La Festa dels Miquelets MMXVI

Fotografia: Raquel Piñol.

Els passats dies 3 i 4 els Miquelets del Regne de València vam tenir l’ocasió de participar a la Festa dels Miquelets a Olesa de Montserrat. La festa consisteix en un aplec de recreadors de la Guerra de Successió  que retornen per un cap de setmana la ciutat a l’ambient que es vivia al segle XVIII.

El fuseller desemparat Josep Femenia obri foc a l’enemic. Fotografia: Carles Quintana.

A terra! Fotografia: La festa dels miquelets.

Amb més de quaranta activitats, la Festa dels Miquelets està considerada com una de les millors festes de Catalunya. Tot i que els combats representen el punt fort de la festa hi trobem des de presentacions de llibres fins actuacions musicals; de representacions teatrals de consells de guerra a la captura del capità botifler Maria. Fins i tot escamots amb la complicitat del poble que interaccionen amb els negocis del poble. Digne de veure-ho.

Fotografia: Agustí Boada.

Fusellers desemparats Manyes i Vidal. Fotografia: Carles Quintana.

A més, allò que dóna un caràcter especial a la festa és la participació ciutadana, des dels infants a les seues mares i pares. Tallers musicals, viure la vida d’un soldat, els sopars amb coberts del XVIII. I la professionalitat dels recreadors que actuen com a persones del segle XVIII des que es vesteixen fins que finalitzen els actes. Això implica desmuntar les armes amb tornavisos d’època, encendre el foc amb pedrenyal o passar el temps lliure juagant amb naips de llavors i fumar tabac holandès amb pipa d’argila.

La lleva obeeix les ordres del Marquès del Poal sota la mirada del general Basset i el coronel Amill.

Al temps d’esplai surten les pipes d’argila. Fotografia: Carles Quintana.

Hi va haver combat obert i urbà. Però el moment més emotiu va ser l’homenatge a les víctimes austriacistes caigudes a Olesa durant la Guerra de Successió i a Joan Tosas, company de recreació estimat a pels recreadors de tot l’Estat per la seua hospitalitat i calidesa humana que va faltar no fa gaire temps.

Consell de Guerra. – Plegarem o atacarem? – Atacarem! Fotografia: Carles Quintana.

– Senyor, beneisca aquests homes i dónes perquè saben molt bé el que van a fer.

Doncs allà vam ser els Desemparats i el general Basset vivint la vida del soldat del divuit. Disparant pólvora a dojo i experimentant quines condicions suportaven. El repte, però, és traslladar i adaptar aquesta festa al País Valencià. El projecte el veureu al 2017.

Donec perficiam.

 

Read Full Post »

Recreació del combat d’Arbúcies 2016.

El passat diumenge els Miquelets del Regne de València vam participar a les III Jornades de recreació del Combat d’Arbúcies. Convidats pels Miquelets de Girona i l’Ajuntament d’Arbúcies vam passar una jornada de recreació amb la gran família austriacista.

Els fets que commemoràrem es refereixen a l’emboscada que feren els austriacistes del Montseny i les Guilleries als borbònics valons que marxaven a reforçar al general Bracamonte. Aquests fets de l’hivern de 1714 delmaren els regiments d’Ostende i Newport provocant una desmesurada resposta per les autoritats filipistes que feren cremar la petita vila d’Arbúcies.

Els Desemparats valencians formàrem amb Sant Narcís al flanc esquerre del combat, preparant l’emboscada on arrossegaríem als valons entre dos focs. Allà caiguérem a les espatlles dels valons com a llops famolencs. I suportàrem heroicament les canonades valones que en aquest cop interpretaren els artillers de Moià i l’esquadra d’Anjou dels Miquelets de Catalunya. Mentre que el flanc dret estava composat pels miquelets de Vilar i Ferrer que empenyien a l’enemic fins al parany on estàvem nosaltres.

Va ser una jornada memorable. Les victòries austriacistes no són nombroses i aquesta escaramussa és tota una fita històrica. A més, la divulgació dels fets van estar acompanyats d’un campament històric, degustacions gastronòmiques del 1714, passejades històriques i jocs inspirats a la Guerra de Successió. Què més podem demanar? Només una. Uniu-vos als miquelets. Menjareu calent i viureu jornades èpiques com aquesta.

Read Full Post »

Atupa – Llengua (Amb Atzembla)

Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres
Per establir les bases d’un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que dona forces per seguir.

Els joves Atupa van presentar fa dos anys QuatribaRap, el primer disc d’aquest grup, fruit de l’amistat i convivència en antigues formacions. QuatribaRap intentava establir un punt de trobada per a tots els gustos dins de l’escena del rap i altres músiques properes a aquesta. Per aconseguir-ho van fer una recerca d’instrumentals diverses que van des del rap hardcore, al dubstep, drum and bass, funk, o fins i tot el ska o la cançò d’autor. Tot açó sense abandonar mai l’estil que els representa, el rap. El disc es caracteritza per la frescor en les composicions, líriques i ritmes, un disc que no es tanca a emprar diferents estils musicals, ni a parlar de distintes temàtiques.

Read Full Post »

L’11 de Setembre, els valencians fem via!

“Durant l’11 de Setembre de 1714, milers de valencians de tots els estaments socials van participar valerosament en la defensa de Barcelona agrupats en els Regiments de Sant Vicent Ferrer i dels Desamparats, però també en diferents companyies d’estudiants i artesans formant part de les hosts de catalans, mallorquins i aragonesos, últims combatents de la Llibertat. Entre ells va destacar el general Joan Baptista Basset, natural d’Alboraia, qui com a comandant en cap de l’artilleria del Exercit de Catalunya va resistir fins al final i com tantes altres va ser torturat i empresonat.

Molts valencians van morir en la defensa de Barcelona i es troben enterrats en el Fossar de les Moreres. Les actuals autoritats valencianes i el seu president, en afirmar que els valencians no tenim gens que commemorar eixe dia, i en prohibir qualsevol acte de record i reivindicació nacional l’11 de setembre al territori que governa, demostra una vergonyós desconeixement de la història dels valencians i una actitud dictatorial, condemnant a l’oblit a molts dels nostres herois anònims que van lluitar i van morir en defensa de les nostres llibertats nacionals.

Barcelona com Almansa simbolitzen la pèrdua d’autogovern i llibertat, l’enfosquiment dels nostres orígens, el segrest de la nostra identitat i història i al mateix temps expressen la voluntat de recuperació de nostra més antiga identitat i raó de ser.

I com diu Al Tall en el seu romanç del cec, “si voleu seguir, en els llibres està tot escrit”.

Sempre en la memòria!

Per a llegir l’article sencer:
http://valenciaidentitaria.blogspot.com.es/2013/09/sempre-en-la-memoria.html

Read Full Post »

Clapir, revista digital sobre història valenciana

Un grup d’estudiants de l’últim any de la carrera d’Història de la Universitat de València ha llançat un nou projecte divulgatiu anomenat “Clapir, Joves Historiadors Valencians”. Centrats en el País Valencià i en la seua història, pretenen des d’un punt de vista acadèmic fer arribar al públic general aspectes del nostre passat poc coneguts, des de la prehistòria i l’arqueologia fins a l’època contemporània, però també informar dels congressos, activitats i notícies més recents d’aquest àmbit.

Més enllà de l’aspecte divulgatiu, tampoc amaguen el seu caràcter reivindicatiu: les dificultats que han trobat per a vertebrar una historiografia valenciana és un dels principals motius pels quals han impulsat “Clapir”. Al llarg dels seus estudis acadèmics, han vist com amb els canvis del pas de llicenciatura a grau, dins del que s’anomena “Procés de Bolonya”, la Història del País Valencià ha passat de ser tractada i estudiada al llarg de tot un curs acadèmic a convertir-se en una simple assignatura quadrimestral, el que sense dubte repercutirà en el nombre del futurs estudis sobre el nostre territori. Per ajudar a suplir aquestes mancances, pretenen realitzar una història que pivote i es centre a l’àmbit del País Valencià, així com també utilitzar i fer promoció del valencià per difondre-la.

De moment “Clapir” funciona com a revista digital, publicant nous articles els dilluns i els dijous, tot i que han anunciat la seua intenció de publicar una edició en paper. Així, a hores d’ara podem gaudir a la seua plana web d’articles sobre les correries del bandolerisme vuitcentista valencià o dels maquis a les comarques del Maestrat i dels Ports, preguntar-nos si els ibers del Xúquer repoblaren la Sicília protohistòrica o seguir la ruta dels monestirs de les comarques centrals valencianes, així com també fer un repàs als 30 anys de les Assemblees d’Història de la Ribera o descobrir que és la “micro-història”, a l’espera de poder tenir a les nostres mans la publicació en paper de “Clapir”.

Podem trobar a “Clapir, Joves Historiadors Valencians” tant a la seua plana web però també a les xarxes socials, al seu Facebook i al seu compte de Twitter.

Font: valencianisme.com

Read Full Post »

Josep Marco “El Penjadet”

Josep Marco, natural d’Algemesí, conegut pel malnom de El penjadet, va ser un capità valencià austracista, i lider popular maulet.

Aquest lluitador maulet és força desconegut. Una de les primeres notícies de Marco la donen els cronistes borbònics Josep Vicent Ortí i Major i Josep Manuel Planes en parlar del setge de Xàtiva de 1707, referint-se a ell i els seus homes com una colla de lladres vinguts de La Marina. També se l’ha qualificat de simple guerriller. No obstant això, també pareix clar que el capità Marco comandava una partida prou irregular de miquelets valencians i catalans i que actuaren amb tàctiques guerrilleres durant tota la Guerra de Successió al costat de la causa maulet. Pocs dies abans del setge, Marco i els seus homes, uns 400, arribaren a Xàtiva per donar suport a la milícia i la resta de forces que dirigia l’aragonès Miguel Purroi. Marco fou aclamat pels de Xàtiva, ja que a penes disposaven de municions i aquest en porta una gran quantitat. Josep Marco i els seus miquelets lluitaren durant tot el setge, primer en la ciutat i després en el castell, però quan els anglesos decidiren capitular, Marco trenca el setge la nit abans fugint amb els seus homes i 200 xativins més que s’uniren a ell.

Castell de Xàtiva

Tot i el que diuen Ortí i Planes, Marco continuà la lluita en Catalunya. Així el 1713 ja estava al Setge de Barcelona on va comandar, amb el grau de capità, la seua pròpia companyia, la qual era coneguda com “Companyia Josep Marco”. El 1713 eixí amb la seua cavalleria per sumar-se a les forces de Poal i el Diputat Militar. Poc després ja estava en Barcelona de nou, on participà en els combats de la Creu Coberta rebent després la felicitació d’Antoni Villarroel pel paper que hi jugà. De nou tornà a eixir de Barcelona en l’expedició de Berenguer a Alella on quedaren aïllats el 5 d’octubre. Però dos dies després aconseguí obrir-se pas amb un grup de combatents i retornar a la capital. Finalment, el 8 de febrer de 1714 amb Badia i Adjutori Segarra, travessaren, una altra vegada, el cordó del setge de Barcelona i s’uniren a les forces d’Amill primer, després a les d’Antoni Puig i a les Antoni Valls finalment per continuar la lluita en Tarragona.

Les tropes de Josep Marco

Les tropes que comandava Marco eren de cavalleria, la qual cosa explica la rapidesa dels seu moviments. Com a una tropa no regular que eren, no hi ha constància que tingueren un uniforme clarament definit. Soldats no professionals i poc experimentats al principi de la guerra, les tropes de Marco eren al final de les més veteranes i experimentades. El nombre girà sempre al voltant dels 400 als quals s’hi anaren afegint nouvinguts que substituïen a les baixes. Al final de la guerra, però Marco i els seus homes ja no disposaven de cavalls, per la qual cosa es convertiren en una unitat de fusellers. Segons Hernàndez i Riart, durant el darrer any de la guerra, ja no eren més de 40. Per això el 1714, acabaren unint-se i integrant-se a altres unitats.

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco “El Penjadet” (Dibuix d’en Riart al llibre ‘Els exèrcits de Catalunya 1713-1714’)

Referències

1. ↑ F.Xavier Hernández, Francesc Riart, Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), Rafael Dalmau ed., Barcelona, 2007

Read Full Post »

Exit de la commemoració dels 307 anys de la crema de Vila-real

Els organitzadors destaquen el considerable augment del nombre de participants i, sobretot, el gran ressó mediàtic que ha aconseguit l’acte

Article extret de Vilaweb.cat. Fotos cortesia de Niţă Adrian i Toni Royo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dissabte 12 de gener es commemoraven els 307 anys de l’atac borbònic a Vila-real i de la crema de la població. Un any més, com des de fa 18, l’associació cultural Socarrats i Acció Cultural del País Valencià van convocar una processó cívica en record dels fets i en homenatge als i les vila-realenques morts eixe dia en defensa de les nostres llibertats; i, com ja havia tingut lloc durant la commemoració de l’any passat, enguany van comptar amb el suport i la presència de l’equip de govern de l’ajuntament.

Prèviament, va tenir lloc, a la plaça Major, una representació de titelles amb la qual es van explicar als més joves els fets del 12 de gener de 1706, duta a terme per Xarxa Teatre amb el patrocini de la Regidoria de Joventut. Després, a les 19 hores, un toc de campanes des del campanar de la vila, primer a foc i després a morts, va marcar l’inici de la processó cívica, que va eixir des del Casal d’Acció Cultural, al carrer Solades.

Obrien la marxa els tocs de la dolçaina del conegut “Pasqualet”, un dels màxims experts en aquest instrument, seguida pels membres dels Miquelets del Regne de València, amb l’abanderat duent una gran senyera i l’oficial, el caporal i els soldats d’aquesta formació, vestits amb uniformes de l’època. A continuació, el Penó de l’associació Socarrats, dut enguany per Vicent Goterris, delegat a Castelló de la Unió de Llauradors, la corona de llorer que ofrenaven Socarrats i Acció Cultural, i la de l’ajuntament. Justament darrere desfilaven els membres de la corporació, encaçalada pel seu alcalde, José Benlloch (PSOE) i pel tinent d’alcalde Pasqual Batalla (Bloc); hi eren, a més, els regidors de Compromís Xavier Ochando i Albert Ibàñez, el portaveu d’EU Alejando Moreno, i els regidors socialistes Emili Obiol i Rosario Royo. A continuació, la gent que s’havia volgut sumar a l’acte, unes 150 persones, molts d’ells amb torxes i molts també duent la “senyera infinita” d’Almenara, que cloïa la desfilada.

La processó cívica, des de la plaça Escultor Ortells, es va dirigir cap al carrer Pere Tercer, per arribar al davant del Casino Carlí, on era la porta de la muralla que els botiflers van atacar i des de la qual van entrar a sang i foc a la població. Hi va tenir lloc l’homenatge dels Miquelets als defensors de la vila, en el qual es va incloure el llançament de les salves de pòlvora que els retien els honors. La desfilada va continuar per un carrer Major Sant Jaume ple d’espectadors, per passar després per la plaça Major i continuar per Major Sant Domènec i el carrer Lluís Vives, fins arribar al davant de la Torre Motxa, l’última resta de la muralla medieval de la vila que es conserva.

En arribar-hi, i davant del monòlit que recorda els fets, va tenir lloc l’homenatge dels Miquelets als morts en defensa de la ciutat, amb noves salves de pòlvora incloses, i es va llegir el text que descriu l’atac i recorda els 263 vila-realencs morts. A continuació van tenir lloc les intervnecions del delegat d’Acció Cultural, Antoni Royo, de la membre de la Jutna directiva de Socarrats Maria Juan, i del tinent d’alcalde Pasqual Batalla. A continuació, tant Socarrats i Acció Cultural com l’Ajuntament van fer les seues ofrenes, mentre sonava la Muixeranga, i l’acte va acabar amb unes parauels del’alcalde de Vila-real. En la petita placeta on es troba el monòlit es van aplegar unes 200 persones.

Els organitzadors es mostren “francament satisfets”, segons ha declarat Antoni Royo, “i no només pel gran creixement del nombre d’assistents, la vistositat de la desfialda del Miquelets i la participació de l’ajuntament, sinó també pel gran ressó que ha aconseguit aquest acte als mitjans de comunicació de tota mena, i que servirà per a que els fets del 1706 siguen cada vegada més coneguts i valorats pel conjunt dels habitants de Vila-real”.

Altres articles apareguts en premsa:

307 años de sangre y fuego en Vila-real (El Períodico Mediterráneo)

Vila-real recuerda su ‘cremà’ (Las Provincias)

Vila-real celebra el sábado el 307 aniversario de la ´crema´ por las tropas borbonas (Levante EMV)

 

Vídeos de la Commemoració penjats al youtube:

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Salves]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Instrucció]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Comitiva]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Torre Motxa]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Marxa Lilliburlero]

Read Full Post »

Carme Pérez Aparicio: “Catalunya i el País Valencià, la resistència d’un poble. 1707-1714”

Conferència commemorativa de l’11 de setembre, “Catalunya i el País Valencià, la resistència d’un poble. 1707-1714” Una sessió a càrrec de Carme Pérez Aparicio, catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de València. L’acte, moderat pel Dr.Ramon Alcoberro, què es realitzà a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès.

La Guerra de Successió representa la lluita per la pervivència del sistema constitucional de la Corona d’Aragó. El 1707, després de la desfeta d’Almansa i de l’abolició dels Furs, comença la resistència valenciana contra l’exèrcit i el govern borbònics, un moviment que estarà recolzat per l’austriacisme català i que, en justa correspondència, ofereix també el seu ajut i participació en la defensa de Catalunya fins al 1714.

Read Full Post »

Allista’t a l’exèrcit maulet!

Els Miquelets del Regne de València tenim molts projectes i activitats en ment, però sense vosaltres, aquells que us estimeu la terra, la història i les tradicions, mai aconseguirem dur-les a terme. És per això que us animem a formar part de les nostres files, com a membres d’un grup de recreació històrica que treballa per la plena recuperació de la cultura i la identitat nacional valenciana.

Les nostres eines; la investigació, la reconstrucció i la divulgació de la història militar d’aquest país. Aquesta història és a sovint un relat que ratlla l’èpica, herois i heroïnes amb noms i cognoms, aventurers i pioners que han estat amagats o esborrats dels llibres i els arxius oficials, per tal de silenciar tot un poble.

No et cal cap despesa econòmica per allistar-te a l’exèrcit maulet, sols l’energia, el temps i les ganes de fer un pas endavant. Al nostre regiment hi ha de tot, gent equipada, recreadores i recreadors, així com de no equipats (en efecte, es pot ser membre de l’associació sense haver de vestir-se d’època) professors, estudiants, músics, actors, obrers, cuiners i artesans. Així que, si creus que ens pots donar un cop de mà en el sentit que més et motive, et donem la benvinguda!

Escriu-nos a miquelets1707@gmail.com o passa’t pel nostre grup a Facebook clicant ací. També ens pots seguir al Twitter.

Read Full Post »

Diada de Catalunya 2012

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Discurs pronunciant enguany pel nostre figurant Eduard al Fossar de les Moreres, encarnant la figura del General Joan Baptista Basset:

El Regne de València, representat pels valencians que es troben en aquest Excel·lentíssim Fidel·líssim Principat, seguint la causa justa de la Sacra Cesàrea Catòlica Reial Magestat i Rei nostre senyor, ha resolt: unir els interessos del Regne de València amb els del Fidel·líssim Principat de Catalunya. En record dels ajuts rebuts en aquesta nefasta guerra; i les vides sacrificades dels catalans en la defensa de Xàtiva, Alacant i Dénia: defensarem el Principat amb la nostra vida i esperit. Per la nostra santa madrona Verge dels Desemparats.

VISCA VALÈNCIA I VISCA EL PRINCIPAT!

…

Aquest discurs està inspirat en el text presentat al Tres Comuns del Principat en 1713, pel Coronel valencià Vicent Torres Eiximeno.

I ací un VÍDEO DELS MIQUELETS AL FOSSAR DE LES MORERES on podeu veure les salves d’honor i els parlaments dels GENERALS  Marqués de Poal i Joan Baptista Basset.

Read Full Post »