Fotos de la Diada de l’11 de Setembre de 2010

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Read Full Post »

La Batalla de l’Onze de Setembre

Dibuix èpic representant als defensors de Barcelona l'11 de setembre de 1714

L’11 de setembre del 1714 començà l’assalt general de les tropes borbòniques cap a dos quarts de cinc de la matinada. El Conseller en Cap Rafael Casanova va presentar-se a la muralla amb la senyera de Santa Eulàlia, venerada pels barcelonins, per tal de donar ànims als defensors. Segons la tradició aquesta senyera només podia utilitzar-se en els moments de greu perill per a Barcelona. Les tropes borbòniques penetraren a la ciutat per diferents punts, però bàsicament utilitzaren l’anomenada “bretxa reial” entre el Baluard de Santa Clara i el del Portal Nou a l’est de la ciutat. L’assalt es prolongà durant tot el dia amb intensos combats pels carrers. Els principals punts d’enfrontament se situaren al Convent de Sant Agustí, amb el Coronel Pau de Thoar al capdavant del Regiment de la Concepció amb la missió de contenir l’avanç de les tropes borbòniques pel centre de la ciutat; entre el Baluard del Portal Nou i el Baluard de Sant Pere, on se situà Rafael Casanova amb l’estendard de Santa Eulàlia; i finalment a les barricades del Palau Reial Nou, prop del port, on se situà la bandera de Sant Jordi i caigué ferit el General Joan Baptista Basset. Cap a les dotze del migdia del mateix dia Casanova resultà ferit d’un tret a la cuixa, fet que l’obligà a retirar-se de la batalla. El front s’estabilitzà cap a les dues de la tarda, fet que permeté iniciar l’anàlisi de la situació. Tant Rafael Casanova com Antoni de Villarroel havien estat ferits i estaven ingressats en hospitals de campanya.

Havent caigut en combat lluitant heroïcament contra les tropes invasores castellanes i franceses tant el principal cabdill polític com el militar, es tornaren a reuniren els Comuns i resolgueren fer una nova convocatòria als civils promulgant el següent pregó:

	«Ara ojats, se fa saber á tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels Senyors de la Junta de Gobern, personas asociadas, nobles, ciutadans y oficials de guerra, que separadament estan impedint lo internarse los enemics en la ciutat; atés que la deplorable infelicitat de esta ciutat, en què avuy resideix la llibertat de tot lo Principal y de toda Espanya, está esposada al ultim extrem, de sujectarse á una entera esclavitud. Notifican, amonestan y exhortan, representant pares de la patria que se afligiesen de la desgracia irreparable que amenaza lo favor e injust encono de las armas gali-spanas, feta séria reflexió del estat en què los enemichs del Rey N.S., de nostra libertat y patria, estant apostats ocupant todas las bretxas, cortaduras, baluarts del Portal Nou, Sta. Clara, Llevant y Sta. Eulalia. Se fa á saber, que si luego, inmediatament de ohit lo present pregó, tots los naturals, habitans y demés gents habils per las armas no se presentan en las plassas de Junqueras, Born y Plassa de Palacio, á de què unidament ab tots los Senyors que representan los Comuns, se poden retxassar los enemichs, fen lo ultim esfors, esperant que Deu misericordias millorará la sort. Se fa també á saber, que essent la esclavitud certa y forzosa, en obligació de sos empleos, explican, declaran y protestan als presents, y donan testimoni als veniders, de què han executat las últimas eshortacions y esforsos, protestant de tots los mals, ruinas y desolacions que sobrevinguen á nostra comuna y afligida patria, y extermini de tots los honors y privilegis, quedant esclaus amb los demés enganyats espanyols y tots en esclavitud del domini francés; pero com tot se confía, que tots com verdaders fills de la patria, amants de la llibertat, acudirán als llochs senyalats á fi de derramar gloriosament seva sang y vida, per son Rey, per son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya, y finalment los diu y fan saber, que si despres de una hora de publicat lo pregó, no compareixen gent suficient per ejecutar la ideada empresa, es forsós precis y necessari fer llamada y demanar capitulació als enemics, antes de venir la nit, per no esposar á la mes lamentable ruina de la Ciutat, per no esposarla a un saco general, profanació dels Sants Temples, y sacrifici de noys, donas y personas religiosas. Y pera que á tots sia generalment notori, que ab veu alta, clara e intelligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat. Donat en la casa del la Excma. Ciutat, residint en lo portal de S. Antoni, presents los dits senyors Excms. Y personas asociadas, a 11 de Setembre, á las 3 de la tarde, de 1714»

L’últim lloc de Catalunya a caure va ser Cardona el 18 de setembre del mateix any; Mallorca i les Pitiüses, liderades per Josep Antoni de Rubí un any més tard, l’11 de juliol de 1715 després de la campanya borbònica iniciada el juny del 1715. Com a dret de conquesta, tots aquests territoris foren annexionats a la Corona de Castella. Menorca, fou ocupada pels anglesos, però acabà ocupada per Espanya el 1802.

Read Full Post »

Documental l’Illa de Xàtiva ja disponible a internet!

Bandera oficial de la ciutat de Xàtiva

Benvolguts i benvolgudes:

Gràcies a totes i tots pel vostre interés i gràcies també als que no podeu o no vos abellix vore el documental per l’atenció que ens haveu prestat en tot cas.

Des d’aquest moment el vídeo ja es pot vore. Per si no s’haveu enterat o per si canvieu d’idea ací tingueu l’enllaç:

http://17dejunyde1707.blogspot.com/2010/09/illa-de-xativa.html

Estimados/estimadas:

Gracias a todos i todas por vuestro interés y por prestarnos atención. Nuestro documental ya está en internet, pero de momento no hay una versión en castellano o inglés. Con todo, aquí os dejamos el enlace por si os apetece verlo:

http://17dejunyde1707.blogspot.com/2010/09/illa-de-xativa.html

Salut a tothom/saludos cordiales

Read Full Post »