Homenatge als maulets 2019

Comarcal TV

Fotografia: Neus Bataller

Fotografia: Neus Bataller

Fotografia: Xtradio

Fotografia: Majo

Fotografia: Vicent Cerdà

Fotografia: Neus Bataller

Read Full Post »

La Festa dels Socarrats

 

Xàtiva va reviure el passat 17 de juny l’episodi tràgic de l’assalt borbònic a la ciutat de 1707 amb una apassionant recreació històrica organitzada pels Miquelets del Regne de València. Aquesta va ser la part més espectacular de la Festa des Socarrats, un projecte de divulgació didàctica que tractava d’apropar les circumstàncies i els efectes de la Guerra de Successió a Xàtiva. El qual s’ha aconseguit apostant per fer visible aquests fets mitjançant l’escenificació de l’episodi dels combats a Santa Tecla i Sant Agustí, la impressionant ronda de miquelets a la Plaça del Mercat, la exhibició de salves a la Plaça Calixte III, adobat amb un taller de dansa barroca i l’exposició de gravats coetanis de  Pere Julià al Museu de Belles Arts de la ciutat. Els dies previs, la regidoria de cultura va organitzar un congrès focalitzat a la crema de la ciutat per les tropes borbòniques que reforçaria la vessant científica del projecte.

A la recreació participaren des d’actors professionals com Edu Bohoyo i mestres de dansa com Ana Rodríguez Arcas. Però sobretot va ser possible a la col·laboració d’associacions com 1707 Almansa Històrica, Miquelets de Catalunya, Miquelets de Girona i Miquelets de Moià. Així com als músics que ens van acompanyar i donaren caràcter èpic a la batalla. Ells són Estrela Roja de Benimaclet.

VÍDEO RESUM

A COMARCAL TV

El campament austriacista es va instal·lar al claustre del convent de Sant Domènec. I des d’allí marxaren els maulets al camp de Mart a l’encontre de les forces borbòniques.

Fotografia: Víctor García

Fotografia: Víctor García

Fotografia: Víctor García

La Festa dels Socarrats va començar amb la presentació oficial dels grups a la Plaça Calixte III envoltats per edificis tan impressionants com la l’hospital vell o la seu. Un escenari idoni per desenvolupar el concurs de tiradors que guanyaren Bernat Coma de Moià i Rafael Briganty d’Almansa.

Fotografia: Òscar Pérez

Fotografia: Òscar Pérez

Fotografia: Rafa Aguado

La batalla es va dur a terme sota un sol de justícia entre la plaça de Santa Tecla i Sant Agustí. 44º, poca broma. La resistència va estar comandada pels capitans Alfonsea i Gonzàlez, qui interpretaren al governador Miquel Purroy i el seu assistent del cos d’enginyers en una actuació digna d’actors de primera. Miquelets i regiments de linia feren front als magraners de La Couronne i els Morados viejos, a qui els va costar derrotar als maulets tot i que contaven amb una força molt superior.

Fotografia: Rafa Aguado

Fotografia: Rafa Aguado

Fotografia: Abel Soler

Fotografia: Abel Soler

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Ariadna Soler

I finalment, la càrrega a la heroica dels darrers resistents no va impedir la derrota dels austriacistes. Però serà recordada en els innumerables segles que estan per vindre.

Fotografia: Òscar Pérez

Per la vesprada quaranta miquelets patrullaren el mercat, entrant a les tavernes cercant un espia austriacista i un lladre botifler, interpretats per Edu Bohoyo i Vicent Cerdà. Ana Rodríguez Arcas i els alumnes del conservatori de Xàtiva van dur a terme un taller de dansa barroca també al mercat.

 

A l’endemà els recreadors visitàrem el Museu de Belles Arts i els més valents el propi castell.

Fotografia: Hortènsia Conill

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Ariadna Soler

Fotografia: Hortènsia Conill

Read Full Post »

Homenatge als maulets. Xàtiva, 2017.

Abril és el mes més actiu dels Miquelets. I enguany amb més motiu, doncs es compleixen 310 anys de la derrota d’Almansa i de la crema de Xàtiva. Tant és així que en dues setmanes hem hagut d’acudir a la plana d’Almansa i participar als maulets.

Fotografia: David Calatayud.

Per segon any consecutiu l’Ajuntament de la ciutat participa oficialment i es consolida un acte cada vegada amb més suport institucional i del món associatiu. Aquest cop el manifest ha estat llegit per Neus Alborch, a qui se li ha volgut reconèixer la seua trajectòria com a actriu reconeguda per l’AAPV.

Neus Alborch. Fotografia: David Calatayud.

Fotografia: La Costera per la llengua.

A les tradicionals dansades de l’Escola local s’ha afegit enguany la Muixeranga de Xàtiva que debutaba en aquest acte.

A més hem tingut la participació especial de Pasqual Batalla, tinent d’alcalde de Vila-real, que ha volgut acompanyar-nos en aquesta data tan assenyalada per recordar el recent agermanament de Xàtiva amb Vila-real, promogut pels Miquelets del Regne de València.

Pasqual Batalla. Fotografia: David Calatayud.

Als actes protocol·laris han seguit la disparada de salves i el tradicional homenatge dels soldats del regiment al monument als maulets.

Fotografia: Vicente Pesas.

Fotografia: Rafa Aguado.

Fotografia: Rafa Aguado

Fotografia: David Calatayud

Read Full Post »

25 d’abril del 2016. Homenatge als maulets i batalla d’Almansa.

Per primera vegada en més de vint anys l’Homenatge als maulets torna a ser la festa de tots amb la participació de l’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. S’obri una nova era en la que recordar les heroïcitats dels maulets significa retrobar-se amb una ciutat que bregà pels seus privilegis i el progrés dels seus ciutadans. I no altra cosa. Perquè en aquell context de misèria posterior a la segona germania la majoria dels valencians abraçaren la casa d’Àustria per acabar amb les abusives càrregues senyorials. Així doncs, recordar Basset i als seus continaés reconèixer l’esperit de combat de camperols i menestrals desprotegits. Però també la lluita per la supervivència d’un regne la segona ciutat del qual era Xàtiva.

Fotografia: Rafa Aguado.

L’Ajuntament ha donat un pas per normalitzar la festa. Doncs és això el que és.Una festa a la que s’ha anat afegint diverses associacions des de la pionera Escola de Danses, fins a la Muixeranga d’Alacant, la colla de dolçaina i tabal La Socarrà i nosaltres, els Miquelets. I que seguisca creixent el nombre de participants. Després de cinc anys d’entrebancs finalment hem pogut fer salves en honor als maulets, com es faria a qualsevol país normal que respecta els seus herois. És per això que era tant necessari institucionalitzar la festa. No podia vagar pel limb el símbol per excel·lència d’aquesta ciutat.

Fotografia: David Calatayud.

A més, conscients del primer centenari de la publicació del Clam dels socarrats de Miquel Duran de València li vam voler retre homenatge dramatitzant la seua lectura a la plaça de la Trinitat.

Fotografia: Rafa Aguado.

Fotografia: David Calatayud.

Però els Miquelets només representem una part de l’espectacle. Hi havia també Pep Gimeno “Botifarra” qui va fer una magnífica interpretació del Tio Canya acompanyat del piano de Pau Chàfer. I els parlaments institucionals de l’alcalde i els tinents d’alcalde conduits pel periodista Kike Rosselló. El convidat d’enguany ha sigut Vicent Tortosa i des de l’escenari va fer una crida a la participació en el acte de tots els xativins i valencians. També ens acompanyà Fermí Font i Antoni Pitarch, directius de l’associació germana Socarrats de Vila-real.

 

Fotografia: Ximo Corts.

Agraïm la participació i el seu suport a Jordi Vilardaga i a Xavier Jové, socis de Miquelets de Catalunya que vingueren a reforçar-nos a qui considerem germans perquè aquesta és també casa seua. Així com a les diverses televisions i portals que cobriren l’esdeveniment. Perquè ja mai més haurem d’amagar la nostra història i aquesta només ha fet que emergir.

Fotografia: David Calatayud.

RECREACIÓ DE LA BATALLA D’ALMANSA

El segon acte de la jornada el va constituir la participació dels fusellers Desemparats a la recreació de la Batalla d’Almansa. Dissabte per la vesprada i diumenge feren vida de campament i participaren en dues escaramusses en petit format que feren tremolar les parets del nucli històric de la ciutat. Formant rengles amb el Regiment de la Diputació del General de Catalunya causaren una gran impressió entre el públic per les seues fortes descàrregues i la seua professionalitat. El proper any s’espera una recreació enorme, com les d’abans al batallòdrom.

Read Full Post »

100 ANYS DEL CLAM DELS SOCARRATS

EL CLAM DELS SOCARRATS

He vist en somnis revoltar-se un poble:
passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra.

Som els bons fills de la terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.

Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
envaïren nostra terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l’odi sembrant,
l’odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Ni som fill bords, ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.

La sang vessada als camps d’Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d’Alacant.

I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats,
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, dels castellans.

Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.

Volem que els fills de la terra
s’exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians!

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Miquel Duran i Tortajada, més conegut com a Miquel Duran de València, neix a València el 20 d’agost de 1883.

La seva àmplia trajectòria nacionalista s’inicia l’any 1906 com a membre fundador i president de l’associació cultural i política València Nova i com a director del butlletí de la societat. En els següents anys forma part del grup que impulsa el Centre Regional Valencià (1907), l’Assemblea Regionalista Valenciana (1907), la Joventut Regionalista Valenciana (1907) i la Joventut Valencianista (1908) i és director de les publicacions “Lo Crit de la Pàtria” i “Renaiximent”, òrgans d’expressió de la Joventut Regionalista Valenciana i del Centre Regional Valencià, respectivament. Posteriorment, entre els anys 1913 i 1925, també col·labora a les revistes “València Nova”, “València” i “Pàtria Nova”, publicades per la Joventut Valencianista.

A començaments del segle XX, s’incorpora al valencianisme polític que en aquells moments comença. Aquest moviment aglutina una gran diversitat de posicions ideològiques i Miquel Duran s’identifica amb el sector més progressista. D’aquesta manera, l’any 1907 esdevé un dels responsables de la transformació de València Nova en Centre Regional Valencià, cosa que suposava incloure qüestions de caràcter polític com a objectius de l’entitat. En aquesta època l’autor també escriu les primeres composicions poètiques. Així, l’any 1906 obté, amb “Maig llevantí”, la Flor Natural a la Primera Festa de les Flors celebrada al Saló Columnari de la Llotja de València; el 1910, per “Paraules de consol”, la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona; amb “El poema de Maria, la bella hortolana” guanya, el 1913, la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat i el 1914 obté, amb “Himne de Pàtria i Amor”, l’Englantina dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat. Aquestes peces són incloses als poemaris Cordes vibrants, publicat l’any 1910, i Himnes i poemes, del 1916.

L’any 1910 es trasllada a Sabadell, on comença a treballar com a periodista i on funda el Diari de Sabadell, publicació que ell mateix dirigeix durant sis anys. Posteriorment passa a viure a Barcelona i allà continua la feina de periodista al diari La Publicitat, del qual també n’arribarà a ser director entre els anys 1920 i 1921. Més endavant es farà càrrec de la corresponsalia del diari El Sol de Madrid. Pel que fa a la feina editorial, l’any 1915 funda a Barcelona La Biblioteca València amb la voluntat de donar notorietat a la literatura valenciana. Als anys vint dirigeix la Biblioteca Europa de l’editorial Mentora de Barcelona. En aquesta col·lecció apareixen les traduccions de Blasco Ibáñez realitzades pel propi autor. A finals del 1918 Miquel Duran s’exilia a París per evitar la condemna de presó que un Consell de Guerra dicta contra ell arran d’una sèrie d’articles que escriu a La Publicitat. En aquests articles, on parla de les manifestacions populars a favor de l’autonomia que es viuen aquells dies a Barcelona, defensa les tesis autonomistes i denuncia les forces de l’ordre públic. L’any 1920 és amnistiat i torna a Barcelona. A partir del 1924 entra a formar part de la redacció deLa Veu de Catalunya.

Com a autor teatral publica, el 1926, L’amor i els lladres. Tot i que la majoria de títols que va escriure d’aquest gènere són inèdits, les seves obres van ser estrenades al Teatre Català Romea i al Teatre Català Novetats de Barcelona i al Teatre Alkázar de València amb bona acollida per part de crítica i públic.

L’any 1933 torna a València on -a banda de continuar les seves activitats periodístiques, literàries i nacionalistes- comença a treballar, fins a la postguerra, com a funcionari a l’Arxiu Municipal de la Ciutat. Durant la Guerra Civil Miquel Duran lluita a favor de la República i realitza la seva feina a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura. La seva producció poètica de temàtica bèl·lica s’aplega aGuerra, victòria, demà, publicat el mes d’octubre del 1938 dins dels actes de commemoració del VII Centenari de la Fundació del País Valencià. Un cop finalitzada la guerra, és cessat del càrrec que ostenta a l’Arxiu Municipal. Malgrat que no va a la presó, els darrers anys de la seva vida passa per moltes dificultats econòmiques degudes a la pèrdua de la feina de funcionari i a la impossibilitat de treballar com a periodista.

Miquel Duran de València mor el 28 de novembre de 1947.

Font: http://www.escriptors.cat

Read Full Post »

Jornada d’instrucció a Xàtiva.

Demà diumenge 6 de desembre serem presents al castell de Xàtiva convidats per la regidoria de Turisme. Farem instrucció general i muntarem l’oficina d’allistament al jardí islàmic. Serà un plaer saludar-vos.

Read Full Post »

El 19 de juny de 1707 el duc d’Anjou va cremar Xàtiva.

Read Full Post »

Xàtiva 17 de juny. Guàrdia d’honor al comissari del Tricentenari.

El passat dimarts 17 de juny els miquelets vam rebre a Xàtiva al comissari dels actes del Tricentenari, Miquel Calçada, amb una guàrdia d’honor a la casa de la cultura. El comissari havia vingut per proferir la conferència “Xàtiva, resistint al setge” dos dies abans del 307 aniversari de la crema de la ciutat pel primer Borbó i el seu general d’Asfeld. L’esdeveniment va ser organitzat per la Fundació Valencianista i Demòcrata i la Generalitat de Catalunya.

Guàrdia de fusellers Desemparats al Comissari.

Enllaç a la notícia destacada a TV3:

Cartell de l’esdeveniment.

Read Full Post »

Demà 17 de Juny; “Xàtiva, resistint el setge”

Demà dimarts 19 de Juny a la Casa de la Cultura de Xàtiva, 19:00h

+info a la pàgina Facebook d’aquest event

Read Full Post »

Homenatge als maulets. Crònica de 2014.

Ara fa tres anys els miquelets vam posar el nostre gra de sorra per retre homenatge als maulets de Xàtiva. Ho vam fer a la nostra manera, com sabem fer-ho: donant vida als maulets. Dignificant-los. Mostrant com vestien, com anaven equipats i quines expressions podrien tindre. Totes aquelles coses que fins fa ben poc no trobàvem als llibres. Al 2012 vam sortir cinc. Amb més passió que possibilitats. Li posarem molt d’entusiasme. Al cap i a la fi, era la primera vegada que sortíem com a esquadra pròpia. El darrer 2013 va ploure lo mai vist. Hi vam dur cavalleria, però no es pot desafiar el cel. Havíem millorat, fins i tot havíem de fer salves. Però delegació de govern no va entendre que nosaltres tan sols participàvem a un acte cultural. I les salves no es van poder disparar.

A la plaça de la Trinitat.

Així doncs, arribà el 2014. El grup havia crescut i s’havia equipat millor. Incorporàrem a la colla de dolçainers Carabasses de València. Assajarem lo que no està escrit i passarem moltes hores documentant-nos. No en va, era l’esdeveniment més esperat de l’any.

Harca! Harca!

Emociona l’ànima posar-se a la pell d’aquelles persones. O millor dit, aproximar-nos. Xàtiva no és ja el que era abans del fatídic 1707. Probablement, no ho torne a ser mai més. Això depen de la voluntat dels seus habitants. No correspon a un grup de recreació. Nosaltres tan sols fem pedagogia. I enguany representàvem l’entrada del general Joan Baptista Basset a la ciutat un any abans de la desfeta.

L’esquadra del Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats anava acompanyada de l’escola de danses de Xàtiva, amb una setantena de dansaires que sempre li han donat un color especial a l’esdeveniment. A més, enguany acompanyava a la Comissió 25 d’abril l’associació cultural Socarrats de Vila-real. Una ciutat socarrada que tantes i tantes coses té a veure amb la nostra estimada Xàtiva. Aquella va ser austriacista igual que Xàtiva. Va ser atacada pel Compte de las Torres, qui mesos després assetjà Xàtiva però no va poder conquerir-la, potser per insuficiència de tropes, sí. Però també cal dir que el comandant que la defensava en aquell moment era el general Basset i això són paraules majors. Fill de Vila-real va ser Carles Sarthou, cronista de Xàtiva que capgirà el Borbó durant els oscurs anys del franquisme. I sobretot, aquestes dues ciutats valencianes foren cremades pels enemics dels furs de València.

Fermin Font, president de l’AC Socarrats de Vila-real.

Les dones també agafaren les armes durant la Guerra de Successió.

Un cop acabades les danses, el nostre general ens va traslladar als moments d’incertesa que visqueren els maulets. Amb paraules arrancades de discursos reals es va dirigir als allí presents per convocar-los a la defensa de la ciutat. Aquelles paraules parlaven de furs, però també de llauradors i de càrregues senyorials. El record dels agermanats estava molt present en la memòria dels xativins d’aquells anys.

La visió del timbaler de son general.

Però els protagonistes d’aquesta història van ser persones amb noms i cognoms. I no parle de generals i oficials. Parlem dels Aparici, dels Pròxita, Llinàs, Grau, Bru, Tàrrega… i d’un munt de persones anònimes que donaren ses vides per dues coses: els furs i la lluita contra les càrregues senyorials.

Fusellers del Regiment dels Desemparats i de la Diputació del General.

Però sens dubte, el moment més emotiu va ser quan el sergent ordenà “genolls a terra” i la dolçaina dels Carabasses entonà la processó. La mateixa estampa que a Vila-real a la Torre Motxa a l’homenatge als maulets. Llavors és quan pasen tantes i tantes coses pel cap d’un valencià.

Al monument als maulets.

Els maulets estarien orgullosos d’aquests homes i dones.

Els treballs de documentació han sigut llargs. S’ha recreat fins al darrer detall.

Els fotògrafs han fet un excel·lent treball. Volem agrair el seu treball a David Calatayud i a Pau García per la seua cobertura i art el darrer cap de setmana. Doncs ens han deixat estampes ben boniques.

Xàquera miquelet. El terror de la Vall d’Albaida.

Una esquadra de valents i valentes.

L’alferes de Bocairent i el timbaler vinarosenc.

Miquelets del Regne de València. Antic convent de la Trinitat, hui arxiu municipal.

Continuarem treballant per la memòria dels maulets. Aquest estiu la lluita continua. Déu vos guard, dames i cavallers.

Read Full Post »