Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘joan baptista basset’

torres-de-serrans

Per arrodonir un any productiu hem organitzat una jornada d’instrucció a les Torres de Serrans el proper dissabte 17 de desembre a València. Aprofitarem també que som al cap i casal per dur a terme la presentació oficial del grup. Així com commemorar l’entrada del general Basset aquell 16 de desembre de 1705. És a dir, tres-cents onze anys i un dia tornaran els austriacistes valencians a la ciutat a cop de timbal i pas de regiment. Seria bo que sàpiguen que no dispararem salves d’honor. Més aviat es tracta d’un exercici d’ensinistrament del grup per a les properes actuacions. Tot i que la idea és la interacció del grup amb el públic amb una finalitat didàctica i d’entreteniment. La jornada començarà a les 9’30 amb els primers exercicis dels fusellers. Un cop acabada la jornada tindrà lloc el tradicional dinar de l’associació. No hi falteu.

PROGRAMA DE LA JORNADA D’INSTRUCCIÓ.

elf-miqueletf-a-lef-torref-de-serranf-pixl

Anuncis

Read Full Post »

Tres-cents anys després els valencians hem tornat a Barcelona. I ho hem fet per recordar i dignificar aquells herois. Aquells que marxaren del seu maltret país per tractar d’alliberar el Principat de l’absolutisme dels Borbons. Doncs el pas següent seria tornar a casa per recuperar el Regne de València. Però açò mai va succeir.

10481546_926959893987086_5033344294387660721_o

Llests per escoltar la Muixeranga.

Amb els nostres germans catalans a prop d'on era el baluard de Santa Clara.

Amb els nostres germans catalans a prop d’on era el baluard de Santa Clara.

Fusellers valencians formant amb els Hússars.

Fusellers valencians formant amb els Hússars de Moià.

La expedició va comptar amb un desavantatge inicial, al País Valencià dijous era dia laboral. I vam haver de vindre de distàncies remotes. En qualsevol cas, pocs però bons, eixe és el lema. Així doncs, al camp de mart es va presentar la esquadra de valencians acompanyada pels tabalers i dolçainers Carabasses de València i Estrela Roja de Benimaclet. Qui sense cap dubte dugueren a terme una excel·lent tasca.

934849_10204905128653752_6306496408790855786_n

La expedició tenia dos objectius. En primer lloc, visitar el Born Centre Cultural. I segon, reconèixer les localitzacions on participaren els regiments valencians a la defensa de la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera i amb temps suficient per a gaudir del lloc, el dimecres visitàrem el Born. No sé si heu estat mai allà. Però paga la pena anar-hi. Ni més ni menys la zona zero de Barcelona. Quan un fa recreació històrica es queda gelat davant les pedres nues del passeig del Born; de la cases de les persones que patiren l’assalt d’aquell exèrcit descomunal.

P1050115

Al Born vam tenir l’oportunitat d’estretir relacions amb la Coronela de Barcelona. La associació barcelonina que tracta de dignificar les milícies gremials que defensaren la ciutat. Ens van convidar a unes cervesetes 1714 mentre parlàvem d’actes i observàvem les ruïnes. Cosa gran.

Amb la Coronela de Barcelona.

Amb la Coronela de Barcelona.

Acte seguit recorreguérem els carrers de la ciutat per observar amb els ulls d’un recreador allà on deixaren ses vides els regiments de la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Vicent Ferrer, així com el general Basset i tants altres valencians. Visitàrem el Pla de Palau, d’en Llull i, sobretot, el lloc on es trobava el baluard de Santa Clara. Seria de justícia agrair la visita guiada a la nostra benvolguda Arrate, qui ha fet tantes coses per nosaltres.

P1050142

P1050129

Pla de Palau.

P1050122

A l’endemà, diana a les 7:00 del matí per equipar-nos i recollir les flors. A les 10:00 formem esquadra amb els Hússars de Moià i sona la Muixeranga per primer cop. A les 11:00 comença la desfilada cap al Fossar de les Moreres i amb parades al monument a Rafael de Casanova, Sant Pere i al Fossar. Al monument del Conseller en Cap, el Comandant de l’exèrcit de l’exterior li donà al nostre general l’honor de dirigir la primera descàrrega de Salves. La descàrrega feu honor als defensors.

Arengant la tropa abans de la descàrrega.

Arengant la tropa abans de la descàrrega.

Detall del cap d'esquadra.

Detall del cap d’esquadra.

Foc!

Foc! Quina joia fan els Miquelets de Catalunya.

Els veritables protagonistes sempre són els fusellers. Representen a soldats que deixaren tot per lluitar per la llibertat. Molts encara són anònims, però comencen a sortir estudis que posen nom i gestes als nostres avantpassats. Els nostres fusellers li posen molta empenta per recuperar la seua memòria.

10671417_10204905230216291_7958767706772730081_n

Fusellers valencians al Fossar de les Moreres.

10678807_10204905231696328_2579342456903893127_n

10592933_10204905178615001_2140653463172652161_n

10672178_10204905114253392_2786377538550770936_n

Poc després la immensa columna austriacista arriba a un dels llocs més significatius. És el Fossar de les Moreres. L’urna de l’honor. Els amfitrions profereixen grans discursos. Més salves. I a nosaltres interpretem presentem armes i interpretem la Muixeranga. Acte seguit Arrate deixarà la ofrena de floral dels valencians als defensors de la llibertat.

10625053_10204905241216566_5579844365081336160_n

El ram dels Miquelets del Regne de València el va portar Arrate.

El ram dels Miquelets del Regne de València el va portar Arrate.

10361020_10204905193855382_7829478123827460000_n

10628564_10204905208975760_3736302959971723972_n

10675665_10204905237096463_7816060952803834129_n

10525729_10204905204855657_6993320946709950535_n

10557209_10204905185095163_5486592869497691757_n

La columna austriacista va reprendre la marxa en direcció al Born. I allò va ser massa. Quan l’exèrcit de recreadors es va situar al voltant dels carrers intactes de 1714 una gelor al cos es va apoderar de nosaltres. Hi ha qui diu que el Born és viu. Que els esperits ens criden. Nosaltres ho desconeguem. Només tractem de dignificar la seua memòria. Recordar les seues gestes. Quan hom el visita com a turista és una cosa, però com a recreador quelcom canvia. La sensació és indescriptible. Inoblidable.

IMG_9746

Desemparats i hússars hongaresos.

Desemparats i hússars hongaresos.

Finalment, un cop recuperats de tanta emoció, ens dirigirem cap al parc de la Ciutadella. On va ser abans de la desfeta el Baluard de Santa Clara. On tinguérem temps per reflexionar al voltant de què van fer els valencians. I també per saludar vells i nous amics de les associacions de recreació amb qui estem agermanades.

La família austriacista.

La família austriacista.

Així doncs, només ens queda agraïr-vos a tots aquells que vareu venir a veure’ns, a la família Miró que ens va allotjar i als fotògrafs per la seua llavor, especialment: Hortènsia Conill, Carles Quintana, Saeshe She i Bea Serrato.

Read Full Post »

El proper 1 de desembre teniu una cita tothom a Dénia. L’Associació Els Miquelets del Regne de València representàrem l’entrada del General Joan Baptista Basset, dins dels Actes de l’Aplec de la Marina.

No hi falteu a la història!

Organitza el Bloc jove de la Marina.

Organitza Compromís per la Marina.

Read Full Post »

Imatge

Read Full Post »

HOMENATGE I RECONEIXEMENT ALS MALLORQUINS QUE LLUITAREN I MORIREN EN LA DEFENSA DE BARCELONA

PlacaDiumenge 5 de maig a les 12.00 del migdia

Ofrena floral, recitat de poemes (obert) i inauguració d’un plafó commemoratiu.

Memorial 1714, IPECC, CAOC, Indret de la Memòria, Taller d’Història de Gràcia, Perrenne Fossar de les Moreres, Patriotes per la Devolució i grups i membres d’entitats illenques.

Per a saber-ne més:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/243886

El suport dels mallorquins va tenir una importància majúscula i, malgrat que encara ara no ha rebut el reconeixement merescut, està prou documentat. El març del 1705 arribaren a Barcelona un centenar d’artillers mallorquins per enfortir la defensa de la ciutat. El maig del 1707, just després de la derrota d’Almansa, altres cent cinquanta artillers de Mallorca es desplaçaren i s’instal·laren a Barcelona. Ja en la plenitud de la guerra, el 26 d’octubre del 1713 i protegides només per tres vaixells d’escorta, arribaren vint-i-cinc naus mallorquines, estibades de menjar, vi, farina i pólvora que també desembarcaren cinquanta-tres artillers experimentats, reclutats per Francesc Antoni Vidal i dirigits pel capità Joan Saurina i el tinent Bartomeu Ballester. Encara dia 9 de setembre del 1714, just dos dies abans de caure la ciutat, dues naus mallorquines varen esquivar el setge marítim de les tropes felipistes i desembarcaren menjar i armes. La gent, entusiasmada, atribuí el coratge dels mallorquins a un miracle de la Mare de Déu de la Mercè. Els desembarcats lluitaren fins al final a les ordres de Joan Baptista Basset, el general maulet valencià. Es distingiren amb valentia Francesc Costa i Francesc Rovira. A tot això, al llarg d’aquells anys, sovintejaven tant les barques del bou, principalment d’Alcúdia, Palma i Felanitx, que els barcelonins, en veure les naus mallorquines carregades de queviures, feren popular la dita: “ara arriba el rebost de Mallorca!”.

La caiguda de Mallorca (juny-juliol de 1715)

Caiguda Barcelona el setembre del 1714, el virrei de Mallorca, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors es negà a capitular davant dels emissaris de Felip V. Fins i tot, dia 13 d’octubre del 1714 refusà l’oferiment del comandant Dancourt que li donava 100.000 escuts si es rendia. Rubí reclamà l’auxili de Nàpols, però no arribà. Dia 16 de juny de 1715 l’exèrcit franco-espanyol, sota les ordres de Claude François Bidal (1665-1743), designat marqués d’Asfeld i anys després mariscal de França, va desembarcar a Cala Ferrera, Cala Llonga i Cala Figuera amb deu mil soldats d’infanteria i un fort contingent de cavalleria i d’artilleria. El cavaller d’Asfeld havia participat a la batalla d’Almansa i dirigit el sàdic extermini i incendi de Xàtiva. Després va atacar Tortosa i participà en el setge de Barcelona del 1714. Ara, nou mesos després, comandava les tropes que havien de fer caure Mallorca, com a darrer territori de la resistència.

Extret de: Participació mallorquina a la defensa de Barcelona. Tribut de reconeixement. Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo. Abril del 2013.

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“A principis dels anys 70 van eixir a la llum els primers treballs d’investigació de Carmen Pérez Aparicio sobre la Guerra de Successió, un tema pràcticament ignorat per la historiografia i que va començar llavors a adquirir la seua veritable dimensió. Amb el pas del temps i successius treballs de la citada historiadora sobre el canvi dinàstic i els governs de Felipe V i el archiduque Carlos, s’ha anat ampliant i perfilant un marc de referència obligat al que, dia a dia, s’han anat sumand valuoses aportacions d’altres historiadors. Ja llavors va començar a emergir un personatge que havia ocupat un paper decisiu en aquell transcendental període, el valencià Joan Baptista Basset i Ramos, significat artífex de la rebel·lió dels valencians i, al mateix temps, protagonista principal de l’escena política en la primera etapa del govern del archiduque. Altres historiadors han dedicat també els seus esforços a seguir la petjada de Basset i, especialment, José Luís Cervera, que ha aportat valuosos i interessants dades sobre la trajectòria militar d’aquest personatge, en una labor que ha donat els seus fruits amb la publicació de la seua biografia. Però, encara que la trajectòria vital de Basset s’ha anat enriquint amb noves dades, faltava conèixer les circumstàncies de lloc i temps en les quals s’havia produït la seua mort. De fet, l’última referència documental coneguda fins a fa poc li situava pres en el castell de Ondarrabia, on havia estat conduït després de la caiguda de Barcelona, i se suposava que, després de la pau de Viena de 1725, s’hauria traslladat a la capital d’Àustria, on probablement hauria mort. No obstant això, aquesta hipòtesi va patir una bolcada inesperada gràcies a les investigacions dels historiadors catalans Muñoz i Catà, que van descobrir a Basset entre els papers de l’Arxiu General de Simancas. A través d’ells es va poder saber que Basset havia estat traslladat després a l’alcàsser de Segòvia i que, en vespres de la Pau i donada la seua fràgil salut, se li havia permès abandonar la presó, encara que subsistia en la ciutat en unes condicions físiques i econòmiques molt precàries. En aquestes circumstàncies, tot feia suposar que Segòvia havia estat l’últim estatge del general valencià. Doncs bé, aquesta suposició ha quedat ara plenament confirmada amb la troballa portat a terme per l’historiador Alfonso Ceballos-Escala, que ha trobat en els Llibres Parroquials de l’església de Santa Eulalia la referència a la data de la seua mort, esdevinguda el 15 de gener de 1728.”

Read Full Post »

Vídeo didàctic: la cançó dels Maulets, amb lletra de Josep Usó.

Gràcies Vicenç Salvador Torres Guerola per la dedicatòria als Miquelets del Regne de València.

Bon any 2013!!!!

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: