Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Llibres’ Category

 


1# D’on és vostè, fuseller? Com va conèixer els miquelets?
 

De Manises senyor! Doncs no ho tinc clar però diria que per xarxes socials com a associació. En persona va ser fa dos anys per estes dates, un 27 de gener a Quart de Poblet,  que vaig eixir corrents des de la universitat per assistir a la conferència sobre la crema del poble en 1706 en la que va col·laborar la associació. Tot i que podria haver estat abans si la pluja no haguera impedit l’acte de la entrada de Basset a València.

2# Era molt diferent el segle XVIII de l’actualitat? Com ho viu un fuseller? 

Certament sí. Estem acostumats a unes comoditats que, tot i ser senzilles, al segle XVIII son impensable. Pense per exemple en com s’afaitaven, amb navaixes amb fulles poc afilades o si no amb barbers que alhora feien la feina de dentista, o fins i tot com encendre’s la pipa! El fuseller ho viu de les formes més precaries de l’època.


3# Què heu après amb nosaltres? 

Buff! Una gran quantitat de coses. El món de la recreació és una trampa, perquè t’apropes per una tema o per un interés particular, però només entres acabes enxarciant-te i aprenent noves coses al intentar contextualitzar-ho tot, (diferències entre les classes socials, evolucions entre èpoques immediatament posteriors i anteriors,  entre països i les seues economies…). Així doncs per il·lustrar-ho, he aprés des de les evolucions tecnològiques dels fusells a com es vestien i com eren els vestits de les classes altes de principis del segle XVIII. Exagerant-ho, la recreació és un poc com la Viquipedia, que entres a per tindre uns certs coneixements sobre els judicis de Nuremberg i de cop i volta acabes llegint un article sobre José Rizal i la independència de Filipines. 

4# Quina ha sigut la seua millor experiència ? 

Doncs el conèixer recreadors d’uns altres països i en concret recorde un recreador italià que bromejava amb que era impossible que li guanyara perquè em treia quasi dos caps, després d’haver lluitat cos a cos amb ell en la meua primera Batalla d’Almansa. Pense que en general existix un esperit de germanor i de voluntad d’apendre dels altres molt bò. Tot i que he de d’afegir que també fa un goig enorme acabar d’uniformar-te completament, perquè és un procés costós -tant de temps com de diners- i crec que en això coincidirem tots els recreadors.


5# La màxima d’Al Tall “no s’ensenya a les escoles com van esclafar un país” segueix en vigor?  

Després dels vora vint anys que tindrà la cançò, ensenyar-se s’ensenya, però com un apèndix o unes poques línies a un paràgraf, i sempre des d’un punt de vista del determinisme peninsular, com que era qüestió de temps que les dos corones acabaren formant un estat. Llavors, no hi ha una reflexió profunda i honesta del que va suposar el conflicte com tampoc de les seues conseqüències. Tot açò des del meu punt de vista i la meua experiència com a alumne.


6# A nivell personal, quins aspectes li interessen més dins de la recreació històrica?

 He de dir que sent una curiositat enorme pels enginyers militars i pels oficials. No per un tema de poder, sino més bé per tots els aspectes d’estratègia, organització dels recursos, evolucions tecnològiques; en definitiva tot el que te relació amb la meua carrera d’enginyeria. Per exemple, si no recorde malament, molts dels sistemes de gestió i planificació que es desenvoluparen per a la Primera i Segona Guerra Mundial, s’utilitzen hui dia a les industries. Per ara encara em queda molt per apendre com a fuseller, però no descarte intentar fer carrera militar. (riu)
 
7# Si pogués triar, quin esdeveniment li agradaria recrear dintre de la Guerra de Successió que no s’ha dut a terme fins ara? Quin seria el motiu?

Uff! N’hi han un fum. Però en destacaría dos. El primer, a nivell internacional, sería la Batalla de Malplaquet. Trobe que estar sota les ordres del Duc de Marlborough i la magnitud de la fita, son dos bones raons. Si pensem més modestament, diria que una molt bona recreació del Setge de Sant Mateu perquè l’emplaçament és perfecte i podria estar molt bé. Ambdues son victores austracistes que crec que la moral de la tropa ho necessita.


8# Com prepara el seu personatge Luis Panadero?

Intente entendre les dimensions psicològiques i ideològiques del fuseller, el per què lluitaven o per què no fugien abans que enfrontar-se al enemic. També intente millorar l’equipament per fer l’experiència més fidel.


9# A banda de la Guerra de Successió, quin altre periode li agradaria recrear?

Les Guerres Carlistes. Eixa mescla explosiva d’antiliberalisme, catolicisme junt amb la qüestió foral. Una resistència acarnissada per romandre en un món que es modernitzava, em sembla tremendament romàntica i interessant. A més a més, avantpassats meus van ser carlistes i alguns van participar-hi, llavors recrear-les és una forma d’intentar compendre’ls com he dit adés. 


10# Si poguès parlar cinc minuts amb un personatge històric, siga o no de la Guerra de Successió, amb qui li agradaria fer-ho? Per algun motiu especial?

N’hi han tants que m’és impossible dir-ne un, així que diré uns sensenom. M’agradaria parlar amb els Brigadistes Internacionals. Gent que vivia a països tan llunyans com la Xina o els Estats Units d’Amèrica, i que per purs ideals participaren en una guerra que no era seua per combatre el feixisme. Crec que tenen moltes coses interessants a dir i molt actuals.


11# Recomane algun llibre en valencià als nostres lectors.

Sense cap mena de dubte recomane “Joan Baptista Basset. Vida i mort del líder maulet” de José L. Cervera Torrejón editat per 3i4. És un llibre que quan hom el tanca, no enten com la seua figura no té ni el reconeixement que deuria tindre, ni una pel·lícula de Hollywood. A mí, personalment m’emocionà la carta en la que decidix quedar-se.


Eduard: Moltes gràcies pel seu temps.

Luís Panadero: A vosaltres per la entrevista. 
Anuncis

Read Full Post »

El proper dissabte 30 de maig Vicent Terol i Reig presentarà a Bocairent la seua obra La Guerra de Successió per la Monarquia Hispànica a Bocairent i la Serra de Mariola. Hem de dir que Vicent és l’arxiver titular d’Ontinyent i és especialista de la Guerra de Successió al País Valencià i de les Germanies. És autor entre altres publicacions de la Guerra de Successió a la Vall d’Albaida, Aguaits. 2007. La presentació serà a les 19:00 hores a la Sala Cultural Joan de Joanes a Bocairent. Els Miquelets hi col·laborarem amb la presència de varis fusellers. Us recomanem l’assistència i la compra del llibre.

FB_IMG_1432668352833

Read Full Post »

Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans

Ben aviat sortirà aquest llibre que s’augura molt bo, com tots els dels seus autors! En Francesc Xavier Hernandez Cardona ens avisa que conté 1800 imatges dels exèrcits catalans al llarg del temps. Estigueu atents! 😉

L'Apoteosi d'en Riart! Tres anys els ha costat això.

L’Apoteosi d’en Riart! Tres anys els ha costat això.

Batalló Pirinenc, milicies del POUM, Columna Macià Companys... estan gairebé tots!

Batalló Pirinenc, milicies del POUM, Columna Macià Companys… estan gairebé tots!

Hi ha de tot... aqui els 200 homes d'armes catalans de Margarit que van acompanyar Colom al segon viatge.

Hi ha de tot… ací els 200 homes d’armes catalans de Margarit que van acompanyar Colom al segon viatge.

Els del 53 herois de Verdum.

Els del 53 herois de Verdum.

Els braus republicans!

Els braus republicans!

Read Full Post »

El llibre Les dones del 1714, de Patrícia Gabancho, posa de manifest el protagonisme de la població femenina en la defensa dels drets i de les llibertats durant la Guerra de Successió.

Les dones de la Guerra de Successió foren tan valentes com els homes. Ara surt un monogràfic de Patrícia Gabancho sobre les dones al 1714. Glòria a elles!

Read Full Post »

El proper dijous 20 de febrer surt a la venda el còmic Lliures o morts, inspirat en la novel.la de Jaume Clotet i David de Montserrat. Els autors d’aquesta adaptació han sigut Víctor García i Mariano de la Torre amb l’editorial Fanbooks, del Grup 62.

Portada del còmic “Lliures o morts”

Vídeo promocional

Sinopsi

Ermengol Almill (1665-1732) abandona el seu Pallars natal i es converteix involuntàriament en fuseller de muntanya durant la guerra de successió. Europa és un gran tauler d’un immens joc d’interessos per definir el futur del Vell Continent, i Catalunya n’esdevé la peça clau. Aquest heroi lluitarà contra els borbònics fins a les darreres conseqüències. La tria entre la llibertat i la mort protagonitza una de les aventures més formidables i desconegudes de la història de la nostra nació, i la de l’heroi oblidat del 1714.

274_1_976x272_Lliures_b

Read Full Post »

El febrer de 2014 arriba Lliures o morts al teatre. Un dels gran èxits literaris dels darrers temps amb més de 20.000 exemplars venuts després de ser el llibre més venut de la Setmana del Llibre en Català 2012. Aquesta obra, narra els fets del coronel de fusellers de muntanya Ermengol Amill durant la Guerra de Successió. Lluitarà contra els borbònics fins a les darreres conseqüències. La novel·la de Jaume Clotet i David de Montserrat es representarà a la Sala La Planeta de Girona el 7 de febrer, des d’on començarà una gira. Està dirigida per Víctor Muñoz i Calafell i el protagonista serà David Planas i Lladó.

Cartell promocional de l'estrena teatral.

Cartell promocional de l’estrena teatral.

A partir del 20 de febrer podreu gaudir també de l’edició en còmic que publicarà Fanbooks.

Cartell promocional.

Cartell promocional.

1714. Baluard.

Barcelona, després de resistir heroicament un setge brutal, es rendeix a les tropes borbòniques. Així doncs, s’acaba la Guerra de Successió en la qual els catalans han demostrat ser una peça clau a l’escenari polític europeu, a la lluita contra l’absolutisme i en favor de la llibertat; un poble pràcticament irreductible i uns combatents ferotges. A l’hivern, Joan Constantí Rambó, fuseller de muntanya, veterà i heroi de guerra, arriba a la població de Ger, la Cerdanya, amb una missió secreta que dur a terme. Però un escamot de tropes franceses s’interposarà en el seu camí. L’han acorralat…

Panini Còmics participa en els actes de commemoració del Tricentenari amb aquesta novel·la gràfica realitzada per dos dels grans talents del còmic català del moment, Cels Piñol i Àlex Santaló. Acció, aventura, dramatisme, èpica, humor i ficció històrica es fusionen en una obra singular, tendra i sorprenent.

Portada del còmic.

Portada del còmic.

El combat d’Arbúcies.

Ja és a la venda el quart número de la col·lecció “Contes del Montseny”: EL COMBAT D’ARBÚCIES. Arbúcies gent d’astúcies, matavalons… editat pel Museu Etnològic del Montseny i l’Ajuntament d’Arbúcies, amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular.

En aquesta ocasió, a partir del text de Daniel Martí i els dibuixos de Francesc Riart, aquest conte ens trasllada a un episodi històric, que va tenir llor el 14 de gener de 1714, on el sometent de la vila d’Arbúcies i d’altres poblacions veïnes van derrotar dos regiments de tropes valones en el marc del conflicte de la Guerra de Successió. D’aquest fet, n’ha perdurat l’expressió: “Arbúcies, gent d’astúcies, matavalons…”

Portada de la publicació.

Portada de la publicació.

Read Full Post »

Lliures o Morts

dijous 9 de maig a les 20:00 hores

Centre de la Cultura Catalana, c/Llacuna 14, Andorra la Vella

i amb la participació d’un membre dels Miquelets del Regne de València

Presentació del llibre ‘Lliures o Morts’ de David de Montserrat i Jaume Clotet.

Ermengol Amill, un pagès del Pallars, viu una desgràcia personal que l’empeny a allistar-se per lluitar contra l’exèrcit borbònic, que vol ocupar Catalunya i acabar amb la identitat dels catalans. Amill ascendeix i esdevé una peça clau de l’exèrcit català, el qual, tot i perdre el suport internacional, segueix lluitant amb convicció fins la derrota.

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: