XXXI Aplec de la Marina

Foto: A. Galán.

El passat dissabte 1 de desembre els Miquelets del Regne de València vam participar al XXXI Aplec de la Marina. Un esdeveniment que commemora la resistència austriacista davant els setges borbònics i la repressió patida durant la Guerra de Successió.

Tot i això el grup ve representant des de fa cinc anys l’entrada del Joan Baptista Basset a Dénia a les portes del castell. A més, des de l’any passat, ret homenatge no només als maulets, sino que també a Esperança Ramos, marquesa de Cullera i senyora de l’Albufera.

El jurat en cap i les dames del regiment, a la ofrena a Esperança Ramos.

La novetat més significativa ha sigut la incorporació de recreadores femenines. Un pas més endavant per recuperar la memòria de les dones durant la guerra de successió. Així doncs, vam presentar les noves socies i els seus vestits al carrer de la Bretxa al començament de l’acte. És molt significatiu que tothom coneix el vestit femení de finals del dihuit i tanmateix, el vestit femení valencià de principis de segle no és gens conegut entre el comú de la gent. Els miquelets i ara també miqueletes, obrim camí.

Els soldats desemparats.

És una llàstima que aquests aplecs tinguen zero cobertura institucional. Potser l’etapa de major protagonisme de la ciutat, siga oblidada per aquestes. I no obstant això, hi van participar força col·lectius. Destacarem, com sempre, els nostres companys i socis d’Estrela Roja de Benimaclet. I el seu esforç per recuperar les músiques de principis de segle XVIII.

 

La festa va acabar a La Mistelera. On la germanor entre col·lectius va creixent. Tant de bo arribe el dia que es recree l’entrada del general Basset a Dénia amb més recursos. Entretant, nosaltres seguirem. Cada cop  amb major presència i rigor.

Amb els músics d’Estrela Roja de Benimaclet al castell de Dénia.

Read Full Post »

Ofrena al general a l’església de Santa Eulàlia.

Ofrena a la portada oest de l’església de Santa Eulàlia, Segòvia.

Recrear la figura històrica de Joan Baptista Basset implica molt més que vestir-se de general. Un s’ha de documentar, estudiar el seu comportament, actuar com a tal i viatjar als llocs que de grat o a la força va visitar el general. Tanmateix, hi havia un altre argument poderós per fer-li una visita. Presentar-li els nostres respectes i admiració.

Ni una placa. Oblidat. Així descansa el líder dels maulets. Almenys, i gràcies als treballs del marqués de la Floresta, Carme Pérez i el coronel Cervera, coneguem l’indret del seu descans, l’església de Santa Eulàlia a Segòvia. Una bonica església romànica a escasos centenars de metres del popular aqüeducte. Així doncs li ofrenarem amb un ram de quatre roses, una per cada barra de sang.

La primera pels maulets,

la segona pels vigatans,

la tercera pels illencs

i la darrera per seguir lluitant.

Li vaig presentar els nostres respectes i un discurs que només els presents conservaran. Com a testimonis Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, i la casa de Buitrago, capità de comuners. Un caprici de la fatalitat. General dels pobres. Protector de furs i gents.

Exploràrem l’alcàsser i les masmorres on va ser maltractat. Coneguérem el fred i les vistes que tindria el general. Amb els ulls ben oberts i l’ànima en el puny. Imagineu un Cervantes sense soterrar? Al general Castaños sense una placa que dignifique les seues despulles? Així som els valencians, un poble que oblida. No pas els castellans.

A les vostres mans està capgirar aquesta fama. Perquè cada acció gran està feta de moltes menudes.

Amb Déu mon general, la seua lluita no l’oblidarem mai.

Read Full Post »