Entrevista al fuseller Luís Panadero

 

1# D’on és vostè, fuseller? Com va conèixer els miquelets? 

De Manises senyor! Doncs no ho tinc clar però diria que per xarxes socials com a associació. En persona va ser fa dos anys per estes dates, un 27 de gener a Quart de Poblet,  que vaig eixir corrents des de la universitat per assistir a la conferència sobre la crema del poble en 1706 en la que va col·laborar la associació. Tot i que podria haver estat abans si la pluja no haguera impedit l’acte de la entrada de Basset a València.

2# Era molt diferent el segle XVIII de l’actualitat? Com ho viu un fuseller? 

Certament sí. Estem acostumats a unes comoditats que, tot i ser senzilles, al segle XVIII son impensable. Pense per exemple en com s’afaitaven, amb navaixes amb fulles poc afilades o si no amb barbers que alhora feien la feina de dentista, o fins i tot com encendre’s la pipa! El fuseller ho viu de les formes més precaries de l’època.


3# Què heu après amb nosaltres? 

Buff! Una gran quantitat de coses. El món de la recreació és una trampa, perquè t’apropes per una tema o per un interés particular, però només entres acabes enxarciant-te i aprenent noves coses al intentar contextualitzar-ho tot, (diferències entre les classes socials, evolucions entre èpoques immediatament posteriors i anteriors,  entre països i les seues economies…). Així doncs per il·lustrar-ho, he aprés des de les evolucions tecnològiques dels fusells a com es vestien i com eren els vestits de les classes altes de principis del segle XVIII. Exagerant-ho, la recreació és un poc com la Viquipedia, que entres a per tindre uns certs coneixements sobre els judicis de Nuremberg i de cop i volta acabes llegint un article sobre José Rizal i la independència de Filipines. 

4# Quina ha sigut la seua millor experiència ? 

Doncs el conèixer recreadors d’uns altres països i en concret recorde un recreador italià que bromejava amb que era impossible que li guanyara perquè em treia quasi dos caps, després d’haver lluitat cos a cos amb ell en la meua primera Batalla d’Almansa. Pense que en general existix un esperit de germanor i de voluntad d’apendre dels altres molt bò. Tot i que he de d’afegir que també fa un goig enorme acabar d’uniformar-te completament, perquè és un procés costós -tant de temps com de diners- i crec que en això coincidirem tots els recreadors.


5# La màxima d’Al Tall “no s’ensenya a les escoles com van esclafar un país” segueix en vigor?  

Després dels vora vint anys que tindrà la cançò, ensenyar-se s’ensenya, però com un apèndix o unes poques línies a un paràgraf, i sempre des d’un punt de vista del determinisme peninsular, com que era qüestió de temps que les dos corones acabaren formant un estat. Llavors, no hi ha una reflexió profunda i honesta del que va suposar el conflicte com tampoc de les seues conseqüències. Tot açò des del meu punt de vista i la meua experiència com a alumne.


6# A nivell personal, quins aspectes li interessen més dins de la recreació històrica?

 He de dir que sent una curiositat enorme pels enginyers militars i pels oficials. No per un tema de poder, sino més bé per tots els aspectes d’estratègia, organització dels recursos, evolucions tecnològiques; en definitiva tot el que te relació amb la meua carrera d’enginyeria. Per exemple, si no recorde malament, molts dels sistemes de gestió i planificació que es desenvoluparen per a la Primera i Segona Guerra Mundial, s’utilitzen hui dia a les industries. Per ara encara em queda molt per apendre com a fuseller, però no descarte intentar fer carrera militar. (riu)
 
7# Si pogués triar, quin esdeveniment li agradaria recrear dintre de la Guerra de Successió que no s’ha dut a terme fins ara? Quin seria el motiu?

Uff! N’hi han un fum. Però en destacaría dos. El primer, a nivell internacional, sería la Batalla de Malplaquet. Trobe que estar sota les ordres del Duc de Marlborough i la magnitud de la fita, son dos bones raons. Si pensem més modestament, diria que una molt bona recreació del Setge de Sant Mateu perquè l’emplaçament és perfecte i podria estar molt bé. Ambdues son victores austracistes que crec que la moral de la tropa ho necessita.


8# Com prepara el seu personatge Luis Panadero?

Intente entendre les dimensions psicològiques i ideològiques del fuseller, el per què lluitaven o per què no fugien abans que enfrontar-se al enemic. També intente millorar l’equipament per fer l’experiència més fidel.


9# A banda de la Guerra de Successió, quin altre periode li agradaria recrear?

Les Guerres Carlistes. Eixa mescla explosiva d’antiliberalisme, catolicisme junt amb la qüestió foral. Una resistència acarnissada per romandre en un món que es modernitzava, em sembla tremendament romàntica i interessant. A més a més, avantpassats meus van ser carlistes i alguns van participar-hi, llavors recrear-les és una forma d’intentar compendre’ls com he dit adés. 


10# Si poguès parlar cinc minuts amb un personatge històric, siga o no de la Guerra de Successió, amb qui li agradaria fer-ho? Per algun motiu especial?

N’hi han tants que m’és impossible dir-ne un, així que diré uns sensenom. M’agradaria parlar amb els Brigadistes Internacionals. Gent que vivia a països tan llunyans com la Xina o els Estats Units d’Amèrica, i que per purs ideals participaren en una guerra que no era seua per combatre el feixisme. Crec que tenen moltes coses interessants a dir i molt actuals.


11# Recomane algun llibre en valencià als nostres lectors.

Sense cap mena de dubte recomane “Joan Baptista Basset. Vida i mort del líder maulet” de José L. Cervera Torrejón editat per 3i4. És un llibre que quan hom el tanca, no enten com la seua figura no té ni el reconeixement que deuria tindre, ni una pel·lícula de Hollywood. A mí, personalment m’emocionà la carta en la que decidix quedar-se.


Eduard: Moltes gràcies pel seu temps.

Luís Panadero: A vosaltres per la entrevista. 

Read Full Post »

Entrevistem al veterà Jordi Manyes.

Avui entrevistem al veterà Jordi Manyes, una de les ànimes del grup. El seu fusell és un Doglock de baioneta encastada. El seu mot és “capi”. I sempre té un somriure a la cara. A veure què ens diu.

Jordi Manyes com a fuseller Desemparat.

1 – Jordi Manyes és un dels fundadors de Miquelets del Regne de València amb Antoni Gandia.  Com van ser els inicis de l’associació?

Els inicis sempre són incerts i durs, perquè el meu cas era tot un descobriment i engegar una associació de recreació històrica era una inversió de temps i diners. Sobretot, com tirar avant aquest projecte ambiciós.

2 – Tenies experiència prèvia al món associatiu?

Tenia una mica d’experiència en el món associatiu, en part uns anys abans vaig ser dels fundadors de la Muixeranga de Sueca, la meua ciutat natal i que sóc a hui dia membre actiu. A la qual cosa, amb els Miquelets del Regne de València va costar una mica en un principi, ja que els fundadors ens vam escampar a diferents indrets geogràfics (ja siguen per motius laborals o d’estidis) i vam tardar uns anys en constituir-se com a associació. Gràcies a tot de gent compromesa que va entrar després i es va enganxar a la recreació històrica.

3 –  Per què triareu la Guerra de Successió i no altra època (Roma, Segona Guerra Mundial, etcètera)?

Per nosaltres creiem que era un camp per explotar.  Era terreny verge en el món de la recreació històrica al País Valencià.  De fet el nostre objectiu és recuperar la memòria col·lectiva valenciana. Han estat molts anys que la nostra societat vivia esquenes del seu passat i quan un poble oblida mor les seues arrels. També perquè és una època fascinant i te un potencial excepcional.

4 – Quina ha sigut la recreació on més has gaudit? Ens podries dir per què?

On he gaudit més es quan tot el grup estem junts. Han estat en diverses actuacions  i actes. Te’n podria dir algunes, com per exemple, Almansa, Torredembarra, Barcelona i Xàtiva. Perquè són actes emotius i memorables, perquè t’endinses en la vida d’aquella gent, perquè et poses al paper si es una batalla o un homenatge. Perquè estàs ensenyant al públic una part de la seua història i això no té preu.

5 –  Què has après posant-te a la pell d’un fuseller valencià austriacista?

És tot un honor representar a un fuseller valencià austriacista, doncs eren soldats que lluitaven pels seus furs, per la seua pàtria i per un Rei. Ficar-se la pell d’eixa gent et motiva i fa un poc de respecte, ja que vam donar la seua vida (molts lluny de casa) per una causa justa.

6 – Quina recreació t’agradaria fer que no s’haja fet encara?

Hi ha molts llocs que tenim pendent de fer recreacions i que serien interessants. Com per exemple a la Ciutat d’Alacant, que després de la desfeta d’Almansa, van resistir dos anys més a sang i foc. O a Alcoi més del mateix. O a València ciutat quan van aplanar el camí des de Dénia amb els maulets. I també tinc ganes de fer una xicoteta representació a la meua Sueca per fer conèixer el grup. Crec que no me deixe cap.

7 – Des del teu punt de vista, els miquelets tenen futur a les recreacions del País Valencià?

Com he dit adés es una època i un camp verge per la recreació històrica que representem. La meua opinió personal si seguim com ho estem fent, a poc a poc i amb bona lletra i amb el suport de les institucions anirem creixent en nombre de persones i en experiència. Ensenyar la història vestits i equipats dóna és molt atractiu.

8 – Vestir-se de fuseller valencià et transmet alguna sensació?

És un sentiment profund d’orgull. Quan vas vestit amb la indumentària  i equipat amb tot els complements ja et transforma en un autèntic fuseller valencià. Estàs representant l’honor de formar part de la història. Ho vius!

9 – Tinc entès que els miquelets valencians estan molt units amb els del Principat. I que fins i tot tenen una gran amistat amb els recreadors borbònics? Hi ha un esforç conjunt per recordar de debò la Guerra de Successió?

Tenim molt bona relació amb altres grups de recreació històrica que representen la mateixa època. Fins i tot del bàndol contrari. És un sentiment de germanor on ens ajudem i ens passem informació tant de paperassa de documentació a l’administració com col·laboració d’efectius humans o consells d’experiència.  El tracte es exquisit entre nosaltres. Com tot inici d’un grup com el nostre novençà ens van ajudar molt per tirar avant amb el projecte.  Ara som nosaltres qui assessorem i ajudem després dels anys. Tota pedra fa paret!

10 – De segur tindràs moltes anècdotes de recreació. Ens en contes una?

Tinc una molt bona anècdota a Sant Hipòlit de Voltregà que una família ens va acollir a casa seua i ens van tractar com membres de la mateixa família. Una hospitalitat enorme. De fet, mantenim l’amistat i esperem tornar-hi un altre any a recrear. Són coses que te dus al cor per tota la vida. I això és reflexa quan venen a casa nostra i donem el caliu que es mereixen. Per mi és aquesta una de les anècdotes que més recordaré. Després tinc la del fossar de les Moreres a Barcelona i l’altra a l’homenatge als Maulets a Xàtiva davant del monument que hi tenen a la ciutat. Són llàgrimes d’orgull.

11 – Dispararies igual de tranquil i ràpid en una situació de combat real? És complicat fer trets a la manera del segle XVIII?

Si ja en una batalla de recreació fem servir solament pólvora i ja et poses nerviós i vas amb cura. En una batalla de foc real estaria en estat de shock i suant fredament. Al llarg de les batalles molts soldats previ a la batalla anirien cagalló per sèquia.

12 – Diuen que fas centenars de quilòmetres per vindre des d’Andorra cada vegada que hi ha recreació. La recreació és un ofici o una afició?

Les dues coses… Hi ha compromís i a la vegada un diversió. Perquè una cosa no treu l’altra. I més si vius lluny de casa. Fas el que podem quan la distància és un entrebanc, però no sóc una persona que pose pals a les rodes i demane vacances a la faena per poder gaudir de les recreacions amb la meua gent, que al cap i a la fi, també són amics meus.

13 – A qui li dedicaries com homenatge una salva amb pólvora?

Pregunta difícil. A qui li dedicaria una salva d’honor? Doncs a un company o companya que hagués faltat i als nostres herois oblidats que els volem rescatar de l’oblit.

14 – Ho sabem. Tens el teu club de fans. Per què t’estima tant la gent?

Això ja no ho sé perquè m’estimen. Supose que diferents motius: compromís,  sóc un home de paraula, de la terra, pel caràcter obert i perquè m’agrada ser molt sociable.

15 – La darrera. Completa la cançó: “Si veus dalt d’un turó sonar una dolçaina…”

“Serem els valencians que marxem a la guerra”. [Lletra d’una de les cançons del regiment]

Read Full Post »