El darrer dissabte els Miquelets del Regne de València acudírem a Xàtiva a retre homenatge als maulets. Convidats per la Comissió 25 d’Abril formàrem dues esquadres comandades per l’alferes Pons i els sergents Terol i Passolas. Agrairem l’ajuda dels nostres germans els Miquelets de Catalunya, amb efectius del regiment Vilar i Ferrer i de la Diputació del General.
Les dues esquadres formàren a la plaça de la Trinitat davant la presència del general. Enguany ens ha acompanyat Pere amb el seu cavall cartoixà així com el seu dia va fer Joan Tàrrega, capità de les milícies de la ciutat. Sota el sol de justícia els oficials ordenaren instrucció als fusellers vinguts d’arreu, des de Dénia a Manresa, d’Ontinyent al cap i casal.
Fusell a l’espatlla. Marxeu. La columna es mou cap el carrer Montcada, amb orgull. Els músics interpreten marxes de guerra, valencianes i dels aliats. Visca Carles III! Muira el Borbó! Els veïns surten al carrer segurs que hem tornat per a quedar-nos, arrossegant amb nosaltres els esperits que donaren ses vides per aquesta ciutat. Per la llibertat.
El sergent Terol vigila la tropa, no ens podran doblegar. Ni un pas al darrere. La ciutat és plena de maulets i l’anem a defensar. Avancem.
Les llargues marxes colpegen els nostres peus. Defensar els furs no és feina senzilla. Hem de resistir. Un dia més, una nit més.
I ara el llop de Castella ens sagna els ulls. Resistirem. Darrere de cada fuseller i ha una família. Una llar que defensar. No ens han parit per a dormir. Defensarem cada pam de la ciutat amb el pit ple de terra i orgull.
Som al monument. Ens retrobem amb els maulets. No ho veieu, però la terra ens crida. Carrer de Sant Francesc, fusells fumejant. Menuts i dones cridant. I els homes forts enmig de la revolta. I les dones agafant els fusells dels homes morts. Hem vingut a honorar-los.
Apareix el general:
Què us manca valencians,
si no és la voluntat!
L’ofrena. Les danses. El penó de la ciutat. Apareix la Muixeranga d’Alacant. Cada cop venim de més lluny. De Betxí, Manresa, Dénia, Vila-real… però també de Bocairent, de València, d’Ontinyent.
Els discursos, capaços d’arrencar les llàgrimes a tot un sergent de la Diputació. La Muixeranga…
La Senyera al vent…
I tu, què has fet
pels valencians?