Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘almansa’

Luis Bonete

Desemparats (esquerra) & Diputació (dreta). Fotografia: Luís Bonete.

Els dies 22 i 23 d’abril el grup de recreació va passar el cap de setmana a la recreació internacional de la batalla d’Almansa. Al voltant de 450 figurants vinguts de tot arreu tornaren al 1707 per un cap de setmana per commemorar la batalla més decisiva de la Guerra de Successió.

sdr

La carpa dels Desemparats. Esperant als reforços de Castelló. Fotografia: Eduard Beneyto.

dav

El fuseller Luís amb Adrian, del Queens Regiment on foot. Fotografia: Eduard Beneyto.

Els Desemparats formàrem amb Diputació al flanc esquerre i haguérem de patir la rauxa dels italians. La mort del sergent i un presoner. Tot i que l’aigua beneïda ressuscità els morts per l’endemà.

18119502_1498358850215811_105779568703209272_n

Fotografia: Pilar Albelda.

Destacarem el gran nivell d’organització per part dels amfitrions. Així com el nivell dels recreadors i l’ambient entre els mateixos. Arribarà Almansa al graó de Waterloo? La llavor està sembrada.

18121661_10208719384157229_653232263436461057_o

Fotografia: Carles Quintana.

Read Full Post »

Notícia extreta de VILAWEB

La formació Vespres d’Arnadí fa ronda amb un espectacle de música, teatre i dansa ambientat en la València dels dies previs a la batalla d’Almansa

‘Aquesta és la nostra manera de contribuir en el procés sobiranista’, diu Pere Saragossa, membre de Vespres d’Arnadí, una de les formacions de música barroca més ben valorades del país. Parla de l’espectacle ‘Festa de l’Arxiduc’, estrenada el 2007, tercer centenari de la batalla d’Almansa, i que volen continuar representant fins el 2014, quan n’estrenaran un altre per commemorar el setge de Barcelona del 1714. Es tracta d’una obra ambientada en una festa cortesana, que combina música de la primeria del segle XVIII amb instruments de l’època, teatre, poesia i dansa. ‘Som un grup barroc i sempre mirem de fer coses relacionades amb la història dels Països Catalans’, explica.

En aquest espectacle hi participen músics de Vespres d’Arnadí, la companyia de dansa Barroc Ballet, la soprano Mariví Blasco, l’actor Elies Barberà, i Josep Lluís Guardiola, encarregat de la direcció escènica i dramatúrgia. Les partitures les han treballades amb el musicòleg Josep Dolcet, que explica que la guerra de Successió ‘va esclatar en un moment de canvis d’estils i estètiques musicals, quan el Barroc era un art establert i afermat’. L’establiment de les corts reials també va implicar l’arribada de molts músics d’origen estranger. La formació, amb Dolcet, ha estudiat les obres i danses de l’època, i el resultat es pot sentir en aquesta ‘Festa de l’Arxiduc’.

Una festa en honor del comte de Cardona

L’espectacle se situa al 1707, en una festa cortesana uns dies abans de la batalla d’Almansa. El personatge Llibert Folc de Cardona prepara una festa en honor del seu pare, el comte de Cardona, que torna a València després d’haver acompanyat l’arxiduc Carles cap a Barcelona, on ha instal·lat provisionalment la seva cort. ‘Llibert, que ha viscut amb intensitat el curt període de l’estada de Carles III a València, exercirà de mestre de cerimònies de l’esdeveniment, un acte d’homenatge i lleialtat a la figura de l’arxiduc, en uns moments de tensió i incertesa.’ I l’espectacle acaba amb una emotiva lectura del decret de Nova Planta. Pere Saragossa explica que durant l’estada de Carles d’Àustria a València els anys 1706 i 1707, segurament hi va conèixer Joan Baptista Cabanilles, mestre de capella de la catedral de València, ‘que es podria considerar com a hereu i cim de la important escola valenciana del segle XVII, exportadora d’excel·lents músics i mestres de capella.’

Saragossa avisa que és una obra partidista ‘que deixa força malament els Borbons’. S’hi interpreten obres que s’interpretaven tant a la casa reial dels Borbó com a la dels Habsburg. ‘Totes dues organitzaven òperes i grans festes per demostrar el seu poder. De fet, era habitual en totes les corts d’Europa, encara que es trobessin en conflicte’, explica Saragossa, que destaca que ‘la monarquia, en aquella època, permetia de tenir una capella de música i elevar el nivell cultural de les cases reials’.

Nou espectacle per commemorar el setge de Barcelona del 1714

La formació calcula portar la ‘Festa de l’Arxiduc’ per uns quants punts del país durant aquest estiu, perquè, gràcies a l’ajut econòmic rebut per l’ICEC, pot oferir l’espectacle en canvi de la recaptació de la taquilla. La primera actuació d’aquest 2013 serà aquest divendres a l’Ametlla del Vallès. I, mentrestant, ja prepara un nou espectacle amb vista al 2014, quan es commemoraran els tres-cents anys del setge de Barcelona. Serà una segona part, amb un personatge fictici que després de la caiguda de València viatja cap a Barcelona i esdevé un assessor de protocol del rei Carles.

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més imatges disponibles als àlbums fotogràfics del nostre grup a Facebook “Miquelets del Regne de València“.

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest cap de setmana, els micalets valencians del Regiment Mare de Déu dels Desemparats han participat en la III Recreació de la Batalla d’Almansa als camps d’aquesta localitat castellana. Els nostres soldats han format files junt al Regiment de la Generalitat dels Miquelets de Catalunya i altres voluntaris valencians de la partida de Josep Marcó “El Penjadet”. Malgrat la pluja, el fang i les canonades, els nostres soldats han lluitat honorablement per defensar les llibertats valencianes i de la Corona d’Aragó.

Read Full Post »

Recorda la batalla que va enfrontar els exèrcits borbònics de Felip V i els austriacistes de l’arxiduc Carles · Duu per nom ‘Almansa 1707’ i ha anat a càrrec d’Antoni Miró

 

Monument a la Batalla d'Almansa de 1707, Universitat d'Alacant


El record de la Batalla d’Almansa del 25 d’abril de 1707 que va enfrontar els exèrcits borbònics de Felip V i els austriacistes de l’arxiduc Carles d’Àustria serà present a la Universitat d’Alacant (UA). Des de dimarts, l’edifici de Filosofia i Lletres III del campus de Sant Vicent llueix l’escultura ‘Almansa 1707’ de l’alcoià Antoni Miró. L’obra té unes mides de 2,90 x 10 x 1,20 metres, pesa quatre tones i mitja, i està inspirada en l’obra que el pintor Ricardo Balaca va pintar el 1862 sobre la retirada de tropes amb soldats portant els ferits i els morts. A l’acte d’inauguració el va precedir la taula rodona ‘Històries (de la nostra història): l’art valencià contemporani i Antoni Miró’ que va comptar amb la presència de l’artista així com del crític i historiador d’art Daniel Giralt-Miracle, de l’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó, del comissari de l’exposició antològica sobre Miró ‘Històries (de la nostra història’ i del director del Secretariat de Cultura, Carles Cortés.

FONT: racocatala.cat

Read Full Post »

Més de cent persones van assistir a Vila-real a la presentació del llibre de Vicent Cerdà sobre els fets del 12 de gener de 1706

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Prèviament havia tingut lloc, a la Torre Motxa, una ofrena en memòria dels defensors de la vila durant la guerra de Successió

Passat dissabte va tenir lloc la commemoració dels 305 anys de l’incendi de Vila-real per les tropes borbòniques. L’acte havia estat convocat pel Casal d’Acció Cultural i l’Associació Cultural Socarrats, i va aplegar al seu local del carrer Solades més de cent persones, que van assistir a la presentació del llibre “Dies d’incertesa”, de Vicent Cedà, una obra teatral ambientada durant els mesos previs a l’assalt de la ciutat per les tropes borbòniques.

Prèviament, una cinquantena de persones van acompanyar la processó cívica que, precedida pels dolçainers, acompanyava el Penó de la Conquesta, flanquejat per dos joves vestits de miquelets austracistes. La comitiva va recórrer els carrers de la vila fins arribar a la Torre Motxa. Allí, l’historiador Antoni Pitarch va fer una intervenció recordant els fets de 1706 i demanant, un any més, la implicació de la corporació municipal en aquesta commemoració; de fet, l’únic membre del consistori present era la regidora del BLOC, Maria Gràcia Molés. A continuació la presidenta de l’Associació Cultural Socarrats, Maribel Castillo, i el tècnic del Casal de Vila-real,  Manuel Carceller, van dipositar al davant de la Torre l’ofrena commemorativa dels vila-realencs “morts per les llibertats valencianes”, mentre el grup de dolçainers feia sonar els acords de la Muixeranga.

Font: Vilaweb

Read Full Post »

Read Full Post »

%d bloggers like this: