Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘barcelona 1714’

RAMON FREDERIC DE VILANA PERLES I CAMARASA Oliana 1663 – Viena 1741

La Biografia complerta de Vilana Perles, el català amb més poder que mai ha tingut Catalunya, consta a l’obra biogràfica: “JO, VILANA PERLES, marquès de Rialp” amb el subtítol “1714, fets i documents de la Guerra de Successió” de Pagès Editors. (en edició). L’autor: Sebastià Sardiné i Torrentallé. Advocat. Investigador històric.

Enllaç directe VERKAMI

per tirar avant el projecte

 

Introducció

RAMON FREDERIC de VILANA PERLES I CAMARASA neix a Oliana l’any 1663, tot i que va estar batejat a l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona. Es casa el 13.11.1689 amb MARIA TERESA FÀBREGA, de 16 anys. Matrimoni “de segrest”. El seu pare , l’adroguer JOAN DOMÈNEC FÀBREGA, amb botiga al Born, no assisteix a la boda. Més endavant, cedeix, però en raó d’una herència de Maria Teresa, es tornen a barallar. Era notari reial i doctor en ambdós Drets. CAPITÀ DE LA CORONELA anys: 1684 i 1697, primera companyia dels gremis, tercer batalló de notaris públics. Ramon Frederic Vilana Perles, participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1697-98 que finalitzà amb la Pau de Rijswijk. CIUTADÀ HONRAT DE BARCELONA tres vegades, el 27.03.1681, el 27.05.1681 i 08.06.1698, sent ajudant de l’escrivà major del Consell de Barcelona. Doctor en ambdós drets, notari reial amb despatx a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Anuncis

Read Full Post »

La novel·la escrita en castellà està ambientada l’any 1714.

Deu anys després de l’èxit de “La pell freda”, Albert Sánchez Piñol torna a les llibreries amb “Victus”, una novel·la en què narra la resistència de Barcelona durant el setge de les tropes de Felip V. Albert Sánchez Piñol situa el poble de Barcelona com l’autèntic heroi del setge de 1714 al seu últim llibre, “Victus”, on trenca alguns tòpics. Ho ha dit durant una entrevista a “El matí de Catalunya Ràdio”: “Va ser iniciativa del poble defensar Barcelona, perquè les classes dirigents no volien fer-ho perquè pensaven que era una causa perduda. I en certa manera tenien raó, perquè allò no podia acabar pitjor”. I ha insistit, però, en la força i la vigència d’aquella història en els nostres dies: “Per a nosaltres és un capital simbòlic extraordinari el que va passar fa 300 anys, com el poble va decidir lluitar no contra un, sinó contra dos tirans“.

L’escriptor s’ha referit al gir que ha fet l’actualitat en les darreres setmanes a Catalunya arran de la Diada i ha considerat que “el paral·lelisme és claríssim amb el 1713, quan les classes dirigents no tenien la més mínima intenció de mobilitzar-se. Van ser les classes populars les que ho van fer. I tenien raó, com es va veure ‘a posteriori’, ja que Felip V va arrasar el règim constitucional”.

Un gènere literari

L’autor de “Victus” ha afirmat que “el 1714 hauria de ser un gènere literari per als catalans”. L’escriptor ha indicat que els fets d’aquells dies són com una novel·la d’aventures, i que hi ha abundant documentació i moltes novel·les que ja en parlen. “Des del segle XIX s’han escrit dotzenes de novel·les“, ha dit a “Els matins” de TV3, on ha explicat que la memòria d’aquells fets va sobreviure durant anys a Barcelona: “Els nens posteriorment no jugaven a indis i cowboys, sinó a Borbons i austriacistes”.

L’escriptor també s’ha referit al fet que “Victus” està escrita en castellà i ha explicat que arran de la petició d’una consulta independentista “ara ens cauran per totes bandes, ens diran que tenim mania al castellà, però tindran moltes dificultats per demostrar-ho”. En aquest sentit, ha assenyalat que serà bo poder dir que “la novel·la més gruixuda sobre el 1714 està escrita en castellà”.

L’esciptor, Albert Sánchez

Piñol ha explicat que el llibre també es publicarà en francès, alemany, holandès i rus. I ha considerat “molt interessant explicar el que va passar i més des d’una perspectiva catalana” a fora.

“Victus”, la pel·lícula

Finalment, ha avançat que ja treballa en un guió de “Victus” per fer-ne la pel·lícula, ja que, segons ha considerat, es tracta d’una història que “és molt visual i de les més èpiques”. “És una història que no ens cansarem mai de narrar”, ha conclòs.

“Victus” reivindica, entre altres coses, el general Villarroel, un heroi gairebé oblidat que va lluitar fins al final per Barcelona.

El llibre, un dels fenòmens literaris de la temporada, surt aquest dimarts 9 d’octubre al mercat, publicat per La Campana amb una tirada de 25.000 exemplars.

ESCOLTA UNA ENTREVISTA CLICANT ACÍ (rac1)

    CLICANT ACÍ (Catalunya Ràdio “El matí”)

    CLICANT ACÍ (Catalunya Ràdio “La tribu”)

    CLICANT ACÍ (Tv3 “Els Matins”) 

Read Full Post »

Conferència commemorativa de l’11 de setembre, “Catalunya i el País Valencià, la resistència d’un poble. 1707-1714” Una sessió a càrrec de Carme Pérez Aparicio, catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de València. L’acte, moderat pel Dr.Ramon Alcoberro, què es realitzà a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès.

La Guerra de Successió representa la lluita per la pervivència del sistema constitucional de la Corona d’Aragó. El 1707, després de la desfeta d’Almansa i de l’abolició dels Furs, comença la resistència valenciana contra l’exèrcit i el govern borbònics, un moviment que estarà recolzat per l’austriacisme català i que, en justa correspondència, ofereix també el seu ajut i participació en la defensa de Catalunya fins al 1714.

Read Full Post »

13 set. 1714: la primera institució dissolta pels ocupants borbònics a Barcelona fou la Coronela, una milícia gremial armada que ràpidament es posava en peu de guerra quan calia defensar la ciutat. Encarregada de la defensa d’un sector determinat de la muralla, durant el setge de 1713-1714 es va distingir per la seua entrega i eficàcia.

Read Full Post »

Retrat al·legòric del Mariscal Tinent Joan Baptista Basset i Ramos
(autor: Manuel Boix)

“Era don Juan Bautista Baset natural de las huertas de Valencia, hijo de un escultor. Pasó a servir a la guerra de Hungría , donde obtuvo el grado de capìtán y aprendió la fortificación. Basset vino a España a recomendación de la corte de Viena. El rey Carlos II le empleó en el estado de Milán, después le destinó a visitar las plazas de África y a aumentar las fortificaciones. En este tiempo murió el rey Carlos II y pasó al partido del rey Carlos. (…). Era hombre de buena intención; su genio tumultuoso. El arte de la guerra no le había infundido los modales de un civil estilo.”

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
“Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725” Vol. I, pàg. 613

“Juntos los generales y coroneles en su alojamiento, habló el general comandante con términos los más expresivos, alabando la conducta, valor, celo y constancia de todos los oficiales. (…) Ponderó cada uno de los generales y coroneles sus razones, y terminaron su dictamen con decir que la plaza estaba en estado de procurar la capitulación y el modo de sacar las ventajas que podían conseguirse antes de llegar a experimentar el asalto general. Todos fueron de este parecer menos el general Basset y el coronel don Sebastián Dalmau (…) Respondieron todos que obedecerían su orden, y el general Basset respondió que obedecería el orden, per que desde luego decía y repetía, y habló con lengua materna y dijo: «Jo saltaré per on saltarà Barcelona», que quiere decir que no se apartaría de la resolución que tomarían los comunes.”

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
“Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725” Vol. IV, pàg. 207

Junta de guerra de l’1 de Setembre de 1714,amb la participació d’Antoni Villarroel, Casanova i Basset

“… se arrojaron algunos fuegos artificiales, de los singulares que tiene dispuestos, la particular industria, y rara habilidad del General Don Iuan Bautista Basset y Ramos Comandante de la Artilleria, y à la luz permanente de dichos artificios fueron descubiertos los Enemigos, con lo que se les dispararon algunos cañonaços de Monjuìque, y se pusieron en precipitada fuga ; tanto los Infantes, como su Cavalleria.”

“Gazeta de Barcelona – Diario del Sitio de Barcelona” 29-set-1713

Read Full Post »

Dibuix de l’Enric Passolas fet per a una de les ambientacions de l’exposició permanent “Rafael Casanova i el seu temps” al Museu de Sant Boi.

Read Full Post »

Toni Soler, famós actor, escriptor i presentador de l'escena catalana

El periodista Toni Soler serà l’encarregat de coordinar uns actes que tindran l’escenari principal al barri del Born

SARA GONZÁLEZ, Barcelona (Font original Ara.cat)

Actes amb caire festiu, més ciutadans que institucionals i de recuperació de la història no per autoflagel·lar-se sinó per mirar cap al futur. Així, vol l’Ajuntament de Barcelona que siguin els actes de commemoració dels 300 anys dels fets de 1714, amb un programa que coordinarà l’Institut de Cultura de Barcelona sota la batuta del periodista Toni Soler.

“Després de tres segles, Catalunya es planteja com ha de ser el seu model de futur”, ha afirmat l’alcalde, Xavier Trias, que ha subratllat durant la presentació de la proposta, la importància de potenciar el diàleg en el present i mirar cap al futur per comprendre per què aquells fets segueixen sent importants.

Soler, per la seva banda, ha explicat que l’objectiu és confeccionar un programa d’actes ambiciós per al 2014 i que tindrà el barri del Born com un dels escenaris principals. El periodista també ha assenyalat que de la derrota contra la monarquia absolutista de 1714 es poden “extreure lliçons”.

A més, ha explicat que ara “Catalunya i Europa es troben en una cruïlla similar a la 1714” amb “el concepte de sobirania a debat” i que, els actes permetran l’oportunitat d’analitzar “els reptes de futur per Catalunya i Europa, en aquests moments”.

Tot i això, el regidor de cultura, Jaume Ciurana, ha insistit que la commemoració “vol fugir de la conjuntura”. “Ens equivocaríem posant-ho al servei d’altres causes”, ha dit el regidor en referència a la coincidència d’aquesta celebració i amb actes que reivindiquen un referèndum aquell mateix any.

El comissari dels actes, Toni Soler, entre el regidor de Cultura i l'alcalde després de la roda de premsa / ACN

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: