Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2012

Josep Lluís Bausset

Històric valencianista i professor de l’Alcúdia que faltà el passat 3 de juny a l’edat de 101 anys. Reproduim ací un dels seus darrers articles publicats al periòdic Levante-EMV.

De quan en quan, com que sóc ja més que rejubilat, m´entretinc rellegint els més de cinc mil llibres que tinc a la meua biblioteca, així com també la immensa paperassa de revistes, fotocòpies i escrits que he anat guardant. I he trobat una fotocòpia sobre un treball que el meu amic Agustí Ventura m´envià fa temps. M´estic referint a «Fr. Agustín Bella», que narra la vida del «Venerable Fra Agustín-Antonio Pascual de Guadassuar», un «facsímil a cargo de Agustín Roig Barrios, Cronista Oficial de Guadassuar, 1999». Després de descriure la vida de la comunitat durant aquell temps, a la pàgina 41 diu, referint-se al frare mencionat: «Porque no le tenía el Señor destinado para Apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano».

Els que pensen que el terme País Valencià és cosa de fa quatre dies, estan completament errats, ja que aquesta expressió té més de tres segles! La postura de negar el nom de «país» per a la nostra terra és fruit d´una política que, en l´anomenada batalla de València, s´utilitzà per obtindre un rèdit polític i electoral per part de la UCD i d´AP, per desvalencianitzar el nostre país. Llevant-nos el nom, els nostres governants ja sabien què ens feien. Per què, sense nom, què som?

Però fa més de 300 anys, ja era coneguda l´expressió País Valencià que ara alguns rebutgen. Clar que amb un Govern com el que patim, i amb la televisió que paguem i que ­menysprea el valencià, la gent no sap que tenim una llengua pròpia o que vam tindre també una moneda pròpia i unes lleis, els Furs, que van ser anul·lats «por derecho de conquista». I la gent tampoc sap que el nom País Valencià és ben nostre. És veritat que per vertebrar el nostre país, tenim el Govern valencià en contra, i també l´Església.

El país no es fa amb Terres Mítiques, copes d´Amèrica, Ciutats de la Llum, Fórmules 1 o aeroports que no tenen avions, i que només han fet que endeutar a la Generalitat. El país es construeix amb els mestres. Sí, sort en tenim dels mestres i de les escoles. Perquè com va dir el meu bon amic Francesc de P. Burguera, la revitalització del nacionalisme serà obra de les escoles, amb «mestres nostres», com els que he conegut en les diverses Trobades d´Escoles en Valencià. Mestres com Maria Rosa Diranzo, Irene Guillén, Josep Millo, Anna Requena, Vicent Ortega, Imma Fenollar, Vicent Malonda, Toni Martí, Vicent Niclòs, Llorenç Gimeno, Gabriel Garcia Frasquet o Paco Sanz. Mestres que ensenyen als xiquets en la nostra llengua. Mestres que fan descobrir als alumnes els valors de la llibertat i l´estima per la nostra cultura i pel nostre país. Mestres que inculquen als alumnes l´honestedat, l´honradesa, la veritat.

Mestres que sembren llavors per a una societat més lliure i més valenciana. Una societat sense corrupció, sense demagògia ni manipulacions. Tinc confiança en el país, perquè tenim bons mestres. I perquè la llavor sembrada germinarà en bons fruit. Algunes voltes he pensat que la llengua i el país s´acabarien en dues generacions. Crec que estava equivocat. La llengua i el país tenen futur (malgrat la política nefasta de la Generalitat) perquè tenim bons mestres.

FONT

Read Full Post »

Xafardejant el grup a Facebook dels nostres amics reenactors de Gibraltar, m’he trobat un àlbum on aquests anglesos lluïen la construcció d’un canó naval dels grandets, fet amb fibra de vidre. La curiositat m’ha picat com un escorpí calent i he anat a buscar a Google a veure que hi trobava sota els termes ‘fiberglass cannons‘. D’entrada he vist que hi ha algunes botigues online on venen uns models fantàstics que poden fer foc, fum i soroll, per uns 800 euros, i bé! Els micalets no necessitem poc més! Altres pàgines expliquen com fer-se’ls a casa, cosa que ens interessa en moments de crisi econòmica.

Aquests anglesos si que saben! 😉

Mans a l’obra doncs! El concepte seria fer un senzill canó compost per un tub  de metall intern on introduir la pólvora per fer-la detonar, amb un recobriment de fibra de vidre a l’exterior, per tal de donar-li l’aspecte d’un canó real del segle XVIII. Per a canons de gran calibre, i tenint en compte la nostra economia, en comptes d’utilitzar un excés de fibra de vidre cobrint tot el tub, es pot construir un cos amb altres materials més barats, disponibles i lleugers, i si pot ser, resistents i no inflamables. L’escuma rígida sembla un bon candidat a tal efecte, incloent l’escuma expansiva de poliuretà . En tot cas, qui ha d’aguantar els efectes de l’explosió és el tub de metall. Tan sols hauriem d’evitar escalfar excessivament la nostra peça d’artilleria per a no fondre el material. El cos d’escuma rígida pot cobrir-se amb una darrera capa de fibra de vidre.

El tub de metall interior, el canó autèntic, hauria de ser d’un grossor adequat per aguantar petites detonacions, i evidentment hauria de tindre un dels costats tancats amb una bona soldadura. Seria més que recomanable reforçar la càmera de detonació, per la qual cosa podem recobrir-la amb altre tub de metall de major calibre que hi encaixe. La funcionalitat vindria acompanyada d’un foradet per tal d’encendre la pólvora i disparar com ho faríem amb un canó real (vídeo exemple ací i ací altre amb un bon exemple al minut 1:26). Un cop construida aquesta peça interior s’haurien de fer proves de foc abans de proseguir amb el recobriment. No tinc ni idea si calen llicències per tindre un arma d’aquestes característiques a casa! Però el concepte és molt rudimentari.

Els discos d’escuma rígida, un per un, envolten el tub de metall donant-li l’aspecte desitjat

Detall dels discos d’escuma rígida sobre el tub

En un dels tutorials que he consultat, es pot apreciar com el constructor va col·locant peces rodones d’escuma rígida, a mode de discos o dónuts, tot envoltant el tub de metall. Una vegada el tub intern ha estat recobert, i amb els discos ben fixats amb adhesiu o altres mitjans mecànics, s’obté una carcassa de forma irregular que ha d’assemblar-se més o menys a la del canó desitjat.

Afegint una darrera capa de fibra de vidre

Polint el canó i afegint-li els detalls finals pre-pintura

A partir d’ací la peça completa es poleix, i es pot recobrir externament amb una massilla de fibra de vidre i resina. Açò últim es fa per tal de tapar les ranures que puguen quedar entre els discos que recobreixen la barra interna i aconseguir amb tot plegat un bon acabat. Com he donat a entendre al principi, els canons de petit calibre podrien fabricar-se directa i completament cobrint el tub de metall amb fibra de vidre.

Al canó se li ha d’afegir un carruatge acord amb el seu us final (mòvil o semifixe)

Finalment, s’afegeixen els darrers detalls al canó, com puguen ser els escuts pertinents al regiment o al rei de torn. Per a tal efecte s’utilitzen també motlles de fibra de vidre, que s’adhereixen amb la mateixa substància adhesiva o resina que s’ha utilitzat abans per cobrir la superfície de la peça. Per acabar, el canó es pinta d’un negre metàl·lic. No descarte que s’haja d’aplicar algun vernís especial per protegir la peça, però també hauriem de tindre en compte que la pròpia fibra de vidre és un bon aïllant.

Escut anglés al canó

Per acabar, el canó s’ha de pintar amb un negre metal.litzat, el que també li atorga un aspecte realista.

Més feliç que un xoriç! Hehe!

Enllaços d’interés

  • Canó per 800 euros ací
  • Morter per 400 euros i altres ací
  • Tutorial interessant per fer un canó de fibra de vidre ací
  • Com fer-se un canó de bronce ací
  • Com fer un canó howitzer de metall ací
  • Com fer un autèntic morter de metall ací
  • Fòrum on es mostren alguns bons exemples de canons del segle XVIII ací
  • Models i història dels canons espanyols ací i ací
  • Els canons al segle XVIII durant la revolució americana ací
  • Article sobre artilleria naval a la Wiki
  • Article sobre l’artilleria en la marina espanyola del segle XVIII ací (PDF)
  • Bones figures sobre els canons a finals del segle XVIII ací
  • Vídeo interessant sobre com treballar la fibra de vidre ací
  • Interessant entrevista a un constructor de cannons per a recreació ací

He said firing the cannon is a form of performance art and there are often cannons at his family gatherings.

“It creates a real spectacular fireball,” Carr said. “It’s a real crowd pleaser.”

A regular shot from the cannon creates a throaty boom, Carr said, but it does not create much light.

For the cannon to create flame, Carr said they add coffee creamer.

“Calories is calories,” he said.

Even when firing a blank, Carr said the cannon gives people an idea of how terrible war is and a connection to battles of the past.

PEPEEEEEEIM!!!! Tio Masclet!!!! ;D

Read Full Post »

Tumpline: A tumpline is a blanket wrapped and tied around a carrying strap two to two and a half inches wide, with items being rolled within the blanket. The strap is traditionally worn across the chest, but can be worn over the right shoulder.

Blanket Roll: A simple pack made by placing contents in the middle of a blanket and rolling the blanket into a cylinder, then tying off the ends. The blanket could be tied in more than one place to secure the contents inside and worn over the shoulder.

Haversack: Haversacks are made of a course, unbleached linen. They are a pocket, covered by a flap secured by buttons (horn, bone or white metal) and attached to a strap, which is slung over the right shoulder. Used originally to carry food and eating utensils.

Knapsack: These packs are a tight-woven linen or linen canvas envelope, covered by a buttoned flap, carried by two linen shoulder straps connected by a breast strap.

Read Full Post »

Like with men’s clothing of the Revolutionary War era there were “standard” items worn almost universally. This basic set of clothes would include: a shift, petticoat, stockings, shoes, stays, a modesty piece and a gown or short gown. Again the quality of construction, materials, colors and patterns would set one class of person apart from another. Additional articles could be caps, hats, pockets, aprons and capes.

For complete information on 18th century women’s clothing, including patterns and descriptions, check the Basic Non-Military Clothing Guide for Women, printed by the Brigade of the American Revolution and Beth Gilgun’s Tidings from the 18th Century.

Revolutionary Woman

Choosing Clothing Styles to Match Your Persona
For types and styles, Clothing and Textiles in New Jersey: 1776-1782, is excellent reference. It is a collection of excerpts from New Jersey and New York newspapers containing references to clothing and fabrics in New Jersey; advertisments for run away slaves and indentured servants, descriptions of lost or stolen property, and advertisements of merchants. It gives a good idea of what styles, fabrics and colors of clothing were available and/or popular during the war. It includes descriptions for both men and woman, as well as many classes.

Another source is contemporary prints and paintings. Artists such as William Hogarth (1697-1764) and Denis Diderot‘s L’Ecyclopedie (1763) have numerous drawings of all sorts of individuals from the period. Diderot’s work is especially helpful because he produced hundreds of plates dedicated to specific trades and industries and while Hogarth is somewhat early for our period, his subjects are a window into everyday English life.

Fabrics and Patterns
For our uses, only 100% natural fiber fabrics such as linen, wool, cotton, silk and are certain blends of these are acceptable. Of these, the fabrics of choice were linen and wool because they were the most available fabrics and cheaper in the 18th century. Correct fabrics drape properly, conform to shape more readily, crease, wrinkle, and wear more appropriately and are safer to wear around camp fires.

The following is reproduced from the Basic Non-Military Clothing Guide for Women for reference:

  • Linen: a fabric made from the flax plant, noted for it’s strength, coolness and luster. Please do not confuse linen-look materials for true linen. These are often polyester blends. Read the bolts for fiber content.
  • Cotton: a fabric made from plant seed fiber. Because the cotton gin had not been invented at the time of the American Revolution, cotton was more expensive than linen and most of it was imported.
  • Wool: the fiber from the fleece of sheep. This was the most common fabric, whether called woolen, worsted or stuff. Wool was so finely woven that is would retain a firm edge when cut and left “raw”.
  • Silk: A filament produced by the larvae of a silkworm as it spins it’s cocoon. While some silk was produced domestically, most silk was imported.
  • Color: All colors achieved in the 18th century were created with natural dyes. These were obtained from berries, roots, bark, flowers, shells, and insects. Some fabrics “took” dyes better than others.
  • Stripes and checks: While solid colors were probably the most common, stripes and checks were worn.
  • Stripes: whether even or uneven, remained fairly small until just before the end of our period.
  • Checks: for semantic clarification, means any fabric of any fiber in plain weave with one, two or three colored warp and one, two or three colored weft stripes intersecting at right angles to form squares.
  • Prints: Printed linens and cottons were available and popular in the eighteenth century. Finding printed fabrics today that are right for our clothing is difficult. Some companies, such as Waverly and Schumacher, have produced fabrics, which are called “documented prints” in 100% natural fiber.

On all 100% fiber fabrics, prewashing in essential. Even if you intend to dry-clean your clothing, rain and sweat can shrink a fabric just as easily, ruining your garment. Also make sure all your seams are finished to prevent unraveling.

Documentable styles and patterns are just as important so be sure about anything before you buy. Approved patterns are available from the Brigade of the American Revolution. This is not to say that the BAR is the only source for patterns, just the most reliable. J.P. Ryan Patterns are also very good and available from many of the merchants, and Beth Gilgun includes many patterns in her book Tidings from the 18th Century.

Before you purchase finished clothing or materials to make your own, check with the Commander first, getting a sample swatch before committing yourself.

FONT

Read Full Post »

ATENCIÓ: Aquest article està en construcció, alguns enllaços a patrons i altres elements encara no ha estat insertats.

No ens disfressem, ens vestim com ho fariem aleshores. La reconstrucció històrica no té res a veure amb sentar-se a una cadira a llegir o veure una pel.licula, en una recreació has de sentir la brutícia, la suor i la vestimenta de llana (sí, llana, estranyament comfortable!). Has de sentir als teus peus com era el calçat de l’època, com els homes havien de carregar totes les seues pertinences a l’esquena, que menjàven i com vivien alhora d’acampar a la muntanya o a la ciutat. Has d’aprendre com empunyar un fusell, com disparar-lo, com reparar-lo, com calar una baioneta i com afilar un ganivet, fer-te una cullera de fusta o un cartutxo de paper. Has d’aprendre com encendre un foc amb les dents!
Digues adéu a les comoditats, al cotó i les fibres sintètiques, als envasos de plàstic, als mòbils, als rellotges i als encenedors, treu pit i calça les millors botes de cuir que pugues trobar (acords al període, clar!). Hem retrocedit 300 anys per continuar la guerra allà on els nostres avantpassats hi van deixar la pell.
He escrit reconstrucció?? Perdoneu, volia dir acció autèntica. Som micalets!
HARCA! HARCA! HARCA!

Per vestir-te de micalet i participar als events de recreació històrica amb el nostre grup hauries de proveir-te de la roba i accessoris essencials en aquest període (principis del segle XVIII). Has de tindre en compte que els teixits més utilitzats éren el el cànem, el lli i el panyo de llana, i que hem d’intentar reproduir amb la máxima fidelitat els patrons i tècniques d’aleshores.

Acompanyant el llistat d’elements a tindre en compte. En aquest cas, si et vols incorporar al nostre grup haureu de posar-se en contacte amb nosaltres i vos informarem.

La funció de les descripcions és en qualsevol cas il.lustrativa, es tracta de sugerències per possar-t’ho més fàcil en funció de la teua economia. El més convenient és que encomanes la teua vestimenta als sastres i sastresses que treballen per al grup, raó per la qual t’hauràs de dirigir per correu electrònic o a través de les xarxes socials, ells podràn donar-te instruccions i consells al respecte. Si tens en ment la iaia o la mare, o aquella senyora del barri que fa ‘arreglos’, segurament et puga apanayar alguna de les peces bàsiques del vestit a partir d’alguns dels patrons que ací recollim, altres elements requereixen més profesionalitat en la seua el.laboració.

Has de tindre molt en compte que les peces de vestir més importants, corresponents al soldat reglat (casaca regimental, jupa, pantalons, sabates, bridacu, barret i casalina), estàn estipulades, i es convenient que siguen reproduides amb el material i patrons més adequats, a poder ser pel mateix sastre, i així donar una imatge uniforme, com es correspondria a la d’una unitat militar regular. No es tracta d’anar cadascú arreu i amb una calça de cada color!

Per a una informació més extensa i detallada sobre la vestimenta i altres questions del moment històric que intentem recrear et recomanem visitar la pàgina web del Museu Virtual de la Guerra de Successió i aconseguir una còpia d’aquest llibre:

Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714). Uniformes, equipaments, organització” de Francesc Xavier Hernàndez i Francesc Riart. Rafael Dalmau, Editor. Obra cabdal en la historiografia de la Guerra de Successió als Països Catalans.

Equipament bàsic

ELEMENTS BÀSICS MASCULINS

Pantalons (l’estil torrentí és vàlid, els saragüells tan sols si vols assumir el rol d’un pagés)

Camisa blanca de cànem, cotó o lli.

Mitges blanques (llises)

Mocador de seda (Corbata del segle XVIIIimprescindible!) –

Sombrero (tricorni del segle XVIII).

Altres elements opcionals són; faixa (colors crus, ocre, roig, negre, marró), calçons, jupa o jupetí , sarró de tela o cuir, casaca (patró) i armament. Més endavant entrarem en detalls sobre fusells, espases i pistoles.

Jupa

Calces (Pantalons)

ELEMENTS BÀSICS FEMENINS

Les dones de l’època tenien una varietat de peces de vestir a la seua disposició, tot es tracta de dur una bona combinació acord amb el període de finals del segle XVII o principis del XVIII.

Elements bàsics són per exemple; la brusa, espardenyes, mitges, davantal, falda, calces, corser, mocador al cap i jupa (patrons i exemples ací). S’ha de dir que ens atrauen les dones valentes amb un fusell entre les mans i un sarró de tela ple de municions. És opcional dur un cinturó amb casalina per

ELEMENTS DEL SOLDAT REGULAR

Molt bé, fins ací podries tornar a la València de principis del segle XVIII sense que la gent et mirés de forma estranya… més o menys la teua aparença seria la d’un civil, és el punt de partida. A partir d’aquest punt, tens dos o tres camins a escollir; soldat reglat o milicià? La primera i més interessant per al grup és que assumeixques el rol i l’aparença d’un soldat reglat, específicament del Regiment Mare de Déu dels Desemparats. Aquesta primera vessant suposa el desemborsament econòmic més dur, necessitaràs, a part dels elements bàsics ja citats;

Casaca regimental dels Desemparats (patró 1, patró 2, patró 3, patró 4) – S’ha d’encomanar a la nostra sastressa, feta amb panyo de llana de qualitat.

Jupa – Encomanar a la sastressa, de panyo de llana, blau marí o blanca.

Calces (Pantalons) – Encomanar a la sastressa del grup, de panyo de llana, blau marí o blancs. Amb els mateixos botons que utilitzem en la casaca o la jupa.

Sabates de cuir amb cibella (botins) –

Bridacú d’infanteria

Casalina (bossa cartutxera)

Espasa amb funda (segle XVIII)

Fusell d’atrezzo o real (models Brown Bess o Doglock) – Es pot comprar una reproducció que inclou baioneta a Replicas del Mundo. Per adquirir un fusell de veritat demanar més informació a través del correu del grup miquelets1707@gmail.com

Baioneta

Polaines llargues (patró) i lligacames – les polaines haurien de ser blanques o color cru.

Havresac (sarró de tela blanc – patró)

Equipament del soldat regular a principis del s.XVIII (Dibuix de Francesc Riart))

Accesoris opcionals; corn o frasc per pólvora (dosificador), cantimplora de carabassa, metall o fusta, funda i eines per al manteniment del fusell (musket tools). Munició, cartutxos de paper, pedres de mosquet (musket flints), utensili per fer foc, tenda, etc.

ELEMENTS DEL FUSELLER DE MUNTANYA

Altre possible rol és el de milicià, també anomenats fusellers de muntanya. El nostre grup vol recrear el Regiment de Fusellers de Muntanya Sant Vicent Ferrer. En aquesta vessant si vols ser un autèntic maulet no hauràs de gastar-te tants duros; es tracta d’anar afegint accessoris i armament als elements del civil bàsic, tot depén de la despesa que vulgues assumir. Tingues seny, en definitiva, es tracta de no anar nuet com en Tarsàn, ni tampoc carregat com una mula! Senzillament visualitza, vesteix-te i arma’t amb aquells elements d’aquest període que t’enduries a la muntanya per pelar borbònics. En cas de dubte sobre el que hauries de dur o el que no, pregunta als companys.

Fuseller de muntanya; elements bàsics + fusell, gambeto, jupa, casaca, polaines i lligacames, pistoles, cinturó, bandolera, bossa fusellera, corretja-bossa, xarpa, casalina, espasa, baioneta, daga, trabuc, escopeta, botins, motxilla, sarró de tela o cuir, bossa granadera, corn de pólvora o frasc, cantimplora de fusta, carabassa o llautó, el cap penjant d’un soldat borbònic… etc!

Fuseller de Muntanya

És imprescindible per als campaments històrics que dugues al teu sarró els teus propis estris per fer vida quotidiana, com per exemple cullera, ganivet, got i plat, que haurien de ser fusta o metall, i d’una aparença corresponent amb el període. Aquest és un punt important si no et vols quedar sense dinar! No ho oblides!

Equipament del fuseller de muntanya a principis del s.XVIII

«El traje moderno, después que se fue perdiendo el antiguo y de 200 años a esta parte, ha sido el propio rústico vestido. Esto es, una casaca ancha y no muy larga de paño, que en el país se llama burell, de color pardo; debajo de el otro casacón corto, que en el país llaman camisola, de una especie de ropa que nombran santsjuans, cordellats o baieta, y el regular color encarnado; y si lograban alguna ventaja en sus correrías se ponían botones de plata maciza. Las calzas, muy anchas, por lo regular de algodón azul o otra ropa ligera. En las piernas, unos botines estrechos, de paño, con una pala que cubría la mitad del pie. Otras veces, de cuero, que nombraban calçons. En los pies un calzado de cáñamo que se nombra espargatas. Una correa, que les ceñía la cintura; otra que les pasaba sobre el hombro para sostener la que les ceñía; delante una bolsa grande de cuero con diferentes bolsillos. Allí traían las balas, pólvora, trapos y foguero y de ordinario todos llevaban pipas. Sus armas, una escopeta que sólo se distinguia del fusil en la llave i forma del cabo; pendiente de la correa, a la izquierda, un pedazo de cuero y en el dos pistolas y una daga. Su equipaje ordinario, una camisa y un par de espargatas. Su provisión, un pan y una calabaza, todo atado con cordeles en la correa. El traje modernísimo es el mismo, con sólo la diferencia que las casacas eran de paño más fino, con vueltas de diferente color por regimientos y algunos llevaban fusiles y bayonetas […] después del año 1660, ocupado el Rosellón, el rey Luis XIV mandó formar cuatro escuadras y en 1676 el duque de Noailles les arregló y les dió el nombre de fusileros de montaña con uniformes, fusil y bayoneta. A cada regimiento dio un tambor i una bandera, y hoy se conserva en pie esta milicia en Rosellón. Esta clase de milicias no guarda forma militar en los combates y rara vez si no son precisados pelean en las llanuras. Ocupan siempre montes, colinas, bosques y desfiladeros. Están en las fronteras y hacen correrías dentro de los países enemigos. Dentro de las plazas en tiempo de sitios sirven con ventaja […] Si son puntualmente pagados se manejan con ventaja del monarca. Sufren con paciencia los castigos a tiempo y con razón. Aman la libertad de invadir el país enemigo y hacer emboscadas. Si les falta la paga cometen toda especie de insolencias. Inclinan a servir en estos cuerpos la gente más inquieta y atrevida; por lo regular la nacida y crecida en los pueblos situados entre los montes, hombres más robustos y más propios a sufrir frío, calor, incomodidad y hambre, y son los más rústicos. Sus cabos regularmente son de la misma clase. De ellos en el reinado de Carlos II un alférez de infantería mandaban oficial comandante de una esquadra […]»

A part dels rols descrits, soldat o milicià, pots participar al grup assumint altres oficis de l’època; com a cuiner, metge, músic, minador, burgés, meretriu, pagès, comerciant o artesà de qualsevol tipus… treballant el cuir, l’espart o cosint roba. A banda d’invertir bé el teu temps als campaments històrics. potser et pots pagar el hobby venent els teus productes als altres reenactors i visitants! Tingues en compte que un dels principals objectius del grup és donar a conèixer la història i cultura dels valencians; com cosir unes espardenyes, com fer una fona, o un cordell, és una bona tasca de recuperació cultural.

Per acabar aquest apartat adjuntem ací una breu relació d’oficis antics al País Valencià; llanterner, sabater, espardenyer, luthier, corder, esmolador, llauner, calafat, fuster, ferrer, mestre d’aixa (enllaç informatiu).

T’animes a assumir un d’aquests rols?

Contacta’ns a miquelets1707@gmail.com

Read Full Post »

Josep Lluís Bausset D.E.P.

“[…] Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti. […]”

Articles apareguts en la premsa en el dia d’ahir 5 de juny de 2012

Mon pare Josep Miquel Bausset (Levante-EMV)

Bueno, sencillo y feliz (Francisco Gil Gandía) (Levante-EMV)

L´Alcúdia despide entre lágrimas a Josep Lluís Bausset. Cientos de vecinos y representantes de la cultura y la política dicen adiós al insigne profesor. (Levante-EMV)

Los Bausset (Emili Piera) (Levante-EMV)

IN MEMORIAM Josep Lluís Bausset, histórico valencianista. Fue uno de los activistas políticos y culturales que más hicieron por el valencianismo. (EL PAÍS)

L’Alcúdia despide a su hijo predilecto Josep Lluís BaussetCientos de personas asisten al sepelio del intelectual valencianista y las banderas de la localidad lucen a media asta en señal de duelo (Las Provincias)

Muere Josep Lluís Bausset, un «referente de fidelidad a la lengua»«Sus artículos sobre pelota valenciana ponían en evidencia el vínculo de este deporte con la lengua de los valencianos», aseguran desde la Acadèmia Valenciana de la Llengua (Las Provincias)

Josep Miquel Bausset en el soterrar: “Mon pare ha obert un camí i ara cal seguir-lo” (RIBERA EXPRESS)

Compromís per l’Alcúdia lamenta la pèrdua irreparable d’una persona compromesa amb el seu país i el seu temps (RIBERA EXPRESS)

La AVL lamenta la muerte de Josep Lluís Bausset. Es “un referente de fidelidad a la lengua” (DIARIO CRITICO)

Esquerra Republicana lamenta la mort de Josep Lluís Bausset (ERPV)

Adéu professor! El teu poble no t’oblidarà!


Read Full Post »

A %d bloguers els agrada això: