Homenatge als maulets 2019

Comarcal TV

Fotografia: Neus Bataller

Fotografia: Neus Bataller

Fotografia: Xtradio

Fotografia: Majo

Fotografia: Vicent Cerdà

Fotografia: Neus Bataller

Read Full Post »

Entrevista al fuseller Luís Panadero

 

1# D’on és vostè, fuseller? Com va conèixer els miquelets? 

De Manises senyor! Doncs no ho tinc clar però diria que per xarxes socials com a associació. En persona va ser fa dos anys per estes dates, un 27 de gener a Quart de Poblet,  que vaig eixir corrents des de la universitat per assistir a la conferència sobre la crema del poble en 1706 en la que va col·laborar la associació. Tot i que podria haver estat abans si la pluja no haguera impedit l’acte de la entrada de Basset a València.

2# Era molt diferent el segle XVIII de l’actualitat? Com ho viu un fuseller? 

Certament sí. Estem acostumats a unes comoditats que, tot i ser senzilles, al segle XVIII son impensable. Pense per exemple en com s’afaitaven, amb navaixes amb fulles poc afilades o si no amb barbers que alhora feien la feina de dentista, o fins i tot com encendre’s la pipa! El fuseller ho viu de les formes més precaries de l’època.


3# Què heu après amb nosaltres? 

Buff! Una gran quantitat de coses. El món de la recreació és una trampa, perquè t’apropes per una tema o per un interés particular, però només entres acabes enxarciant-te i aprenent noves coses al intentar contextualitzar-ho tot, (diferències entre les classes socials, evolucions entre èpoques immediatament posteriors i anteriors,  entre països i les seues economies…). Així doncs per il·lustrar-ho, he aprés des de les evolucions tecnològiques dels fusells a com es vestien i com eren els vestits de les classes altes de principis del segle XVIII. Exagerant-ho, la recreació és un poc com la Viquipedia, que entres a per tindre uns certs coneixements sobre els judicis de Nuremberg i de cop i volta acabes llegint un article sobre José Rizal i la independència de Filipines. 

4# Quina ha sigut la seua millor experiència ? 

Doncs el conèixer recreadors d’uns altres països i en concret recorde un recreador italià que bromejava amb que era impossible que li guanyara perquè em treia quasi dos caps, després d’haver lluitat cos a cos amb ell en la meua primera Batalla d’Almansa. Pense que en general existix un esperit de germanor i de voluntad d’apendre dels altres molt bò. Tot i que he de d’afegir que també fa un goig enorme acabar d’uniformar-te completament, perquè és un procés costós -tant de temps com de diners- i crec que en això coincidirem tots els recreadors.


5# La màxima d’Al Tall “no s’ensenya a les escoles com van esclafar un país” segueix en vigor?  

Després dels vora vint anys que tindrà la cançò, ensenyar-se s’ensenya, però com un apèndix o unes poques línies a un paràgraf, i sempre des d’un punt de vista del determinisme peninsular, com que era qüestió de temps que les dos corones acabaren formant un estat. Llavors, no hi ha una reflexió profunda i honesta del que va suposar el conflicte com tampoc de les seues conseqüències. Tot açò des del meu punt de vista i la meua experiència com a alumne.


6# A nivell personal, quins aspectes li interessen més dins de la recreació històrica?

 He de dir que sent una curiositat enorme pels enginyers militars i pels oficials. No per un tema de poder, sino més bé per tots els aspectes d’estratègia, organització dels recursos, evolucions tecnològiques; en definitiva tot el que te relació amb la meua carrera d’enginyeria. Per exemple, si no recorde malament, molts dels sistemes de gestió i planificació que es desenvoluparen per a la Primera i Segona Guerra Mundial, s’utilitzen hui dia a les industries. Per ara encara em queda molt per apendre com a fuseller, però no descarte intentar fer carrera militar. (riu)
 
7# Si pogués triar, quin esdeveniment li agradaria recrear dintre de la Guerra de Successió que no s’ha dut a terme fins ara? Quin seria el motiu?

Uff! N’hi han un fum. Però en destacaría dos. El primer, a nivell internacional, sería la Batalla de Malplaquet. Trobe que estar sota les ordres del Duc de Marlborough i la magnitud de la fita, son dos bones raons. Si pensem més modestament, diria que una molt bona recreació del Setge de Sant Mateu perquè l’emplaçament és perfecte i podria estar molt bé. Ambdues son victores austracistes que crec que la moral de la tropa ho necessita.


8# Com prepara el seu personatge Luis Panadero?

Intente entendre les dimensions psicològiques i ideològiques del fuseller, el per què lluitaven o per què no fugien abans que enfrontar-se al enemic. També intente millorar l’equipament per fer l’experiència més fidel.


9# A banda de la Guerra de Successió, quin altre periode li agradaria recrear?

Les Guerres Carlistes. Eixa mescla explosiva d’antiliberalisme, catolicisme junt amb la qüestió foral. Una resistència acarnissada per romandre en un món que es modernitzava, em sembla tremendament romàntica i interessant. A més a més, avantpassats meus van ser carlistes i alguns van participar-hi, llavors recrear-les és una forma d’intentar compendre’ls com he dit adés. 


10# Si poguès parlar cinc minuts amb un personatge històric, siga o no de la Guerra de Successió, amb qui li agradaria fer-ho? Per algun motiu especial?

N’hi han tants que m’és impossible dir-ne un, així que diré uns sensenom. M’agradaria parlar amb els Brigadistes Internacionals. Gent que vivia a països tan llunyans com la Xina o els Estats Units d’Amèrica, i que per purs ideals participaren en una guerra que no era seua per combatre el feixisme. Crec que tenen moltes coses interessants a dir i molt actuals.


11# Recomane algun llibre en valencià als nostres lectors.

Sense cap mena de dubte recomane “Joan Baptista Basset. Vida i mort del líder maulet” de José L. Cervera Torrejón editat per 3i4. És un llibre que quan hom el tanca, no enten com la seua figura no té ni el reconeixement que deuria tindre, ni una pel·lícula de Hollywood. A mí, personalment m’emocionà la carta en la que decidix quedar-se.


Eduard: Moltes gràcies pel seu temps.

Luís Panadero: A vosaltres per la entrevista. 

Read Full Post »

La Festa dels Socarrats

 

Xàtiva va reviure el passat 17 de juny l’episodi tràgic de l’assalt borbònic a la ciutat de 1707 amb una apassionant recreació històrica organitzada pels Miquelets del Regne de València. Aquesta va ser la part més espectacular de la Festa des Socarrats, un projecte de divulgació didàctica que tractava d’apropar les circumstàncies i els efectes de la Guerra de Successió a Xàtiva. El qual s’ha aconseguit apostant per fer visible aquests fets mitjançant l’escenificació de l’episodi dels combats a Santa Tecla i Sant Agustí, la impressionant ronda de miquelets a la Plaça del Mercat, la exhibició de salves a la Plaça Calixte III, adobat amb un taller de dansa barroca i l’exposició de gravats coetanis de  Pere Julià al Museu de Belles Arts de la ciutat. Els dies previs, la regidoria de cultura va organitzar un congrès focalitzat a la crema de la ciutat per les tropes borbòniques que reforçaria la vessant científica del projecte.

A la recreació participaren des d’actors professionals com Edu Bohoyo i mestres de dansa com Ana Rodríguez Arcas. Però sobretot va ser possible a la col·laboració d’associacions com 1707 Almansa Històrica, Miquelets de Catalunya, Miquelets de Girona i Miquelets de Moià. Així com als músics que ens van acompanyar i donaren caràcter èpic a la batalla. Ells són Estrela Roja de Benimaclet.

VÍDEO RESUM

A COMARCAL TV

El campament austriacista es va instal·lar al claustre del convent de Sant Domènec. I des d’allí marxaren els maulets al camp de Mart a l’encontre de les forces borbòniques.

Fotografia: Víctor García

Fotografia: Víctor García

Fotografia: Víctor García

La Festa dels Socarrats va començar amb la presentació oficial dels grups a la Plaça Calixte III envoltats per edificis tan impressionants com la l’hospital vell o la seu. Un escenari idoni per desenvolupar el concurs de tiradors que guanyaren Bernat Coma de Moià i Rafael Briganty d’Almansa.

Fotografia: Òscar Pérez

Fotografia: Òscar Pérez

Fotografia: Rafa Aguado

La batalla es va dur a terme sota un sol de justícia entre la plaça de Santa Tecla i Sant Agustí. 44º, poca broma. La resistència va estar comandada pels capitans Alfonsea i Gonzàlez, qui interpretaren al governador Miquel Purroy i el seu assistent del cos d’enginyers en una actuació digna d’actors de primera. Miquelets i regiments de linia feren front als magraners de La Couronne i els Morados viejos, a qui els va costar derrotar als maulets tot i que contaven amb una força molt superior.

Fotografia: Rafa Aguado

Fotografia: Rafa Aguado

Fotografia: Abel Soler

Fotografia: Abel Soler

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Ariadna Soler

I finalment, la càrrega a la heroica dels darrers resistents no va impedir la derrota dels austriacistes. Però serà recordada en els innumerables segles que estan per vindre.

Fotografia: Òscar Pérez

Per la vesprada quaranta miquelets patrullaren el mercat, entrant a les tavernes cercant un espia austriacista i un lladre botifler, interpretats per Edu Bohoyo i Vicent Cerdà. Ana Rodríguez Arcas i els alumnes del conservatori de Xàtiva van dur a terme un taller de dansa barroca també al mercat.

 

A l’endemà els recreadors visitàrem el Museu de Belles Arts i els més valents el propi castell.

Fotografia: Hortènsia Conill

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Hortènsia Conill

Read Full Post »

Miquelets a la Batalla d’Almansa 2017.

Desemparats (esquerra) & Diputació (dreta). Fotografia: Luís Bonete.

Els dies 22 i 23 d’abril el grup de recreació va passar el cap de setmana a la recreació internacional de la batalla d’Almansa. Al voltant de 450 figurants vinguts de tot arreu tornaren al 1707 per un cap de setmana per commemorar la batalla més decisiva de la Guerra de Successió.

La carpa dels Desemparats. Esperant als reforços de Castelló. Fotografia: Eduard Beneyto.

El fuseller Luís amb Adrian, del Queens Regiment on foot. Fotografia: Eduard Beneyto.

Els Desemparats formàrem amb Diputació al flanc esquerre i haguérem de patir la rauxa dels italians. La mort del sergent i un presoner. Tot i que l’aigua beneïda ressuscità els morts per l’endemà.

Fotografia: Pilar Albelda.

Destacarem el gran nivell d’organització per part dels amfitrions. Així com el nivell dels recreadors i l’ambient entre els mateixos. Arribarà Almansa al graó de Waterloo? La llavor està sembrada.

Fotografia: Carles Quintana.

Read Full Post »

25 d’abril del 2016. Homenatge als maulets i batalla d’Almansa.

Per primera vegada en més de vint anys l’Homenatge als maulets torna a ser la festa de tots amb la participació de l’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. S’obri una nova era en la que recordar les heroïcitats dels maulets significa retrobar-se amb una ciutat que bregà pels seus privilegis i el progrés dels seus ciutadans. I no altra cosa. Perquè en aquell context de misèria posterior a la segona germania la majoria dels valencians abraçaren la casa d’Àustria per acabar amb les abusives càrregues senyorials. Així doncs, recordar Basset i als seus continaés reconèixer l’esperit de combat de camperols i menestrals desprotegits. Però també la lluita per la supervivència d’un regne la segona ciutat del qual era Xàtiva.

Fotografia: Rafa Aguado.

L’Ajuntament ha donat un pas per normalitzar la festa. Doncs és això el que és.Una festa a la que s’ha anat afegint diverses associacions des de la pionera Escola de Danses, fins a la Muixeranga d’Alacant, la colla de dolçaina i tabal La Socarrà i nosaltres, els Miquelets. I que seguisca creixent el nombre de participants. Després de cinc anys d’entrebancs finalment hem pogut fer salves en honor als maulets, com es faria a qualsevol país normal que respecta els seus herois. És per això que era tant necessari institucionalitzar la festa. No podia vagar pel limb el símbol per excel·lència d’aquesta ciutat.

Fotografia: David Calatayud.

A més, conscients del primer centenari de la publicació del Clam dels socarrats de Miquel Duran de València li vam voler retre homenatge dramatitzant la seua lectura a la plaça de la Trinitat.

Fotografia: Rafa Aguado.

Fotografia: David Calatayud.

Però els Miquelets només representem una part de l’espectacle. Hi havia també Pep Gimeno “Botifarra” qui va fer una magnífica interpretació del Tio Canya acompanyat del piano de Pau Chàfer. I els parlaments institucionals de l’alcalde i els tinents d’alcalde conduits pel periodista Kike Rosselló. El convidat d’enguany ha sigut Vicent Tortosa i des de l’escenari va fer una crida a la participació en el acte de tots els xativins i valencians. També ens acompanyà Fermí Font i Antoni Pitarch, directius de l’associació germana Socarrats de Vila-real.

 

Fotografia: Ximo Corts.

Agraïm la participació i el seu suport a Jordi Vilardaga i a Xavier Jové, socis de Miquelets de Catalunya que vingueren a reforçar-nos a qui considerem germans perquè aquesta és també casa seua. Així com a les diverses televisions i portals que cobriren l’esdeveniment. Perquè ja mai més haurem d’amagar la nostra història i aquesta només ha fet que emergir.

Fotografia: David Calatayud.

RECREACIÓ DE LA BATALLA D’ALMANSA

El segon acte de la jornada el va constituir la participació dels fusellers Desemparats a la recreació de la Batalla d’Almansa. Dissabte per la vesprada i diumenge feren vida de campament i participaren en dues escaramusses en petit format que feren tremolar les parets del nucli històric de la ciutat. Formant rengles amb el Regiment de la Diputació del General de Catalunya causaren una gran impressió entre el públic per les seues fortes descàrregues i la seua professionalitat. El proper any s’espera una recreació enorme, com les d’abans al batallòdrom.

Read Full Post »

100 ANYS DEL CLAM DELS SOCARRATS

EL CLAM DELS SOCARRATS

He vist en somnis revoltar-se un poble:
passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra.

Som els bons fills de la terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.

Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
envaïren nostra terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l’odi sembrant,
l’odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Ni som fill bords, ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.

La sang vessada als camps d’Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d’Alacant.

I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats,
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, dels castellans.

Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.

Volem que els fills de la terra
s’exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians!

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Miquel Duran i Tortajada, més conegut com a Miquel Duran de València, neix a València el 20 d’agost de 1883.

La seva àmplia trajectòria nacionalista s’inicia l’any 1906 com a membre fundador i president de l’associació cultural i política València Nova i com a director del butlletí de la societat. En els següents anys forma part del grup que impulsa el Centre Regional Valencià (1907), l’Assemblea Regionalista Valenciana (1907), la Joventut Regionalista Valenciana (1907) i la Joventut Valencianista (1908) i és director de les publicacions “Lo Crit de la Pàtria” i “Renaiximent”, òrgans d’expressió de la Joventut Regionalista Valenciana i del Centre Regional Valencià, respectivament. Posteriorment, entre els anys 1913 i 1925, també col·labora a les revistes “València Nova”, “València” i “Pàtria Nova”, publicades per la Joventut Valencianista.

A començaments del segle XX, s’incorpora al valencianisme polític que en aquells moments comença. Aquest moviment aglutina una gran diversitat de posicions ideològiques i Miquel Duran s’identifica amb el sector més progressista. D’aquesta manera, l’any 1907 esdevé un dels responsables de la transformació de València Nova en Centre Regional Valencià, cosa que suposava incloure qüestions de caràcter polític com a objectius de l’entitat. En aquesta època l’autor també escriu les primeres composicions poètiques. Així, l’any 1906 obté, amb “Maig llevantí”, la Flor Natural a la Primera Festa de les Flors celebrada al Saló Columnari de la Llotja de València; el 1910, per “Paraules de consol”, la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona; amb “El poema de Maria, la bella hortolana” guanya, el 1913, la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat i el 1914 obté, amb “Himne de Pàtria i Amor”, l’Englantina dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat. Aquestes peces són incloses als poemaris Cordes vibrants, publicat l’any 1910, i Himnes i poemes, del 1916.

L’any 1910 es trasllada a Sabadell, on comença a treballar com a periodista i on funda el Diari de Sabadell, publicació que ell mateix dirigeix durant sis anys. Posteriorment passa a viure a Barcelona i allà continua la feina de periodista al diari La Publicitat, del qual també n’arribarà a ser director entre els anys 1920 i 1921. Més endavant es farà càrrec de la corresponsalia del diari El Sol de Madrid. Pel que fa a la feina editorial, l’any 1915 funda a Barcelona La Biblioteca València amb la voluntat de donar notorietat a la literatura valenciana. Als anys vint dirigeix la Biblioteca Europa de l’editorial Mentora de Barcelona. En aquesta col·lecció apareixen les traduccions de Blasco Ibáñez realitzades pel propi autor. A finals del 1918 Miquel Duran s’exilia a París per evitar la condemna de presó que un Consell de Guerra dicta contra ell arran d’una sèrie d’articles que escriu a La Publicitat. En aquests articles, on parla de les manifestacions populars a favor de l’autonomia que es viuen aquells dies a Barcelona, defensa les tesis autonomistes i denuncia les forces de l’ordre públic. L’any 1920 és amnistiat i torna a Barcelona. A partir del 1924 entra a formar part de la redacció deLa Veu de Catalunya.

Com a autor teatral publica, el 1926, L’amor i els lladres. Tot i que la majoria de títols que va escriure d’aquest gènere són inèdits, les seves obres van ser estrenades al Teatre Català Romea i al Teatre Català Novetats de Barcelona i al Teatre Alkázar de València amb bona acollida per part de crítica i públic.

L’any 1933 torna a València on -a banda de continuar les seves activitats periodístiques, literàries i nacionalistes- comença a treballar, fins a la postguerra, com a funcionari a l’Arxiu Municipal de la Ciutat. Durant la Guerra Civil Miquel Duran lluita a favor de la República i realitza la seva feina a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura. La seva producció poètica de temàtica bèl·lica s’aplega aGuerra, victòria, demà, publicat el mes d’octubre del 1938 dins dels actes de commemoració del VII Centenari de la Fundació del País Valencià. Un cop finalitzada la guerra, és cessat del càrrec que ostenta a l’Arxiu Municipal. Malgrat que no va a la presó, els darrers anys de la seva vida passa per moltes dificultats econòmiques degudes a la pèrdua de la feina de funcionari i a la impossibilitat de treballar com a periodista.

Miquel Duran de València mor el 28 de novembre de 1947.

Font: http://www.escriptors.cat

Read Full Post »

Homenatge als maulets, 23 d’abril a Xàtiva.

L’Homenatge als maulets a Xàtiva d’enguany serà especial per diversos motius. Per primera vegada en més de vint anys l’excel·lentíssim Ajuntament participarà com organitzador amb voluntat d’institucionalitzar-lo. A més, serà el primer cop en que els Miquelets del Regne de València dispararan salves d’honor en memòria dels defensors dels furs i de la segona ciutat del regne. Per primera vegada la Casa de la Ciutat col·labora amb els Miquelets en un acte solemne amb un significat tan important per a la memòria de Xàtiva.

Els actes començaran a les 11:00 hores amb les primeres salves de fuselleria a la plaça de la Trinitat.El sergent arengarà la tropa i començarà la desfilada solemne fins a la Plaça de Sant Francesc. Aleshores el general Basset dramatitzarà un discurs vibrant i tindran lloc les darreres salves en memòria dels maulets.

Participarà també  la Muixeranga d’Alacant, Pep Gimeno “Botifarra”, l’Escola de Danses local, així com la colla de dolçaina i tabal la Socarrà. El tradicional manifest corre a càrrec enguany de Vicent Tortosa.

Xàtiva, finalment, ha renascut de les seues cendres.

Read Full Post »

Miquelets on tour #2016

MIQUELETS ON TOUR MMXVI:

V̶i̶l̶a̶-̶r̶e̶a̶l̶,̶ ̶9̶ ̶d̶e̶ ̶g̶e̶n̶e̶r̶.
Arbúcies, 3 d’abril.
Homenatge als maulets, 23 d’abril.
Almansa, 24 d’abril.
La festa dels maulets, 17, 18 i 19 de juny.
La festa dels miquelets, 3 i 4 de setembre.

Donarem més detalls aviat. Alguns dels actes estan aprovats però no podem donar més dades ara mateix.

Read Full Post »

El 19 de juny de 1707 el duc d’Anjou va cremar Xàtiva.

Read Full Post »

Demà 17 de Juny; “Xàtiva, resistint el setge”

Demà dimarts 19 de Juny a la Casa de la Cultura de Xàtiva, 19:00h

+info a la pàgina Facebook d’aquest event

Read Full Post »