Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2009

talamanca

Al maig del 2009 una editorial de Sant Vicenç de Castellet va editar amb el suport de l’Ajuntament de Talamanca ( Bages ) un llibre que situa el context de la Guerra de Successió, explica el desenvolupament de la batalla de Talamanca, darrer combat a gran escala que guanyàren els austracistes catalans en el seu afany de trencar el setge de Barcelona i fa referència als personatges més decisius que intervingueren en la mateixa.

A començaments del 1714 el domini borbònic sobre el Principat de Catalunya era pràcticament irreversible i a partir d’una sèrie de revoltes que s’organitzen arreu del país en contra dels tributs imposats per finançar el que quedava de guerra, el poder borbònic reacciona executant una repressió brutal en contra de la població catalana, que a més a més de l’incendi de Peramola, Prats de Lluçanès, Caldes de Montbui, Manresa, Martorell, Sant Quintí de Mediona, Sallent, Torelló, Sant Feliu Sasserra, Oristà i Arbúcies, inclou tot tipus d’assassinats i saqueigs.

Amb aquest clima s’afronta des de la Catalunya interior la necessitat d’alliberar la ciutat de Barcelona del setge que comandava el Duc de Berwick. Malgrat la victòria a Talamanca que va permetre a Antoni Desvalls, comandant de l’exercit català a l’exterior de la capital, empaitar el Conde de Montemar fins a Sabadell ( Vallès Occidental ), la superioritat humana i material de les tropes borbòniques va acabar-se imposant amb les nefastes conseqüències que són tant ben conegudes.

L’atractiu principal del llibre és la possibilitat d’endinsar-se en la Guerra de Successió a partir d’unes pàgines molt bones de llegir, amb documents originals, plànols i referències, i que fan esment d’un capítol no excessivament conegut d’aquesta guerra. La recerca sobre els personatges que hi participaren és absolutament interessant i hi trobem els valencians Vicent de la Calçada ( que va fer la guerra sencera, defensà Barcelona i acabà exiliat a Àustria) i Pau Perales ( que va acabar defensant la illa de Mallorca ) o el santcugatenc Francesc Busquets.

Són 125 pàgines de lectura estiuenca agradable i ràpida. El problema és que no sabria dir on es podria trobar fora de la mateixa Talamanca, un lloc que no agafa massa de passada però al que val la pena apropar-s’hi.

Anuncis

Read Full Post »

Els Miquelets del Regne de València tenim la inteció de recrear l’heroic Regiment d’Infanteria “Mare de Déu dels Desamparats, que s’alçà a Barcelona en juliol de 1713, després de la Traïció Anglesa.

Aquest regiment va recollir tots els soldats valencians que es trobaven enquadrats al Regiment nº1 “Ahumada” i que anava a ser evacuat. Aquestos valerosos homes van decidir quedar-se a Barcelona i lluitaren fins a al mort, sacrificant les seues vides per les Llibertats del Regne de València i del Principat de Catalunya. Les baixes foren reemplaçades amb soldats catalans. El coronel del regiment fou el Secretari de la Ciutat de València, en Josep Vicent Torres i Eiximeno.

 

Nombres de los oficiales del regimiento de la Virgen de los Desamparados, cuya imagen se venera en la ciudad de Valencia. Estos oficiales fueron nombrados por la misma nación valenciana, a la cual los estados de Cataluña dejaron la elección, cuyo regimiento se formó en obsequio de la misma nación. Coronel, don José Vicente Torres y Jimeno, natural de la ciudad de Valencia; tenient coronel …

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) “Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725” Vol. III, pàg. 701

 

Document annex:

Representació que el 12-jul-1713 en nom del Regne de València daren el Comte de Cirat, Gaspar de Calatayud, i el Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno als Diputats de la Generalitat de Catalunya, adherint-se a la resolució de la Guerra a Ultrança. El text fou recollit per En Francesc de Castellví a les “Narraciones Históricas“. Les “Narraciones Históricas“, Vol III foren reeditades l’any 1999; per facilitar-ne la comprensió, el text fou reeditat en un castellà estandaritzat, i els noms personals en català normatiu. En la nostra edició s’ha reassaltat en negre i/o roig aquelles parts que es volien destacar i s’han reagrupat els paràgrafs per tal de facilitar-ne la comprensió lectora.

1713, 12 de Juliol, Adhesió del Regne de València a la Guerra a Ultrança

 

Bandera regimental:

La bandera d’aquest regiment lluia, al centre de l’anvers, la Mare de Déu dels Desamparats, patrona catòlica del regiment, flanquejada per les armes reials de Carles III i per les del Principat de Catalunya. Al revers, les del Principat de Catalunya.

 

RI5_Desemparats

Anvers de la bandera regimental

RI5_Desemparats_revers-2

Revers de la bandera regimental

Historial militar:

Alçament

-1713, 16-juny: La Nació Valenciana entrega representació als Comuns de Catalunya

-1713, 30-juny: S’inicia la Junta de Braços de Catalunya

-1713, 6-juliol: La Junta de Braços resol continuar la Guerra a Ultrança

-1713, 9-juliol: Es publica el Pregó Públic comunicant la Guerra a Ultrança

-1713, 9-juliol: Comença la recluta de tropes

-1713, 12-juliol: El Regne de València comunica l’adhesió a la Guerra a Ultrança

 

Setge Borbònic de Barcelona (1713-1714)

-1714, 17 maig: Combat del Convent dels Caputxins

-1714, 13 juliol: Atac contra la 1ª Paral·lela

-1714, 12-13-14.agost: Batalla del Baluard de Santa Clara

-1714: Batalla de l’11 de Setembre

 

Uniforme:

desemparats

Uniforme del Regiment "Mare de Déu dels Desamparats", timbaler i soldat, any 1714


Fonts:

http://www.11setembre1714.org

http://desperta-ferro-ed.blogspot.com/

Read Full Post »

%d bloggers like this: