Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘batalla’

14231141_1202611126468096_340327842613410478_o

Fotografia: Raquel Piñol.

Els passats dies 3 i 4 els Miquelets del Regne de València vam tenir l’ocasió de participar a la Festa dels Miquelets a Olesa de Montserrat. La festa consisteix en un aplec de recreadors de la Guerra de Successió  que retornen per un cap de setmana la ciutat a l’ambient que es vivia al segle XVIII.

14195371_10206876673410612_7004656327501289523_o

El fuseller desemparat Josep Femenia obri foc a l’enemic. Fotografia: Carles Quintana.

14195237_1199173663478509_6895093661708721210_o

A terra! Fotografia: La festa dels miquelets.

Amb més de quaranta activitats, la Festa dels Miquelets està considerada com una de les millors festes de Catalunya. Tot i que els combats representen el punt fort de la festa hi trobem des de presentacions de llibres fins actuacions musicals; de representacions teatrals de consells de guerra a la captura del capità botifler Maria. Fins i tot escamots amb la complicitat del poble que interaccionen amb els negocis del poble. Digne de veure-ho.

14289868_10208716286562346_5427344403810984119_o

Fotografia: Agustí Boada.

14231847_10206886628499483_7359155280538732331_o-1

Fusellers desemparats Manyes i Vidal. Fotografia: Carles Quintana.

A més, allò que dóna un caràcter especial a la festa és la participació ciutadana, des dels infants a les seues mares i pares. Tallers musicals, viure la vida d’un soldat, els sopars amb coberts del XVIII. I la professionalitat dels recreadors que actuen com a persones del segle XVIII des que es vesteixen fins que finalitzen els actes. Això implica desmuntar les armes amb tornavisos d’època, encendre el foc amb pedrenyal o passar el temps lliure juagant amb naips de llavors i fumar tabac holandès amb pipa d’argila.

14138860_1199168613479014_2331890382777475782_o

La lleva obeeix les ordres del Marquès del Poal sota la mirada del general Basset i el coronel Amill.

14196144_10206875931312060_429626844936275550_o

Al temps d’esplai surten les pipes d’argila. Fotografia: Carles Quintana.

Hi va haver combat obert i urbà. Però el moment més emotiu va ser l’homenatge a les víctimes austriacistes caigudes a Olesa durant la Guerra de Successió i a Joan Tosas, company de recreació estimat a pels recreadors de tot l’Estat per la seua hospitalitat i calidesa humana que va faltar no fa gaire temps.

14257480_10206886627539459_5732495490321551702_o

Consell de Guerra. – Plegarem o atacarem? – Atacarem! Fotografia: Carles Quintana.

14310562_10206875946272434_2452795157737681073_o

– Senyor, beneisca aquests homes i dónes perquè saben molt bé el que van a fer.

Doncs allà vam ser els Desemparats i el general Basset vivint la vida del soldat del divuit. Disparant pólvora a dojo i experimentant quines condicions suportaven. El repte, però, és traslladar i adaptar aquesta festa al País Valencià. El projecte el veureu al 2017.

Donec perficiam.

 

Read Full Post »

El proper cap de setmana serà intens pels miquelets. El dissabte 26 d’abril participarem amb el bàndol austriacista a la commemoració de la batalla d’Almansa. I el 28 serem a Xàtiva al tradicional Homenatge als Maulets.

Imatge

Almansa: Els fusellers valencians muntaran guàrdia el dissabte des de les 10:00 hores al campament històric. A les 17’15 tindrà lloc la reunió d’oficials. A les 17’45 marxarem cap al camp de batalla. I a les 18:00 hores es produirà la recreació de la batalla que tant va marcar el futur dels valencians.

Xàtiva: A les 11:15 del diumenge 27 farem instrucció del segle XVIII i lleva a la Plaça de la Trinitat i salves d’honor. A les 11:30 sortirem en desfilada pel carrer Moncada, acompanyats del grup de tabal i dolçaina Carabasses. Desfilarem fins al Monument als Maulets amb l’Escola de Danses de Xàtiva, els representants de l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real i la colla de dolçainers La Socarrada. Un cop allí pronunciarà el discurs el general Basset i es retrà homenatge als maulets amb salves de pólvora.

Read Full Post »

May 26 at 16:00pm until May 27 at 19:00pm

Aquesta celebració històrica, cultural, lúdica i festiva recrearà un fet d’armes que succeí a Torredembarra en el marc de la Guerra de Successió. Durant tot el dia, a la plaça del Castell hi haurà instal·lat el campament militar de la Batalla de Torredembarra amb tendes de campanya, armes, focs a terra, menjar i els soldats amb els vestuaris de cada unitat del segle XVIII.

Si ens hi voleu venir a veure, als Miquelets de Catalunya ens hi trobareu acampats!

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recreació històrica de la Batalla de Torredembarra (1713), amb la participació dels grups de recreació històrica: Miquelets del Regne de València, Miquelets de Catalunya i Tercio de Morados Viejos.

La Festa de la Batalla de Torredembarra té com a objectius la divulgació i socialització del coneixement acadèmic històric entre la ciutadania i el desenvolupament econòmic de la vila de Torredembarra promocionant un turisme cultural d’alt valor afegit.

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest cap de setmana, els micalets valencians del Regiment Mare de Déu dels Desemparats han participat en la III Recreació de la Batalla d’Almansa als camps d’aquesta localitat castellana. Els nostres soldats han format files junt al Regiment de la Generalitat dels Miquelets de Catalunya i altres voluntaris valencians de la partida de Josep Marcó “El Penjadet”. Malgrat la pluja, el fang i les canonades, els nostres soldats han lluitat honorablement per defensar les llibertats valencianes i de la Corona d’Aragó.

Read Full Post »

Read Full Post »

Barcelona, 11 de setembre de 1714

“Todos a un tiempo montaron la brecha, españoles y franceses; el valor con que lo ejecutaron no cabe en la ponderación. Más padecieron los franceses, porque atacaron lo más difícil”

“Ya estaban los franceses dentro de la ciudad, pero entonces empezaba la guerra, porque habían hecho tantas retiradas los sitiados, que cada palmo de tierra costaba muchas vidas

“Todo se vencía a fuerza de sacrificada gente, que con el ardor de la pelea ya no daba cuartel, ni la pedían los catalanes, sufriendo intrépidamente la muerte”

“Fueron éstos rechazados hasta la plaza Mayor; creían los sitiadores haber vencido, y empezaron a saquear desordenados. Aprovecháronse de esta ocasión los rebeldes, y los acometieron con tal fuerza, que los hicieron retirar hasta la brecha.

“Empezóse otra vez el combate, más sangriento, porque estaban unos y otros rabiosos. Los españoles, que por los lados poseían gran parte de la ciudad, viendo habían retrocedido los franceses, también ellos se retiraron a la brecha”

“La noche fue de las más horribles que se pueden ponderar, ni es fácil describir tan diferentes modos con que se ejercitaba el furor y la rabia”

“No se ha visto en este siglo semejante sitio, más obstinado y cruel”

Vicente Bacallar y Sanna, Marqués de San Felipe (1669-1726)

Read Full Post »

A mitjans d’agost de 1714 hi hagué uns bombardejos i uns combats ferotges per prendre Barcelona a l’assalt. El baluard de Santa Clara caigué en mans de les tropes francocastellanes i tots els contraatacs per recuperar-lo resultaren infructuosos. La Ciutat s’hi jugava el tot. O es recuperava o, si l’enemic hi emplaçava artilleria, la situació es faria insostenible. De manera que varen decidir que l’endemà es faria un atac desesperat. Així, a trenc d’alba, no sols s’inicià un contraatac des de dintre sinó que en una acció barreja de desesperació i d’heroisme indescriptible, el Regiment maulet de la Mare de Déu dels Desamparats sortí a l’exterior de la muralla i atacà el baluard des de la part externa, exposant-se a dos línies de foc enemigues. Després d’una sagnia indescriptible entre ambdós bàndols el baluard fou reconquerit a baioneta calada.

 

"...la Nació valenciana ha resolt assegurar a V.E.F. que han deliberat sacrificar-se, per les mateixes raons, amb V.E.F. i que estan prestos a concórrer en tot allò que V.E.F. consideri poder contribuir a aquest just i honrós fi, considerant-se com a nadius d’aquest Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat...”

Read Full Post »

El cap suprem dels exèrcits borbònics francocastellans era Jonh FitzJames Stuart, duc de Berwick,  fill bastard de Jaume II  d’Anglaterra posteriorment naturalitzat francès i  un dels dos comandants suprems de les forces austracistes era lord Galway, un hugonot francès al servei de la corona anglesa.

L’almirall de Castella, Juan Tomás Enríquez de Cabrera, advocà perquè el desembarcament de les forces aliades  austracistes s’iniciés a Andalusia i no pas a Catalunya per guanyar-se així el favor dels castellans, i, de fet, el primer intent es feu a Cadis.

L’agost de 1706 Alacant fou presa pels exèrcits austracistes, acció en la que hi destacà el regiment català d’en Rafael Nebot.

Foren els voluntaris catalans els qui convenceren sir George Rooke, almirall de l’estol angloholandés, de la conveniència d’atacar Gibraltar. La platja Catalan Bay s’anomena així en virtut del batalló català que desembarcà en dita badia i participà en l’expugnació del castell.

El terror fou una pràctica militar utilitzada pel bàndol borbònic de manera metòdica, indiscriminada i perfectament planificada al Regne de València i al Principat de Catalunya. El marqués borbònic de San Felipe –referint-se a les campanyes dutes a terme al sud i al nord del País Valencià- ho considera plenament justificat: “Salían las Partidas contra los Lugares rebeldes, talando las Campañas y quemando las Poblaciones; pero era tal la enfermedad que havia de menester hierro y llama. El Conde [de las Torres] administraba este encargo con rigor: dixeron algunos que con crueldad; como quiera, no sin justicia”.

Carles III, després d’haver d’abandonar Madrid, passà el Nadal de 1706 a València i dedica part del seu temps a caçar a l’Albufera i, per reblar el clau, quan s’aproparen els exèrcits felipistes abandonà la ciutat emportant-se’n tropes d’èlit.

En Almansa, els comandants aliats, després que les seves tropes haguessin fet una llarga marxa, decidiren un atac immediat, ja que interpretaren malament els moviments de l’exèrcit de les dues Corones (Castella i França) i es pensaven que es preparaven per fugir.

Francesc Garcia d’Àvila, lloctinent d’en Basset, que fou el cap militar de la Segona Germania (1693), resistí un brutal setge a Aiora,  aconseguí escapolir-se i continuà la lluita contra Felipe V fins la caiguda de Barcelona.

Després de la desfeta d’Almansa les autoritats de València demanaren infructuosament ajut militar però fins i tot el virrei comte de la Corzana en fugí enduent-se’n tropes. La decisió de rendir-se provocà un important avalot, entrant una gentada a la Casa de la Ciutat on amenaçaren els jurats i demanaren armes i municions per a la defensa. Tot i això, el jurat en cap, Melcior Gamir, aconseguí foragitar els maulets de la capital i negociar la rendició amb el duc d’Orleans.

Bona part d’aquests maulets, amb Joan Baptista Basset al capdavant, formaren els regiments de la Mare de Déu dels Desemparats i de Sant Vicent Ferrer i participaren en l’heroica defensa a ultrança de Barcelona de 1714. També entre els religiosos que contribuïren amb llurs prèdiques a mantenir viu l’esperit de resistència en la ciutat assetjada hi destaquen Vicenç Rodríguez, vicari de Xiva, i Florià Fuster, vicari de Vila-real.

Acordada a Barcelona la resolució de continuar la guerra a ultrança, una representació valenciana és feta arribar als Comuns. Aquesta, com exposa Ferran Soldevila, és redactada en termes del més abnegat patriotisme (…) es mostren disposats al sacrifici en defensa del Principat”:

…la Nació valenciana ha resolt assegurar a V.E.F. que han deliberat sacrificar-se, per les mateixes raons, amb V.E.F. i que estan prestos a concórrer en tot allò que V.E.F. consideri poder contribuir a aquest just i honrós fi, considerant-se com a nadius d’aquest Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat…

Alhora que hi demanen que els ambaixadors catalans a les corts d’Holanda i d’Anglaterra hi defensin també els interessos del Regne de València.

L’arquebisbe de València Antoni Folc de Cardona-Borja i de Sotomayor fou un dels membres de l’alta aristocràcia valenciana que fugí empès pel temor de les proclames revolucionàries dels maulets, però quan veié de quin peu calçava el rei Borbó s’uní a Carles III. La seva magnífica biblioteca fou confiscada pels borbònics i fou l’origen de la posterior Biblioteca Nacional espanyola.

Després de la brutal repressió borbònica i de la imposició del decret de Nueva Planta foren molts els coetanis –tant austracistes com borbònics- que sentiren ben clarament aquells fets com una pèrdua de la llibertat i una desfeta nacional:

“Tras haver sido arrancada mi família de sus lares, sus bienes en parte substraidos, en parte arruinados y (lo que es mucho mas triste) tras la destrucción de la patria… Nada más calamitoso puede acontecer a los hombres que sobrevivir a su patria.”

Manuel Martí, degà d’Alacant (austracista)

“Por primera vez los valencianos se dieron cuenta del inevitable daño de la libertad perdida y de que se habían precipitado en la lamentabilísima esclavitud miserable.”

Pare Minyana (borbònic)

El Regne de València i la Corona Catalano-Aragonesa a la península

El Regne de València, terra d'herois i d'històries épiques

“(…) La batalla del 1707 és important, com la presa de Barcelona el 1714, però més important és allò que van portar les batalles. Després del 1707, i després del 1714, el Regne de Valencia i el Principat de Catalunya ja no tenien existència pròpia, eren considerats part de Castella, i això no és una impressió que ara tenim retrospectivament, sinó una idea que llavors s’imposà de manera ben explícita i clara. L’any 1724, quan Felip V abdicà en el seu fill Lluís, el capità general de Catalunya va rebre l’ordre d’alçar penons en nom i honor del nou rei. Consultada la Cámara de Castilla si la cerimònia s’havia de fer cridant “Cataluña por el rey Luis Primero”, respongueren que no, sinó“que en Barcelona y demás ciudades y villas del Principado se alcen los pendones por V.M. y en su Real Nombre diciendo Castilla y no Cataluña”, i que la mateixa cosa s’havia de fer a Aragó, a Mallorca i a ValènciaA la ciutat d’Alacant, alçaren el penó blanc amb les armes de Castella, i cridaren tres voltes “Castilla y Alicante por el Rey nuestro Señor D. Luis I“. Els actes simbòlics són més potents i expressius que qualsevol document: Alacant era Castella, Barcelona també, i sabent i recordant això ja no cal afegir res més. O sí: que cap Estatut d’Autonomia, reformat o sense reformar, no ha restaurat allò que es va destruir per la força de les armes. Ni cap Estatut no ho restaurarà, perquè Espanya és, encara, una extensió del Regne de Castella.”. (Joan F. Mira. Avui, 05.05.2007, p.22.)

Fonts: Josep-David Garrido i Valls. La Batalla d’Almansa. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2008. Joan F. Mira.Almansa 1707, després de la batalla. Alzira: Bromera, 2006. Ferran Soldevila. Història de Catalunya, vol. 3. Barcelona: Ed. Alpha, 1934-1932 (1962).

Read Full Post »

joel joan

Joel Joan encarnarà el General Moragues en la versió catalana de la pel·lícula Braveheart

La població de Sort (Pallars Jussà) serà l’escenari d’una part de la pel·lícula El General de Ferro, que gira al voltant de la figura de Josep Moragues. Nascut l’any 1669, va lluitar durant la Guerra de Successió contra les tropes castellanes de Felip V i també contra els francesos. L’encarregat de representar aquest històric personatge serà l’actor Joel Joan, que serà una mena de Mel Gibson a la catalana. Segons el director de la pel·lícula, Ignasi P. Ferré, ha assegurat que “es podria dir que és com un Braveheart, perquè comparteixen el mateix nivell d’heroïcitat, encara que la seva causa va ser la independència de Catalunya”. Ferré, a més, ha afegit que el film és important “per a la moral del país, perquè es vegi que també tenim herois”.

La capital del Pallars Jussà només serà una de les localitzacions de la pel·lícula, ja que també es rodaran escenes a Barcelona i Sant Hilari Sacalm, el poble natal del General Moragues. Els productors, però, estan estudiant com aconseguir finançament internacional, per poder així rodar escenes a Holanda, Itàlia o el Regne Unit.

L’heroi català més desconegut

Josep Moragues va ser conegut amb el sobrenom de Diable de les Guilleries. Durant la Guerra de Successió es va alinear amb els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria per tal de lluitar contra les tropes felipistes. Quan Barcelona va caure el 1714, Moragues va ser capturat i, després de ser jutjat de mala manera, se’l va executar en públic. El seu cap va restar penjat en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona durant dotze anys.

EXTRET DE: http://www.sms25.cat/noticia/1575/Joel_Joan_encarnara_el_General_Moragues_en_la_versio_catalana_de_la_pel.licula_Braveheart

Read Full Post »

%d bloggers like this: