Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘València’ Category

 


1# D’on és vostè, fuseller? Com va conèixer els miquelets?
 

De Manises senyor! Doncs no ho tinc clar però diria que per xarxes socials com a associació. En persona va ser fa dos anys per estes dates, un 27 de gener a Quart de Poblet,  que vaig eixir corrents des de la universitat per assistir a la conferència sobre la crema del poble en 1706 en la que va col·laborar la associació. Tot i que podria haver estat abans si la pluja no haguera impedit l’acte de la entrada de Basset a València.

2# Era molt diferent el segle XVIII de l’actualitat? Com ho viu un fuseller? 

Certament sí. Estem acostumats a unes comoditats que, tot i ser senzilles, al segle XVIII son impensable. Pense per exemple en com s’afaitaven, amb navaixes amb fulles poc afilades o si no amb barbers que alhora feien la feina de dentista, o fins i tot com encendre’s la pipa! El fuseller ho viu de les formes més precaries de l’època.


3# Què heu après amb nosaltres? 

Buff! Una gran quantitat de coses. El món de la recreació és una trampa, perquè t’apropes per una tema o per un interés particular, però només entres acabes enxarciant-te i aprenent noves coses al intentar contextualitzar-ho tot, (diferències entre les classes socials, evolucions entre èpoques immediatament posteriors i anteriors,  entre països i les seues economies…). Així doncs per il·lustrar-ho, he aprés des de les evolucions tecnològiques dels fusells a com es vestien i com eren els vestits de les classes altes de principis del segle XVIII. Exagerant-ho, la recreació és un poc com la Viquipedia, que entres a per tindre uns certs coneixements sobre els judicis de Nuremberg i de cop i volta acabes llegint un article sobre José Rizal i la independència de Filipines. 

4# Quina ha sigut la seua millor experiència ? 

Doncs el conèixer recreadors d’uns altres països i en concret recorde un recreador italià que bromejava amb que era impossible que li guanyara perquè em treia quasi dos caps, després d’haver lluitat cos a cos amb ell en la meua primera Batalla d’Almansa. Pense que en general existix un esperit de germanor i de voluntad d’apendre dels altres molt bò. Tot i que he de d’afegir que també fa un goig enorme acabar d’uniformar-te completament, perquè és un procés costós -tant de temps com de diners- i crec que en això coincidirem tots els recreadors.


5# La màxima d’Al Tall “no s’ensenya a les escoles com van esclafar un país” segueix en vigor?  

Després dels vora vint anys que tindrà la cançò, ensenyar-se s’ensenya, però com un apèndix o unes poques línies a un paràgraf, i sempre des d’un punt de vista del determinisme peninsular, com que era qüestió de temps que les dos corones acabaren formant un estat. Llavors, no hi ha una reflexió profunda i honesta del que va suposar el conflicte com tampoc de les seues conseqüències. Tot açò des del meu punt de vista i la meua experiència com a alumne.


6# A nivell personal, quins aspectes li interessen més dins de la recreació històrica?

 He de dir que sent una curiositat enorme pels enginyers militars i pels oficials. No per un tema de poder, sino més bé per tots els aspectes d’estratègia, organització dels recursos, evolucions tecnològiques; en definitiva tot el que te relació amb la meua carrera d’enginyeria. Per exemple, si no recorde malament, molts dels sistemes de gestió i planificació que es desenvoluparen per a la Primera i Segona Guerra Mundial, s’utilitzen hui dia a les industries. Per ara encara em queda molt per apendre com a fuseller, però no descarte intentar fer carrera militar. (riu)
 
7# Si pogués triar, quin esdeveniment li agradaria recrear dintre de la Guerra de Successió que no s’ha dut a terme fins ara? Quin seria el motiu?

Uff! N’hi han un fum. Però en destacaría dos. El primer, a nivell internacional, sería la Batalla de Malplaquet. Trobe que estar sota les ordres del Duc de Marlborough i la magnitud de la fita, son dos bones raons. Si pensem més modestament, diria que una molt bona recreació del Setge de Sant Mateu perquè l’emplaçament és perfecte i podria estar molt bé. Ambdues son victores austracistes que crec que la moral de la tropa ho necessita.


8# Com prepara el seu personatge Luis Panadero?

Intente entendre les dimensions psicològiques i ideològiques del fuseller, el per què lluitaven o per què no fugien abans que enfrontar-se al enemic. També intente millorar l’equipament per fer l’experiència més fidel.


9# A banda de la Guerra de Successió, quin altre periode li agradaria recrear?

Les Guerres Carlistes. Eixa mescla explosiva d’antiliberalisme, catolicisme junt amb la qüestió foral. Una resistència acarnissada per romandre en un món que es modernitzava, em sembla tremendament romàntica i interessant. A més a més, avantpassats meus van ser carlistes i alguns van participar-hi, llavors recrear-les és una forma d’intentar compendre’ls com he dit adés. 


10# Si poguès parlar cinc minuts amb un personatge històric, siga o no de la Guerra de Successió, amb qui li agradaria fer-ho? Per algun motiu especial?

N’hi han tants que m’és impossible dir-ne un, així que diré uns sensenom. M’agradaria parlar amb els Brigadistes Internacionals. Gent que vivia a països tan llunyans com la Xina o els Estats Units d’Amèrica, i que per purs ideals participaren en una guerra que no era seua per combatre el feixisme. Crec que tenen moltes coses interessants a dir i molt actuals.


11# Recomane algun llibre en valencià als nostres lectors.

Sense cap mena de dubte recomane “Joan Baptista Basset. Vida i mort del líder maulet” de José L. Cervera Torrejón editat per 3i4. És un llibre que quan hom el tanca, no enten com la seua figura no té ni el reconeixement que deuria tindre, ni una pel·lícula de Hollywood. A mí, personalment m’emocionà la carta en la que decidix quedar-se.


Eduard: Moltes gràcies pel seu temps.

Luís Panadero: A vosaltres per la entrevista. 

Read Full Post »

torres-de-serrans

Per arrodonir un any productiu hem organitzat una jornada d’instrucció a les Torres de Serrans el proper dissabte 17 de desembre a València. Aprofitarem també que som al cap i casal per dur a terme la presentació oficial del grup. Així com commemorar l’entrada del general Basset aquell 16 de desembre de 1705. És a dir, tres-cents onze anys i un dia tornaran els austriacistes valencians a la ciutat a cop de timbal i pas de regiment. Seria bo que sàpiguen que no dispararem salves d’honor. Més aviat es tracta d’un exercici d’ensinistrament del grup per a les properes actuacions. Tot i que la idea és la interacció del grup amb el públic amb una finalitat didàctica i d’entreteniment. La jornada començarà a les 9’30 amb els primers exercicis dels fusellers. Un cop acabada la jornada tindrà lloc el tradicional dinar de l’associació. No hi falteu.

PROGRAMA DE LA JORNADA D’INSTRUCCIÓ.

elf-miqueletf-a-lef-torref-de-serranf-pixl

Read Full Post »

MIQUEL DURAN copia

EL CLAM DELS SOCARRATS

He vist en somnis revoltar-se un poble:
passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra.

Som els bons fills de la terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.

Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
envaïren nostra terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l’odi sembrant,
l’odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Ni som fill bords, ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.

La sang vessada als camps d’Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d’Alacant.

I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats,
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, dels castellans.

Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.

Volem que els fills de la terra
s’exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians!

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Miquel Duran i Tortajada, més conegut com a Miquel Duran de València, neix a València el 20 d’agost de 1883.

La seva àmplia trajectòria nacionalista s’inicia l’any 1906 com a membre fundador i president de l’associació cultural i política València Nova i com a director del butlletí de la societat. En els següents anys forma part del grup que impulsa el Centre Regional Valencià (1907), l’Assemblea Regionalista Valenciana (1907), la Joventut Regionalista Valenciana (1907) i la Joventut Valencianista (1908) i és director de les publicacions “Lo Crit de la Pàtria” i “Renaiximent”, òrgans d’expressió de la Joventut Regionalista Valenciana i del Centre Regional Valencià, respectivament. Posteriorment, entre els anys 1913 i 1925, també col·labora a les revistes “València Nova”, “València” i “Pàtria Nova”, publicades per la Joventut Valencianista.

A començaments del segle XX, s’incorpora al valencianisme polític que en aquells moments comença. Aquest moviment aglutina una gran diversitat de posicions ideològiques i Miquel Duran s’identifica amb el sector més progressista. D’aquesta manera, l’any 1907 esdevé un dels responsables de la transformació de València Nova en Centre Regional Valencià, cosa que suposava incloure qüestions de caràcter polític com a objectius de l’entitat. En aquesta època l’autor també escriu les primeres composicions poètiques. Així, l’any 1906 obté, amb “Maig llevantí”, la Flor Natural a la Primera Festa de les Flors celebrada al Saló Columnari de la Llotja de València; el 1910, per “Paraules de consol”, la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona; amb “El poema de Maria, la bella hortolana” guanya, el 1913, la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat i el 1914 obté, amb “Himne de Pàtria i Amor”, l’Englantina dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat. Aquestes peces són incloses als poemaris Cordes vibrants, publicat l’any 1910, i Himnes i poemes, del 1916.

L’any 1910 es trasllada a Sabadell, on comença a treballar com a periodista i on funda el Diari de Sabadell, publicació que ell mateix dirigeix durant sis anys. Posteriorment passa a viure a Barcelona i allà continua la feina de periodista al diari La Publicitat, del qual també n’arribarà a ser director entre els anys 1920 i 1921. Més endavant es farà càrrec de la corresponsalia del diari El Sol de Madrid. Pel que fa a la feina editorial, l’any 1915 funda a Barcelona La Biblioteca València amb la voluntat de donar notorietat a la literatura valenciana. Als anys vint dirigeix la Biblioteca Europa de l’editorial Mentora de Barcelona. En aquesta col·lecció apareixen les traduccions de Blasco Ibáñez realitzades pel propi autor. A finals del 1918 Miquel Duran s’exilia a París per evitar la condemna de presó que un Consell de Guerra dicta contra ell arran d’una sèrie d’articles que escriu a La Publicitat. En aquests articles, on parla de les manifestacions populars a favor de l’autonomia que es viuen aquells dies a Barcelona, defensa les tesis autonomistes i denuncia les forces de l’ordre públic. L’any 1920 és amnistiat i torna a Barcelona. A partir del 1924 entra a formar part de la redacció deLa Veu de Catalunya.

Com a autor teatral publica, el 1926, L’amor i els lladres. Tot i que la majoria de títols que va escriure d’aquest gènere són inèdits, les seves obres van ser estrenades al Teatre Català Romea i al Teatre Català Novetats de Barcelona i al Teatre Alkázar de València amb bona acollida per part de crítica i públic.

L’any 1933 torna a València on -a banda de continuar les seves activitats periodístiques, literàries i nacionalistes- comença a treballar, fins a la postguerra, com a funcionari a l’Arxiu Municipal de la Ciutat. Durant la Guerra Civil Miquel Duran lluita a favor de la República i realitza la seva feina a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura. La seva producció poètica de temàtica bèl·lica s’aplega aGuerra, victòria, demà, publicat el mes d’octubre del 1938 dins dels actes de commemoració del VII Centenari de la Fundació del País Valencià. Un cop finalitzada la guerra, és cessat del càrrec que ostenta a l’Arxiu Municipal. Malgrat que no va a la presó, els darrers anys de la seva vida passa per moltes dificultats econòmiques degudes a la pèrdua de la feina de funcionari i a la impossibilitat de treballar com a periodista.

Miquel Duran de València mor el 28 de novembre de 1947.

Font: http://www.escriptors.cat

Read Full Post »

 

 

 

 

Conferències 25 d’Abril organitzades per

l’ADR de Geografia i Història

 

Conferències 25 d'Abril

 

Facultat de Geografia i Història

de la Universitat de València

 

 

 

 

 

 

 

Read Full Post »

%d bloggers like this: