I RECREACIÓ DE L’ENTRADA DE BASSET A VALÈNCIA

El 16 de gener de 1705 Joan Baptista Basset i Ramos feia entrada triomfal a València pel portal de Sant Vicent i lliurava el cap i casal al bàndol austriacista. Tres-cents tretze anys desprès, l’associació Miquelets del Regne de València hem tingut el privilegi de recrear el moment històric que fins aquest dia havia estat oblidat al calaix de la desmemòria.

Amb nosaltres han col·laborat els companys de BUM i Miquelets de Catalunya interpretant els paper de Melcior Gamir, jurat en cap del cap i casal el 1706, la seva acompanyant i un miquelet.

Posats a recrear l’entrada vam triar les Torres de Serrans, perquè el Portal de Sant Vicent fa molts anys que no existeix. Animem a les autoritats a col·laborar amb nosaltres a recuperar aquests episodis que suposaren la fi del regne de València, però també la lluita per un projecte pactista que passava per l’arxiduc Carles i rebutjava l’absolutisme borbònic que empobria el regne dels valencians.

Mariam Panadero

 

Mariam Panadero

 

Mateu Sanchis

 

Mateu Sanchis

Mateu Sanchis

Mateu Sanchis

Mateu Sanchis

Mateu Sanchis

Mariam Panadero

Read Full Post »

XXXI Aplec de la Marina

Foto: A. Galán.

El passat dissabte 1 de desembre els Miquelets del Regne de València vam participar al XXXI Aplec de la Marina. Un esdeveniment que commemora la resistència austriacista davant els setges borbònics i la repressió patida durant la Guerra de Successió.

Tot i això el grup ve representant des de fa cinc anys l’entrada del Joan Baptista Basset a Dénia a les portes del castell. A més, des de l’any passat, ret homenatge no només als maulets, sino que també a Esperança Ramos, marquesa de Cullera i senyora de l’Albufera.

El jurat en cap i les dames del regiment, a la ofrena a Esperança Ramos.

La novetat més significativa ha sigut la incorporació de recreadores femenines. Un pas més endavant per recuperar la memòria de les dones durant la guerra de successió. Així doncs, vam presentar les noves socies i els seus vestits al carrer de la Bretxa al començament de l’acte. És molt significatiu que tothom coneix el vestit femení de finals del dihuit i tanmateix, el vestit femení valencià de principis de segle no és gens conegut entre el comú de la gent. Els miquelets i ara també miqueletes, obrim camí.

Els soldats desemparats.

És una llàstima que aquests aplecs tinguen zero cobertura institucional. Potser l’etapa de major protagonisme de la ciutat, siga oblidada per aquestes. I no obstant això, hi van participar força col·lectius. Destacarem, com sempre, els nostres companys i socis d’Estrela Roja de Benimaclet. I el seu esforç per recuperar les músiques de principis de segle XVIII.

 

La festa va acabar a La Mistelera. On la germanor entre col·lectius va creixent. Tant de bo arribe el dia que es recree l’entrada del general Basset a Dénia amb més recursos. Entretant, nosaltres seguirem. Cada cop  amb major presència i rigor.

Amb els músics d’Estrela Roja de Benimaclet al castell de Dénia.

Read Full Post »

Jornada d’instrucció i presentació del grup a les Torres de Serrans.

Per arrodonir un any productiu hem organitzat una jornada d’instrucció a les Torres de Serrans el proper dissabte 17 de desembre a València. Aprofitarem també que som al cap i casal per dur a terme la presentació oficial del grup. Així com commemorar l’entrada del general Basset aquell 16 de desembre de 1705. És a dir, tres-cents onze anys i un dia tornaran els austriacistes valencians a la ciutat a cop de timbal i pas de regiment. Seria bo que sàpiguen que no dispararem salves d’honor. Més aviat es tracta d’un exercici d’ensinistrament del grup per a les properes actuacions. Tot i que la idea és la interacció del grup amb el públic amb una finalitat didàctica i d’entreteniment. La jornada començarà a les 9’30 amb els primers exercicis dels fusellers. Un cop acabada la jornada tindrà lloc el tradicional dinar de l’associació. No hi falteu.

PROGRAMA DE LA JORNADA D’INSTRUCCIÓ.

Read Full Post »

Tricentenari de la batalla de l’onze de setembre amb els Miquelets.

Tres-cents anys després els valencians hem tornat a Barcelona. I ho hem fet per recordar i dignificar aquells herois. Aquells que marxaren del seu maltret país per tractar d’alliberar el Principat de l’absolutisme dels Borbons. Doncs el pas següent seria tornar a casa per recuperar el Regne de València. Però açò mai va succeir.

Llests per escoltar la Muixeranga.

Amb els nostres germans catalans a prop d’on era el baluard de Santa Clara.

Fusellers valencians formant amb els Hússars de Moià.

La expedició va comptar amb un desavantatge inicial, al País Valencià dijous era dia laboral. I vam haver de vindre de distàncies remotes. En qualsevol cas, pocs però bons, eixe és el lema. Així doncs, al camp de mart es va presentar la esquadra de valencians acompanyada pels tabalers i dolçainers Carabasses de València i Estrela Roja de Benimaclet. Qui sense cap dubte dugueren a terme una excel·lent tasca.

La expedició tenia dos objectius. En primer lloc, visitar el Born Centre Cultural. I segon, reconèixer les localitzacions on participaren els regiments valencians a la defensa de la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera i amb temps suficient per a gaudir del lloc, el dimecres visitàrem el Born. No sé si heu estat mai allà. Però paga la pena anar-hi. Ni més ni menys la zona zero de Barcelona. Quan un fa recreació històrica es queda gelat davant les pedres nues del passeig del Born; de la cases de les persones que patiren l’assalt d’aquell exèrcit descomunal.

Al Born vam tenir l’oportunitat d’estretir relacions amb la Coronela de Barcelona. La associació barcelonina que tracta de dignificar les milícies gremials que defensaren la ciutat. Ens van convidar a unes cervesetes 1714 mentre parlàvem d’actes i observàvem les ruïnes. Cosa gran.

Amb la Coronela de Barcelona.

Acte seguit recorreguérem els carrers de la ciutat per observar amb els ulls d’un recreador allà on deixaren ses vides els regiments de la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Vicent Ferrer, així com el general Basset i tants altres valencians. Visitàrem el Pla de Palau, d’en Llull i, sobretot, el lloc on es trobava el baluard de Santa Clara. Seria de justícia agrair la visita guiada a la nostra benvolguda Arrate, qui ha fet tantes coses per nosaltres.

Pla de Palau.

A l’endemà, diana a les 7:00 del matí per equipar-nos i recollir les flors. A les 10:00 formem esquadra amb els Hússars de Moià i sona la Muixeranga per primer cop. A les 11:00 comença la desfilada cap al Fossar de les Moreres i amb parades al monument a Rafael de Casanova, Sant Pere i al Fossar. Al monument del Conseller en Cap, el Comandant de l’exèrcit de l’exterior li donà al nostre general l’honor de dirigir la primera descàrrega de Salves. La descàrrega feu honor als defensors.

Arengant la tropa abans de la descàrrega.

Detall del cap d’esquadra.

Foc! Quina joia fan els Miquelets de Catalunya.

Els veritables protagonistes sempre són els fusellers. Representen a soldats que deixaren tot per lluitar per la llibertat. Molts encara són anònims, però comencen a sortir estudis que posen nom i gestes als nostres avantpassats. Els nostres fusellers li posen molta empenta per recuperar la seua memòria.

Fusellers valencians al Fossar de les Moreres.

Poc després la immensa columna austriacista arriba a un dels llocs més significatius. És el Fossar de les Moreres. L’urna de l’honor. Els amfitrions profereixen grans discursos. Més salves. I a nosaltres interpretem presentem armes i interpretem la Muixeranga. Acte seguit Arrate deixarà la ofrena de floral dels valencians als defensors de la llibertat.

El ram dels Miquelets del Regne de València el va portar Arrate.

La columna austriacista va reprendre la marxa en direcció al Born. I allò va ser massa. Quan l’exèrcit de recreadors es va situar al voltant dels carrers intactes de 1714 una gelor al cos es va apoderar de nosaltres. Hi ha qui diu que el Born és viu. Que els esperits ens criden. Nosaltres ho desconeguem. Només tractem de dignificar la seua memòria. Recordar les seues gestes. Quan hom el visita com a turista és una cosa, però com a recreador quelcom canvia. La sensació és indescriptible. Inoblidable.

Desemparats i hússars hongaresos.

Finalment, un cop recuperats de tanta emoció, ens dirigirem cap al parc de la Ciutadella. On va ser abans de la desfeta el Baluard de Santa Clara. On tinguérem temps per reflexionar al voltant de què van fer els valencians. I també per saludar vells i nous amics de les associacions de recreació amb qui estem agermanades.

La família austriacista.

Així doncs, només ens queda agraïr-vos a tots aquells que vareu venir a veure’ns, a la família Miró que ens va allotjar i als fotògrafs per la seua llavor, especialment: Hortènsia Conill, Carles Quintana, Saeshe She i Bea Serrato.

Read Full Post »

XXVI Edició de l’aplec de la Marina: Basset torna a Dénia.

El proper 1 de desembre teniu una cita tothom a Dénia. L’Associació Els Miquelets del Regne de València representàrem l’entrada del General Joan Baptista Basset, dins dels Actes de l’Aplec de la Marina.

No hi falteu a la història!

Organitza Compromís per la Marina.

Read Full Post »

Basset torna a Dénia el 17 de novembre amb els Miquelets.

Read Full Post »

Al Fossar de les Moreres hi ha sang mallorquina

HOMENATGE I RECONEIXEMENT ALS MALLORQUINS QUE LLUITAREN I MORIREN EN LA DEFENSA DE BARCELONA

Diumenge 5 de maig a les 12.00 del migdia

Ofrena floral, recitat de poemes (obert) i inauguració d’un plafó commemoratiu.

Memorial 1714, IPECC, CAOC, Indret de la Memòria, Taller d’Història de Gràcia, Perrenne Fossar de les Moreres, Patriotes per la Devolució i grups i membres d’entitats illenques.

Per a saber-ne més:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/243886

El suport dels mallorquins va tenir una importància majúscula i, malgrat que encara ara no ha rebut el reconeixement merescut, està prou documentat. El març del 1705 arribaren a Barcelona un centenar d’artillers mallorquins per enfortir la defensa de la ciutat. El maig del 1707, just després de la derrota d’Almansa, altres cent cinquanta artillers de Mallorca es desplaçaren i s’instal·laren a Barcelona. Ja en la plenitud de la guerra, el 26 d’octubre del 1713 i protegides només per tres vaixells d’escorta, arribaren vint-i-cinc naus mallorquines, estibades de menjar, vi, farina i pólvora que també desembarcaren cinquanta-tres artillers experimentats, reclutats per Francesc Antoni Vidal i dirigits pel capità Joan Saurina i el tinent Bartomeu Ballester. Encara dia 9 de setembre del 1714, just dos dies abans de caure la ciutat, dues naus mallorquines varen esquivar el setge marítim de les tropes felipistes i desembarcaren menjar i armes. La gent, entusiasmada, atribuí el coratge dels mallorquins a un miracle de la Mare de Déu de la Mercè. Els desembarcats lluitaren fins al final a les ordres de Joan Baptista Basset, el general maulet valencià. Es distingiren amb valentia Francesc Costa i Francesc Rovira. A tot això, al llarg d’aquells anys, sovintejaven tant les barques del bou, principalment d’Alcúdia, Palma i Felanitx, que els barcelonins, en veure les naus mallorquines carregades de queviures, feren popular la dita: “ara arriba el rebost de Mallorca!”.

La caiguda de Mallorca (juny-juliol de 1715)

Caiguda Barcelona el setembre del 1714, el virrei de Mallorca, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors es negà a capitular davant dels emissaris de Felip V. Fins i tot, dia 13 d’octubre del 1714 refusà l’oferiment del comandant Dancourt que li donava 100.000 escuts si es rendia. Rubí reclamà l’auxili de Nàpols, però no arribà. Dia 16 de juny de 1715 l’exèrcit franco-espanyol, sota les ordres de Claude François Bidal (1665-1743), designat marqués d’Asfeld i anys després mariscal de França, va desembarcar a Cala Ferrera, Cala Llonga i Cala Figuera amb deu mil soldats d’infanteria i un fort contingent de cavalleria i d’artilleria. El cavaller d’Asfeld havia participat a la batalla d’Almansa i dirigit el sàdic extermini i incendi de Xàtiva. Després va atacar Tortosa i participà en el setge de Barcelona del 1714. Ara, nou mesos després, comandava les tropes que havien de fer caure Mallorca, com a darrer territori de la resistència.

Extret de: Participació mallorquina a la defensa de Barcelona. Tribut de reconeixement. Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo. Abril del 2013.

Read Full Post »

Hui recordem al General Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 – Segòvia, 15 de gener del 1728)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“A principis dels anys 70 van eixir a la llum els primers treballs d’investigació de Carmen Pérez Aparicio sobre la Guerra de Successió, un tema pràcticament ignorat per la historiografia i que va començar llavors a adquirir la seua veritable dimensió. Amb el pas del temps i successius treballs de la citada historiadora sobre el canvi dinàstic i els governs de Felipe V i el archiduque Carlos, s’ha anat ampliant i perfilant un marc de referència obligat al que, dia a dia, s’han anat sumand valuoses aportacions d’altres historiadors. Ja llavors va començar a emergir un personatge que havia ocupat un paper decisiu en aquell transcendental període, el valencià Joan Baptista Basset i Ramos, significat artífex de la rebel·lió dels valencians i, al mateix temps, protagonista principal de l’escena política en la primera etapa del govern del archiduque. Altres historiadors han dedicat també els seus esforços a seguir la petjada de Basset i, especialment, José Luís Cervera, que ha aportat valuosos i interessants dades sobre la trajectòria militar d’aquest personatge, en una labor que ha donat els seus fruits amb la publicació de la seua biografia. Però, encara que la trajectòria vital de Basset s’ha anat enriquint amb noves dades, faltava conèixer les circumstàncies de lloc i temps en les quals s’havia produït la seua mort. De fet, l’última referència documental coneguda fins a fa poc li situava pres en el castell de Ondarrabia, on havia estat conduït després de la caiguda de Barcelona, i se suposava que, després de la pau de Viena de 1725, s’hauria traslladat a la capital d’Àustria, on probablement hauria mort. No obstant això, aquesta hipòtesi va patir una bolcada inesperada gràcies a les investigacions dels historiadors catalans Muñoz i Catà, que van descobrir a Basset entre els papers de l’Arxiu General de Simancas. A través d’ells es va poder saber que Basset havia estat traslladat després a l’alcàsser de Segòvia i que, en vespres de la Pau i donada la seua fràgil salut, se li havia permès abandonar la presó, encara que subsistia en la ciutat en unes condicions físiques i econòmiques molt precàries. En aquestes circumstàncies, tot feia suposar que Segòvia havia estat l’últim estatge del general valencià. Doncs bé, aquesta suposició ha quedat ara plenament confirmada amb la troballa portat a terme per l’historiador Alfonso Ceballos-Escala, que ha trobat en els Llibres Parroquials de l’església de Santa Eulalia la referència a la data de la seua mort, esdevinguda el 15 de gener de 1728.”

Read Full Post »

Poema a Basset: València, Vicenç Salvador Torres Guerola.

Vídeo didàctic: la cançó dels Maulets, amb lletra de Josep Usó.

Gràcies Vicenç Salvador Torres Guerola per la dedicatòria als Miquelets del Regne de València.

Bon any 2013!!!!

Read Full Post »

Allista’t a l’exèrcit maulet!

Els Miquelets del Regne de València tenim molts projectes i activitats en ment, però sense vosaltres, aquells que us estimeu la terra, la història i les tradicions, mai aconseguirem dur-les a terme. És per això que us animem a formar part de les nostres files, com a membres d’un grup de recreació històrica que treballa per la plena recuperació de la cultura i la identitat nacional valenciana.

Les nostres eines; la investigació, la reconstrucció i la divulgació de la història militar d’aquest país. Aquesta història és a sovint un relat que ratlla l’èpica, herois i heroïnes amb noms i cognoms, aventurers i pioners que han estat amagats o esborrats dels llibres i els arxius oficials, per tal de silenciar tot un poble.

No et cal cap despesa econòmica per allistar-te a l’exèrcit maulet, sols l’energia, el temps i les ganes de fer un pas endavant. Al nostre regiment hi ha de tot, gent equipada, recreadores i recreadors, així com de no equipats (en efecte, es pot ser membre de l’associació sense haver de vestir-se d’època) professors, estudiants, músics, actors, obrers, cuiners i artesans. Així que, si creus que ens pots donar un cop de mà en el sentit que més et motive, et donem la benvinguda!

Escriu-nos a miquelets1707@gmail.com o passa’t pel nostre grup a Facebook clicant ací. També ens pots seguir al Twitter.

Read Full Post »