Commemoració de la crema de Vila-real 2018

1ª Recreació del setge de Sant Mateu de 1706

El 16 de desembre passat vam tenir l’oportunitat de participar a la I Recreació de la victòria austriacista a Sant Mateu del gener de 1706. Amb la col·laboració de la Diputació de Castelló i l’AC Antigues ordres militars del Maestrat els Miquelets del Regne de València vam contribuir a aquesta recreació com també ho van fer els nostres companys d’Almansa Històrica, Moià 1714, Miquelets de Girona, Sanguen Honoris, Imperial Service i Miquelets de Catalunya.

© Ariadna Soler

 

© Ariadna Soler

© Ariadna Soler

Vídeo resum:

 

© Ariadna Soler

© Ariadna Soler

XXX Aplec de la Marina amb els Miquelets.

Fotografies: Josep Ahuir.

Els herois sempre tornen. Potser perquè sempre han estat ahi, en el cor de la gent. El fet és que després d’anys de dificultats l’Aplec ha reviscolat. Des del primer Femenia al darrer; des dels temps d’Ovidi a l’actualitat. Dos anys han passat des de que els Miquelets del Regne de València trepitjàrem la primera ciutat austriacista.

Amb una comissió renovada l’Aplec de la Marina ha sigut capaç de mobilitzar de nou els nostàlgics de Basset i del que la seua lluita significava. Un esforç que des d’aci ens agradaria reconèixer perquè sempre tindran el nostre recolzament.

Basset i Gavilà amb l’esquadra de valencians.

Amb l’acompanyament dels músics d’Estrela Roja de Benimaclet hem recorregut els carrers de la ciutat des de la Bretxa al Castell. Escenaris terribles dels combats i de la repressió. Passàrem a saludar a la mare del general, Esperança Ramos, al convent on està soterrada. Li oferírem una rosa i una muixeranga preciosa dels nostres músics.

Estrela Roja de Benimaclet.

Homenatge a Esperança Ramos.

Els aplegats observant la recreació.

I finalment, al castell. Recreem el lliurament de la ciutat a la causa austriacista envoltats de simpatitzants. Gavilà i Basset intercanvien discursos. La guàrdia assegura la possició i llavors Dénia és nostra.

Homenatge als maulets i mauletes de la Marina.

Dinar a Casa Pinet.

La Festa dels Socarrats

 

Xàtiva va reviure el passat 17 de juny l’episodi tràgic de l’assalt borbònic a la ciutat de 1707 amb una apassionant recreació històrica organitzada pels Miquelets del Regne de València. Aquesta va ser la part més espectacular de la Festa des Socarrats, un projecte de divulgació didàctica que tractava d’apropar les circumstàncies i els efectes de la Guerra de Successió a Xàtiva. El qual s’ha aconseguit apostant per fer visible aquests fets mitjançant l’escenificació de l’episodi dels combats a Santa Tecla i Sant Agustí, la impressionant ronda de miquelets a la Plaça del Mercat, la exhibició de salves a la Plaça Calixte III, adobat amb un taller de dansa barroca i l’exposició de gravats coetanis de  Pere Julià al Museu de Belles Arts de la ciutat. Els dies previs, la regidoria de cultura va organitzar un congrès focalitzat a la crema de la ciutat per les tropes borbòniques que reforçaria la vessant científica del projecte.

A la recreació participaren des d’actors professionals com Edu Bohoyo i mestres de dansa com Ana Rodríguez Arcas. Però sobretot va ser possible a la col·laboració d’associacions com 1707 Almansa Històrica, Miquelets de Catalunya, Miquelets de Girona i Miquelets de Moià. Així com als músics que ens van acompanyar i donaren caràcter èpic a la batalla. Ells són Estrela Roja de Benimaclet.

VÍDEO RESUM

A COMARCAL TV

El campament austriacista es va instal·lar al claustre del convent de Sant Domènec. I des d’allí marxaren els maulets al camp de Mart a l’encontre de les forces borbòniques.

Fotografia: Víctor García

Fotografia: Víctor García

Fotografia: Víctor García

La Festa dels Socarrats va començar amb la presentació oficial dels grups a la Plaça Calixte III envoltats per edificis tan impressionants com la l’hospital vell o la seu. Un escenari idoni per desenvolupar el concurs de tiradors que guanyaren Bernat Coma de Moià i Rafael Briganty d’Almansa.

Fotografia: Òscar Pérez

Fotografia: Òscar Pérez

Fotografia: Rafa Aguado

La batalla es va dur a terme sota un sol de justícia entre la plaça de Santa Tecla i Sant Agustí. 44º, poca broma. La resistència va estar comandada pels capitans Alfonsea i Gonzàlez, qui interpretaren al governador Miquel Purroy i el seu assistent del cos d’enginyers en una actuació digna d’actors de primera. Miquelets i regiments de linia feren front als magraners de La Couronne i els Morados viejos, a qui els va costar derrotar als maulets tot i que contaven amb una força molt superior.

Fotografia: Rafa Aguado

Fotografia: Rafa Aguado

Fotografia: Abel Soler

Fotografia: Abel Soler

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Ariadna Soler

I finalment, la càrrega a la heroica dels darrers resistents no va impedir la derrota dels austriacistes. Però serà recordada en els innumerables segles que estan per vindre.

Fotografia: Òscar Pérez

Per la vesprada quaranta miquelets patrullaren el mercat, entrant a les tavernes cercant un espia austriacista i un lladre botifler, interpretats per Edu Bohoyo i Vicent Cerdà. Ana Rodríguez Arcas i els alumnes del conservatori de Xàtiva van dur a terme un taller de dansa barroca també al mercat.

 

A l’endemà els recreadors visitàrem el Museu de Belles Arts i els més valents el propi castell.

Fotografia: Hortènsia Conill

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Hortènsia Conill

Homenatge als maulets. Xàtiva, 2017.

Abril és el mes més actiu dels Miquelets. I enguany amb més motiu, doncs es compleixen 310 anys de la derrota d’Almansa i de la crema de Xàtiva. Tant és així que en dues setmanes hem hagut d’acudir a la plana d’Almansa i participar als maulets.

Fotografia: David Calatayud.

Per segon any consecutiu l’Ajuntament de la ciutat participa oficialment i es consolida un acte cada vegada amb més suport institucional i del món associatiu. Aquest cop el manifest ha estat llegit per Neus Alborch, a qui se li ha volgut reconèixer la seua trajectòria com a actriu reconeguda per l’AAPV.

Neus Alborch. Fotografia: David Calatayud.

Fotografia: La Costera per la llengua.

A les tradicionals dansades de l’Escola local s’ha afegit enguany la Muixeranga de Xàtiva que debutaba en aquest acte.

A més hem tingut la participació especial de Pasqual Batalla, tinent d’alcalde de Vila-real, que ha volgut acompanyar-nos en aquesta data tan assenyalada per recordar el recent agermanament de Xàtiva amb Vila-real, promogut pels Miquelets del Regne de València.

Pasqual Batalla. Fotografia: David Calatayud.

Als actes protocol·laris han seguit la disparada de salves i el tradicional homenatge dels soldats del regiment al monument als maulets.

Fotografia: Vicente Pesas.

Fotografia: Rafa Aguado.

Fotografia: Rafa Aguado

Fotografia: David Calatayud

Miquelets a la Batalla d’Almansa 2017.

Desemparats (esquerra) & Diputació (dreta). Fotografia: Luís Bonete.

Els dies 22 i 23 d’abril el grup de recreació va passar el cap de setmana a la recreació internacional de la batalla d’Almansa. Al voltant de 450 figurants vinguts de tot arreu tornaren al 1707 per un cap de setmana per commemorar la batalla més decisiva de la Guerra de Successió.

La carpa dels Desemparats. Esperant als reforços de Castelló. Fotografia: Eduard Beneyto.

El fuseller Luís amb Adrian, del Queens Regiment on foot. Fotografia: Eduard Beneyto.

Els Desemparats formàrem amb Diputació al flanc esquerre i haguérem de patir la rauxa dels italians. La mort del sergent i un presoner. Tot i que l’aigua beneïda ressuscità els morts per l’endemà.

Fotografia: Pilar Albelda.

Destacarem el gran nivell d’organització per part dels amfitrions. Així com el nivell dels recreadors i l’ambient entre els mateixos. Arribarà Almansa al graó de Waterloo? La llavor està sembrada.

Fotografia: Carles Quintana.

Entrevistem al veterà Jordi Manyes.

Avui entrevistem al veterà Jordi Manyes, una de les ànimes del grup. El seu fusell és un Doglock de baioneta encastada. El seu mot és “capi”. I sempre té un somriure a la cara. A veure què ens diu.

Jordi Manyes com a fuseller Desemparat.

1 – Jordi Manyes és un dels fundadors de Miquelets del Regne de València amb Antoni Gandia.  Com van ser els inicis de l’associació?

Els inicis sempre són incerts i durs, perquè el meu cas era tot un descobriment i engegar una associació de recreació històrica era una inversió de temps i diners. Sobretot, com tirar avant aquest projecte ambiciós.

2 – Tenies experiència prèvia al món associatiu?

Tenia una mica d’experiència en el món associatiu, en part uns anys abans vaig ser dels fundadors de la Muixeranga de Sueca, la meua ciutat natal i que sóc a hui dia membre actiu. A la qual cosa, amb els Miquelets del Regne de València va costar una mica en un principi, ja que els fundadors ens vam escampar a diferents indrets geogràfics (ja siguen per motius laborals o d’estidis) i vam tardar uns anys en constituir-se com a associació. Gràcies a tot de gent compromesa que va entrar després i es va enganxar a la recreació històrica.

3 –  Per què triareu la Guerra de Successió i no altra època (Roma, Segona Guerra Mundial, etcètera)?

Per nosaltres creiem que era un camp per explotar.  Era terreny verge en el món de la recreació històrica al País Valencià.  De fet el nostre objectiu és recuperar la memòria col·lectiva valenciana. Han estat molts anys que la nostra societat vivia esquenes del seu passat i quan un poble oblida mor les seues arrels. També perquè és una època fascinant i te un potencial excepcional.

4 – Quina ha sigut la recreació on més has gaudit? Ens podries dir per què?

On he gaudit més es quan tot el grup estem junts. Han estat en diverses actuacions  i actes. Te’n podria dir algunes, com per exemple, Almansa, Torredembarra, Barcelona i Xàtiva. Perquè són actes emotius i memorables, perquè t’endinses en la vida d’aquella gent, perquè et poses al paper si es una batalla o un homenatge. Perquè estàs ensenyant al públic una part de la seua història i això no té preu.

5 –  Què has après posant-te a la pell d’un fuseller valencià austriacista?

És tot un honor representar a un fuseller valencià austriacista, doncs eren soldats que lluitaven pels seus furs, per la seua pàtria i per un Rei. Ficar-se la pell d’eixa gent et motiva i fa un poc de respecte, ja que vam donar la seua vida (molts lluny de casa) per una causa justa.

6 – Quina recreació t’agradaria fer que no s’haja fet encara?

Hi ha molts llocs que tenim pendent de fer recreacions i que serien interessants. Com per exemple a la Ciutat d’Alacant, que després de la desfeta d’Almansa, van resistir dos anys més a sang i foc. O a Alcoi més del mateix. O a València ciutat quan van aplanar el camí des de Dénia amb els maulets. I també tinc ganes de fer una xicoteta representació a la meua Sueca per fer conèixer el grup. Crec que no me deixe cap.

7 – Des del teu punt de vista, els miquelets tenen futur a les recreacions del País Valencià?

Com he dit adés es una època i un camp verge per la recreació històrica que representem. La meua opinió personal si seguim com ho estem fent, a poc a poc i amb bona lletra i amb el suport de les institucions anirem creixent en nombre de persones i en experiència. Ensenyar la història vestits i equipats dóna és molt atractiu.

8 – Vestir-se de fuseller valencià et transmet alguna sensació?

És un sentiment profund d’orgull. Quan vas vestit amb la indumentària  i equipat amb tot els complements ja et transforma en un autèntic fuseller valencià. Estàs representant l’honor de formar part de la història. Ho vius!

9 – Tinc entès que els miquelets valencians estan molt units amb els del Principat. I que fins i tot tenen una gran amistat amb els recreadors borbònics? Hi ha un esforç conjunt per recordar de debò la Guerra de Successió?

Tenim molt bona relació amb altres grups de recreació històrica que representen la mateixa època. Fins i tot del bàndol contrari. És un sentiment de germanor on ens ajudem i ens passem informació tant de paperassa de documentació a l’administració com col·laboració d’efectius humans o consells d’experiència.  El tracte es exquisit entre nosaltres. Com tot inici d’un grup com el nostre novençà ens van ajudar molt per tirar avant amb el projecte.  Ara som nosaltres qui assessorem i ajudem després dels anys. Tota pedra fa paret!

10 – De segur tindràs moltes anècdotes de recreació. Ens en contes una?

Tinc una molt bona anècdota a Sant Hipòlit de Voltregà que una família ens va acollir a casa seua i ens van tractar com membres de la mateixa família. Una hospitalitat enorme. De fet, mantenim l’amistat i esperem tornar-hi un altre any a recrear. Són coses que te dus al cor per tota la vida. I això és reflexa quan venen a casa nostra i donem el caliu que es mereixen. Per mi és aquesta una de les anècdotes que més recordaré. Després tinc la del fossar de les Moreres a Barcelona i l’altra a l’homenatge als Maulets a Xàtiva davant del monument que hi tenen a la ciutat. Són llàgrimes d’orgull.

11 – Dispararies igual de tranquil i ràpid en una situació de combat real? És complicat fer trets a la manera del segle XVIII?

Si ja en una batalla de recreació fem servir solament pólvora i ja et poses nerviós i vas amb cura. En una batalla de foc real estaria en estat de shock i suant fredament. Al llarg de les batalles molts soldats previ a la batalla anirien cagalló per sèquia.

12 – Diuen que fas centenars de quilòmetres per vindre des d’Andorra cada vegada que hi ha recreació. La recreació és un ofici o una afició?

Les dues coses… Hi ha compromís i a la vegada un diversió. Perquè una cosa no treu l’altra. I més si vius lluny de casa. Fas el que podem quan la distància és un entrebanc, però no sóc una persona que pose pals a les rodes i demane vacances a la faena per poder gaudir de les recreacions amb la meua gent, que al cap i a la fi, també són amics meus.

13 – A qui li dedicaries com homenatge una salva amb pólvora?

Pregunta difícil. A qui li dedicaria una salva d’honor? Doncs a un company o companya que hagués faltat i als nostres herois oblidats que els volem rescatar de l’oblit.

14 – Ho sabem. Tens el teu club de fans. Per què t’estima tant la gent?

Això ja no ho sé perquè m’estimen. Supose que diferents motius: compromís,  sóc un home de paraula, de la terra, pel caràcter obert i perquè m’agrada ser molt sociable.

15 – La darrera. Completa la cançó: “Si veus dalt d’un turó sonar una dolçaina…”

“Serem els valencians que marxem a la guerra”. [Lletra d’una de les cançons del regiment]

Reportatge @ Vila-real MMXVII

Fotografia: Ajuntament de Vila-real.

Cada dissabte més proper al 12 de gener els Miquelets tornem a Vila-real per commemorar la crema de la vila pel compte de les Torres aquell fatídic de 1706. La commemoració creix i esdevé una festa. Una festa per recordar d’on venim, per commemorar la defensa d’una manera de viure que va ser durament sacsejada, socarrada. Cada cop som més gent. Més col·lectius culturals que posem el seu gra de sorra a la commemoració. Als recreadors s’han afegit les muixerangues (Castelló) i enguany s’ha afegit la Socarrada de Xàtiva. Com hem canviat.

Fotografia: Ajuntament de Vila-real.

Aquest any i per primera vegada, l’associació Miquelets del Regne de València ha aprofitat l’avinentesa per concedir el guardó Miquelet d’honor al regidor Pasqual Batalla i Llorenç. Un reconeixement a qui ens ha recolzat des de la primera vegada que pujarem a la Plana, quan ningú ens coneixia i que gràcies al seu suport (i el d’altres) hui podem fer les coses que fem: pedagogia i recreació.

Pasqual Batalla, Miquelet d’honor 2017.

Oferírem les nostres salves als llocs de costum: el portal de Castelló, davant la casa de Mossèn Cabrera i a la Torre Motxa. Escenaris protagonistes del fatídic 12 de gener de 1706.

Tots serem recordats entre copes escumejants,
i els homes bons ho explicaran als seus infants.

Per primera vegada també l’acte ha tingut el suport d’associacions de Quart de Poblet. Somiavem amb agermanar Xàtiva amb Vila-real i enguany s’afegeix Quart. Lentament i amb pas ferm obrim pas a la memòria en un sól pantanós, la recuperació històrica de les unitats valencianes durant la Guerra de Successió.I és que com deia Miquel Martí i Pol “tot està per fer i tot és possible”, però s’ha de fer.

Amb els amics de Quart de Poblet.

Fotografia: El Pinya.

A la Torre Motxa.

Instrucció prèvia a càrrec del sergent Cerdà.

Finalment, per concloure l’acte el nostre secretari va donar a l’AC Socarrats de Vila-real el poemari de Miquel Duran i Tortajada “Himnes i poemes” de 1916 on apareix el famós Clam dels Socarrats.

Fotografia: AC Socarrats de Vila-real.

Quart en flames.

Aquest divendres 27 de gener una esquadra del regiment dels Desemparats participarà en els actes commemoratius de la crema de Quart de Poblet pels borbònics el gener de 1706. Acompanyarem al doctor Ximo López i Camps durant la seua conferència i explicarem al públic com eren les unitats valencianes durant la Guerra de Successió.

El 14 de gener tornem a Vila-real.