Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2010

Presentació del documental

“L’illa de Xàtiva”,

19 de juny de 2010, a la Casa de Cultura de Xàtiva.

Read Full Post »

303 ANYS DE LA CREMA DE XÀTIVA

Amb motiu del 303 aniversari de la crema de Xàtiva, L’Associació Cultural El Penjoll, art de paraula, vos convida a recuperar Xàtiva per un dia, sense tirs, i amb un sol canó: El canó de projecció de la Casa de la Cultura de la ciutat, gràcies al qual estrenarem Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià, amb entrevistes a Agustí Ventura, Sebastià Garrido, Xavi Aliaga, Toni Cucarella, Toni Martínez, Elies Barberà i la participació de Pep Botifarra, Toni Espí, L’Escola de Danses de Xàtiva, Miquelets del Regne de València i l’Associació Napoleònica Valenciana (Partida de Josep Marco, el Penjadet). El documental, de Terradelfoc Produccions, ha estat realitzat per Rafel Carril, amb participacions desinteressades, i oferix una panoràmica audiovisual de les Comarques Centrals des del punt de vista xativí. A l’acte de presentació acudiran també els Miquelets del Regne de València i hi haurà una taula redona amb alguns dels protagonistes del vídeo. Per acabar, hi haurà un vi d’honor.

Vos esperem, no hi falteu!

Read Full Post »

Tot i la bretxa oberta en la muralla, els borbònics s’hi trobaren amb la segona defensa que havien construït els xativins amb un nou mur i un altre fossat darrera de la muralla. Llavors François Bidal d’Asfeld ordenà canonejar l’emmerlat per obligar als defensors a abandonar la primera muralla. Una vegada ho va aconseguir, envià homes arrossegant-se entre les ruïnes de la muralla perquè observaren les posicions xativines i dirigir des d’allí els canons. Així aconseguí batre amb foc els seus enemics per fer-los retirar-se per tenir pas franc per la bretxa.

Tot i això, la resistència continuava sent tan forta que D’Asfeld es veié obligat a iniciar l’assalt amb els canons al davant, per anar obrint el pas i derribant la nova murada i totes les barricades que a la ciutat hi havien construït els xativins i combatents autracistes. Els borbònics es colaren llavors pel boquet obert en la muralla rebent gran quantitat de foc. En aquest punt de la confrontació la quantitat de morts degué de ser molt gran, ja que segons Miñana, les tropes francocastellanes, per tal d’introduir l’artilleria en la ciutat, cobriren el fossat utilitzant ruïnes i cadàvers.

Una vegada dins i en vista de la sangria, D’Asfeld va enviar de nou emissaris per pactar una rendició, però altra vegada va obtindre un no per resposta. Llavors, prou irritat per la resistència dels xativins, va dividir les tropes borbòniques en dues columnes, les quals avançaren per la ciutat amb els canons al davant per bombardejar a la resistència que trobaren dins. La primera columna la que dirigia el mateix D’Asfeld, avançà des de la muralla de ponent fins arribar a Santa Tecla i Sant Agustí i la segona columna, comandada per José Antonio de Chaves pel carrer de Sant Francesc. L’objectiu de les tropes espanyoles de Chaves era tancar-li el pas als defensors que es trobaven en els convents de Sant Francesc. Els de Sant Francesc, vegent la maniobra es retiraren a la ciutadella. La columna francesa, per altra banda, es troba amb forta resistència a Santa Tecla per la qual cosa començà a canonejar el convent. Mentrestant, la part dels defensors de la muralla de ponent s’havien retirat al convent de Sant Agustí i d’allí a la ciutadella. Aleshores, una part del francesos avançaren fins Sant Agustí on s’havien refugiat 10 religiosos i 62 dones i xiquets. Els religiosos, que sembla que eren borbònics, eixiren a donar-li la benvinguda als borbònics, però en aquell moment els austracistes obriren foc des de la ciutadella i causaren moltes baixes als francesos. Aquestos mataren llavors als religiosos i entraren a temple assassinant a tots els que hi estaven. De mentre, els francesos havien obert una bretxa en Santa Tecla, de forma que els defensors es retiraren també a la ciutadella. Per la seua banda, la columna castellana de Chaves es troba amb resistència també a Sant Miquel on les milícies d’Oliva es feren forts. Però dominat finalment tota la ciutat, D’Asfeld va posar setge a la ciutadella.

Membres dels Miquelets del Regne de València i de l'Escola de Danses de Xàtiva recreant els defensors de Xàtiva de 1707.

Read Full Post »

Com ja s’ha dit, entre els defensors hi havia civils, inclosos fins i tot, religiosos. No obstant això, cal tindre present, a més, que Xàtiva, era la capital de la Governació dellà de Xúquer de manera que tenia les seues pròpies milícies que ja havien participat en el setge de 1706. Aquestes milícies estaven formades no sols pels habitants de la població, sinó pels habitants de la governació. Així, a través dels cronistes borbònics, sabem que entre els defensors hi havia gent de La Marina, Oliva i Cocentaina, però segurament de molts altres llocs. Miguel Purroi a més, recluta homes entre els que es retiraven d’Almansa i, finalment, a la defensa de Xàtiva s’uní el capità valencià Josep Marco amb uns 400 micalets valencians i catalans.

Els xativins presentaren una heròica defensa contra les tropes franco-espanyoles.

Read Full Post »

Poc després de la batalla d’Almansa, el militar anglés Galway, va passar per Xàtiva amb les seues tropes que fugien de la desfeta. Aleshores Onofre Assio,, governador de Governació de Xàtiva, en saber el resultat de la batalla li va demanar ajuda per defensar la ciutat que resultava evident que anava a ser un dels següents objectius borbònics, però Gallway li va respondre que no hi havia res a fer, que ell es retirava a Catalunya i el millor era que eixira al pas dels borbònics i els oferira sense resistència la ciutat. Assio estava ressolt a fer-ho, però la notícia es va escampar per la ciutat i va provocar gran malestar. Així que els Jurats, escrigueren al virrei de València, el Comte de Corzana, manifestant-li les intencions d’Onofre en contra de la voluntat popular. Aleshores Corzana destituí a Onofre i nomena a l’aragonés Miguel Purroi. Aquest arribà a la ciutat al voltant del 30 d’abril i fou rebut amb gran alegria per part de la població. Purroi feu un discurs públic animant a la defensa de la ciutat i compromentent-se a la defensa fins les últimes conseqüències. Purroi manà reforçar les defenses, contruir barricades i obstruir tots els carrers. Es feren xicotets forats en molts edificis, per poder disparar des d’ells. Miñana diu que Purroi mobilitzà, fins i tot, als frares dels convents per treballar en les defenses i donant-los armes perquè participaren en la defensa. Tots els proborbònics, foren empresonats en el castell.

 

Micalets valencians recreant els defensors de Xàtiva del 1707

Read Full Post »

%d bloggers like this: