Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Setembre de 2009

joel joan

Joel Joan encarnarà el General Moragues en la versió catalana de la pel·lícula Braveheart

La població de Sort (Pallars Jussà) serà l’escenari d’una part de la pel·lícula El General de Ferro, que gira al voltant de la figura de Josep Moragues. Nascut l’any 1669, va lluitar durant la Guerra de Successió contra les tropes castellanes de Felip V i també contra els francesos. L’encarregat de representar aquest històric personatge serà l’actor Joel Joan, que serà una mena de Mel Gibson a la catalana. Segons el director de la pel·lícula, Ignasi P. Ferré, ha assegurat que “es podria dir que és com un Braveheart, perquè comparteixen el mateix nivell d’heroïcitat, encara que la seva causa va ser la independència de Catalunya”. Ferré, a més, ha afegit que el film és important “per a la moral del país, perquè es vegi que també tenim herois”.

La capital del Pallars Jussà només serà una de les localitzacions de la pel·lícula, ja que també es rodaran escenes a Barcelona i Sant Hilari Sacalm, el poble natal del General Moragues. Els productors, però, estan estudiant com aconseguir finançament internacional, per poder així rodar escenes a Holanda, Itàlia o el Regne Unit.

L’heroi català més desconegut

Josep Moragues va ser conegut amb el sobrenom de Diable de les Guilleries. Durant la Guerra de Successió es va alinear amb els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria per tal de lluitar contra les tropes felipistes. Quan Barcelona va caure el 1714, Moragues va ser capturat i, després de ser jutjat de mala manera, se’l va executar en públic. El seu cap va restar penjat en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona durant dotze anys.

EXTRET DE: http://www.sms25.cat/noticia/1575/Joel_Joan_encarnara_el_General_Moragues_en_la_versio_catalana_de_la_pel.licula_Braveheart

Read Full Post »

Joan Laporta, president del FC Barcelona

Joan Laporta, president del FC Barcelona

Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya
Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya
Els defensors de Barcelona

Els defensors de Barcelona

Miquelets al Fossar de les Moreres

Miquelets al Fossar de les Moreres

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Maulet tocant el corn marí

Maulet tocant el corn marí

Els Miquelets de Catalunya fan salves d'honor al Fossar

Els Miquelets de Catalunya fan salves d'honor al Fossar

Els maulets valencians

Els maulets valencians

Maulet valencià

Maulet valencià

Read Full Post »

Fem memòria

Avui fa 295 anys els catalans lluitaven amb totes les seves forces per mantenir sota el seu poder la ciutat de Barcelona després de més de 13 mesos de setge per part de les tropes Borbòniques. L’onze de Setembre del 1714, finalment, la capital catalana va caure a les mans enemigues. Tot i això, no va ser fàcil pels espanyols. Al llarg de la guerra, prop de 35.000 catalans havien fet front als més de 40.000 soldats de les tropes Borbòniques. La ciutat comtal va rebre l’impacte de més de 30.000 bombes provinents dels canons de la Corona de Castella, gairebé una bomba per habitant. L’assalt final per part de les tropes enemigues va ser devastador destruint-ho tot al seu pas. 22.000 soldats nous penetraren a la ciutat contra els poc més de 2.000 catalans que encara quedaven dempeus i que donaren la vida per defensar la seva terra.

La Guerra de Successió tingué com a guanyadors als Borbons (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Àustries (amb l’arxiduc Carles). lluitaren per tota Europa per la corona d’Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n’hi hagué partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l’austríac a la Corona d’Aragó. Amb la victòria del Borbó, s’implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions catalanes austriacistes.

 

Regiment de la Diputació General de Catalunya
Regiment de la Diputació General, il·lustració de Toni Deu

 

295 anys més tard el combat no ha acabat. El poble català en el temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’Onze de Setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significa el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, ara té una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió i suposa també l’esperança d’un total recobrament nacional.

Text extret de http://www.directe.cat/punt-de-mira/avui-fa-295-anys-16421

Read Full Post »

A %d bloguers els agrada això: