant la Guerra de Successió i a Joan Tosas, company de recreació estimat a pels recreadors de tot l’Estat per la seua hospitalitat i calidesa humana que va faltar no fa gaire temps.

Consell de Guerra. – Plegarem o atacarem? – Atacarem! Fotografia: Carles Quintana.

– Senyor, beneisca aquests homes i dónes perquè saben molt bé el que van a fer.

Doncs allà vam ser els Desemparats i el general Basset vivint la vida del soldat del divuit. Disparant pólvora a dojo i experimentant quines condicions suportaven. El repte, però, és traslladar i adaptar aquesta festa al País Valencià. El projecte el veureu al 2017.

Donec perficiam.

 

Read Full Post »

Tricentenari de la batalla de l’onze de setembre amb els Miquelets.

Tres-cents anys després els valencians hem tornat a Barcelona. I ho hem fet per recordar i dignificar aquells herois. Aquells que marxaren del seu maltret país per tractar d’alliberar el Principat de l’absolutisme dels Borbons. Doncs el pas següent seria tornar a casa per recuperar el Regne de València. Però açò mai va succeir.

Llests per escoltar la Muixeranga.

Amb els nostres germans catalans a prop d’on era el baluard de Santa Clara.

Fusellers valencians formant amb els Hússars de Moià.

La expedició va comptar amb un desavantatge inicial, al País Valencià dijous era dia laboral. I vam haver de vindre de distàncies remotes. En qualsevol cas, pocs però bons, eixe és el lema. Així doncs, al camp de mart es va presentar la esquadra de valencians acompanyada pels tabalers i dolçainers Carabasses de València i Estrela Roja de Benimaclet. Qui sense cap dubte dugueren a terme una excel·lent tasca.

La expedició tenia dos objectius. En primer lloc, visitar el Born Centre Cultural. I segon, reconèixer les localitzacions on participaren els regiments valencians a la defensa de la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera i amb temps suficient per a gaudir del lloc, el dimecres visitàrem el Born. No sé si heu estat mai allà. Però paga la pena anar-hi. Ni més ni menys la zona zero de Barcelona. Quan un fa recreació històrica es queda gelat davant les pedres nues del passeig del Born; de la cases de les persones que patiren l’assalt d’aquell exèrcit descomunal.

Al Born vam tenir l’oportunitat d’estretir relacions amb la Coronela de Barcelona. La associació barcelonina que tracta de dignificar les milícies gremials que defensaren la ciutat. Ens van convidar a unes cervesetes 1714 mentre parlàvem d’actes i observàvem les ruïnes. Cosa gran.

Amb la Coronela de Barcelona.

Acte seguit recorreguérem els carrers de la ciutat per observar amb els ulls d’un recreador allà on deixaren ses vides els regiments de la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Vicent Ferrer, així com el general Basset i tants altres valencians. Visitàrem el Pla de Palau, d’en Llull i, sobretot, el lloc on es trobava el baluard de Santa Clara. Seria de justícia agrair la visita guiada a la nostra benvolguda Arrate, qui ha fet tantes coses per nosaltres.

Pla de Palau.

A l’endemà, diana a les 7:00 del matí per equipar-nos i recollir les flors. A les 10:00 formem esquadra amb els Hússars de Moià i sona la Muixeranga per primer cop. A les 11:00 comença la desfilada cap al Fossar de les Moreres i amb parades al monument a Rafael de Casanova, Sant Pere i al Fossar. Al monument del Conseller en Cap, el Comandant de l’exèrcit de l’exterior li donà al nostre general l’honor de dirigir la primera descàrrega de Salves. La descàrrega feu honor als defensors.

Arengant la tropa abans de la descàrrega.

Detall del cap d’esquadra.

Foc! Quina joia fan els Miquelets de Catalunya.

Els veritables protagonistes sempre són els fusellers. Representen a soldats que deixaren tot per lluitar per la llibertat. Molts encara són anònims, però comencen a sortir estudis que posen nom i gestes als nostres avantpassats. Els nostres fusellers li posen molta empenta per recuperar la seua memòria.

Fusellers valencians al Fossar de les Moreres.

Poc després la immensa columna austriacista arriba a un dels llocs més significatius. És el Fossar de les Moreres. L’urna de l’honor. Els amfitrions profereixen grans discursos. Més salves. I a nosaltres interpretem presentem armes i interpretem la Muixeranga. Acte seguit Arrate deixarà la ofrena de floral dels valencians als defensors de la llibertat.

El ram dels Miquelets del Regne de València el va portar Arrate.

La columna austriacista va reprendre la marxa en direcció al Born. I allò va ser massa. Quan l’exèrcit de recreadors es va situar al voltant dels carrers intactes de 1714 una gelor al cos es va apoderar de nosaltres. Hi ha qui diu que el Born és viu. Que els esperits ens criden. Nosaltres ho desconeguem. Només tractem de dignificar la seua memòria. Recordar les seues gestes. Quan hom el visita com a turista és una cosa, però com a recreador quelcom canvia. La sensació és indescriptible. Inoblidable.

Desemparats i hússars hongaresos.

Finalment, un cop recuperats de tanta emoció, ens dirigirem cap al parc de la Ciutadella. On va ser abans de la desfeta el Baluard de Santa Clara. On tinguérem temps per reflexionar al voltant de què van fer els valencians. I també per saludar vells i nous amics de les associacions de recreació amb qui estem agermanades.

La família austriacista.

Així doncs, només ens queda agraïr-vos a tots aquells que vareu venir a veure’ns, a la família Miró que ens va allotjar i als fotògrafs per la seua llavor, especialment: Hortènsia Conill, Carles Quintana, Saeshe She i Bea Serrato.

Read Full Post »

Comença el rodatge de ‘Born’, el reflex de la vida quotidiana de la Barcelona de 1714

Extret de bbv.cat

 

La pel·lícula ‘Born’, ambientada en la guerra de Successió, ha començat a rodar les primeres escenes a Barcelona. El projecte, dirigit per l’italià Claudio Zulian, recrearà les petites històries de Barcelona durant els anys que va durar la guerra, i compta amb la col·laboració d’alguns ciutadans sense experiència en el cinema. La pel·lícula es presentarà al públic la tardor de 2014.

El barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera acull des d’aquest dilluns el rodatge de les escenes que es produeixen a la ciutat, després que a l’estiu se’n rodessin les escenes de camps i paisatges. Lesescenes d’interiors es gravaran al Castell de Godmar i a la masia de Can Miravitges, ambdues a Badalona. El rodatge de ‘Born’ s’allargarà fins al 28 de novembre.

La pel·lícula, guionitzada pel també director Claudio Zulian, està basada en el llibre ‘La ciutat del Born’, de l’historiador i director del projecte d’El Born Centre Cultural, Albert Garcia Espuche. Zulian afirma que en conèixer la feina de Garcia Espuche “no podia fer més que enamorar-se”. A més, va completar la feina de documentació amb escrits d’artesans europeus i textos de Rousseau, nascut a l’època.

La música de ‘Born’ serà el resultat de les investigacions del director actual del Museu de la Música de Barcelona, Jaume Ayats, i representarà les melodies i cançons que cantaven els barcelonins de l’època.

El film explicarà les històries del calderer Bonaventura Alberni, la seva germana i el seu amant, que van viure al desaparegut barri del Bornet els primers anys del segle XVIII. Els personatges principals els interpretaran Marc Martínez, Vicky Luengo i Josep Julien, entre d’altres. L’objectiu inicial del director i la productora va ser tenir una majoria de personatges secundaris interpretats per ciutadans barcelonins sense experiència al cinema. Les dificultats de producció del film, però, han reduït aquests personatges a un grup de dones assalariades d’una manufactura de l’època.

En paraules de Claudio Zulian, ’Born’ és “una pel·lícula atípica”, que s’allunya de les produccions basades en el segle XVIII que mostren “vestits i luxe” per mostrar la vida de la gent de carrer, “el naixement de l’individu modern, sense déu ni rei, que ho mesura tot amb diners”. Zulian entén les històries quotidianes com un preludi poc visible dels grans canvis socials.

Una vegada rodada, ‘Born’ es presentarà als festivals l’estiu de 2014 i es presentarà al públic durant la tardor.

Claudio Zulian va rebre l’any 2010 el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional de Cultura pel documental ‘A través del Carmel’.

Read Full Post »

Verkami: 1714, El Preu de la Llibertat

Referències visuals pel film. Il·lustració de Guillem HP

Cada poble té les seues històries a través de les quals s’explica a sí mateix, es relaciona amb el món i recorda el seu passat. Vivim temps assenyalats, temps importants que definiran el nostre futur les properes generacions. No és d’estranyar, doncs, l’interès per conèixer com hem arribat fins aquí; la necessitat d’entendre perquè ens sentim de la manera com ens sentim.

La minisèrie 1714 recrea el món i la societat d’aquella època i explica una història que comprèn els darrers vuit anys del conflicte fins arribar al setge a Barcelona.

És la primera vegada que, des del món audiovisual, es fa un exercici d’imaginació semblant, i certament la primera vegada que es fa amb tanta ambició; mostrant com vivien aquells que ens han precedit.

+INFO ací: http://www.verkami.com/projects/7204-1714-el-preu-de-la-llibertat

Read Full Post »

Lliures o Morts – Presentacions Literàries

dijous 9 de maig a les 20:00 hores

Centre de la Cultura Catalana, c/Llacuna 14, Andorra la Vella

i amb la participació d’un membre dels Miquelets del Regne de València

Presentació del llibre ‘Lliures o Morts’ de David de Montserrat i Jaume Clotet.

Ermengol Amill, un pagès del Pallars, viu una desgràcia personal que l’empeny a allistar-se per lluitar contra l’exèrcit borbònic, que vol ocupar Catalunya i acabar amb la identitat dels catalans. Amill ascendeix i esdevé una peça clau de l’exèrcit català, el qual, tot i perdre el suport internacional, segueix lluitant amb convicció fins la derrota.

Read Full Post »

Al Fossar de les Moreres hi ha sang mallorquina

HOMENATGE I RECONEIXEMENT ALS MALLORQUINS QUE LLUITAREN I MORIREN EN LA DEFENSA DE BARCELONA

Diumenge 5 de maig a les 12.00 del migdia

Ofrena floral, recitat de poemes (obert) i inauguració d’un plafó commemoratiu.

Memorial 1714, IPECC, CAOC, Indret de la Memòria, Taller d’Història de Gràcia, Perrenne Fossar de les Moreres, Patriotes per la Devolució i grups i membres d’entitats illenques.

Per a saber-ne més:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/243886

El suport dels mallorquins va tenir una importància majúscula i, malgrat que encara ara no ha rebut el reconeixement merescut, està prou documentat. El març del 1705 arribaren a Barcelona un centenar d’artillers mallorquins per enfortir la defensa de la ciutat. El maig del 1707, just després de la derrota d’Almansa, altres cent cinquanta artillers de Mallorca es desplaçaren i s’instal·laren a Barcelona. Ja en la plenitud de la guerra, el 26 d’octubre del 1713 i protegides només per tres vaixells d’escorta, arribaren vint-i-cinc naus mallorquines, estibades de menjar, vi, farina i pólvora que també desembarcaren cinquanta-tres artillers experimentats, reclutats per Francesc Antoni Vidal i dirigits pel capità Joan Saurina i el tinent Bartomeu Ballester. Encara dia 9 de setembre del 1714, just dos dies abans de caure la ciutat, dues naus mallorquines varen esquivar el setge marítim de les tropes felipistes i desembarcaren menjar i armes. La gent, entusiasmada, atribuí el coratge dels mallorquins a un miracle de la Mare de Déu de la Mercè. Els desembarcats lluitaren fins al final a les ordres de Joan Baptista Basset, el general maulet valencià. Es distingiren amb valentia Francesc Costa i Francesc Rovira. A tot això, al llarg d’aquells anys, sovintejaven tant les barques del bou, principalment d’Alcúdia, Palma i Felanitx, que els barcelonins, en veure les naus mallorquines carregades de queviures, feren popular la dita: “ara arriba el rebost de Mallorca!”.

La caiguda de Mallorca (juny-juliol de 1715)

Caiguda Barcelona el setembre del 1714, el virrei de Mallorca, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors es negà a capitular davant dels emissaris de Felip V. Fins i tot, dia 13 d’octubre del 1714 refusà l’oferiment del comandant Dancourt que li donava 100.000 escuts si es rendia. Rubí reclamà l’auxili de Nàpols, però no arribà. Dia 16 de juny de 1715 l’exèrcit franco-espanyol, sota les ordres de Claude François Bidal (1665-1743), designat marqués d’Asfeld i anys després mariscal de França, va desembarcar a Cala Ferrera, Cala Llonga i Cala Figuera amb deu mil soldats d’infanteria i un fort contingent de cavalleria i d’artilleria. El cavaller d’Asfeld havia participat a la batalla d’Almansa i dirigit el sàdic extermini i incendi de Xàtiva. Després va atacar Tortosa i participà en el setge de Barcelona del 1714. Ara, nou mesos després, comandava les tropes que havien de fer caure Mallorca, com a darrer territori de la resistència.

Extret de: Participació mallorquina a la defensa de Barcelona. Tribut de reconeixement. Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo. Abril del 2013.

Read Full Post »

Actes de benedicció de la bandera dels Hortolans de Sant Antoni, de la Coronela de Barcelona

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Portal de Santa Madrona ha sortit la comitiva de la Coronela, (una milícia ciutadana formada per artistes i menestrals que durant el segle XV i fins a 1714 va defensar la ciutat), els Miquelets de Catalunya (Regiments de la Diputació i Joan Vilar i Ferrer) i els Miquelets de Girona (Regiment de Sant Narcís). Tant la cercavila com la comitiva de la Coronela s’han trobat pels volts de les 11 h al monestir de Sant Pau del Camp per assistir a l’acte de benedicció de la bandera de Santa Madrona.

Vídeo Barcelona Televisió

A partir del minut dos.

Read Full Post »

El primer llibre il·lustrat amb motiu de la commemoració dels 300 anys de l’Onze de Setembre.

Una extraordinària reconstrucció visual de la guerra que va marcar el destí del Regne de València.

La guerra de Successió va enfrontar els països que, després de la mort de Carles II, acceptaven Felip d’Anjou com a nou rei d’Espanya i els que volien que ho fos l’arxiduc Carles, entre els quals Catalunya, Portugal, Àustria i Gran Bretanya.

Entre 1702 i 1714 Catalunya defensarà les seves llibertats polítiques tradicionals i una manera d’entendre el govern més oberta i avançada, com corresponia a un país que s’estava modernitzant; i s’oposava a la monarquia absolutista borbònica, que mantenia els privilegis dels nobles i l’església i que frenava el desenvolupament de les forces productives.

Per raons d’estratègia internacional els diversos països aliats abandonen les armes i des de 1712 Catalunya queda sola en la defensa dels seus drets. La superioritat de l’exèrcit borbònic acaba posant setge a Barcelona i el llibre mostra com, en poc temps, els catalans organitzen un exèrcit extraordinari, que és capaç de defensar heroicament cada pam del territori.

Les magnífiques il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi mostren amb gran detall l’organització i la dotació dels exèrcits, les tàctiques de guerra del moment i el desenvolupament del setge fins a la capitulació final de Barcelona. Eren les tres de la tarda de l’11 de setembre de 1714.

Autors

Guillem H. Pongiluppi
Il·lustrador. Ha estat un dels pioners en l’art digital a Catalunya. Ha conreat el dibuix de ficció amb guardons significatius fins aparèixer al llibre Exposé 2011 on es mostra el millor art digital mundial. Ha excel·lit en el dibuix històric.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona
Historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. Ha coordinat investigacions històriques i arqueològiques en l’entorn de la Guerra de Successió i de la Guerra Civil espanyola. És autor de nombrosos treballs d’història militar.

Més informació:
http://www.angleeditorial.com/1714-el-setge-de-barcelona-123

Read Full Post »

El setge de 1713-1714 (nou llibre!)

Obra de Francesc Xavier Hernandez Cardona i Guillem H. Pongiluppi

A punt de sortir el llibre sobre el setge de Barcelona del 1714. Amb un total de 120 pàgines il·lustrades a tot color, recreacions de la ciutat, de les defenses, de les batalles, dels combatents. Tot plegat tres anys de feina, de feinada amb una acurada aplicació del matte painting. No cal ni dir que els autors estem molt contents perque aquest treball sortirà abans del 25 de novembre, i esperem que també ajudarà a fi que la gent estigui orgullosa d’un passat de llibertats i coratge que hem de recuperar… Us tindrem informats de les diferents activitats.

Els autors volem agraïr explicitament el suport de l’Eusebi, dels Miquelets de Catalunya, de la Coronela, d’en Riart i dels molts amics que han col·laborat perquè aquest treball hagi vist finalment la llum. I de manera molt especials als amics de Cossetània i Angle sense els quals aquest projecte no s’hagués pogut desenvolupar.

Read Full Post »

La Coronela de Barcelona amb la Bandera de Santa Eulàlia, al Saló de Cent. 298 anys després.

13 set. 1714: la primera institució dissolta pels ocupants borbònics a Barcelona fou la Coronela, una milícia gremial armada que ràpidament es posava en peu de guerra quan calia defensar la ciutat. Encarregada de la defensa d’un sector determinat de la muralla, durant el setge de 1713-1714 es va distingir per la seua entrega i eficàcia.

Read Full Post »