El 16 de gener de 1705 Joan Baptista Basset i Ramos feia entrada triomfal a València pel portal de Sant Vicent i lliurava el cap i casal al bàndol austriacista. Tres-cents tretze anys desprès, l’associació Miquelets del Regne de València hem tingut el privilegi de recrear el moment històric que fins aquest dia havia estat oblidat al calaix de la desmemòria.
Amb nosaltres han col·laborat els companys de BUM i Miquelets de Catalunya interpretant els paper de Melcior Gamir, jurat en cap del cap i casal el 1706, la seva acompanyant i un miquelet.
Posats a recrear l’entrada vam triar les Torres de Serrans, perquè el Portal de Sant Vicent fa molts anys que no existeix. Animem a les autoritats a col·laborar amb nosaltres a recuperar aquests episodis que suposaren la fi del regne de València, però també la lluita per un projecte pactista que passava per l’arxiduc Carles i rebutjava l’absolutisme borbònic que empobria el regne dels valencians.
Per arrodonir un any productiu hem organitzat una jornada d’instrucció a les Torres de Serrans el proper dissabte 17 de desembre a València. Aprofitarem també que som al cap i casal per dur a terme la presentació oficial del grup. Així com commemorar l’entrada del general Basset aquell 16 de desembre de 1705. És a dir, tres-cents onze anys i un dia tornaran els austriacistes valencians a la ciutat a cop de timbal i pas de regiment. Seria bo que sàpiguen que no dispararem salves d’honor. Més aviat es tracta d’un exercici d’ensinistrament del grup per a les properes actuacions. Tot i que la idea és la interacció del grup amb el públic amb una finalitat didàctica i d’entreteniment. La jornada començarà a les 9’30 amb els primers exercicis dels fusellers. Un cop acabada la jornada tindrà lloc el tradicional dinar de l’associació. No hi falteu.
Ben aviat sortirà aquest llibre que s’augura molt bo, com tots els dels seus autors! En Francesc Xavier Hernandez Cardona ens avisa que conté 1800 imatges dels exèrcits catalans al llarg del temps. Estigueu atents! 😉
L’Apoteosi d’en Riart! Tres anys els ha costat això.
Senyors, senyores… és tot un plaer presentar-vos les nostres noves criatures! La Sant Vicent Ferrer i la Desemparats 1714; cervesa artesana feta a casa nostra, a Ontinyent, pel mestre cerveser Josep Belda (Gram). Podreu tastar-les a partir del pròxim dissabte 27 d’abril! L’objectiu bàsic és promocionar la història del país a través d’aquest brou daurat, i a més a més, treure alguns céntims per a cobrir algunes despeses del grup.
Qui vinga a la Batalla d’Almansa o a l’Homenatge als Maulets ja té amb que refrescar-se la gola! 😉
La formació Vespres d’Arnadí fa ronda amb un espectacle de música, teatre i dansa ambientat en la València dels dies previs a la batalla d’Almansa
‘Aquesta és la nostra manera de contribuir en el procés sobiranista’, diu Pere Saragossa, membre de Vespres d’Arnadí, una de les formacions de música barroca més ben valorades del país. Parla de l’espectacle ‘Festa de l’Arxiduc’, estrenada el 2007, tercer centenari de la batalla d’Almansa, i que volen continuar representant fins el 2014, quan n’estrenaran un altre per commemorar el setge de Barcelona del 1714. Es tracta d’una obra ambientada en una festa cortesana, que combina música de la primeria del segle XVIII amb instruments de l’època, teatre, poesia i dansa. ‘Som un grup barroc i sempre mirem de fer coses relacionades amb la història dels Països Catalans’, explica.
En aquest espectacle hi participen músics de Vespres d’Arnadí, la companyia de dansa Barroc Ballet, la soprano Mariví Blasco, l’actor Elies Barberà, i Josep Lluís Guardiola, encarregat de la direcció escènica i dramatúrgia. Les partitures les han treballades amb el musicòleg Josep Dolcet, que explica que la guerra de Successió ‘va esclatar en un moment de canvis d’estils i estètiques musicals, quan el Barroc era un art establert i afermat’. L’establiment de les corts reials també va implicar l’arribada de molts músics d’origen estranger. La formació, amb Dolcet, ha estudiat les obres i danses de l’època, i el resultat es pot sentir en aquesta ‘Festa de l’Arxiduc’.
Una festa en honor del comte de Cardona
L’espectacle se situa al 1707, en una festa cortesana uns dies abans de la batalla d’Almansa. El personatge Llibert Folc de Cardona prepara una festa en honor del seu pare, el comte de Cardona, que torna a València després d’haver acompanyat l’arxiduc Carles cap a Barcelona, on ha instal·lat provisionalment la seva cort. ‘Llibert, que ha viscut amb intensitat el curt període de l’estada de Carles III a València, exercirà de mestre de cerimònies de l’esdeveniment, un acte d’homenatge i lleialtat a la figura de l’arxiduc, en uns moments de tensió i incertesa.’ I l’espectacle acaba amb una emotiva lectura del decret de Nova Planta. Pere Saragossa explica que durant l’estada de Carles d’Àustria a València els anys 1706 i 1707, segurament hi va conèixer Joan Baptista Cabanilles, mestre de capella de la catedral de València, ‘que es podria considerar com a hereu i cim de la important escola valenciana del segle XVII, exportadora d’excel·lents músics i mestres de capella.’
Saragossa avisa que és una obra partidista ‘que deixa força malament els Borbons’. S’hi interpreten obres que s’interpretaven tant a la casa reial dels Borbó com a la dels Habsburg. ‘Totes dues organitzaven òperes i grans festes per demostrar el seu poder. De fet, era habitual en totes les corts d’Europa, encara que es trobessin en conflicte’, explica Saragossa, que destaca que ‘la monarquia, en aquella època, permetia de tenir una capella de música i elevar el nivell cultural de les cases reials’.
Nou espectacle per commemorar el setge de Barcelona del 1714
La formació calcula portar la ‘Festa de l’Arxiduc’ per uns quants punts del país durant aquest estiu, perquè, gràcies a l’ajut econòmic rebut per l’ICEC, pot oferir l’espectacle en canvi de la recaptació de la taquilla. La primera actuació d’aquest 2013 serà aquest divendres a l’Ametlla del Vallès. I, mentrestant, ja prepara un nou espectacle amb vista al 2014, quan es commemoraran els tres-cents anys del setge de Barcelona. Serà una segona part, amb un personatge fictici que després de la caiguda de València viatja cap a Barcelona i esdevé un assessor de protocol del rei Carles.
Conferència commemorativa de l’11 de setembre, “Catalunya i el País Valencià, la resistència d’un poble. 1707-1714” Una sessió a càrrec de Carme Pérez Aparicio, catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de València. L’acte, moderat pel Dr.Ramon Alcoberro, què es realitzà a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès.
La Guerra de Successió representa la lluita per la pervivència del sistema constitucional de la Corona d’Aragó. El 1707, després de la desfeta d’Almansa i de l’abolició dels Furs, comença la resistència valenciana contra l’exèrcit i el govern borbònics, un moviment que estarà recolzat per l’austriacisme català i que, en justa correspondència, ofereix també el seu ajut i participació en la defensa de Catalunya fins al 1714.
Marxa de Torxes a Vic, organitzada pels vigatans. Hora: vespre-nit des de les 18:00 fins a les 23:30 Participarem, amb un paper destacat, a la 10a Marxa dels Vigatans on podreu asistir a una desfilada amb columnes i escamots de vigatans i maulets, incloent salves d’honor. Es tracta d’un acte solemne!
Diada de l’11 de setembre a Barcelona
12:00 Sortida de la Bandera de Santa Eulàlia des de l’Ajuntament de Barcelona fins el monument d’En Rafael de Casanova per fer honors i posterior marxa al Fossar de les Moreres, on hi han enterrats alguns centenars de valencians que van defensar Barcelona durant el setge de 1714.
298 anys després el Regiment dels Desemparats hi serem presents!
El passat 4 de juliol la Societat Coral el Micalet va acollir l’acte de cloenda del curs 2011-2012 del Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana, entitat que té com a objectiu promoure el català en tots els àmbits al nostre país. Els Miquelets del Regne de València participàrem en un dels actes de la cloenda, la representació de tres escenes d’una obra de teatre ambientada en la Guerra de Successió, que narra els fets anteriors al 25 d’abril i la batalla d’Almansa, així com l’origen i creació del Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats, el qual tractem de fer reviure amb la nostra associació, els Miquelets del Regne de València.
El protagonista de l’obra, Pere Pardo, un aprenent del Voluntariat, va lluir la nostra vestimenta, amb el suport de dos dels membres del nostre regiment, Jordi Manyes i Laia Martín, que desfilaren a l’acabament de l’obra per l’escenari amb la música del grup de tabal i dolçaina de la Societat Coral el Micalet de fons.
Dos dels membres dels Miquelets del Regne de València durant l’obra de teatre que explicava la Guerra de Successió i que va tindre lloc a la Seu Coral el Micalet de València.
Miquelets del Regne de València 