Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘regne’

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La institució esdevé la nova seu permanent de la flama, la primera al País Valencià

La flama de la llengua catalana disposa de seu permanent a València. La Societat Coral el Micalet custodia des d’ahir la flama coincidint amb el 80è aniversari de les Normes de Castelló (1932), que segellaven el reconeixement al País Valencià d’una normativa unificada per a la llengua. El president de la Societat Coral el Micalet, Tonetxo Pardiñas, ha remarcat la importància d’esdevenir seu per a la flama tot indicant que València ‘ha de mantenir la flama i si no és fa de manera oficial ho farà la societat civil’. Pardiñas ha afegit que la idea és ‘visibilitzar de manera permanent els símbols que ens intenten amagar” i recordar “el que hem de fer si ens volem mantenir com a poble’.

‘Que tot el que entre se li recorde, encara que siga amb una flameta i uns versos d’Estellés, Enric Valor i Joan Fuster, el que som i el que hem de fer per mantindre’ns com a poble’, d’aquesta manera resumeix el president de la SC el Micalet, Tonetxo Pardiñas, el que representa el manteniment de la llàntia amb la flama de la llengua catalana. La institució esdevé la primera seu permanent de la flama al País Valencià.

Pardiñas ha explicat que el Micalet va tenir la iniciativa d’acollir la flama amb la idea de ‘visibilitzar de manera permanent els símbols que ens estan intentant amagar’. El president de l’entitat ha al·ludit en aquest sentit a la unitat de la llengua catalana, ‘tot i que la ciència està de part nostra i la unitat de la llengua no la qüestiona cap filòleg que vullga conservar el prestigi’, ha dit.

En relació amb la importància que la flama estigui a València, Tonetxo Pardiñas ha dit que ‘el cap i casal hauria de mantindre la flama com a capital del País Valencià que és, si l’oficialitat no la manté la mantindrà la societat civil, eixa és la idea’.

El president de la SC el Micalet ha recordat que la institució ‘fa molts anys que treballa per la llengua i pels nostres drets nacionals’ i que aquest acte s’emmarca en un període d’obertura de l’entitat ‘cap a la societat valenciana i tot el país’.

La flama va arribar primer al Centre Excursionista de València (CEV) on, després dels parlaments del president del CEV i del president del Centre Excursionista de Castelló, es va celebrar la conferència ‘L’excursionisme davant el país: la cultura i el paisatge’, a càrrec del delegat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a Castelló, Vicent Pitarch.

Posteriorment, la flama va ser traslladada pels carrers de la ciutat fins a la seu de la Societat Coral el Micalet, acompanyada de les Colles de Dolçainers i Tabaleters del Micalet i d’Estrella Roja de Benimaclet. Flanquejant la Flama van anar representants dels Miquelets del Regne de València.

En arribar a la Societat Coral, la flama va ser rebuda pel seu president i pel president del Centre Excursionista de Castelló. A continuació es va fer una lectura de poemes de Vicent Andrés i Estellés, a càrrec de Pilar Almeria amb acompanyament musical d’Elisa Aparicio.

En acabar, es va encendre la llàntia amb la flama, què restarà en exposició permanent. En l’acte es va estrenar una peça de dolçaina titulada ‘Del Canigó al Micalet’, idea original de Ferran Navarro i amb arranjaments d’Adrià Gil.

Avui, la flama seguirà el seu viatge per la geografia del país per tal d’acabar el recorregut a la basílica de Montserrat .

La festa de la Flama

La Festa de la Flama de la Llengua va ser instituïda el 1968 pel moviment excursionista català, molt compromès amb la defensa de la llengua, i en homenatge al lingüista i també excursionista Pompeu Fabra. Des d’aleshores han passat 43 anys, comptant l’actual edició, sempre, al voltant de la data del 20 de febrer, i commemorant el naixement de Fabra es recupera la festa amb la Renovació de la Flama de la Llengua.

Enguany, el Centre Excursionista de Castelló és l’encarregat d’organitzar la festa, a petició de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), esdeveniment que va començar el 29 de gener amb l’encesa i l’arreplegada de la flama a Prada de Conflent, davant la tomba de Pompeu Fabra. L’ itinerari durà la flama de nord a sud dels Països Catalans per concloure a la basílica de Montserrat el 19 de febrer.

Notícia original a vilaweb.cat

Enllaç al videoreportatge de l’Agència Catalana de Notícies

Anuncis

Read Full Post »

Recepció ofical de la Flama de la Llengua per part de l’Ajuntament d’Alcoi, fa uns dies.

Dimarts 14 de febrer de 2011, a les 19:00h

La Societat Coral el Micalet esdevé, a partir de dimarts 14 de febrer, en seu permanent de la Flama de la llengua catalana, just l’any que se celebra el 80è aniversari de les Normes de Castelló. Així, una llàntia romandrà encesa a la seu de la SC el Micalet, tot l’any, fins que el 2013 de nou torne la flama i es renove.

Aquesta iniciativa “vol palesar el compromís, la defensa i l’estima que per la llengua sempre s’ha reivindicat des de la Societat Coral el Micalet”, explica el seu president, Tonetxo Pardiñas.

L’arribada de la flama està prevista per a les 19 hores, al Centre Excursionista de València, lloc on se celebrarà la conferència de Vicent Pitarch ‘L’excursionisme davant el país: la cultura i el paisatge’. Hi participa també el Grup de Muntanya Viarany. Tot seguit, una vegada acabe la conferència, la Flama és traslladarà, junt amb els assistents a l’acte, a la Societat Coral el Micalet, acompanyada de les Colles de Dolçainers i Tabaleters del Micalet i d’Estrel·la Roja de Benimaclet. Flanquejant la Flama aniran representants dels Miquelets del Regne de València. En arribar a la Societat Coral, la Flama serà rebuda pel seu president, Tonetxo Pardiñas i pel president del Centre Excursionista de Castelló. Cadascú d’ells farà un parlament per a retre-li homenatge.

A continuació hi haurà una lectura de poemes de Vicent Andrés i Estellés, a càrrec de Pilar Almeria amb acompanyament musical d’Elisa Aparicio. En acabar, s’encendrà la llàntia amb la Flama, què restarà en exposició permanent. En aquest acte s’estrenarà una peça de dolçaina titulada ‘Del Canigó al Micalet’, idea original de Ferran Navarro i arranjaments d’Adrià Gil. A l’endemà, la flama seguirà el seu viatge per la geografia del país per tal d’acabar el recorregut a la basílica de Montserrat.

La Festa de la Flama de la Llengua va ser instituïda el 1968 pel moviment excursionista català, molt compromés amb la defensa de la llengua, i en homenatge al lingüista i també excursionista Pompeu Fabra. Des d’aleshores han passat 43 anys, comptant l’actual edició, sempre, al voltant de la data del 20 de febrer, i commemorant el naixement de Fabra es recupera la festa amb la Renovació de la Flama de la Llengua.

Enguany, el Centre Excursionista de Castelló és l’encarregat d’organitzar la festa, a petició de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), esdeveniment que va començar el 29 de gener amb l’encesa i l’arreplegada de la flama a Prada de Conflent, davant la tomba de Pompeu Fabra.

http://www.scelmicalet.cat/

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest cap de setmana, els micalets valencians del Regiment Mare de Déu dels Desemparats han participat en la III Recreació de la Batalla d’Almansa als camps d’aquesta localitat castellana. Els nostres soldats han format files junt al Regiment de la Generalitat dels Miquelets de Catalunya i altres voluntaris valencians de la partida de Josep Marcó “El Penjadet”. Malgrat la pluja, el fang i les canonades, els nostres soldats han lluitat honorablement per defensar les llibertats valencianes i de la Corona d’Aragó.

Read Full Post »

Recorda la batalla que va enfrontar els exèrcits borbònics de Felip V i els austriacistes de l’arxiduc Carles · Duu per nom ‘Almansa 1707’ i ha anat a càrrec d’Antoni Miró

 

Monument a la Batalla d'Almansa de 1707, Universitat d'Alacant


El record de la Batalla d’Almansa del 25 d’abril de 1707 que va enfrontar els exèrcits borbònics de Felip V i els austriacistes de l’arxiduc Carles d’Àustria serà present a la Universitat d’Alacant (UA). Des de dimarts, l’edifici de Filosofia i Lletres III del campus de Sant Vicent llueix l’escultura ‘Almansa 1707’ de l’alcoià Antoni Miró. L’obra té unes mides de 2,90 x 10 x 1,20 metres, pesa quatre tones i mitja, i està inspirada en l’obra que el pintor Ricardo Balaca va pintar el 1862 sobre la retirada de tropes amb soldats portant els ferits i els morts. A l’acte d’inauguració el va precedir la taula rodona ‘Històries (de la nostra història): l’art valencià contemporani i Antoni Miró’ que va comptar amb la presència de l’artista així com del crític i historiador d’art Daniel Giralt-Miracle, de l’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó, del comissari de l’exposició antològica sobre Miró ‘Històries (de la nostra història’ i del director del Secretariat de Cultura, Carles Cortés.

FONT: racocatala.cat

Read Full Post »

Read Full Post »

COMANDAMENTS

Coronel. Josep Vicent Torres Eiximeno. Tinent Coronel. Tomàs d’Anglesola. Joan Antoni Corrado. Sergent Major. Vicent Esteban del Lago.

HISTÒRIA

Creat el 28 de juliol del 1713 va comptar amb un numero important de combatents valencians, tot i que la component europea va ser també molt important. No deuria arribar a completar la plantilla però deuria reunir uns 300 combatents.

El 26-27 de gener participen en les sortides d’hostilització contra el cordó de setge. El 17 de maig els granaders del regiment participen en la defensa del convent de Caputxins. Tot i quedar encerclats els granaders van aconseguir retardar l’atac enemic i retirar-se en ordre.

A migdia del 13 de juliol participen en l’atac contra la primera paral·lela. El regiment pateix nombroses baixes, entre d’altres van morir el tinent coronel Tomàs d’Anglesola, el capità Josep Asèncio i el capità de granaders Moreno i Masquefa. A finals de juliol de 1714 els tinent coronels Joan Antoni Corradó i Francesc Maians s’incorporen al regiment.

Forces del regiment participen en la primera batalla del baluard de Santa Clara del 12 d’agost del 1714. L’atac es contingut, les forces del regiment de Desemparats actuen com a reserva.

El regiment dels Desemparats també va participar en la batalla del baluard de Santa Clara dels dies 13 i 14. Durant la nit del dia 13 els borbònics és van emparar de gairebé tot el baluard i tots els intents per desallotjar-los van fracassar. Durant la nit les forces del Desemparats, procedents del baluard de Llevant van efectuar atac pel vall. A migdia del dia 14 el general Bellver va preparar un esforç suprem. Les forces del regiment dirigides pel coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno van tornar a sortir pel vall des del baluard de Llevant i va destrossar els efectius i les defenses que els borbònics havien situat al vall per continuar sostenint l’atac a Santa Clara. El coronel resultà greument ferit. En la batalla de l’Onze de Setembre sembla que les restes del regiment van participar en la defensa de la zona central. El tinent coronel Maians va lluitar en els combats del Pla d’En Llull, i altres oficials van lluitar defensant la barricada del Pla de Palau.

Uniforme del regiment valencià Nostra Senyora dels Desamparats

Font: http://www.guerradesuccessio.cat/organitzacio_militar_15.html

Read Full Post »

A mitjans d’agost de 1714 hi hagué uns bombardejos i uns combats ferotges per prendre Barcelona a l’assalt. El baluard de Santa Clara caigué en mans de les tropes francocastellanes i tots els contraatacs per recuperar-lo resultaren infructuosos. La Ciutat s’hi jugava el tot. O es recuperava o, si l’enemic hi emplaçava artilleria, la situació es faria insostenible. De manera que varen decidir que l’endemà es faria un atac desesperat. Així, a trenc d’alba, no sols s’inicià un contraatac des de dintre sinó que en una acció barreja de desesperació i d’heroisme indescriptible, el Regiment maulet de la Mare de Déu dels Desamparats sortí a l’exterior de la muralla i atacà el baluard des de la part externa, exposant-se a dos línies de foc enemigues. Després d’una sagnia indescriptible entre ambdós bàndols el baluard fou reconquerit a baioneta calada.

 

"...la Nació valenciana ha resolt assegurar a V.E.F. que han deliberat sacrificar-se, per les mateixes raons, amb V.E.F. i que estan prestos a concórrer en tot allò que V.E.F. consideri poder contribuir a aquest just i honrós fi, considerant-se com a nadius d’aquest Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat...”

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: