Clapir, revista digital sobre història valenciana

Un grup d’estudiants de l’últim any de la carrera d’Història de la Universitat de València ha llançat un nou projecte divulgatiu anomenat “Clapir, Joves Historiadors Valencians”. Centrats en el País Valencià i en la seua història, pretenen des d’un punt de vista acadèmic fer arribar al públic general aspectes del nostre passat poc coneguts, des de la prehistòria i l’arqueologia fins a l’època contemporània, però també informar dels congressos, activitats i notícies més recents d’aquest àmbit.

Més enllà de l’aspecte divulgatiu, tampoc amaguen el seu caràcter reivindicatiu: les dificultats que han trobat per a vertebrar una historiografia valenciana és un dels principals motius pels quals han impulsat “Clapir”. Al llarg dels seus estudis acadèmics, han vist com amb els canvis del pas de llicenciatura a grau, dins del que s’anomena “Procés de Bolonya”, la Història del País Valencià ha passat de ser tractada i estudiada al llarg de tot un curs acadèmic a convertir-se en una simple assignatura quadrimestral, el que sense dubte repercutirà en el nombre del futurs estudis sobre el nostre territori. Per ajudar a suplir aquestes mancances, pretenen realitzar una història que pivote i es centre a l’àmbit del País Valencià, així com també utilitzar i fer promoció del valencià per difondre-la.

De moment “Clapir” funciona com a revista digital, publicant nous articles els dilluns i els dijous, tot i que han anunciat la seua intenció de publicar una edició en paper. Així, a hores d’ara podem gaudir a la seua plana web d’articles sobre les correries del bandolerisme vuitcentista valencià o dels maquis a les comarques del Maestrat i dels Ports, preguntar-nos si els ibers del Xúquer repoblaren la Sicília protohistòrica o seguir la ruta dels monestirs de les comarques centrals valencianes, així com també fer un repàs als 30 anys de les Assemblees d’Història de la Ribera o descobrir que és la “micro-història”, a l’espera de poder tenir a les nostres mans la publicació en paper de “Clapir”.

Podem trobar a “Clapir, Joves Historiadors Valencians” tant a la seua plana web però també a les xarxes socials, al seu Facebook i al seu compte de Twitter.

Font: valencianisme.com

Read Full Post »

IX Premis Joan Baptista Basset

Divendres 16/11/2012 sopar de lliurament dels IX premis Joan Baptista Basset que atorga el Casal Jaume I de la Vall d’Albaida. El preu és de 12 € per a sòcies i socis d’ACPV i 15 € per a la resta. Podeu fer les reserves al Casal Jaume I al carrer Jaume I, 13 baix d’Ontinyent, telèfons 962383751 – 664681591 o al correu valldalbaida@acpv.cat

Read Full Post »

300 anys de País Valencià

Josep Lluís Bausset

Històric valencianista i professor de l’Alcúdia que faltà el passat 3 de juny a l’edat de 101 anys. Reproduim ací un dels seus darrers articles publicats al periòdic Levante-EMV.

De quan en quan, com que sóc ja més que rejubilat, m´entretinc rellegint els més de cinc mil llibres que tinc a la meua biblioteca, així com també la immensa paperassa de revistes, fotocòpies i escrits que he anat guardant. I he trobat una fotocòpia sobre un treball que el meu amic Agustí Ventura m´envià fa temps. M´estic referint a «Fr. Agustín Bella», que narra la vida del «Venerable Fra Agustín-Antonio Pascual de Guadassuar», un «facsímil a cargo de Agustín Roig Barrios, Cronista Oficial de Guadassuar, 1999». Després de descriure la vida de la comunitat durant aquell temps, a la pàgina 41 diu, referint-se al frare mencionat: «Porque no le tenía el Señor destinado para Apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano».

Els que pensen que el terme País Valencià és cosa de fa quatre dies, estan completament errats, ja que aquesta expressió té més de tres segles! La postura de negar el nom de «país» per a la nostra terra és fruit d´una política que, en l´anomenada batalla de València, s´utilitzà per obtindre un rèdit polític i electoral per part de la UCD i d´AP, per desvalencianitzar el nostre país. Llevant-nos el nom, els nostres governants ja sabien què ens feien. Per què, sense nom, què som?

Però fa més de 300 anys, ja era coneguda l´expressió País Valencià que ara alguns rebutgen. Clar que amb un Govern com el que patim, i amb la televisió que paguem i que ­menysprea el valencià, la gent no sap que tenim una llengua pròpia o que vam tindre també una moneda pròpia i unes lleis, els Furs, que van ser anul·lats «por derecho de conquista». I la gent tampoc sap que el nom País Valencià és ben nostre. És veritat que per vertebrar el nostre país, tenim el Govern valencià en contra, i també l´Església.

El país no es fa amb Terres Mítiques, copes d´Amèrica, Ciutats de la Llum, Fórmules 1 o aeroports que no tenen avions, i que només han fet que endeutar a la Generalitat. El país es construeix amb els mestres. Sí, sort en tenim dels mestres i de les escoles. Perquè com va dir el meu bon amic Francesc de P. Burguera, la revitalització del nacionalisme serà obra de les escoles, amb «mestres nostres», com els que he conegut en les diverses Trobades d´Escoles en Valencià. Mestres com Maria Rosa Diranzo, Irene Guillén, Josep Millo, Anna Requena, Vicent Ortega, Imma Fenollar, Vicent Malonda, Toni Martí, Vicent Niclòs, Llorenç Gimeno, Gabriel Garcia Frasquet o Paco Sanz. Mestres que ensenyen als xiquets en la nostra llengua. Mestres que fan descobrir als alumnes els valors de la llibertat i l´estima per la nostra cultura i pel nostre país. Mestres que inculquen als alumnes l´honestedat, l´honradesa, la veritat.

Mestres que sembren llavors per a una societat més lliure i més valenciana. Una societat sense corrupció, sense demagògia ni manipulacions. Tinc confiança en el país, perquè tenim bons mestres. I perquè la llavor sembrada germinarà en bons fruit. Algunes voltes he pensat que la llengua i el país s´acabarien en dues generacions. Crec que estava equivocat. La llengua i el país tenen futur (malgrat la política nefasta de la Generalitat) perquè tenim bons mestres.

FONT

Read Full Post »

Mor als 101 anys l’històric valencianista Josep Lluís Bausset

Josep Lluís Bausset D.E.P.

“[…] Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti. […]”

Articles apareguts en la premsa en el dia d’ahir 5 de juny de 2012

Mon pare Josep Miquel Bausset (Levante-EMV)

Bueno, sencillo y feliz (Francisco Gil Gandía) (Levante-EMV)

L´Alcúdia despide entre lágrimas a Josep Lluís Bausset. Cientos de vecinos y representantes de la cultura y la política dicen adiós al insigne profesor. (Levante-EMV)

Los Bausset (Emili Piera) (Levante-EMV)

IN MEMORIAM Josep Lluís Bausset, histórico valencianista. Fue uno de los activistas políticos y culturales que más hicieron por el valencianismo. (EL PAÍS)

 El legado de un profesor de valencianismo. El biógrafo de Josep Lluís Bausset recorre la vida del gran activista fallecido el domingo y enterrado hoy (EL PAÍS)

L’Alcúdia despide a su hijo predilecto Josep Lluís Bausset. Cientos de personas asisten al sepelio del intelectual valencianista y las banderas de la localidad lucen a media asta en señal de duelo (Las Provincias)

Muere Josep Lluís Bausset, un «referente de fidelidad a la lengua», «Sus artículos sobre pelota valenciana ponían en evidencia el vínculo de este deporte con la lengua de los valencianos», aseguran desde la Acadèmia Valenciana de la Llengua (Las Provincias)

Josep Miquel Bausset en el soterrar: “Mon pare ha obert un camí i ara cal seguir-lo” (RIBERA EXPRESS)

Compromís per l’Alcúdia lamenta la pèrdua irreparable d’una persona compromesa amb el seu país i el seu temps (RIBERA EXPRESS)

La AVL lamenta la muerte de Josep Lluís Bausset. Es “un referente de fidelidad a la lengua” (DIARIO CRITICO)

Esquerra Republicana lamenta la mort de Josep Lluís Bausset (ERPV)

Adéu professor! El teu poble no t’oblidarà!

Read Full Post »