Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘maulets’

 


1# D’on és vostè, fuseller? Com va conèixer els miquelets?
 

De Manises senyor! Doncs no ho tinc clar però diria que per xarxes socials com a associació. En persona va ser fa dos anys per estes dates, un 27 de gener a Quart de Poblet,  que vaig eixir corrents des de la universitat per assistir a la conferència sobre la crema del poble en 1706 en la que va col·laborar la associació. Tot i que podria haver estat abans si la pluja no haguera impedit l’acte de la entrada de Basset a València.

2# Era molt diferent el segle XVIII de l’actualitat? Com ho viu un fuseller? 

Certament sí. Estem acostumats a unes comoditats que, tot i ser senzilles, al segle XVIII son impensable. Pense per exemple en com s’afaitaven, amb navaixes amb fulles poc afilades o si no amb barbers que alhora feien la feina de dentista, o fins i tot com encendre’s la pipa! El fuseller ho viu de les formes més precaries de l’època.


3# Què heu après amb nosaltres? 

Buff! Una gran quantitat de coses. El món de la recreació és una trampa, perquè t’apropes per una tema o per un interés particular, però només entres acabes enxarciant-te i aprenent noves coses al intentar contextualitzar-ho tot, (diferències entre les classes socials, evolucions entre èpoques immediatament posteriors i anteriors,  entre països i les seues economies…). Així doncs per il·lustrar-ho, he aprés des de les evolucions tecnològiques dels fusells a com es vestien i com eren els vestits de les classes altes de principis del segle XVIII. Exagerant-ho, la recreació és un poc com la Viquipedia, que entres a per tindre uns certs coneixements sobre els judicis de Nuremberg i de cop i volta acabes llegint un article sobre José Rizal i la independència de Filipines. 

4# Quina ha sigut la seua millor experiència ? 

Doncs el conèixer recreadors d’uns altres països i en concret recorde un recreador italià que bromejava amb que era impossible que li guanyara perquè em treia quasi dos caps, després d’haver lluitat cos a cos amb ell en la meua primera Batalla d’Almansa. Pense que en general existix un esperit de germanor i de voluntad d’apendre dels altres molt bò. Tot i que he de d’afegir que també fa un goig enorme acabar d’uniformar-te completament, perquè és un procés costós -tant de temps com de diners- i crec que en això coincidirem tots els recreadors.


5# La màxima d’Al Tall “no s’ensenya a les escoles com van esclafar un país” segueix en vigor?  

Després dels vora vint anys que tindrà la cançò, ensenyar-se s’ensenya, però com un apèndix o unes poques línies a un paràgraf, i sempre des d’un punt de vista del determinisme peninsular, com que era qüestió de temps que les dos corones acabaren formant un estat. Llavors, no hi ha una reflexió profunda i honesta del que va suposar el conflicte com tampoc de les seues conseqüències. Tot açò des del meu punt de vista i la meua experiència com a alumne.


6# A nivell personal, quins aspectes li interessen més dins de la recreació històrica?

 He de dir que sent una curiositat enorme pels enginyers militars i pels oficials. No per un tema de poder, sino més bé per tots els aspectes d’estratègia, organització dels recursos, evolucions tecnològiques; en definitiva tot el que te relació amb la meua carrera d’enginyeria. Per exemple, si no recorde malament, molts dels sistemes de gestió i planificació que es desenvoluparen per a la Primera i Segona Guerra Mundial, s’utilitzen hui dia a les industries. Per ara encara em queda molt per apendre com a fuseller, però no descarte intentar fer carrera militar. (riu)
 
7# Si pogués triar, quin esdeveniment li agradaria recrear dintre de la Guerra de Successió que no s’ha dut a terme fins ara? Quin seria el motiu?

Uff! N’hi han un fum. Però en destacaría dos. El primer, a nivell internacional, sería la Batalla de Malplaquet. Trobe que estar sota les ordres del Duc de Marlborough i la magnitud de la fita, son dos bones raons. Si pensem més modestament, diria que una molt bona recreació del Setge de Sant Mateu perquè l’emplaçament és perfecte i podria estar molt bé. Ambdues son victores austracistes que crec que la moral de la tropa ho necessita.


8# Com prepara el seu personatge Luis Panadero?

Intente entendre les dimensions psicològiques i ideològiques del fuseller, el per què lluitaven o per què no fugien abans que enfrontar-se al enemic. També intente millorar l’equipament per fer l’experiència més fidel.


9# A banda de la Guerra de Successió, quin altre periode li agradaria recrear?

Les Guerres Carlistes. Eixa mescla explosiva d’antiliberalisme, catolicisme junt amb la qüestió foral. Una resistència acarnissada per romandre en un món que es modernitzava, em sembla tremendament romàntica i interessant. A més a més, avantpassats meus van ser carlistes i alguns van participar-hi, llavors recrear-les és una forma d’intentar compendre’ls com he dit adés. 


10# Si poguès parlar cinc minuts amb un personatge històric, siga o no de la Guerra de Successió, amb qui li agradaria fer-ho? Per algun motiu especial?

N’hi han tants que m’és impossible dir-ne un, així que diré uns sensenom. M’agradaria parlar amb els Brigadistes Internacionals. Gent que vivia a països tan llunyans com la Xina o els Estats Units d’Amèrica, i que per purs ideals participaren en una guerra que no era seua per combatre el feixisme. Crec que tenen moltes coses interessants a dir i molt actuals.


11# Recomane algun llibre en valencià als nostres lectors.

Sense cap mena de dubte recomane “Joan Baptista Basset. Vida i mort del líder maulet” de José L. Cervera Torrejón editat per 3i4. És un llibre que quan hom el tanca, no enten com la seua figura no té ni el reconeixement que deuria tindre, ni una pel·lícula de Hollywood. A mí, personalment m’emocionà la carta en la que decidix quedar-se.


Eduard: Moltes gràcies pel seu temps.

Luís Panadero: A vosaltres per la entrevista. 
Anuncis

Read Full Post »

48087295_1970265586414973_7492660504746262528_n

El 16 de gener de 1705 Joan Baptista Basset i Ramos feia entrada triomfal a València pel portal de Sant Vicent i lliurava el cap i casal al bàndol austriacista. Tres-cents tretze anys desprès, l’associació Miquelets del Regne de València hem tingut el privilegi de recrear el moment històric que fins aquest dia havia estat oblidat al calaix de la desmemòria.

Amb nosaltres han col·laborat els companys de BUM i Miquelets de Catalunya interpretant els paper de Melcior Gamir, jurat en cap del cap i casal el 1706, la seva acompanyant i un miquelet.

Posats a recrear l’entrada vam triar les Torres de Serrans, perquè el Portal de Sant Vicent fa molts anys que no existeix. Animem a les autoritats a col·laborar amb nosaltres a recuperar aquests episodis que suposaren la fi del regne de València, però també la lluita per un projecte pactista que passava per l’arxiduc Carles i rebutjava l’absolutisme borbònic que empobria el regne dels valencians.

044

Mariam Panadero

 

image (1).png

Mariam Panadero

 

_DSC5488.JPG

Mateu Sanchis

 

_dsc5463

Mateu Sanchis

_dsc5502

Mateu Sanchis

_DSC5476.JPG

Mateu Sanchis

_DSC5521.JPG

Mateu Sanchis

_DSC5528.JPG

Mateu Sanchis

image (7).png

Mariam Panadero

Read Full Post »

47430899_2175786389139717_2610175990852222976_o

Foto: A. Galán.

El passat dissabte 1 de desembre els Miquelets del Regne de València vam participar al XXXI Aplec de la Marina. Un esdeveniment que commemora la resistència austriacista davant els setges borbònics i la repressió patida durant la Guerra de Successió.

Tot i això el grup ve representant des de fa cinc anys l’entrada del Joan Baptista Basset a Dénia a les portes del castell. A més, des de l’any passat, ret homenatge no només als maulets, sino que també a Esperança Ramos, marquesa de Cullera i senyora de l’Albufera.

47189848_2175837019134654_637129235533660160_o.jpg

El jurat en cap i les dames del regiment, a la ofrena a Esperança Ramos.

La novetat més significativa ha sigut la incorporació de recreadores femenines. Un pas més endavant per recuperar la memòria de les dones durant la guerra de successió. Així doncs, vam presentar les noves socies i els seus vestits al carrer de la Bretxa al començament de l’acte. És molt significatiu que tothom coneix el vestit femení de finals del dihuit i tanmateix, el vestit femení valencià de principis de segle no és gens conegut entre el comú de la gent. Els miquelets i ara també miqueletes, obrim camí.

47141765_2175836732468016_2817557859674357760_o.jpg

Els soldats desemparats.

IMG-20181202-WA0005[1]

És una llàstima que aquests aplecs tinguen zero cobertura institucional. Potser l’etapa de major protagonisme de la ciutat, siga oblidada per aquestes. I no obstant això, hi van participar força col·lectius. Destacarem, com sempre, els nostres companys i socis d’Estrela Roja de Benimaclet. I el seu esforç per recuperar les músiques de principis de segle XVIII.

 

La festa va acabar a La Mistelera. On la germanor entre col·lectius va creixent. Tant de bo arribe el dia que es recree l’entrada del general Basset a Dénia amb més recursos. Entretant, nosaltres seguirem. Cada cop  amb major presència i rigor.

IMG-20181201-WA0042[1]

Amb els músics d’Estrela Roja de Benimaclet al castell de Dénia.

Read Full Post »

26840977_1477715965659703_1120571776756690656_o

programa-almansa-2018

Read Full Post »

juny_socarrat

 

Xàtiva va reviure el passat 17 de juny l’episodi tràgic de l’assalt borbònic a la ciutat de 1707 amb una apassionant recreació històrica organitzada pels Miquelets del Regne de València. Aquesta va ser la part més espectacular de la Festa des Socarrats, un projecte de divulgació didàctica que tractava d’apropar les circumstàncies i els efectes de la Guerra de Successió a Xàtiva. El qual s’ha aconseguit apostant per fer visible aquests fets mitjançant l’escenificació de l’episodi dels combats a Santa Tecla i Sant Agustí, la impressionant ronda de miquelets a la Plaça del Mercat, la exhibició de salves a la Plaça Calixte III, adobat amb un taller de dansa barroca i l’exposició de gravats coetanis de  Pere Julià al Museu de Belles Arts de la ciutat. Els dies previs, la regidoria de cultura va organitzar un congrès focalitzat a la crema de la ciutat per les tropes borbòniques que reforçaria la vessant científica del projecte.

A la recreació participaren des d’actors professionals com Edu Bohoyo i mestres de dansa com Ana Rodríguez Arcas. Però sobretot va ser possible a la col·laboració d’associacions com 1707 Almansa Històrica, Miquelets de Catalunya, Miquelets de Girona i Miquelets de Moià. Així com als músics que ens van acompanyar i donaren caràcter èpic a la batalla. Ells són Estrela Roja de Benimaclet.

VÍDEO RESUM

A COMARCAL TV

El campament austriacista es va instal·lar al claustre del convent de Sant Domènec. I des d’allí marxaren els maulets al camp de Mart a l’encontre de les forces borbòniques.

34719982193_77a40388f7_o

Fotografia: Víctor García

DSC_0353

Fotografia: Víctor García

DSC_0501

Fotografia: Víctor García

La Festa dels Socarrats va començar amb la presentació oficial dels grups a la Plaça Calixte III envoltats per edificis tan impressionants com la l’hospital vell o la seu. Un escenari idoni per desenvolupar el concurs de tiradors que guanyaren Bernat Coma de Moià i Rafael Briganty d’Almansa.

35362115152_bf665ce903_o

Fotografia: Òscar Pérez

DSC_0762

Fotografia: Òscar Pérez

19221668_1887845514808878_3352533432637133163_o

Fotografia: Rafa Aguado

La batalla es va dur a terme sota un sol de justícia entre la plaça de Santa Tecla i Sant Agustí. 44º, poca broma. La resistència va estar comandada pels capitans Alfonsea i Gonzàlez, qui interpretaren al governador Miquel Purroy i el seu assistent del cos d’enginyers en una actuació digna d’actors de primera. Miquelets i regiments de linia feren front als magraners de La Couronne i els Morados viejos, a qui els va costar derrotar als maulets tot i que contaven amb una força molt superior.

I finalment, la càrrega a la heroica dels darrers resistents no va impedir la derrota dels austriacistes. Però serà recordada en els innumerables segles que estan per vindre.

35404225482_3b3e0d2b09_o

34763250983_180a9aeda2_o

34763250003_170c51e470_o

Fotografia: Òscar Pérez

Per la vesprada quaranta miquelets patrullaren el mercat, entrant a les tavernes cercant un espia austriacista i un lladre botifler, interpretats per Edu Bohoyo i Vicent Cerdà. Ana Rodríguez Arcas i els alumnes del conservatori de Xàtiva van dur a terme un taller de dansa barroca també al mercat.

 

A l’endemà els recreadors visitàrem el Museu de Belles Arts i els més valents el propi castell.

19441796_10213814747788662_6170601768501987204_o

Fotografia: Hortènsia Conill

19442018_703350933196593_1402732520945792983_o

Fotografia: Ariadna Soler

19452939_703350496529970_5871794618386191918_o

Fotografia: Ariadna Soler

19402158_10213814740068469_4811443959028624595_o

Fotografia: Hortènsia Conill

Read Full Post »

14231141_1202611126468096_340327842613410478_o

Fotografia: Raquel Piñol.

Els passats dies 3 i 4 els Miquelets del Regne de València vam tenir l’ocasió de participar a la Festa dels Miquelets a Olesa de Montserrat. La festa consisteix en un aplec de recreadors de la Guerra de Successió  que retornen per un cap de setmana la ciutat a l’ambient que es vivia al segle XVIII.

14195371_10206876673410612_7004656327501289523_o

El fuseller desemparat Josep Femenia obri foc a l’enemic. Fotografia: Carles Quintana.

14195237_1199173663478509_6895093661708721210_o

A terra! Fotografia: La festa dels miquelets.

Amb més de quaranta activitats, la Festa dels Miquelets està considerada com una de les millors festes de Catalunya. Tot i que els combats representen el punt fort de la festa hi trobem des de presentacions de llibres fins actuacions musicals; de representacions teatrals de consells de guerra a la captura del capità botifler Maria. Fins i tot escamots amb la complicitat del poble que interaccionen amb els negocis del poble. Digne de veure-ho.

14289868_10208716286562346_5427344403810984119_o

Fotografia: Agustí Boada.

14231847_10206886628499483_7359155280538732331_o-1

Fusellers desemparats Manyes i Vidal. Fotografia: Carles Quintana.

A més, allò que dóna un caràcter especial a la festa és la participació ciutadana, des dels infants a les seues mares i pares. Tallers musicals, viure la vida d’un soldat, els sopars amb coberts del XVIII. I la professionalitat dels recreadors que actuen com a persones del segle XVIII des que es vesteixen fins que finalitzen els actes. Això implica desmuntar les armes amb tornavisos d’època, encendre el foc amb pedrenyal o passar el temps lliure juagant amb naips de llavors i fumar tabac holandès amb pipa d’argila.

14138860_1199168613479014_2331890382777475782_o

La lleva obeeix les ordres del Marquès del Poal sota la mirada del general Basset i el coronel Amill.

14196144_10206875931312060_429626844936275550_o

Al temps d’esplai surten les pipes d’argila. Fotografia: Carles Quintana.

Hi va haver combat obert i urbà. Però el moment més emotiu va ser l’homenatge a les víctimes austriacistes caigudes a Olesa durant la Guerra de Successió i a Joan Tosas, company de recreació estimat a pels recreadors de tot l’Estat per la seua hospitalitat i calidesa humana que va faltar no fa gaire temps.

14257480_10206886627539459_5732495490321551702_o

Consell de Guerra. – Plegarem o atacarem? – Atacarem! Fotografia: Carles Quintana.

14310562_10206875946272434_2452795157737681073_o

– Senyor, beneisca aquests homes i dónes perquè saben molt bé el que van a fer.

Doncs allà vam ser els Desemparats i el general Basset vivint la vida del soldat del divuit. Disparant pólvora a dojo i experimentant quines condicions suportaven. El repte, però, és traslladar i adaptar aquesta festa al País Valencià. El projecte el veureu al 2017.

Donec perficiam.

 

Read Full Post »

Per primera vegada en més de vint anys l’Homenatge als maulets torna a ser la festa de tots amb la participació de l’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. S’obri una nova era en la que recordar les heroïcitats dels maulets significa retrobar-se amb una ciutat que bregà pels seus privilegis i el progrés dels seus ciutadans. I no altra cosa. Perquè en aquell context de misèria posterior a la segona germania la majoria dels valencians abraçaren la casa d’Àustria per acabar amb les abusives càrregues senyorials. Així doncs, recordar Basset i als seus continaés reconèixer l’esperit de combat de camperols i menestrals desprotegits. Però també la lluita per la supervivència d’un regne la segona ciutat del qual era Xàtiva.

13047984_1697820450478053_7582246802872481992_o

Fotografia: Rafa Aguado.

L’Ajuntament ha donat un pas per normalitzar la festa. Doncs és això el que és.Una festa a la que s’ha anat afegint diverses associacions des de la pionera Escola de Danses, fins a la Muixeranga d’Alacant, la colla de dolçaina i tabal La Socarrà i nosaltres, els Miquelets. I que seguisca creixent el nombre de participants. Després de cinc anys d’entrebancs finalment hem pogut fer salves en honor als maulets, com es faria a qualsevol país normal que respecta els seus herois. És per això que era tant necessari institucionalitzar la festa. No podia vagar pel limb el símbol per excel·lència d’aquesta ciutat.

13041069_10153993098519845_850817970812286162_o.jpg

Fotografia: David Calatayud.

A més, conscients del primer centenari de la publicació del Clam dels socarrats de Miquel Duran de València li vam voler retre homenatge dramatitzant la seua lectura a la plaça de la Trinitat.

13071921_1696633543930077_7769801220485300562_o.jpg

Fotografia: Rafa Aguado.

13072627_10153993095774845_151077997557623752_o

Fotografia: David Calatayud.

Però els Miquelets només representem una part de l’espectacle. Hi havia també Pep Gimeno “Botifarra” qui va fer una magnífica interpretació del Tio Canya acompanyat del piano de Pau Chàfer. I els parlaments institucionals de l’alcalde i els tinents d’alcalde conduits pel periodista Kike Rosselló. El convidat d’enguany ha sigut Vicent Tortosa i des de l’escenari va fer una crida a la participació en el acte de tots els xativins i valencians. També ens acompanyà Fermí Font i Antoni Pitarch, directius de l’associació germana Socarrats de Vila-real.

 

IMG_7675.JPG

Fotografia: Ximo Corts.

Agraïm la participació i el seu suport a Jordi Vilardaga i a Xavier Jové, socis de Miquelets de Catalunya que vingueren a reforçar-nos a qui considerem germans perquè aquesta és també casa seua. Així com a les diverses televisions i portals que cobriren l’esdeveniment. Perquè ja mai més haurem d’amagar la nostra història i aquesta només ha fet que emergir.

13048113_10153993098579845_1407897997296853741_o.jpg

Fotografia: David Calatayud.

RECREACIÓ DE LA BATALLA D’ALMANSA

El segon acte de la jornada el va constituir la participació dels fusellers Desemparats a la recreació de la Batalla d’Almansa. Dissabte per la vesprada i diumenge feren vida de campament i participaren en dues escaramusses en petit format que feren tremolar les parets del nucli històric de la ciutat. Formant rengles amb el Regiment de la Diputació del General de Catalunya causaren una gran impressió entre el públic per les seues fortes descàrregues i la seua professionalitat. El proper any s’espera una recreació enorme, com les d’abans al batallòdrom.

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: