Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2012

Some talk of Alexander, and some of Hercules
Of Hector and Lysander, and such great names as these.
But of all the world’s great heroes, there’s none that can compare
With a tow, row, row, row, row, row, to the British Grenadier.
(last 2 lines of each verse can be repeated as chorus.)

Those heroes of antiquity ne’er saw a cannon ball
Or knew the force of poweder to slay their foes withal.
But our brave boys do know it, and banish all their fears,
Sing tow, row, row, row, row, row, for the British Grenadier.

Whene’er we are commanded to storm the palisades
Our leaders march with fusees, and we with hand grenades.
We throw them from the glacis, about the enemies’ ears.
Sing tow, row, row, row, row, row, the British Grenadiers.

And when the siege is over, we to the town repair
The townsmen cry, “Hurra, boys, here comes a Grenadier!
Here come the Grenadiers, my boys, who know no doubts or fears!
Then sing tow, row, row, row, row, row, the British Grenadiers.

Then let us fill a bumper, and drink a health to those
Who carry caps and pouches, and wear the louped clothes.
May they and their commanders live happy all their years
With a tow, row, row, row, row, row, for the British Grenadiers.

Read Full Post »

La carbassera vinera (Lagenaria siceraria o Lagenaria vulgaris), en anglès calabash, és una cucurbitàcia que o bé pot ser usada com a verdura quan encara no ha madurat o bé utilitzada com ampolla o pipa.

La carabassa vinera va ser una de les primeres espècies cultivades del món.

Origen i dispersió

Segons alguns el seu origen és africà i per a altres asiàtic en zones subtropicals. Ja es cultivava a Europa abans del descobriment d’amèrica en canvi les altres cucurbitàcies cultivades venen d’Amèrica.

Usos

  • Com a verdura el seu ús és freqüent al sud de la Xina fregida o en sopa se’n diu hulu o huzi en mandarí. En la gastronomia japonesa normalment es ven assecada en tires i és un ingredient del sushi.
  • A birmània també es mengen les fulles bullides acompanyades de salsa de peix fermentada (Nga peet).
  • A Amèrica central es mengen les seves llavors torrades i se’n fa una mena d’orxata.
  • A l’Índia a més de menjar-se-la en fan instruments musicals com els anomenats tanpura, veena, etc.
  • Atres usos són per a fer tasses, bols i cantimplores. A Jamaica és una referència per l’estil Rastafari.

 

Read Full Post »

Retrat al·legòric del Mariscal Tinent Joan Baptista Basset i Ramos
(autor: Manuel Boix)

“Era don Juan Bautista Baset natural de las huertas de Valencia, hijo de un escultor. Pasó a servir a la guerra de Hungría , donde obtuvo el grado de capìtán y aprendió la fortificación. Basset vino a España a recomendación de la corte de Viena. El rey Carlos II le empleó en el estado de Milán, después le destinó a visitar las plazas de África y a aumentar las fortificaciones. En este tiempo murió el rey Carlos II y pasó al partido del rey Carlos. (…). Era hombre de buena intención; su genio tumultuoso. El arte de la guerra no le había infundido los modales de un civil estilo.”

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
“Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725” Vol. I, pàg. 613

“Juntos los generales y coroneles en su alojamiento, habló el general comandante con términos los más expresivos, alabando la conducta, valor, celo y constancia de todos los oficiales. (…) Ponderó cada uno de los generales y coroneles sus razones, y terminaron su dictamen con decir que la plaza estaba en estado de procurar la capitulación y el modo de sacar las ventajas que podían conseguirse antes de llegar a experimentar el asalto general. Todos fueron de este parecer menos el general Basset y el coronel don Sebastián Dalmau (…) Respondieron todos que obedecerían su orden, y el general Basset respondió que obedecería el orden, per que desde luego decía y repetía, y habló con lengua materna y dijo: «Jo saltaré per on saltarà Barcelona», que quiere decir que no se apartaría de la resolución que tomarían los comunes.”

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
“Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725” Vol. IV, pàg. 207

Junta de guerra de l’1 de Setembre de 1714,amb la participació d’Antoni Villarroel, Casanova i Basset

“… se arrojaron algunos fuegos artificiales, de los singulares que tiene dispuestos, la particular industria, y rara habilidad del General Don Iuan Bautista Basset y Ramos Comandante de la Artilleria, y à la luz permanente de dichos artificios fueron descubiertos los Enemigos, con lo que se les dispararon algunos cañonaços de Monjuìque, y se pusieron en precipitada fuga ; tanto los Infantes, como su Cavalleria.”

“Gazeta de Barcelona – Diario del Sitio de Barcelona” 29-set-1713

Read Full Post »

Només queden 10 dies per a començar la 34 edició de l’Aplec dels Ports!! Forcall s’està transformant per rebre a tots els que vulgueu vindre a “estirar” amb nosaltres per un País Valencià viu!!!

+info http://www.aplecdelsports.com

Read Full Post »

Lliures o morts (llibre)

David de Montserrat i Jaume Clotet
Titol Original:Amill

« La novel·la que et descobrirà el veritable heroi del 1714 »

Ermengol Amill, un pagès del Pallars, viu una desgràcia personal que l’empeny a allistar-se per lluitar contra l’exèrcit borbònic, que vol ocupar Catalunya i acabar amb la identitat dels catalans. Amill ascendeix i esdevé una peça clau de l’exèrcit català, el qual, tot i perdre el suport internacional, segueix lluitant amb convicció fins la derrota.

Text de contraportada

«L’única família que teniu ara es diu Catalunya, i té quatre-cents mil fills que són els vostres germans, els vostres fills, pares i mares, avis, oncles i cosins. Ells ara necessiten que gent com vós els protegeixi de les males ànimes que vénen de totes bandes contra la nostra llibertat».

Ermengol Amill (1665-1732) abandona el seu Pallars natal i es converteix involuntàriament en fuseller de muntanya durant la guerra de Successió. Europa és un gran tauler d’un immens joc d’interessos per definir el futur del Vell Continent i Catalunya n’esdevé la peça clau. Aquest heroi oblidat lluitarà contra els borbònics fins a les darreres conseqüències. La tria entre la llibertat i la mort protagonitza una de les aventures més formidables i desconegudes de la història de la nostra nació.

+info ací

Read Full Post »

El 4 de juliol és una data clau per a la història dels Estats Units d’Amèrica. Però també per a la història d’En Jordi Ferragut (també conegut amb el nom de George Farragut), un menorquí que va emigrar a aquell país i en va esdevenir un militar i un home exemplars. L’Andreu Barnils ens ho recorda en aquest article, aparegut a Vilaweb.

Retrat d’En Jordi Ferragut atribuït a William Swain.
Museu Nacional d’Història Americana.

He joined his new country at the beginning of the American Revolution, initially as a lieutenant in the South Carolina Navy, and anglicized his first name to George. Farragut fought the British at Savannah and was captured in the Siege of Charleston in 1780. After being released in a prisoner exchange, he fought as a volunteer at the Battle of Cowpens and at Wilmington.

Només arribar a Amèrica, l’any 1775, Jordi Ferragut va decidir ajudar ‘amb la meva vida i fortuna la lluita per la independència americana’.

Avui, 4 de Juliol, és oportú parlar d’En George Farragut, menorquí que només arribar a Amèrica l’any 1775 va decidir ajudar amb la seva “vida i fortuna la lluita per la Independència americana”. En Farragut va ser un soldat de la causa americana, “a truly revolutionary warrior”, i un cas curiosíssim. Molt peculiar. En primer lloc, per la seva brutal història militar. Després, per la seva increïble història familiar. I en tercer lloc, per la rocambolesca manera com el seu manuscrit, ‘Memorial of George Farragut’, ha arribat fins a les nostres mans.

En Farragut va arribar a Amèrica quan tenia vint anys, ple de força, i el primer que va fer va ser contraban d’armes a favor dels revoltats. Després es va allistar a l’exèrcit americà i la seva guerra demostra que la seva carn era carn de canó: ens el trobem a les pitjors batalles i sempre a primera línia. La batalla de Savannah, per exemple, una de les més grans desfetes dels americans, la va viure a bord d’un vaixell del qual ‘no vaig abandonar-ne la coberta fins que estava a vessar de morts i moribunds’. També lluita en el setge de Charleston, desastrós també, on el caos va ser tal que Farragut va haver de traslladar els canons del seu vaixell a terra ferma, per combatre des d’allà. No va servir de res i el van fer presoner. Un cop alliberat, una altra desgràcia el marcarà per a tota la vida: perdrà un braç. No li amputaran però li quedarà inútil per sempre més. Doncs és així, amb un sol braç útil, que En Farragut degué salvar la vida del futur president George Washington a la batalla de Cowpens. Segons l’historiador Marshall Delancey, ‘entre els descendents de George Washington sempre s’ha dit que En Farragut li va salvar la vida; i en part aquesta creença es confirma gràcies als relats publicats de la batalla, ja que afirmen que el Coronel Washington fou rescatat d’un encontre perillós per un sergent (del qual no se’n dóna el nom) i per un corneta anomenat Ball. Aquest sergent podria ser Farragut, ja que ell i Washington eren tots dos a la cavalleria’.

La següent guerra en què En Farragut va participar va ser contra el indis al Far West americà. Aquí ho tenim, un menorquí pelant cherokees. Literal. En Farragut, al Memorial, només hi escriu que ‘vaig servir en una expedició contra els cherokees el 1793 sota el general Sevier’, però els historiadors ens informen dels detalls: Sevier era un home brutal i En Farragut va ser el cap de les milícies armades. Durant la guerra, En Farragut també va fer de correu personal del governador Blount. En una ocasió va haver de creuar 650 quilòmetres de territori Cherokee dalt del seu cavall. Me l’imagino arribant al destí i entregant el correu amb el seu únic braç útil. Segons el seu amic coronel McKee, el nostre home ‘era un caçador d’indis gloriós’, i un altre amic el descriu així: ‘Era un home baix i fornit, molt valent i divertidíssim, que va decidir casar-se amb una criada vella i va anunciar l’esdeveniment amb una carta molt típica d’ell: Dear Willie: I’m married and my wife’s name is Shine: and, by heavens, he shine wherever he go.’

Tot i el bon humor inicial, la història familiar d’En Farragut és igual de bèstia que la seva història militar. En Farragut es va casar amb Elizabeth Shine quan tenia 40 anys i va tenir cinc fills: William, James, Nancy, George i Elisabeth. Tretze anys després de casats, Farragut, navegant per un llac, va veure un cos inert dalt d’una barca. Va portar el cos a casa i la seva dona va cuidar el moribund, l’oficial de l’exèrcit Porter. Lamentablement, l’oficial no només va acabar morint de febre groga, sinó que la va encomanar a la senyora Shine. Ella també va morir. Després de l’enterrament, doble, el fill de l’oficial mort es va presentar a casa de Farragut per agrair-li el tracte dispensat al seu pare. Com a mostra de gratitud, i veient que En Farragut era un pobre vidu amb cinc fills al seu càrrec, es va oferir a adoptar-ne un. El segon, James, es va presentar voluntari. Només tenia 8 anys i mai més no veuria el seu pare biològic. De fet, s’acabaria canviant el nom en honor al seu pare adoptiu. De James a David G. Farragut, l’almirall Farragut. El menorquí, doncs, va donar en adopció un dels grans herois de la història americana. Anys després, va anar altre cop al llac, aquesta vegada amb el seu fill petit, George. En un mal pas el fill George va caure al llac i va morir ofegat.

Són els moments més baixos de la vida d’En Farragut. És un vell de gairebé 60 anys de qui l’exèrcit, veient el seu precari estat de salut, decideix prescindir dels seus serveis i negar-li la paga. Indignat, En Farragut escriu aleshores una carta dirigida al secretari de marina William Jones, titulada ‘Memorial of George Farragut’ on reclama un retorn al servei i la paga. És una carta dolguda on fa un repàs extens a la seva vida, una vida al servei de l’exèrcit dels Estats Units. L’anglès d’En Farragut és ple de faltes, unes precioses faltes d’ortografia que sobretot es poden llegir en altres seves cartes que s’han trobat. Hi llegim ‘owever’, ‘I let you no’, ‘smol childrens’, ‘den’, ‘becos’ i el magnífic ‘anderwent’. Sigui com sigui, el Memorial d’En Farragut és realment colpidor. De fet, algunes parts del text són il·legibles, segons l’historiador, ‘perquè en el text original hi havien caigut llàgrimes’. La carta no va fer l’efecte necessari i En Farragut, pare de l’heroi militar, va morir abandonat per l’exèrcit. Escrita el 1814, la carta va quedar enterrada als arxius durant més d’un segle, fins que el 1929 l’historiador local Samuel C. Williams la va trobar i en va fer públics alguns extractes. Finalment, l’any 2007, Robert L. Caleo, la va fer publicar sencera del tot al número 79 de la revista The Journal of East Tennessee Story.

Avui, 4 de Juliol, els EUA arriben als 236 anys. En Farragut ja hi era.

Andreu Barnils

Read Full Post »

El passat 4 de juliol la Societat Coral el Micalet va acollir l’acte de cloenda del curs 2011-2012 del Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana, entitat que té com a objectiu promoure el català en tots els àmbits al nostre país. Els Miquelets del Regne de València participàrem en un dels actes de la cloenda, la representació de tres escenes d’una obra de teatre ambientada en la Guerra de Successió, que narra els fets anteriors al 25 d’abril i la batalla d’Almansa, així com l’origen i creació del Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats, el qual tractem de fer reviure amb la nostra associació, els Miquelets del Regne de València.

El protagonista de l’obra, Pere Pardo, un aprenent del Voluntariat, va lluir la nostra vestimenta, amb el suport de dos dels membres del nostre regiment, Jordi Manyes i Laia Martín, que desfilaren a l’acabament de l’obra per l’escenari amb la música del grup de tabal i dolçaina de la Societat Coral el Micalet de fons.

Soldats del Regiment

Dos dels membres dels Miquelets del Regne de València durant l’obra de teatre que explicava la Guerra de Successió i que va tindre lloc a la Seu Coral el Micalet de València.

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: