Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2013

L’obra teatral DIES d’INCERTESA es representarà el 6 d’abril a les 20’30 h. al Principal de Castelló. Amb la preséncia de Miguel Angel Prades, Xavi Manzanet, Jordi Tàrrega, Toni Porcar, Maira Cabedo, Anna Angeles (actors i actrius), Joan Raga (director) i Vicent Cerdà (autor).

 

Trailer promocional – Dies d’Incertesa (2013)

Imatges de la producció de Socarrats Teatre “Dies d’Incertesa”. Una obra inspirada en els fets ocorreguts a Vila-real en la guerra de succesió de 1706. La història d’un poble davant l’adversitat. Escrita per Vicent Cerdà i Dirigida Per Joan Raga.

 

 

 

Anuncis

Read Full Post »

"Felipe V"

Publicat al blog col.lectiu “Des de la Mediterrània”

Durant el regnat de Felip V, tot i la gran quantitat d’or i de matèries primeres procedents principalment de l’espoli sistemàtic i continuat de les colònies americanes, la corrupció, el malbaratament i la mala gestió eren tan grans que les arques de l’estat eren buides, per la qual cosa la monarquia cercava obtenir ingressos per qualsevol mitjà, inclòs el de la venda de càrrecs públics, com ens explica l’historiador Josep Fontana:

L’objectiu essencial de les «reformes borbòniques» era, com he dit, l’augment dels ingressos de la corona, fos pel camí que fos, incloent-ne algun de tan tèrbol com la venda de càrrecs, que ens pot donar una idea de la corrupció del sistema polític de l’absolutisme. Unes vendes que, en fer referència als càrrecs de la metròpoli, es feien de manera més o menys dissimulada, però que es convertien en un mercadeig descarat en el cas dels càrrecs de govern i administració de les Índies, incloent-hi els que implicaven responsabilitat en l’administració de justícia, que es negociaven amb tota publicitat. Es venien càrrecs de governador, de president d’audiència o de capità general. Juan Andrés de Ustariz, per exemple, el 1704 va comprar els càrrecs de governador i capità general de Xile per 360.000 rals.

Les investigacions de Francisco Andújar sobre els primers anys del regnat de Felip V han tret a la llum l’amplitud d’aquestes vendes, que eren tan nombroses que, quan no quedaven més càrrecs disponibles, duien a vendre places de supernumerari o «futuras», és a dir, que es venia el dret a obtenir la plaça quan acabés el mandat del que l’ocupava, fins al punt de vendre fins i tot «terceras futuras». La corrupció implícita en el procediment queda clara quan veiem que per alguns càrrecs es pagaven quantitats enormes, que no s’haurien pogut compensar amb els salaris que els estaven assignats oficialment. Es venien, a més, amb la facultat de cedir-los a altres persones, de revendre’ls, que és el que explica que algú pogués comprar de cop una sèrie de places diferents, sense que tingués ni tan sols la possibilitat física de fer-se’n càrrec, amb la intenció clara de beneficiar-se de la seva revenda.

Hi ha, per exemple, un individu que «paga» més d’un milió de rals per deu corregiments a les Índies. Investigant el cas, Andújar ha trobat que, en realitat, el licitador no va pagar res: es tractava d’un joier que havia proporcionat a la família reial joies per al casament d’un infant i les cobrava amb corregiments a les Índies, que era l’única manera de poder pagar en aquell moment. El fet que constés que se li venien per un preu, que en teoria hauria d’haver anat a parar a la hisenda pública, era només per dissimular la naturalesa corrupta del tracte.

Autor: Josep Fontana Lázaro

El text anterior està extret de L’ofici d’historiador (2010), de Josep Fontana Lázaro, llibre en el que es recullen les lliçons que va impartir en el curs homònim el 2009, a la Universitat de Girona, dins del programa de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani.

Oriol López

Read Full Post »

RAMON FREDERIC DE VILANA PERLES I CAMARASA Oliana 1663 – Viena 1741

La Biografia complerta de Vilana Perles, el català amb més poder que mai ha tingut Catalunya, consta a l’obra biogràfica: “JO, VILANA PERLES, marquès de Rialp” amb el subtítol “1714, fets i documents de la Guerra de Successió” de Pagès Editors. (en edició). L’autor: Sebastià Sardiné i Torrentallé. Advocat. Investigador històric.

Enllaç directe VERKAMI

per tirar avant el projecte

 

Introducció

RAMON FREDERIC de VILANA PERLES I CAMARASA neix a Oliana l’any 1663, tot i que va estar batejat a l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona. Es casa el 13.11.1689 amb MARIA TERESA FÀBREGA, de 16 anys. Matrimoni “de segrest”. El seu pare , l’adroguer JOAN DOMÈNEC FÀBREGA, amb botiga al Born, no assisteix a la boda. Més endavant, cedeix, però en raó d’una herència de Maria Teresa, es tornen a barallar. Era notari reial i doctor en ambdós Drets. CAPITÀ DE LA CORONELA anys: 1684 i 1697, primera companyia dels gremis, tercer batalló de notaris públics. Ramon Frederic Vilana Perles, participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1697-98 que finalitzà amb la Pau de Rijswijk. CIUTADÀ HONRAT DE BARCELONA tres vegades, el 27.03.1681, el 27.05.1681 i 08.06.1698, sent ajudant de l’escrivà major del Consell de Barcelona. Doctor en ambdós drets, notari reial amb despatx a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Portal de Santa Madrona ha sortit la comitiva de la Coronela, (una milícia ciutadana formada per artistes i menestrals que durant el segle XV i fins a 1714 va defensar la ciutat), els Miquelets de Catalunya (Regiments de la Diputació i Joan Vilar i Ferrer) i els Miquelets de Girona (Regiment de Sant Narcís). Tant la cercavila com la comitiva de la Coronela s’han trobat pels volts de les 11 h al monestir de Sant Pau del Camp per assistir a l’acte de benedicció de la bandera de Santa Madrona.

Vídeo Barcelona Televisió

A partir del minut dos.

Read Full Post »

Imatge

 

Un nou llibre de Petjades. Claus històriques està arribant a les llibreries. Es tracta de: El pas dels maulets. Per entendre la Guerra de Successió, de Pau Tobar

Alícia i Toni són dos amics que apuren les darreres setmanes d’un tranquil estiu a Altea. Unes vacances deliciosament rutinàries fins que un misteriós personatge es creua en les seues vides. Des d’aleshores es veuran immersos en un trepidant viatge a través del temps resseguint escenaris d’un conflicte que canviarà per sempre més la història del nostre poble. Rere el pas dels maulets, els joves crearan sense sospitar-ho el seu propi camí d’estima i rebel·lia. L’enigma que han de resoldre Alícia i Toni ens acosta a la Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta. Uns fets transcendentals que, tot i ser presents al currículum d’Història i Llengua de secundària i batxillerat, sovint passen desapercebuts en la voràgine del curs.
 
– Que no saps això? – contestà irònica Alícia -. Nos saps què va passar aquí ara fa 300 anys? No ho entenc! -Preguntava Toni.
 
Pau Tobar Fabra (València, 1978) és professor de geografia i història en el sistema públic d’ensenyament, una feina que l’ha fet recórrer diferents comarques i conèixer la pluralitat de l’alumnat que fa bullir les nostres aules. Llicenciat en Història per la Universitat de València, i format també a la Università Ca’Foscari de Venècia, ha col·laborat amb diferents publicacions com ara la revista Caràcters, o el periòdic L’Accent.

La col·lecció Claus per entendre el món té per objectiu aproximar el lector jove a un seguit d’aspectes que envolten la seva vida quotidiana i sobre els quals necessita elements d’anàlisi per a entendre’ls i formar-se’n una opinió.

Petjades és una sèrie dins de Claus per entendre el món que pretén explicar els períodes més importants de la nostra història. Amb un llenguatge àgil i senzill, però sense descuidar el rigor acadèmic, apropem els grans esdeveniments als joves.

Font: http://bullent.blogspot.com.es/2013/03/el-pas-dels-maulets-per-entendre-la.html

Per aconseguir el llibre: http://www.bullent.net/detalle_libro/?li_id=3154

Read Full Post »

Els defensors de Catalunya

INFORMACIÓ ESTRETA DE L’EDITORIAL BASE

En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l’anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la nació. Un conflicte en què els catalans, abandonats per les potències internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendició.

L’historiador Francesc Serra, especialista en aquest període, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara inèdites. Més d’un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la política centralitzadora de Felip V, el primer Borbó de la Monarquia Hispànica. Per les pàgines del llibre desfilen vides extraordinàries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l’oblit.

L’obra dignifica la memòria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del país. Tres segles després, encara en plena ofensiva contra la nació catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseverança i l’esforç de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les últimes conseqüències.

Autor

Francesc Serra i Sellarés (Navarcles, 1977) doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Geografia i Història a l’Institut Moianès. Especialista en la Guerra de Successió, destaquen els seus llibres La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca, 1714 (2009) en col·laboració amb Gustau Erill, i Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del Barroc (2010) en col·laboració amb Quaderna. Ha publicat nombrosos articles relacionats amb la Guerra de Successió i ha participat en la confecció de la Ruta 1714, del Museu d’Història de Catalunya. Ha estat l’assessor històric i investigador principal del documental sobre el setge de Cardona, 1711. El Setge, retransmès per TV3, i és assessor històric de l’Aplec del 18 de Setembre de Cardona, que commemora la resistència del darrer baluard català de la Guerra de Successió. Destaquen també les seves investigacions sobre genealogies i masos de la Catalunya central, i és autor del llibre Sant Benet de Bages. Època montserratina (1593-1835), (2006) objecte de la seva tesi doctoral.

Read Full Post »

%d bloggers like this: