El 16 de gener de 1705 Joan Baptista Basset i Ramos feia entrada triomfal a València pel portal de Sant Vicent i lliurava el cap i casal al bàndol austriacista. Tres-cents tretze anys desprès, l’associació Miquelets del Regne de València hem tingut el privilegi de recrear el moment històric que fins aquest dia havia estat oblidat al calaix de la desmemòria.
Amb nosaltres han col·laborat els companys de BUM i Miquelets de Catalunya interpretant els paper de Melcior Gamir, jurat en cap del cap i casal el 1706, la seva acompanyant i un miquelet.
Posats a recrear l’entrada vam triar les Torres de Serrans, perquè el Portal de Sant Vicent fa molts anys que no existeix. Animem a les autoritats a col·laborar amb nosaltres a recuperar aquests episodis que suposaren la fi del regne de València, però també la lluita per un projecte pactista que passava per l’arxiduc Carles i rebutjava l’absolutisme borbònic que empobria el regne dels valencians.
Per primera vegada en més de vint anys l’Homenatge als maulets torna a ser la festa de tots amb la participació de l’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. S’obri una nova era en la que recordar les heroïcitats dels maulets significa retrobar-se amb una ciutat que bregà pels seus privilegis i el progrés dels seus ciutadans. I no altra cosa. Perquè en aquell context de misèria posterior a la segona germania la majoria dels valencians abraçaren la casa d’Àustria per acabar amb les abusives càrregues senyorials. Així doncs, recordar Basset i als seus continaés reconèixer l’esperit de combat de camperols i menestrals desprotegits. Però també la lluita per la supervivència d’un regne la segona ciutat del qual era Xàtiva.
Fotografia: Rafa Aguado.
L’Ajuntament ha donat un pas per normalitzar la festa. Doncs és això el que és.Una festa a la que s’ha anat afegint diverses associacions des de la pionera Escola de Danses, fins a la Muixeranga d’Alacant, la colla de dolçaina i tabal La Socarrà i nosaltres, els Miquelets. I que seguisca creixent el nombre de participants. Després de cinc anys d’entrebancs finalment hem pogut fer salves en honor als maulets, com es faria a qualsevol país normal que respecta els seus herois. És per això que era tant necessari institucionalitzar la festa. No podia vagar pel limb el símbol per excel·lència d’aquesta ciutat.
Fotografia: David Calatayud.
A més, conscients del primer centenari de la publicació del Clam dels socarrats de Miquel Duran de València li vam voler retre homenatge dramatitzant la seua lectura a la plaça de la Trinitat.
Fotografia: Rafa Aguado.
Fotografia: David Calatayud.
Però els Miquelets només representem una part de l’espectacle. Hi havia també Pep Gimeno “Botifarra” qui va fer una magnífica interpretació del Tio Canya acompanyat del piano de Pau Chàfer. I els parlaments institucionals de l’alcalde i els tinents d’alcalde conduits pel periodista Kike Rosselló. El convidat d’enguany ha sigut Vicent Tortosa i des de l’escenari va fer una crida a la participació en el acte de tots els xativins i valencians. També ens acompanyà Fermí Font i Antoni Pitarch, directius de l’associació germana Socarrats de Vila-real.
Fotografia: Ximo Corts.
Agraïm la participació i el seu suport a Jordi Vilardaga i a Xavier Jové, socis de Miquelets de Catalunya que vingueren a reforçar-nos a qui considerem germans perquè aquesta és també casa seua. Així com a les diverses televisions i portals que cobriren l’esdeveniment. Perquè ja mai més haurem d’amagar la nostra història i aquesta només ha fet que emergir.
Fotografia: David Calatayud.
RECREACIÓ DE LA BATALLA D’ALMANSA
El segon acte de la jornada el va constituir la participació dels fusellers Desemparats a la recreació de la Batalla d’Almansa. Dissabte per la vesprada i diumenge feren vida de campament i participaren en dues escaramusses en petit format que feren tremolar les parets del nucli històric de la ciutat. Formant rengles amb el Regiment de la Diputació del General de Catalunya causaren una gran impressió entre el públic per les seues fortes descàrregues i la seua professionalitat. El proper any s’espera una recreació enorme, com les d’abans al batallòdrom.
L’Homenatge als maulets a Xàtiva d’enguany serà especial per diversos motius. Per primera vegada en més de vint anys l’excel·lentíssim Ajuntament participarà com organitzador amb voluntat d’institucionalitzar-lo. A més, serà el primer cop en que els Miquelets del Regne de València dispararan salves d’honor en memòria dels defensors dels furs i de la segona ciutat del regne. Per primera vegada la Casa de la Ciutat col·labora amb els Miquelets en un acte solemne amb un significat tan important per a la memòria de Xàtiva.
Els actes començaran a les 11:00 hores amb les primeres salves de fuselleria a la plaça de la Trinitat.El sergent arengarà la tropa i començarà la desfilada solemne fins a la Plaça de Sant Francesc. Aleshores el general Basset dramatitzarà un discurs vibrant i tindran lloc les darreres salves en memòria dels maulets.
Participarà també la Muixeranga d’Alacant, Pep Gimeno “Botifarra”, l’Escola de Danses local, així com la colla de dolçaina i tabal la Socarrà. El tradicional manifest corre a càrrec enguany de Vicent Tortosa.
Xàtiva, finalment, ha renascut de les seues cendres.
Amb aquestes paraules titulava el diari Levante-EMV l’actuació dels Miquelets del Regne de València a l’IES Campanar el passat divendres 30 de gener. Pau Tobar, escriptor i professor especialista a la Guerra de Successió, ens va cridar per què col·laboràrem al seu projecte educatiu. És a dir, la lectura i dramatització de la seua novel·la juvenil El pas dels maulets. Així doncs, vestits com acostumem a les nostres actuacions, donàrem una xerrada als alumnes sobre la Guerra de Successió i la societat que la va viure. Un relat farcit d’anècdotes i de continguts que havien estudiat prèviament.
La xerrada va estar acompanyada per una dramatització de Joan Baptista Basset i les explicacions d’un dels nostres fusellers. Ens van cosir a preguntes. Tenien molta curiositat. Els alumnes s’ho passaren en gran. Comptat i debatut, la història que va sacsejar el regne de València a principis del divuit hui és una mica més coneguda entre la nostra joventut. Amb aquesta actuació continuem la col.laboració amb centres educatius valencians que vam començar a l’EPFA San Carles d’Ontinyent.
Podeu llegir l’article amb major claredat a la pàgina d’edicions d’Edicions del Bullent.
El grup de rap en valencià ARRAP estrena el segon videoclip del seu nou treball amb la participació dels Miquelets del Regne de València. Com a escenari triaren el castell de Xàtiva. La cançó al·ludeix a la tornada dels descendents de maulets i agermanats en consonància amb el treball de recuperació històrica que habitualment fem.
Videoclip realitzat per Granissat Productora Audiovisual de la cançó Desperta Ferro, inclosa al disc que duu el mateix nom, produit per Loren D. Rodat al castell de Xàtiva, a la ferreria Ángel Custodio de Montserrat, a la platja de la Patacona d’Alboraia i a l’Albufera. Col·laboren els Miquelets del Regne de València i el club Vela Llatina d’Alfafar.
Ofrena a la portada oest de l’església de Santa Eulàlia, Segòvia.
Recrear la figura històrica de Joan Baptista Basset implica molt més que vestir-se de general. Un s’ha de documentar, estudiar el seu comportament, actuar com a tal i viatjar als llocs que de grat o a la força va visitar el general. Tanmateix, hi havia un altre argument poderós per fer-li una visita. Presentar-li els nostres respectes i admiració.
Ni una placa. Oblidat. Així descansa el líder dels maulets. Almenys, i gràcies als treballs del marqués de la Floresta, Carme Pérez i el coronel Cervera, coneguem l’indret del seu descans, l’església de Santa Eulàlia a Segòvia. Una bonica església romànica a escasos centenars de metres del popular aqüeducte. Així doncs li ofrenarem amb un ram de quatre roses, una per cada barra de sang.
La primera pels maulets,
la segona pels vigatans,
la tercera pels illencs
i la darrera per seguir lluitant.
Li vaig presentar els nostres respectes i un discurs que només els presents conservaran. Com a testimonis Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, i la casa de Buitrago, capità de comuners. Un caprici de la fatalitat. General dels pobres. Protector de furs i gents.
Exploràrem l’alcàsser i les masmorres on va ser maltractat. Coneguérem el fred i les vistes que tindria el general. Amb els ulls ben oberts i l’ànima en el puny. Imagineu un Cervantes sense soterrar? Al general Castaños sense una placa que dignifique les seues despulles? Així som els valencians, un poble que oblida. No pas els castellans.
A les vostres mans està capgirar aquesta fama. Perquè cada acció gran està feta de moltes menudes.
Amb Déu mon general, la seua lluita no l’oblidarem mai.
El darrer dissabte el grup de recreació va tornar a Xàtiva per a participar a la gravació del nou videoclip d’ARRAP. Ha sigut al castell. On no hi havíem tornat des de la gravació del documental Terra del Foc. Aquest cop hem col.laborat amb el grup de rap en valencià per dignificar la memòria dels maulets, defensors de les llibertats valencianes. La producció i fotografia ha corregut a càrrec de Granissat Productora Audiovisual, com ve siguent habitual. Així doncs, li hem posat molta passió. La mateixa que li posen els membres de la formació ARRAP, les lletres de la qual es refereixen constantment al període i personatges que recreem.
Fotografia: Granissat Productora Audiovisual.
D’aquesta manera, ARRAP ha posat en marxa un projecte de micromecenatge per finançar el projecte.
El trobareu ací: http://www.totsuma.cat/projecte/1234/desperta-ferro-nou-disc-darrap Les recompenses són molt interessants. A més, el tema bassetista apareix a més d’una cançó. Totes molt interessants. Botifler qui no aporte!
Ara fa tres anys els miquelets vam posar el nostre gra de sorra per retre homenatge als maulets de Xàtiva. Ho vam fer a la nostra manera, com sabem fer-ho: donant vida als maulets. Dignificant-los. Mostrant com vestien, com anaven equipats i quines expressions podrien tindre. Totes aquelles coses que fins fa ben poc no trobàvem als llibres. Al 2012 vam sortir cinc. Amb més passió que possibilitats. Li posarem molt d’entusiasme. Al cap i a la fi, era la primera vegada que sortíem com a esquadra pròpia. El darrer 2013 va ploure lo mai vist. Hi vam dur cavalleria, però no es pot desafiar el cel. Havíem millorat, fins i tot havíem de fer salves. Però delegació de govern no va entendre que nosaltres tan sols participàvem a un acte cultural. I les salves no es van poder disparar.
A la plaça de la Trinitat.
Així doncs, arribà el 2014. El grup havia crescut i s’havia equipat millor. Incorporàrem a la colla de dolçainers Carabasses de València. Assajarem lo que no està escrit i passarem moltes hores documentant-nos. No en va, era l’esdeveniment més esperat de l’any.
Harca! Harca!
Emociona l’ànima posar-se a la pell d’aquelles persones. O millor dit, aproximar-nos. Xàtiva no és ja el que era abans del fatídic 1707. Probablement, no ho torne a ser mai més. Això depen de la voluntat dels seus habitants. No correspon a un grup de recreació. Nosaltres tan sols fem pedagogia. I enguany representàvem l’entrada del general Joan Baptista Basset a la ciutat un any abans de la desfeta.
L’esquadra del Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats anava acompanyada de l’escola de danses de Xàtiva, amb una setantena de dansaires que sempre li han donat un color especial a l’esdeveniment. A més, enguany acompanyava a la Comissió 25 d’abril l’associació cultural Socarrats de Vila-real. Una ciutat socarrada que tantes i tantes coses té a veure amb la nostra estimada Xàtiva. Aquella va ser austriacista igual que Xàtiva. Va ser atacada pel Compte de las Torres, qui mesos després assetjà Xàtiva però no va poder conquerir-la, potser per insuficiència de tropes, sí. Però també cal dir que el comandant que la defensava en aquell moment era el general Basset i això són paraules majors. Fill de Vila-real va ser Carles Sarthou, cronista de Xàtiva que capgirà el Borbó durant els oscurs anys del franquisme. I sobretot, aquestes dues ciutats valencianes foren cremades pels enemics dels furs de València.
Fermin Font, president de l’AC Socarrats de Vila-real.
Les dones també agafaren les armes durant la Guerra de Successió.
Un cop acabades les danses, el nostre general ens va traslladar als moments d’incertesa que visqueren els maulets. Amb paraules arrancades de discursos reals es va dirigir als allí presents per convocar-los a la defensa de la ciutat. Aquelles paraules parlaven de furs, però també de llauradors i de càrregues senyorials. El record dels agermanats estava molt present en la memòria dels xativins d’aquells anys.
La visió del timbaler de son general.
Però els protagonistes d’aquesta història van ser persones amb noms i cognoms. I no parle de generals i oficials. Parlem dels Aparici, dels Pròxita, Llinàs, Grau, Bru, Tàrrega… i d’un munt de persones anònimes que donaren ses vides per dues coses: els furs i la lluita contra les càrregues senyorials.
Fusellers del Regiment dels Desemparats i de la Diputació del General.
Però sens dubte, el moment més emotiu va ser quan el sergent ordenà “genolls a terra” i la dolçaina dels Carabasses entonà la processó. La mateixa estampa que a Vila-real a la Torre Motxa a l’homenatge als maulets. Llavors és quan pasen tantes i tantes coses pel cap d’un valencià.
Al monument als maulets.
Els maulets estarien orgullosos d’aquests homes i dones.
Els treballs de documentació han sigut llargs. S’ha recreat fins al darrer detall.
Els fotògrafs han fet un excel·lent treball. Volem agrair el seu treball a David Calatayud i a Pau García per la seua cobertura i art el darrer cap de setmana. Doncs ens han deixat estampes ben boniques.
Xàquera miquelet. El terror de la Vall d’Albaida.
Una esquadra de valents i valentes.
L’alferes de Bocairent i el timbaler vinarosenc.
Miquelets del Regne de València. Antic convent de la Trinitat, hui arxiu municipal.
Continuarem treballant per la memòria dels maulets. Aquest estiu la lluita continua. Déu vos guard, dames i cavallers.
Miquelets del Regne de València 