Tres-cents anys després els valencians hem tornat a Barcelona. I ho hem fet per recordar i dignificar aquells herois. Aquells que marxaren del seu maltret país per tractar d’alliberar el Principat de l’absolutisme dels Borbons. Doncs el pas següent seria tornar a casa per recuperar el Regne de València. Però açò mai va succeir.
Llests per escoltar la Muixeranga.
Amb els nostres germans catalans a prop d’on era el baluard de Santa Clara.
Fusellers valencians formant amb els Hússars de Moià.
La expedició va comptar amb un desavantatge inicial, al País Valencià dijous era dia laboral. I vam haver de vindre de distàncies remotes. En qualsevol cas, pocs però bons, eixe és el lema. Així doncs, al camp de mart es va presentar la esquadra de valencians acompanyada pels tabalers i dolçainers Carabasses de València i Estrela Roja de Benimaclet. Qui sense cap dubte dugueren a terme una excel·lent tasca.
La expedició tenia dos objectius. En primer lloc, visitar el Born Centre Cultural. I segon, reconèixer les localitzacions on participaren els regiments valencians a la defensa de la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera i amb temps suficient per a gaudir del lloc, el dimecres visitàrem el Born. No sé si heu estat mai allà. Però paga la pena anar-hi. Ni més ni menys la zona zero de Barcelona. Quan un fa recreació històrica es queda gelat davant les pedres nues del passeig del Born; de la cases de les persones que patiren l’assalt d’aquell exèrcit descomunal.
Al Born vam tenir l’oportunitat d’estretir relacions amb la Coronela de Barcelona. La associació barcelonina que tracta de dignificar les milícies gremials que defensaren la ciutat. Ens van convidar a unes cervesetes 1714 mentre parlàvem d’actes i observàvem les ruïnes. Cosa gran.
Amb la Coronela de Barcelona.
Acte seguit recorreguérem els carrers de la ciutat per observar amb els ulls d’un recreador allà on deixaren ses vides els regiments de la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Vicent Ferrer, així com el general Basset i tants altres valencians. Visitàrem el Pla de Palau, d’en Llull i, sobretot, el lloc on es trobava el baluard de Santa Clara. Seria de justícia agrair la visita guiada a la nostra benvolguda Arrate, qui ha fet tantes coses per nosaltres.
Pla de Palau.
A l’endemà, diana a les 7:00 del matí per equipar-nos i recollir les flors. A les 10:00 formem esquadra amb els Hússars de Moià i sona la Muixeranga per primer cop. A les 11:00 comença la desfilada cap al Fossar de les Moreres i amb parades al monument a Rafael de Casanova, Sant Pere i al Fossar. Al monument del Conseller en Cap, el Comandant de l’exèrcit de l’exterior li donà al nostre general l’honor de dirigir la primera descàrrega de Salves. La descàrrega feu honor als defensors.
Arengant la tropa abans de la descàrrega.
Detall del cap d’esquadra.
Foc! Quina joia fan els Miquelets de Catalunya.
Els veritables protagonistes sempre són els fusellers. Representen a soldats que deixaren tot per lluitar per la llibertat. Molts encara són anònims, però comencen a sortir estudis que posen nom i gestes als nostres avantpassats. Els nostres fusellers li posen molta empenta per recuperar la seua memòria.
Fusellers valencians al Fossar de les Moreres.
Poc després la immensa columna austriacista arriba a un dels llocs més significatius. És el Fossar de les Moreres. L’urna de l’honor. Els amfitrions profereixen grans discursos. Més salves. I a nosaltres interpretem presentem armes i interpretem la Muixeranga. Acte seguit Arrate deixarà la ofrena de floral dels valencians als defensors de la llibertat.
El ram dels Miquelets del Regne de València el va portar Arrate.
La columna austriacista va reprendre la marxa en direcció al Born. I allò va ser massa. Quan l’exèrcit de recreadors es va situar al voltant dels carrers intactes de 1714 una gelor al cos es va apoderar de nosaltres. Hi ha qui diu que el Born és viu. Que els esperits ens criden. Nosaltres ho desconeguem. Només tractem de dignificar la seua memòria. Recordar les seues gestes. Quan hom el visita com a turista és una cosa, però com a recreador quelcom canvia. La sensació és indescriptible. Inoblidable.
Desemparats i hússars hongaresos.
Finalment, un cop recuperats de tanta emoció, ens dirigirem cap al parc de la Ciutadella. On va ser abans de la desfeta el Baluard de Santa Clara. On tinguérem temps per reflexionar al voltant de què van fer els valencians. I també per saludar vells i nous amics de les associacions de recreació amb qui estem agermanades.
La família austriacista.
Així doncs, només ens queda agraïr-vos a tots aquells que vareu venir a veure’ns, a la família Miró que ens va allotjar i als fotògrafs per la seua llavor, especialment: Hortènsia Conill, Carles Quintana, Saeshe She i Bea Serrato.
Miquelets del Regne de València 