Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘300 anys’

xativa1707

Demà dimarts 19 de Juny a la Casa de la Cultura de Xàtiva, 19:00h

+info a la pàgina Facebook d’aquest event

Read Full Post »

Una extraordinària reconstrucció visual de la guerra que va marcar el destí del Regne de València.

La guerra de Successió va enfrontar els països que, després de la mort de Carles II, acceptaven Felip d’Anjou com a nou rei d’Espanya i els que volien que ho fos l’arxiduc Carles, entre els quals Catalunya, Portugal, Àustria i Gran Bretanya.

Entre 1702 i 1714 Catalunya defensarà les seves llibertats polítiques tradicionals i una manera d’entendre el govern més oberta i avançada, com corresponia a un país que s’estava modernitzant; i s’oposava a la monarquia absolutista borbònica, que mantenia els privilegis dels nobles i l’església i que frenava el desenvolupament de les forces productives.

Per raons d’estratègia internacional els diversos països aliats abandonen les armes i des de 1712 Catalunya queda sola en la defensa dels seus drets. La superioritat de l’exèrcit borbònic acaba posant setge a Barcelona i el llibre mostra com, en poc temps, els catalans organitzen un exèrcit extraordinari, que és capaç de defensar heroicament cada pam del territori.

Les magnífiques il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi mostren amb gran detall l’organització i la dotació dels exèrcits, les tàctiques de guerra del moment i el desenvolupament del setge fins a la capitulació final de Barcelona. Eren les tres de la tarda de l’11 de setembre de 1714.

Autors

Guillem H. Pongiluppi
Il·lustrador. Ha estat un dels pioners en l’art digital a Catalunya. Ha conreat el dibuix de ficció amb guardons significatius fins aparèixer al llibre Exposé 2011 on es mostra el millor art digital mundial. Ha excel·lit en el dibuix històric.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona
Historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. Ha coordinat investigacions històriques i arqueològiques en l’entorn de la Guerra de Successió i de la Guerra Civil espanyola. És autor de nombrosos treballs d’història militar.

Més informació:
http://www.angleeditorial.com/1714-el-setge-de-barcelona-123

Read Full Post »

Josep Lluís Bausset

Històric valencianista i professor de l’Alcúdia que faltà el passat 3 de juny a l’edat de 101 anys. Reproduim ací un dels seus darrers articles publicats al periòdic Levante-EMV.

De quan en quan, com que sóc ja més que rejubilat, m´entretinc rellegint els més de cinc mil llibres que tinc a la meua biblioteca, així com també la immensa paperassa de revistes, fotocòpies i escrits que he anat guardant. I he trobat una fotocòpia sobre un treball que el meu amic Agustí Ventura m´envià fa temps. M´estic referint a «Fr. Agustín Bella», que narra la vida del «Venerable Fra Agustín-Antonio Pascual de Guadassuar», un «facsímil a cargo de Agustín Roig Barrios, Cronista Oficial de Guadassuar, 1999». Després de descriure la vida de la comunitat durant aquell temps, a la pàgina 41 diu, referint-se al frare mencionat: «Porque no le tenía el Señor destinado para Apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano».

Els que pensen que el terme País Valencià és cosa de fa quatre dies, estan completament errats, ja que aquesta expressió té més de tres segles! La postura de negar el nom de «país» per a la nostra terra és fruit d´una política que, en l´anomenada batalla de València, s´utilitzà per obtindre un rèdit polític i electoral per part de la UCD i d´AP, per desvalencianitzar el nostre país. Llevant-nos el nom, els nostres governants ja sabien què ens feien. Per què, sense nom, què som?

Però fa més de 300 anys, ja era coneguda l´expressió País Valencià que ara alguns rebutgen. Clar que amb un Govern com el que patim, i amb la televisió que paguem i que ­menysprea el valencià, la gent no sap que tenim una llengua pròpia o que vam tindre també una moneda pròpia i unes lleis, els Furs, que van ser anul·lats «por derecho de conquista». I la gent tampoc sap que el nom País Valencià és ben nostre. És veritat que per vertebrar el nostre país, tenim el Govern valencià en contra, i també l´Església.

El país no es fa amb Terres Mítiques, copes d´Amèrica, Ciutats de la Llum, Fórmules 1 o aeroports que no tenen avions, i que només han fet que endeutar a la Generalitat. El país es construeix amb els mestres. Sí, sort en tenim dels mestres i de les escoles. Perquè com va dir el meu bon amic Francesc de P. Burguera, la revitalització del nacionalisme serà obra de les escoles, amb «mestres nostres», com els que he conegut en les diverses Trobades d´Escoles en Valencià. Mestres com Maria Rosa Diranzo, Irene Guillén, Josep Millo, Anna Requena, Vicent Ortega, Imma Fenollar, Vicent Malonda, Toni Martí, Vicent Niclòs, Llorenç Gimeno, Gabriel Garcia Frasquet o Paco Sanz. Mestres que ensenyen als xiquets en la nostra llengua. Mestres que fan descobrir als alumnes els valors de la llibertat i l´estima per la nostra cultura i pel nostre país. Mestres que inculquen als alumnes l´honestedat, l´honradesa, la veritat.

Mestres que sembren llavors per a una societat més lliure i més valenciana. Una societat sense corrupció, sense demagògia ni manipulacions. Tinc confiança en el país, perquè tenim bons mestres. I perquè la llavor sembrada germinarà en bons fruit. Algunes voltes he pensat que la llengua i el país s´acabarien en dues generacions. Crec que estava equivocat. La llengua i el país tenen futur (malgrat la política nefasta de la Generalitat) perquè tenim bons mestres.

FONT

Read Full Post »

El govern de la Generalitat de Catalunya ha nomenat avui el periodista Miquel Calçada comissari de l’organització i desenvolupament dels actes commemoratius del 300 aniversari de l’11 de setembre de 1714. La comissió, instituïda el setembre de l’any passat, té el propòsit de recuperar i divulgar la memòria i les conseqüències de la Guerra de Successió.

La voluntat de la Generalitat és de ‘recuperar i divulgar la tradició de la cultura i del pensament polític; de projectar internacionalment les aportacions de l’experiència catalana de persistència històrica d’una nació; de fer un balanç del procés de construcció nacional impulsat per la societat i, finalment, d’establir, impulsar i coordinar iniciatives de commemoracions d’especial relleu, relacionades amb la història de Catalunya’.

Convé recordar que, fa dos mesos, l’historiador i periodista Toni Soler fou nomenat per l’Ajuntament de Barcelona comissari dels actes de commemoració de 1714 que celebrarà el consistori.

El mes de febrer passat Calçada va ser el convidat de ‘Implicats’ de VilaWeb. Va parlar-hi de la seva visió realista del futur lliure de Catalunya, i del procés per a arribar-hi. Heus-ne ací el vídeo: Una crisi ferotge és també una oportunitat per a la independència.

Originalment publicat a Vilaweb


Read Full Post »

Aquesta comissió serà presidida pel Molt Honorable President de la Generalitat.

La creació de la Comissió de Commemoracions suposa la supressió de les tres existents fins ara.

El Govern ha aprovat la creació de la Comissió de Commemoracions que, entre d’altres objectius principalment, té el de recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió i de les seves conseqüències per a l’organització política i institucional de Catalunya a través de la commemoració, l’any 2014, dels 300 aniversari del 1714.

La comissió està presidida pel president de la Generalitat i integrada per un representant del departament de la presidència i un representant dels departaments competents en relacions institucionals, ensenyament, salut, cultura, justícia, turisme i universitats. També en formen part vuit persones expertes a títol individual o en representació d’alguna institució o entitat.

Aquesta Comissió té com a objectiu recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió i de les seves conseqüències per a l’organització política i institucional de Catalunya; recuperar i divulgar la tradició de la cultura i el pensament polític; projectar internacionalment les aportacions de l’experiència catalana de persistència històrica d’una nació; fer un balanç del procés de construcció nacional impulsat per la societat i, finalment, establir, impulsar i coordinar iniciatives de commemoracions d’especial rellevància, relacionades amb la història de Catalunya.

La creació de la Comissió de Commemoracions suposa la supressió de les tres comissions existents fins ara: la Comissió del Mil·lenari del naixement polític de Catalunya, la Comissió Catalunya 2014 i la Comissió de Commemoracions Històriques i Culturals. Amb aquesta simplificació s’adequa la Comissió a la nova organització de  l’Administració i a la simplificació administrativa.

Així mateix s’estableixen com a criteris de la política commemorativa del Govern:

  • La figura, trajectòria o obra de personalitats rellevants que formin part del patrimoni col·lectiu dels catalans, que tenen un caràcter nacional i que compleixen cinquantenaris, centenaris o mil·lenari.
  • L’atenció especial als esdeveniments i personalitats que tinguin caràcter institucional.
  • La promoció dels actes institucionals que consideri adequats, amb la possibilitat d’establir convocatòries públiques d’ajuts.
  • La consideració especial de fets i activitats destinats a reconèixer el protagonisme femení i les aportacions de les dones.

La creació d’aquesta Comissió no representa cap cost ja que els membres de la Comissió no perceben cap mena de retribució.

Documentació dels acords [PDF 850 KB] 

Read Full Post »

%d bloggers like this: