Homenatge als maulets 2019

Comarcal TV

Fotografia: Neus Bataller

Fotografia: Neus Bataller

Fotografia: Xtradio

Fotografia: Majo

Fotografia: Vicent Cerdà

Fotografia: Neus Bataller

Read Full Post »

Commemoració de la crema de Vila-real 1706-2019

Com ve siguent habitual, la primera participació del grup de recreació Miquelets del Regne de València és a Vila-real. El passat 12 de gener commemoràrem la crema de la vila per les tropes borbòniques del compte de Las Torres en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Enguany hem comptat amb la col·laboració especial de diversos recreadors de grups amics com la Coronela de Barcelona i Miquelets de Catalunya. Però el més significatiu ha sigut l’homenatge a les dones mortes en l’assalt i crema de Vila-real aquell 12 de gener de 2016 que coneguem gràcies a Benito Traver i els cronistes de la ciutat. La nostra intenció no només és rescatar de l’oblit les unitats militars austriacistes valencianes, sino que també ho és difondre i interpretar la llavor de les dones i la resta d’elements civils durant el conflicte.

Més recreadors, més recreadores i major potència de foc. Eixe és el camí i potser algun dia recreem l’assalt com la vila es mereix. Moltes gràcies a totes i a tots els que ho haveu fet possible.

Us deixem el vídeo resum de Xavier Manzanet.

Read Full Post »

HOMENATGE ALS MAULETS A XÀTIVA 2018

Read Full Post »

1ª Recreació del setge de Sant Mateu de 1706

El 16 de desembre passat vam tenir l’oportunitat de participar a la I Recreació de la victòria austriacista a Sant Mateu del gener de 1706. Amb la col·laboració de la Diputació de Castelló i l’AC Antigues ordres militars del Maestrat els Miquelets del Regne de València vam contribuir a aquesta recreació com també ho van fer els nostres companys d’Almansa Històrica, Moià 1714, Miquelets de Girona, Sanguen Honoris, Imperial Service i Miquelets de Catalunya.

© Ariadna Soler

 

© Ariadna Soler

© Ariadna Soler

Vídeo resum:

 

© Ariadna Soler

© Ariadna Soler

Read Full Post »

Reportatge @ Vila-real MMXVII

Fotografia: Ajuntament de Vila-real.

Cada dissabte més proper al 12 de gener els Miquelets tornem a Vila-real per commemorar la crema de la vila pel compte de les Torres aquell fatídic de 1706. La commemoració creix i esdevé una festa. Una festa per recordar d’on venim, per commemorar la defensa d’una manera de viure que va ser durament sacsejada, socarrada. Cada cop som més gent. Més col·lectius culturals que posem el seu gra de sorra a la commemoració. Als recreadors s’han afegit les muixerangues (Castelló) i enguany s’ha afegit la Socarrada de Xàtiva. Com hem canviat.

Fotografia: Ajuntament de Vila-real.

Aquest any i per primera vegada, l’associació Miquelets del Regne de València ha aprofitat l’avinentesa per concedir el guardó Miquelet d’honor al regidor Pasqual Batalla i Llorenç. Un reconeixement a qui ens ha recolzat des de la primera vegada que pujarem a la Plana, quan ningú ens coneixia i que gràcies al seu suport (i el d’altres) hui podem fer les coses que fem: pedagogia i recreació.

Pasqual Batalla, Miquelet d’honor 2017.

Oferírem les nostres salves als llocs de costum: el portal de Castelló, davant la casa de Mossèn Cabrera i a la Torre Motxa. Escenaris protagonistes del fatídic 12 de gener de 1706.

Tots serem recordats entre copes escumejants,
i els homes bons ho explicaran als seus infants.

Per primera vegada també l’acte ha tingut el suport d’associacions de Quart de Poblet. Somiavem amb agermanar Xàtiva amb Vila-real i enguany s’afegeix Quart. Lentament i amb pas ferm obrim pas a la memòria en un sól pantanós, la recuperació històrica de les unitats valencianes durant la Guerra de Successió.I és que com deia Miquel Martí i Pol “tot està per fer i tot és possible”, però s’ha de fer.

Amb els amics de Quart de Poblet.

Fotografia: El Pinya.

A la Torre Motxa.

Instrucció prèvia a càrrec del sergent Cerdà.

Finalment, per concloure l’acte el nostre secretari va donar a l’AC Socarrats de Vila-real el poemari de Miquel Duran i Tortajada “Himnes i poemes” de 1916 on apareix el famós Clam dels Socarrats.

Fotografia: AC Socarrats de Vila-real.

Read Full Post »

25 d’abril del 2016. Homenatge als maulets i batalla d’Almansa.

Per primera vegada en més de vint anys l’Homenatge als maulets torna a ser la festa de tots amb la participació de l’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. S’obri una nova era en la que recordar les heroïcitats dels maulets significa retrobar-se amb una ciutat que bregà pels seus privilegis i el progrés dels seus ciutadans. I no altra cosa. Perquè en aquell context de misèria posterior a la segona germania la majoria dels valencians abraçaren la casa d’Àustria per acabar amb les abusives càrregues senyorials. Així doncs, recordar Basset i als seus continaés reconèixer l’esperit de combat de camperols i menestrals desprotegits. Però també la lluita per la supervivència d’un regne la segona ciutat del qual era Xàtiva.

Fotografia: Rafa Aguado.

L’Ajuntament ha donat un pas per normalitzar la festa. Doncs és això el que és.Una festa a la que s’ha anat afegint diverses associacions des de la pionera Escola de Danses, fins a la Muixeranga d’Alacant, la colla de dolçaina i tabal La Socarrà i nosaltres, els Miquelets. I que seguisca creixent el nombre de participants. Després de cinc anys d’entrebancs finalment hem pogut fer salves en honor als maulets, com es faria a qualsevol país normal que respecta els seus herois. És per això que era tant necessari institucionalitzar la festa. No podia vagar pel limb el símbol per excel·lència d’aquesta ciutat.

Fotografia: David Calatayud.

A més, conscients del primer centenari de la publicació del Clam dels socarrats de Miquel Duran de València li vam voler retre homenatge dramatitzant la seua lectura a la plaça de la Trinitat.

Fotografia: Rafa Aguado.

Fotografia: David Calatayud.

Però els Miquelets només representem una part de l’espectacle. Hi havia també Pep Gimeno “Botifarra” qui va fer una magnífica interpretació del Tio Canya acompanyat del piano de Pau Chàfer. I els parlaments institucionals de l’alcalde i els tinents d’alcalde conduits pel periodista Kike Rosselló. El convidat d’enguany ha sigut Vicent Tortosa i des de l’escenari va fer una crida a la participació en el acte de tots els xativins i valencians. També ens acompanyà Fermí Font i Antoni Pitarch, directius de l’associació germana Socarrats de Vila-real.

 

Fotografia: Ximo Corts.

Agraïm la participació i el seu suport a Jordi Vilardaga i a Xavier Jové, socis de Miquelets de Catalunya que vingueren a reforçar-nos a qui considerem germans perquè aquesta és també casa seua. Així com a les diverses televisions i portals que cobriren l’esdeveniment. Perquè ja mai més haurem d’amagar la nostra història i aquesta només ha fet que emergir.

Fotografia: David Calatayud.

RECREACIÓ DE LA BATALLA D’ALMANSA

El segon acte de la jornada el va constituir la participació dels fusellers Desemparats a la recreació de la Batalla d’Almansa. Dissabte per la vesprada i diumenge feren vida de campament i participaren en dues escaramusses en petit format que feren tremolar les parets del nucli històric de la ciutat. Formant rengles amb el Regiment de la Diputació del General de Catalunya causaren una gran impressió entre el públic per les seues fortes descàrregues i la seua professionalitat. El proper any s’espera una recreació enorme, com les d’abans al batallòdrom.

Read Full Post »

100 ANYS DEL CLAM DELS SOCARRATS

EL CLAM DELS SOCARRATS

He vist en somnis revoltar-se un poble:
passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra.

Som els bons fills de la terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.

Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
envaïren nostra terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l’odi sembrant,
l’odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Ni som fill bords, ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.

La sang vessada als camps d’Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d’Alacant.

I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats,
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, dels castellans.

Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.

Volem que els fills de la terra
s’exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians!

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Miquel Duran i Tortajada, més conegut com a Miquel Duran de València, neix a València el 20 d’agost de 1883.

La seva àmplia trajectòria nacionalista s’inicia l’any 1906 com a membre fundador i president de l’associació cultural i política València Nova i com a director del butlletí de la societat. En els següents anys forma part del grup que impulsa el Centre Regional Valencià (1907), l’Assemblea Regionalista Valenciana (1907), la Joventut Regionalista Valenciana (1907) i la Joventut Valencianista (1908) i és director de les publicacions “Lo Crit de la Pàtria” i “Renaiximent”, òrgans d’expressió de la Joventut Regionalista Valenciana i del Centre Regional Valencià, respectivament. Posteriorment, entre els anys 1913 i 1925, també col·labora a les revistes “València Nova”, “València” i “Pàtria Nova”, publicades per la Joventut Valencianista.

A començaments del segle XX, s’incorpora al valencianisme polític que en aquells moments comença. Aquest moviment aglutina una gran diversitat de posicions ideològiques i Miquel Duran s’identifica amb el sector més progressista. D’aquesta manera, l’any 1907 esdevé un dels responsables de la transformació de València Nova en Centre Regional Valencià, cosa que suposava incloure qüestions de caràcter polític com a objectius de l’entitat. En aquesta època l’autor també escriu les primeres composicions poètiques. Així, l’any 1906 obté, amb “Maig llevantí”, la Flor Natural a la Primera Festa de les Flors celebrada al Saló Columnari de la Llotja de València; el 1910, per “Paraules de consol”, la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona; amb “El poema de Maria, la bella hortolana” guanya, el 1913, la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat i el 1914 obté, amb “Himne de Pàtria i Amor”, l’Englantina dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat. Aquestes peces són incloses als poemaris Cordes vibrants, publicat l’any 1910, i Himnes i poemes, del 1916.

L’any 1910 es trasllada a Sabadell, on comença a treballar com a periodista i on funda el Diari de Sabadell, publicació que ell mateix dirigeix durant sis anys. Posteriorment passa a viure a Barcelona i allà continua la feina de periodista al diari La Publicitat, del qual també n’arribarà a ser director entre els anys 1920 i 1921. Més endavant es farà càrrec de la corresponsalia del diari El Sol de Madrid. Pel que fa a la feina editorial, l’any 1915 funda a Barcelona La Biblioteca València amb la voluntat de donar notorietat a la literatura valenciana. Als anys vint dirigeix la Biblioteca Europa de l’editorial Mentora de Barcelona. En aquesta col·lecció apareixen les traduccions de Blasco Ibáñez realitzades pel propi autor. A finals del 1918 Miquel Duran s’exilia a París per evitar la condemna de presó que un Consell de Guerra dicta contra ell arran d’una sèrie d’articles que escriu a La Publicitat. En aquests articles, on parla de les manifestacions populars a favor de l’autonomia que es viuen aquells dies a Barcelona, defensa les tesis autonomistes i denuncia les forces de l’ordre públic. L’any 1920 és amnistiat i torna a Barcelona. A partir del 1924 entra a formar part de la redacció deLa Veu de Catalunya.

Com a autor teatral publica, el 1926, L’amor i els lladres. Tot i que la majoria de títols que va escriure d’aquest gènere són inèdits, les seves obres van ser estrenades al Teatre Català Romea i al Teatre Català Novetats de Barcelona i al Teatre Alkázar de València amb bona acollida per part de crítica i públic.

L’any 1933 torna a València on -a banda de continuar les seves activitats periodístiques, literàries i nacionalistes- comença a treballar, fins a la postguerra, com a funcionari a l’Arxiu Municipal de la Ciutat. Durant la Guerra Civil Miquel Duran lluita a favor de la República i realitza la seva feina a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura. La seva producció poètica de temàtica bèl·lica s’aplega aGuerra, victòria, demà, publicat el mes d’octubre del 1938 dins dels actes de commemoració del VII Centenari de la Fundació del País Valencià. Un cop finalitzada la guerra, és cessat del càrrec que ostenta a l’Arxiu Municipal. Malgrat que no va a la presó, els darrers anys de la seva vida passa per moltes dificultats econòmiques degudes a la pèrdua de la feina de funcionari i a la impossibilitat de treballar com a periodista.

Miquel Duran de València mor el 28 de novembre de 1947.

Font: http://www.escriptors.cat

Read Full Post »

Homenatge als maulets, 23 d’abril a Xàtiva.

L’Homenatge als maulets a Xàtiva d’enguany serà especial per diversos motius. Per primera vegada en més de vint anys l’excel·lentíssim Ajuntament participarà com organitzador amb voluntat d’institucionalitzar-lo. A més, serà el primer cop en que els Miquelets del Regne de València dispararan salves d’honor en memòria dels defensors dels furs i de la segona ciutat del regne. Per primera vegada la Casa de la Ciutat col·labora amb els Miquelets en un acte solemne amb un significat tan important per a la memòria de Xàtiva.

Els actes començaran a les 11:00 hores amb les primeres salves de fuselleria a la plaça de la Trinitat.El sergent arengarà la tropa i començarà la desfilada solemne fins a la Plaça de Sant Francesc. Aleshores el general Basset dramatitzarà un discurs vibrant i tindran lloc les darreres salves en memòria dels maulets.

Participarà també  la Muixeranga d’Alacant, Pep Gimeno “Botifarra”, l’Escola de Danses local, així com la colla de dolçaina i tabal la Socarrà. El tradicional manifest corre a càrrec enguany de Vicent Tortosa.

Xàtiva, finalment, ha renascut de les seues cendres.

Read Full Post »

Crònica dels Desemparats a la batalla de l’Hort de les bombes a Múrcia.

El passat dissabte 17 d’octubre vam ser convidats a recrear a Múrcia amb motiu de les jornades de recreació Revive la historia de cine, organitzades per l’associació Codex Belix. De la mà d’Almansa Histórica vam acudir a reforçar els rengles austriacistes formant amb els grups d’Imperial Service i Artillers de Mallorca. En aquesta ocasió recrearem la batalla de l’Hort de les bombes que va tenir lloc al setembre de 1706 entre els austriacistes i les tropes borbòniques del cardenal Belluga.

Les circumstàncies eren propícies per atacar la plaça de Múrcia un cop aconseguides per la causa de l’arxiduc Alacant i Cartagena. Malgrat això, el cardenal inundà l’horta per tallar el pas a l’artilleria i cavalleria angloholandesa comandadda per el compte de la Santa Cruz de los Manueles.

El resultat va ser la retirada de les tropes austriacistes donant un gir a la guerra que canviaria definitivament pels valencians el 25 d’abril a les planures d’Almansa.

Fotografía: Sito López.

Fotografía: Sito López.

Els miquelets del regne de València vam fer instrucció anglesa amb Imperial Service i participàrem a la desfilada que ens va dur des dels Jardins del Malecó fins a la plaça del cardenal Belluga. Allà el nostre oficial valencià proferí el seu primer speech en anglès en nom de la llibertat i de la reina Anna. Els hortolans murcians van desplegar una barricada que abandonaren es escoltar els nostres primers trets. Llavors el cap dels magraners anglesos ordenà l’assalt i els nostres cuirassers carregaren contra els rengles castellans.

Fotografía: Sito López.

Cuirassers austriacistes d’Imperial Service.

La cavalleria va ser rebutjada amb les dificultats que el terreny inundat oferia i llavors començà la contraofensiva francesa. Els nostres fusellers tractaren de mantenir la linia sense èxit i els oficials ordenaren tocar el dos. La guerra no havia arribata la seua fi, s’ajornava per a un altre combat que hauria de produïrse mesos després.

Hem de dir que la batalla que vam recrear va ser un dels plats oferits per les jornades de recreació. Hi havien des de recreacions romanes fins a combats de la II Guerra Mundial, així com conferències d’historiadors reconeguts i espectacles musicals. Agraïm als organitzadors haver-nos convidats. El proper any tornarem.

Els austriacistes trenquem la barricada.

Almansa Histórica

Read Full Post »

Els Desemparats commemoren el nou d’octubre a Almassora.

L’esquadra dels Desemparats al monument a Jaume I. Foto: Ajuntament d’Almassora.

Convidats per la regidoria de festes els Miquelets del Regne de València vam commemorar la diada del nou d’octubre a Almassora. Amb la colla de dolçaina i tabal Carabasses de València participàrem als actes amb salves de fuselleria al monument a Jaume I i interpretant marxes de la Guerra de Successió. Abans el sergent Cerdà proferí un discurs en record del fundador del regne i el propòsit del seu testament “Amar i protegir totes les persones i el poble. Fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts”. Així doncs el grup de recreació consolida la seua presència a La Plana més enllà de la recreació a Vila-real. També participaren als actes l’associació de Moros i Cristians d’Almassora, la colla de dolçaina i tabal “Les Goles” i l’AC Torrelló.

Salves de fuselleria al monument a Jaume I. Foto: elperiodic.com

Read Full Post »