Posted in Ermengol Amill, Events, Personatges històrics, Reenactment, Vídeos, tagged Arenys de Mar, autracistes, borbònics, catalunya, Ermengol Amill, fusellers, Guerra de Successió, miquelets, recreació històrica on febrer 26, 2014| Leave a Comment »
La platja d’Arenys de Mar s’ha omplert de gent que s’ha apropat per commemorar i viure la recreació del desembarcament d’un regiment de miquelets, comandats pel coronel Ermengol Amill, que va produir-se el 30 de gener de 1714 a la costa arenyenca. Arribada dels vaixells, desembarcament, muntatge d’un campament, desfilada per la vila i comiat de les tropes cap a Sant Pol, no va faltar res per conèixer una mica més alguns els fets del 1714.
Posted in Altres, Personatges històrics, tagged Absolutisme, borbònics, espoli, Felip V, Les dues corones, rals on Març 18, 2013| 2 Comments »
Publicat al blog col.lectiu “Des de la Mediterrània”
Durant el regnat de Felip V, tot i la gran quantitat d’or i de matèries primeres procedents principalment de l’espoli sistemàtic i continuat de les colònies americanes, la corrupció, el malbaratament i la mala gestió eren tan grans que les arques de l’estat eren buides, per la qual cosa la monarquia cercava obtenir ingressos per qualsevol mitjà, inclòs el de la venda de càrrecs públics, com ens explica l’historiador Josep Fontana:
L’objectiu essencial de les «reformes borbòniques» era, com he dit, l’augment dels ingressos de la corona, fos pel camí que fos, incloent-ne algun de tan tèrbol com la venda de càrrecs, que ens pot donar una idea de la corrupció del sistema polític de l’absolutisme. Unes vendes que, en fer referència als càrrecs de la metròpoli, es feien de manera més o menys dissimulada, però que es convertien en un mercadeig descarat en el cas dels càrrecs de govern i administració de les Índies, incloent-hi els que implicaven responsabilitat en l’administració de justícia, que es negociaven amb tota publicitat. Es venien càrrecs de governador, de president d’audiència o de capità general. Juan Andrés de Ustariz, per exemple, el 1704 va comprar els càrrecs de governador i capità general de Xile per 360.000 rals.
Les investigacions de Francisco Andújar sobre els primers anys del regnat de Felip V han tret a la llum l’amplitud d’aquestes vendes, que eren tan nombroses que, quan no quedaven més càrrecs disponibles, duien a vendre places de supernumerari o «futuras», és a dir, que es venia el dret a obtenir la plaça quan acabés el mandat del que l’ocupava, fins al punt de vendre fins i tot «terceras futuras». La corrupció implícita en el procediment queda clara quan veiem que per alguns càrrecs es pagaven quantitats enormes, que no s’haurien pogut compensar amb els salaris que els estaven assignats oficialment. Es venien, a més, amb la facultat de cedir-los a altres persones, de revendre’ls, que és el que explica que algú pogués comprar de cop una sèrie de places diferents, sense que tingués ni tan sols la possibilitat física de fer-se’n càrrec, amb la intenció clara de beneficiar-se de la seva revenda.
Hi ha, per exemple, un individu que «paga» més d’un milió de rals per deu corregiments a les Índies. Investigant el cas, Andújar ha trobat que, en realitat, el licitador no va pagar res: es tractava d’un joier que havia proporcionat a la família reial joies per al casament d’un infant i les cobrava amb corregiments a les Índies, que era l’única manera de poder pagar en aquell moment. El fet que constés que se li venien per un preu, que en teoria hauria d’haver anat a parar a la hisenda pública, era només per dissimular la naturalesa corrupta del tracte.
Autor: Josep Fontana Lázaro
El text anterior està extret de L’ofici d’historiador (2010), de Josep Fontana Lázaro, llibre en el que es recullen les lliçons que va impartir en el curs homònim el 2009, a la Universitat de Girona, dins del programa de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani.
Posted in Història, Reenactment, Vídeos, tagged Austracistes, borbònics, Cardona, catalans, Guerra de Successió, miquelets, resistència, setge on febrer 27, 2013| 1 Comment »
Tardor de 1711. Durant 34 dies d’autèntica agonia, el castell de Cardona va resistir un setge de més d’11.000 soldats de l’exèrcit més ben preparat del moment.
Aquesta batalla és l’episodi més
desconegut dela Guerra de Successió.
Posted in Events, Llibres, Noticies, Reenactment, Vídeos, tagged Austracistess, borbònics, Homenatge, màrtirs, miquelets, Sant Hipòlit de Voltregà on febrer 20, 2013| 2 Comments »
El passat 16 de febrer tingué lloc a Sant Hipòlit de Voltregà l‘Homenatge als màrtirs de la Gleva caiguts el 1714. una cercavila seguida per unes 1.500 persones que commemoraven els Fets de la Gleva del 1714, que fan referència a l’assassinat de 120 soldats austriacistes a mans de les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió. amb la participació dels Miquelets de Catalunya: El Regiment de la Diputació, els Magraners de la Diputació (miquelets d’Osona), el Regiment de fusellers Vila i Ferrer i entre les novetats per aquesta tercera edició, s’hi ha distingit la presència d’un campament de l’elit dels Miquelets, el Regiment de Cuirassers de Sant Jordi, i una taula rodona sobre ‘La Guerra de Successió, ficció i realitat’, amb l’historiador Francesc Xavier Hernàndez Cardona, i autor del llibre ‘1714. El setge de Barcelona’, i Jaume Clotet i David de Montserrat, autors de la novel·la ‘Lliures o morts’.
Ací teniu els següents vídeos:
Els fets de la Gleva 2013. Part 1 (ACN)
Els Fets de la Gleva 2013. Part 2 (ACN)
Posted in Història, Personatges històrics, Reenactment, Vídeos, tagged aliats, autracistes, borbònics, Cardona, Diputacó, Les dos Corones, miquelets, setge on Setembre 23, 2012| Leave a Comment »
Tardor de 1711. Durant 34 dies d’autèntica agonia, el castell de Cardona va resistir un setge de més d’11.000 soldats de l’exèrcit més ben preparat del moment. Aquesta batalla és l’episodi més desconegut de la Guerra de Successió.
Posted in Història, Noticies, tagged 1707, alacant, almansa, austriacistes, borbònics, Felip V, guerra, regne, successió, universitat, valencia on febrer 12, 2011| Leave a Comment »
Recorda la batalla que va enfrontar els exèrcits borbònics de Felip V i els austriacistes de l’arxiduc Carles · Duu per nom ‘Almansa 1707’ i ha anat a càrrec d’Antoni Miró
Monument a la Batalla d'Almansa de 1707, Universitat d'Alacant
El record de la Batalla d’Almansa del 25 d’abril de 1707 que va enfrontar els exèrcits borbònics de Felip V i els austriacistes de l’arxiduc Carles d’Àustria serà present a la Universitat d’Alacant (UA). Des de dimarts, l’edifici de Filosofia i Lletres III del campus de Sant Vicent llueix l’escultura ‘Almansa 1707’ de l’alcoià Antoni Miró. L’obra té unes mides de 2,90 x 10 x 1,20 metres, pesa quatre tones i mitja, i està inspirada en l’obra que el pintor Ricardo Balaca va pintar el 1862 sobre la retirada de tropes amb soldats portant els ferits i els morts. A l’acte d’inauguració el va precedir la taula rodona ‘Històries (de la nostra història): l’art valencià contemporani i Antoni Miró’ que va comptar amb la presència de l’artista així com del crític i historiador d’art Daniel Giralt-Miracle, de l’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó, del comissari de l’exposició antològica sobre Miró ‘Històries (de la nostra història’ i del director del Secretariat de Cultura, Carles Cortés.
FONT: racocatala.cat
Foto: A. Galán.
Miquelets del Regne de València 