Arrenca un projecte de micromecenatge per finançar un film sobre l’Onze de Setembre
Fer una pel·lícula sobre l’Onze de Setembre del 1714, aquest és l’objectiu de la futura pel·lícula ‘Barcelona 1714’, que ha arrencat aquest dilluns amb un projecte de micromecenatge engegat conjuntament pel productor catalanoalemany Heiko Kraft i la directora tarragonina Anna M. Bofarull.
El film, a mig camí entre la ficció i l’animació es rodarà en 3D i tractarà l’episodi del setge que va viure la Barcelona fa gairebé tres segles per part de les tropes castellanes i franceses, però ho fa amb una història d’amor com a eix central de l’argument. L’Agnès és la protagonista de ‘Barcelona 1714’, una noia que sobreviu en una ciutat en guerra. L’actriu que interpretarà l’Agnès, la protagonista femenina del film, sortirà de quatre càstings que es faran en les quatre demarcacions catalanes.
‘Consell de Cent del 2014’
El camí cap a la realització de la pel·lícula es farà de la mà d’un ‘Consell de Cent del 2014’, un grup de persones representatives de tots els àmbits de la societat civil catalana que donen suport al projecte, entre els quals hi ha Miquel Calçada, Màrius Serra, Toni Albà, Biel Duran, Joan Crosas, Fermí Fernández, Quim Masferrer, Oriol Grau, Joan Reig, Joan Fortuny, Enric Masip, Ernest Benach i Patricia Gabancho, entre d’altres.
Per ajudar a tirar avant la pel·lícula. Per favor, CLICA ACÍ
Els Miquelets del Regne de València hem participat un any més a la recreació bianual de la batalla d’Almansa. Enguany hem format a l’ala dreta amb el Regiment de Sant Narcís i els Cuirassers de Moià, comandats pel coronel Joan de Madrenas.
Al primer vídeo podem veure com l’exèrcit aliat es dirigeix al camp de batalla amb el Tinent al capdavant portant la bandera de Sant Jordi. A continuació li segueixen els magraners de la diputació, un dels cossos més temuts aleshores. L’alferes de Moià guia als valents soldats al camp de Mart amb el Regiment de Sant Narcís i els Desemparats. Li segueix l’alta oficialitat amb el coronel i el sergent major.
En aquest altre podem observar les descàrregues dels fusellers del regiment dels Desemparats i Sant Narcís, que oferiren una heroica resistència contra els Morados Viejos.
Si el mal ve d’Almansa amb raó diuen que a tot alcança;
no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.
La participació a Almansa va estar molt bé, però la pluja a Xàtiva ens ha donat un cop molt dur. Fins una hora abans teniem esperances, li havíem fet més cas al cor que al seny. Finalment, es va cancel·lar la desfilada i vam haver d’avisar al públic. L’ofrena es va fer igual. La Comissió 25 d’abril i els miquelets anàrem al monument a retre-li homenatge paraigua en ma i vestits de carrer.
Afortunadament, la temporada d’actuacions dels Miquelets no acaben a Xàtiva. Encara ens queda la gira pel Principat al setembre. I tenim altres actes per confirmar. Volem agrair la col·laboració a la Comissió 25 d’abril per tota l’ajuda que ens ha oferit. Disculpeu les molèsties. El proper any, més i millor.
Senyors, senyores… és tot un plaer presentar-vos les nostres noves criatures! La Sant Vicent Ferrer i la Desemparats 1714; cervesa artesana feta a casa nostra, a Ontinyent, pel mestre cerveser Josep Belda (Gram). Podreu tastar-les a partir del pròxim dissabte 27 d’abril! L’objectiu bàsic és promocionar la història del país a través d’aquest brou daurat, i a més a més, treure alguns céntims per a cobrir algunes despeses del grup.
Qui vinga a la Batalla d’Almansa o a l’Homenatge als Maulets ja té amb que refrescar-se la gola! 😉
El proper diumenge 28 d’abril tindrà lloc l’homenatge als maulets a Xàtiva. Per segon any consecutiu, els Miquelets del Regne de València hem sigut convidats per la Comissió 25 d’abril. Enguany acudirem amb més efectius i elements de recreació històrica i escenificarem l’entrada del general Basset a la ciutat en 1706.
Participen també l’Escola de Danses, la colla de la Socarrà, la Rondalla de Xàtiva i Neus Benito amb seu parlament. Finalment, la Comissió farà una ofrena als defensors de la ciutat i de les llibertats valencianes.
Avui fa tres segles que es va acabar formalment la guerra de Successió, amb la cessió de Menorca i Gibraltar a la Gran Bretanya i l’abandonament dels catalans per part de les forces aliades.
Tot i ésser relativament petita, el nom de la ciutat d’Utrecht, als Països Baixos, s’ha fet un lloc en la història. Hi té a veure la Unió d’Utrecht, una federació d’esglésies catòliques antigues que discrepen de Roma, principalment respecte del dogma de la infal·libilitat del sant pare. I, per damunt de tot, el tractat d’Utrecht de l’11 d’abril de 1713, que posava fi formalment a la guerra de Successió al tron hispànic (1702-1714) i reequilibrava el poder de les grans potències europees a escala mundial. Però també va tenir conseqüències més locals i regionals: a Menorca, al Principat, a Gibraltar…
La formació Vespres d’Arnadí fa ronda amb un espectacle de música, teatre i dansa ambientat en la València dels dies previs a la batalla d’Almansa
‘Aquesta és la nostra manera de contribuir en el procés sobiranista’, diu Pere Saragossa, membre de Vespres d’Arnadí, una de les formacions de música barroca més ben valorades del país. Parla de l’espectacle ‘Festa de l’Arxiduc’, estrenada el 2007, tercer centenari de la batalla d’Almansa, i que volen continuar representant fins el 2014, quan n’estrenaran un altre per commemorar el setge de Barcelona del 1714. Es tracta d’una obra ambientada en una festa cortesana, que combina música de la primeria del segle XVIII amb instruments de l’època, teatre, poesia i dansa. ‘Som un grup barroc i sempre mirem de fer coses relacionades amb la història dels Països Catalans’, explica.
En aquest espectacle hi participen músics de Vespres d’Arnadí, la companyia de dansa Barroc Ballet, la soprano Mariví Blasco, l’actor Elies Barberà, i Josep Lluís Guardiola, encarregat de la direcció escènica i dramatúrgia. Les partitures les han treballades amb el musicòleg Josep Dolcet, que explica que la guerra de Successió ‘va esclatar en un moment de canvis d’estils i estètiques musicals, quan el Barroc era un art establert i afermat’. L’establiment de les corts reials també va implicar l’arribada de molts músics d’origen estranger. La formació, amb Dolcet, ha estudiat les obres i danses de l’època, i el resultat es pot sentir en aquesta ‘Festa de l’Arxiduc’.
Una festa en honor del comte de Cardona
L’espectacle se situa al 1707, en una festa cortesana uns dies abans de la batalla d’Almansa. El personatge Llibert Folc de Cardona prepara una festa en honor del seu pare, el comte de Cardona, que torna a València després d’haver acompanyat l’arxiduc Carles cap a Barcelona, on ha instal·lat provisionalment la seva cort. ‘Llibert, que ha viscut amb intensitat el curt període de l’estada de Carles III a València, exercirà de mestre de cerimònies de l’esdeveniment, un acte d’homenatge i lleialtat a la figura de l’arxiduc, en uns moments de tensió i incertesa.’ I l’espectacle acaba amb una emotiva lectura del decret de Nova Planta. Pere Saragossa explica que durant l’estada de Carles d’Àustria a València els anys 1706 i 1707, segurament hi va conèixer Joan Baptista Cabanilles, mestre de capella de la catedral de València, ‘que es podria considerar com a hereu i cim de la important escola valenciana del segle XVII, exportadora d’excel·lents músics i mestres de capella.’
Saragossa avisa que és una obra partidista ‘que deixa força malament els Borbons’. S’hi interpreten obres que s’interpretaven tant a la casa reial dels Borbó com a la dels Habsburg. ‘Totes dues organitzaven òperes i grans festes per demostrar el seu poder. De fet, era habitual en totes les corts d’Europa, encara que es trobessin en conflicte’, explica Saragossa, que destaca que ‘la monarquia, en aquella època, permetia de tenir una capella de música i elevar el nivell cultural de les cases reials’.
Nou espectacle per commemorar el setge de Barcelona del 1714
La formació calcula portar la ‘Festa de l’Arxiduc’ per uns quants punts del país durant aquest estiu, perquè, gràcies a l’ajut econòmic rebut per l’ICEC, pot oferir l’espectacle en canvi de la recaptació de la taquilla. La primera actuació d’aquest 2013 serà aquest divendres a l’Ametlla del Vallès. I, mentrestant, ja prepara un nou espectacle amb vista al 2014, quan es commemoraran els tres-cents anys del setge de Barcelona. Serà una segona part, amb un personatge fictici que després de la caiguda de València viatja cap a Barcelona i esdevé un assessor de protocol del rei Carles.
Miquelets del Regne de València 