Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2011

Recorda la batalla que va enfrontar els exèrcits borbònics de Felip V i els austriacistes de l’arxiduc Carles · Duu per nom ‘Almansa 1707’ i ha anat a càrrec d’Antoni Miró

 

Monument a la Batalla d'Almansa de 1707, Universitat d'Alacant


El record de la Batalla d’Almansa del 25 d’abril de 1707 que va enfrontar els exèrcits borbònics de Felip V i els austriacistes de l’arxiduc Carles d’Àustria serà present a la Universitat d’Alacant (UA). Des de dimarts, l’edifici de Filosofia i Lletres III del campus de Sant Vicent llueix l’escultura ‘Almansa 1707’ de l’alcoià Antoni Miró. L’obra té unes mides de 2,90 x 10 x 1,20 metres, pesa quatre tones i mitja, i està inspirada en l’obra que el pintor Ricardo Balaca va pintar el 1862 sobre la retirada de tropes amb soldats portant els ferits i els morts. A l’acte d’inauguració el va precedir la taula rodona ‘Històries (de la nostra història): l’art valencià contemporani i Antoni Miró’ que va comptar amb la presència de l’artista així com del crític i historiador d’art Daniel Giralt-Miracle, de l’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó, del comissari de l’exposició antològica sobre Miró ‘Històries (de la nostra història’ i del director del Secretariat de Cultura, Carles Cortés.

FONT: racocatala.cat

Anuncis

Read Full Post »

La prohibició del Govern espanyol de disparar les salves d’honor als catalans assassinats ha donat dimensió nacional a l’acte. Les salves han estat substituïdes per un minut de silenci. En cas de disparar, Miquelets i Trabucaires haurien pogut perdre les seves llicències d’armes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Unes 800 persones, en la seva majoria veïns dels pobles del Voltreganès, s’han concentrat davant de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà per retre homenatge als màrtirs de 1714. Entre els assistents a aquest acte, organitzat per Òmnium Cultural del Voltreganès per celebrar la seva creació, hi havia gent de totes les edats. Els concentrats han fet una marxa amb torxes de prop d’un quilòmetre fins el santuari de La Gleva, ja en el municipi de les Masies de Voltregà.

L’acte de recordança dels màrtirs catalans de 1714 no ha pogut tenir les salves d’honor que havien de disparar els Trabucaires i els Miquelets degut la prohibició per part de les autoritats espanyoles, que van considerar que aquest tipus de demostracions no es podien portar a terme perquè la jornada de record als 120 patriotes assassinats per l’exèrcit borbònic d’ocupació no és una festa tradicional catalana. La difusió que ha tingut la notícia des d’ahir dissabte ha aixecat expectació i ha atret l’atenció de nombrosos mitjans de comunicació d’abast nacional.

En cas de fer ús de les armes de foc, la delegació del Govern espanyol a Cataunya podria retirar les llicencies als autors i fins i tot requisar-los les armes. És per això que han desistit d’engegar els trets de salves.

La jornada ha començat amb un minut de silenci a l’interior de l’església parroquial de Sant Hipòlit i l’actuació d’un grup de bastoners. Tot seguit, s’ha format una comitiva, amb els Miquelets i els Trabucaires al front, acompanyats d’un seguici de gent que anava prenent i encenent les seves torxes.

Al ritme de la música i els tambors, centenars de persones han baixat pel mig de la carretera fins arribar al santuari de la Mare de Déu de la Gleva. Dalt de tot del seu campanar, onejava una gegantesca bandera estelada.

Un cop al santuari, dins de l’església, han tingut llocs diversos parlaments, un dels quals ha recordat que mossèn Antoni Pladevall, l’historiador que ha rescatat de l’oblit la història dels màrtirs de la Gleva de 1714, no ha pogur ser present a l’acte, ja que aquest dilluns serà intervingut a l’Hospital Clínic de Barcelona, i s’ha esmentat que havia volgut demanar als concentrats que preguessin per ell a la Mare de Déu de la Gleva. El rector de la Gleva, en un breu parlament, ha defensat la rectitud de l’homenatge d’avui.

L’acte a l’interior de l’església ha acabat amb el cant dels Segadors. Mentrestant, els Miquelets s’havien mantingut en formació fent un passadís a l’entrada de l’església. A la sortida del temple, encara s’ha tornat a cantar els Segadors, en reconeixement a la gran quantitat de gent que no hi havia pogut entrar.

Un grup de joves ha rebutjat la prohibició de disparar salves, emesa per la delegació del Governn espanyol a Catalunya, i en senyal de rebuig ha fet explotar coets i forts petards, mentre se sentien crits a favor de la independència de Catalunya.

FONT: osona.com

Read Full Post »

%d bloggers like this: