Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Regne de València’

MIQUEL DURAN copia

EL CLAM DELS SOCARRATS

He vist en somnis revoltar-se un poble:
passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra.

Som els bons fills de la terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.

Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
envaïren nostra terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l’odi sembrant,
l’odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Ni som fill bords, ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.

La sang vessada als camps d’Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d’Alacant.

I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats,
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, dels castellans.

Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.

Volem que els fills de la terra
s’exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians!

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Miquel Duran i Tortajada, més conegut com a Miquel Duran de València, neix a València el 20 d’agost de 1883.

La seva àmplia trajectòria nacionalista s’inicia l’any 1906 com a membre fundador i president de l’associació cultural i política València Nova i com a director del butlletí de la societat. En els següents anys forma part del grup que impulsa el Centre Regional Valencià (1907), l’Assemblea Regionalista Valenciana (1907), la Joventut Regionalista Valenciana (1907) i la Joventut Valencianista (1908) i és director de les publicacions “Lo Crit de la Pàtria” i “Renaiximent”, òrgans d’expressió de la Joventut Regionalista Valenciana i del Centre Regional Valencià, respectivament. Posteriorment, entre els anys 1913 i 1925, també col·labora a les revistes “València Nova”, “València” i “Pàtria Nova”, publicades per la Joventut Valencianista.

A començaments del segle XX, s’incorpora al valencianisme polític que en aquells moments comença. Aquest moviment aglutina una gran diversitat de posicions ideològiques i Miquel Duran s’identifica amb el sector més progressista. D’aquesta manera, l’any 1907 esdevé un dels responsables de la transformació de València Nova en Centre Regional Valencià, cosa que suposava incloure qüestions de caràcter polític com a objectius de l’entitat. En aquesta època l’autor també escriu les primeres composicions poètiques. Així, l’any 1906 obté, amb “Maig llevantí”, la Flor Natural a la Primera Festa de les Flors celebrada al Saló Columnari de la Llotja de València; el 1910, per “Paraules de consol”, la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona; amb “El poema de Maria, la bella hortolana” guanya, el 1913, la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat i el 1914 obté, amb “Himne de Pàtria i Amor”, l’Englantina dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat. Aquestes peces són incloses als poemaris Cordes vibrants, publicat l’any 1910, i Himnes i poemes, del 1916.

L’any 1910 es trasllada a Sabadell, on comença a treballar com a periodista i on funda el Diari de Sabadell, publicació que ell mateix dirigeix durant sis anys. Posteriorment passa a viure a Barcelona i allà continua la feina de periodista al diari La Publicitat, del qual també n’arribarà a ser director entre els anys 1920 i 1921. Més endavant es farà càrrec de la corresponsalia del diari El Sol de Madrid. Pel que fa a la feina editorial, l’any 1915 funda a Barcelona La Biblioteca València amb la voluntat de donar notorietat a la literatura valenciana. Als anys vint dirigeix la Biblioteca Europa de l’editorial Mentora de Barcelona. En aquesta col·lecció apareixen les traduccions de Blasco Ibáñez realitzades pel propi autor. A finals del 1918 Miquel Duran s’exilia a París per evitar la condemna de presó que un Consell de Guerra dicta contra ell arran d’una sèrie d’articles que escriu a La Publicitat. En aquests articles, on parla de les manifestacions populars a favor de l’autonomia que es viuen aquells dies a Barcelona, defensa les tesis autonomistes i denuncia les forces de l’ordre públic. L’any 1920 és amnistiat i torna a Barcelona. A partir del 1924 entra a formar part de la redacció deLa Veu de Catalunya.

Com a autor teatral publica, el 1926, L’amor i els lladres. Tot i que la majoria de títols que va escriure d’aquest gènere són inèdits, les seves obres van ser estrenades al Teatre Català Romea i al Teatre Català Novetats de Barcelona i al Teatre Alkázar de València amb bona acollida per part de crítica i públic.

L’any 1933 torna a València on -a banda de continuar les seves activitats periodístiques, literàries i nacionalistes- comença a treballar, fins a la postguerra, com a funcionari a l’Arxiu Municipal de la Ciutat. Durant la Guerra Civil Miquel Duran lluita a favor de la República i realitza la seva feina a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura. La seva producció poètica de temàtica bèl·lica s’aplega aGuerra, victòria, demà, publicat el mes d’octubre del 1938 dins dels actes de commemoració del VII Centenari de la Fundació del País Valencià. Un cop finalitzada la guerra, és cessat del càrrec que ostenta a l’Arxiu Municipal. Malgrat que no va a la presó, els darrers anys de la seva vida passa per moltes dificultats econòmiques degudes a la pèrdua de la feina de funcionari i a la impossibilitat de treballar com a periodista.

Miquel Duran de València mor el 28 de novembre de 1947.

Font: http://www.escriptors.cat

Read Full Post »

12990923_968735236568018_5808314863796610772_n

L’Homenatge als maulets a Xàtiva d’enguany serà especial per diversos motius. Per primera vegada en més de vint anys l’excel·lentíssim Ajuntament participarà com organitzador amb voluntat d’institucionalitzar-lo. A més, serà el primer cop en que els Miquelets del Regne de València dispararan salves d’honor en memòria dels defensors dels furs i de la segona ciutat del regne. Per primera vegada la Casa de la Ciutat col·labora amb els Miquelets en un acte solemne amb un significat tan important per a la memòria de Xàtiva.

Els actes començaran a les 11:00 hores amb les primeres salves de fuselleria a la plaça de la Trinitat.El sergent arengarà la tropa i començarà la desfilada solemne fins a la Plaça de Sant Francesc. Aleshores el general Basset dramatitzarà un discurs vibrant i tindran lloc les darreres salves en memòria dels maulets.

Participarà també  la Muixeranga d’Alacant, Pep Gimeno “Botifarra”, l’Escola de Danses local, així com la colla de dolçaina i tabal la Socarrà. El tradicional manifest corre a càrrec enguany de Vicent Tortosa.

Xàtiva, finalment, ha renascut de les seues cendres.

Read Full Post »

El proper 1 de desembre teniu una cita tothom a Dénia. L’Associació Els Miquelets del Regne de València representàrem l’entrada del General Joan Baptista Basset, dins dels Actes de l’Aplec de la Marina.

No hi falteu a la història!

Organitza el Bloc jove de la Marina.

Organitza Compromís per la Marina.

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“A principis dels anys 70 van eixir a la llum els primers treballs d’investigació de Carmen Pérez Aparicio sobre la Guerra de Successió, un tema pràcticament ignorat per la historiografia i que va començar llavors a adquirir la seua veritable dimensió. Amb el pas del temps i successius treballs de la citada historiadora sobre el canvi dinàstic i els governs de Felipe V i el archiduque Carlos, s’ha anat ampliant i perfilant un marc de referència obligat al que, dia a dia, s’han anat sumand valuoses aportacions d’altres historiadors. Ja llavors va començar a emergir un personatge que havia ocupat un paper decisiu en aquell transcendental període, el valencià Joan Baptista Basset i Ramos, significat artífex de la rebel·lió dels valencians i, al mateix temps, protagonista principal de l’escena política en la primera etapa del govern del archiduque. Altres historiadors han dedicat també els seus esforços a seguir la petjada de Basset i, especialment, José Luís Cervera, que ha aportat valuosos i interessants dades sobre la trajectòria militar d’aquest personatge, en una labor que ha donat els seus fruits amb la publicació de la seua biografia. Però, encara que la trajectòria vital de Basset s’ha anat enriquint amb noves dades, faltava conèixer les circumstàncies de lloc i temps en les quals s’havia produït la seua mort. De fet, l’última referència documental coneguda fins a fa poc li situava pres en el castell de Ondarrabia, on havia estat conduït després de la caiguda de Barcelona, i se suposava que, després de la pau de Viena de 1725, s’hauria traslladat a la capital d’Àustria, on probablement hauria mort. No obstant això, aquesta hipòtesi va patir una bolcada inesperada gràcies a les investigacions dels historiadors catalans Muñoz i Catà, que van descobrir a Basset entre els papers de l’Arxiu General de Simancas. A través d’ells es va poder saber que Basset havia estat traslladat després a l’alcàsser de Segòvia i que, en vespres de la Pau i donada la seua fràgil salut, se li havia permès abandonar la presó, encara que subsistia en la ciutat en unes condicions físiques i econòmiques molt precàries. En aquestes circumstàncies, tot feia suposar que Segòvia havia estat l’últim estatge del general valencià. Doncs bé, aquesta suposició ha quedat ara plenament confirmada amb la troballa portat a terme per l’historiador Alfonso Ceballos-Escala, que ha trobat en els Llibres Parroquials de l’església de Santa Eulalia la referència a la data de la seua mort, esdevinguda el 15 de gener de 1728.”

Read Full Post »

Els organitzadors destaquen el considerable augment del nombre de participants i, sobretot, el gran ressó mediàtic que ha aconseguit l’acte

Article extret de Vilaweb.cat. Fotos cortesia de Niţă Adrian i Toni Royo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dissabte 12 de gener es commemoraven els 307 anys de l’atac borbònic a Vila-real i de la crema de la població. Un any més, com des de fa 18, l’associació cultural Socarrats i Acció Cultural del País Valencià van convocar una processó cívica en record dels fets i en homenatge als i les vila-realenques morts eixe dia en defensa de les nostres llibertats; i, com ja havia tingut lloc durant la commemoració de l’any passat, enguany van comptar amb el suport i la presència de l’equip de govern de l’ajuntament.

Prèviament, va tenir lloc, a la plaça Major, una representació de titelles amb la qual es van explicar als més joves els fets del 12 de gener de 1706, duta a terme per Xarxa Teatre amb el patrocini de la Regidoria de Joventut. Després, a les 19 hores, un toc de campanes des del campanar de la vila, primer a foc i després a morts, va marcar l’inici de la processó cívica, que va eixir des del Casal d’Acció Cultural, al carrer Solades.

Obrien la marxa els tocs de la dolçaina del conegut “Pasqualet”, un dels màxims experts en aquest instrument, seguida pels membres dels Miquelets del Regne de València, amb l’abanderat duent una gran senyera i l’oficial, el caporal i els soldats d’aquesta formació, vestits amb uniformes de l’època. A continuació, el Penó de l’associació Socarrats, dut enguany per Vicent Goterris, delegat a Castelló de la Unió de Llauradors, la corona de llorer que ofrenaven Socarrats i Acció Cultural, i la de l’ajuntament. Justament darrere desfilaven els membres de la corporació, encaçalada pel seu alcalde, José Benlloch (PSOE) i pel tinent d’alcalde Pasqual Batalla (Bloc); hi eren, a més, els regidors de Compromís Xavier Ochando i Albert Ibàñez, el portaveu d’EU Alejando Moreno, i els regidors socialistes Emili Obiol i Rosario Royo. A continuació, la gent que s’havia volgut sumar a l’acte, unes 150 persones, molts d’ells amb torxes i molts també duent la “senyera infinita” d’Almenara, que cloïa la desfilada.

La processó cívica, des de la plaça Escultor Ortells, es va dirigir cap al carrer Pere Tercer, per arribar al davant del Casino Carlí, on era la porta de la muralla que els botiflers van atacar i des de la qual van entrar a sang i foc a la població. Hi va tenir lloc l’homenatge dels Miquelets als defensors de la vila, en el qual es va incloure el llançament de les salves de pòlvora que els retien els honors. La desfilada va continuar per un carrer Major Sant Jaume ple d’espectadors, per passar després per la plaça Major i continuar per Major Sant Domènec i el carrer Lluís Vives, fins arribar al davant de la Torre Motxa, l’última resta de la muralla medieval de la vila que es conserva.

En arribar-hi, i davant del monòlit que recorda els fets, va tenir lloc l’homenatge dels Miquelets als morts en defensa de la ciutat, amb noves salves de pòlvora incloses, i es va llegir el text que descriu l’atac i recorda els 263 vila-realencs morts. A continuació van tenir lloc les intervnecions del delegat d’Acció Cultural, Antoni Royo, de la membre de la Jutna directiva de Socarrats Maria Juan, i del tinent d’alcalde Pasqual Batalla. A continuació, tant Socarrats i Acció Cultural com l’Ajuntament van fer les seues ofrenes, mentre sonava la Muixeranga, i l’acte va acabar amb unes parauels del’alcalde de Vila-real. En la petita placeta on es troba el monòlit es van aplegar unes 200 persones.

Els organitzadors es mostren “francament satisfets”, segons ha declarat Antoni Royo, “i no només pel gran creixement del nombre d’assistents, la vistositat de la desfialda del Miquelets i la participació de l’ajuntament, sinó també pel gran ressó que ha aconseguit aquest acte als mitjans de comunicació de tota mena, i que servirà per a que els fets del 1706 siguen cada vegada més coneguts i valorats pel conjunt dels habitants de Vila-real”.

Altres articles apareguts en premsa:

307 años de sangre y fuego en Vila-real (El Períodico Mediterráneo)

Vila-real recuerda su ‘cremà’ (Las Provincias)

Vila-real celebra el sábado el 307 aniversario de la ´crema´ por las tropas borbonas (Levante EMV)

 

Vídeos de la Commemoració penjats al youtube:

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Salves]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Instrucció]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Comitiva]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Torre Motxa]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Marxa Lilliburlero]

Read Full Post »

Conferència commemorativa de l’11 de setembre, “Catalunya i el País Valencià, la resistència d’un poble. 1707-1714” Una sessió a càrrec de Carme Pérez Aparicio, catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de València. L’acte, moderat pel Dr.Ramon Alcoberro, què es realitzà a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès.

La Guerra de Successió representa la lluita per la pervivència del sistema constitucional de la Corona d’Aragó. El 1707, després de la desfeta d’Almansa i de l’abolició dels Furs, comença la resistència valenciana contra l’exèrcit i el govern borbònics, un moviment que estarà recolzat per l’austriacisme català i que, en justa correspondència, ofereix també el seu ajut i participació en la defensa de Catalunya fins al 1714.

Read Full Post »

En Guàrdia. Programa d’historia de Catalunya Ràdio, amb Enric Calpena

El passat 11 de setembre va començar a Catalunya Ràdio una nova sèrie dels d’En Guàrdia! dedicada a la guerra de Successió. El cicle comença amb l’anàlisi de l’origen del conflicte: la guerra dels Segadors del 1640.

ESCOLTEU-HO ACÍ:

http://www.catradio.cat/audio/662979/En-guardia—Linici-de-la-guerra-de-Successio

http://www.catradio.cat/audio/90564/108—La-preparació-de-la-Guerra-de-Successió

http://www.catradio.cat/audio/420855/302—Els-herois-de-la-guerra-de-Successió

http://www.catradio.cat/audio/662979/429—De-la-guerra-dels-Segadors-a-la-de-Succesió

http://www.catradio.cat/audio/670523/434—Testament-de-Carles-II-Successió-2

http://www.catradio.cat/audio/680128/440—Linici-de-la-guerra-de-Successió-(Successió-3)

http://www.catradio.cat/audio/687707/En-guardia—La-guerra-de-Successio-(Successio-4)

http://www.catradio.cat/audio/276371/219—Les-músiques-de-la-guerra-de-Successió

http://www.catradio.cat/audio/698668/En-guardia—La-guerra-de-Catalunya-Successio-5

http://www.catradio.cat/audio/710766/En-guardia-Decret-de-Nova-planta

http://www.catradio.cat/audio/721198/En-guardia-LOnze-de-setembre-Successio-7

http://www.ivoox.com/francesc-castellvi-lletres-1-17-11-13-audios-mp3_rf_2560902_1.html

http://www.catradio.cat/audio/789785/La-Reial-Audiencia-(institucions-2)

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: