Ofrena a la portada oest de l’església de Santa Eulàlia, Segòvia.
Recrear la figura històrica de Joan Baptista Basset implica molt més que vestir-se de general. Un s’ha de documentar, estudiar el seu comportament, actuar com a tal i viatjar als llocs que de grat o a la força va visitar el general. Tanmateix, hi havia un altre argument poderós per fer-li una visita. Presentar-li els nostres respectes i admiració.
Ni una placa. Oblidat. Així descansa el líder dels maulets. Almenys, i gràcies als treballs del marqués de la Floresta, Carme Pérez i el coronel Cervera, coneguem l’indret del seu descans, l’església de Santa Eulàlia a Segòvia. Una bonica església romànica a escasos centenars de metres del popular aqüeducte. Així doncs li ofrenarem amb un ram de quatre roses, una per cada barra de sang.
La primera pels maulets,
la segona pels vigatans,
la tercera pels illencs
i la darrera per seguir lluitant.
Li vaig presentar els nostres respectes i un discurs que només els presents conservaran. Com a testimonis Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, i la casa de Buitrago, capità de comuners. Un caprici de la fatalitat. General dels pobres. Protector de furs i gents.
Exploràrem l’alcàsser i les masmorres on va ser maltractat. Coneguérem el fred i les vistes que tindria el general. Amb els ulls ben oberts i l’ànima en el puny. Imagineu un Cervantes sense soterrar? Al general Castaños sense una placa que dignifique les seues despulles? Així som els valencians, un poble que oblida. No pas els castellans.
A les vostres mans està capgirar aquesta fama. Perquè cada acció gran està feta de moltes menudes.
Amb Déu mon general, la seua lluita no l’oblidarem mai.
Miquelets del Regne de València 