Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘micalets’

Miquelets a Vila-real

Dissabte 9 de gener de 2016, 19.00h

Anuncis

Read Full Post »

Actes 14 d'Abril a Ontinyent (La Vall d'Albaida)

Read Full Post »

Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans

Ben aviat sortirà aquest llibre que s’augura molt bo, com tots els dels seus autors! En Francesc Xavier Hernandez Cardona ens avisa que conté 1800 imatges dels exèrcits catalans al llarg del temps. Estigueu atents! 😉

L'Apoteosi d'en Riart! Tres anys els ha costat això.

L’Apoteosi d’en Riart! Tres anys els ha costat això.

Batalló Pirinenc, milicies del POUM, Columna Macià Companys... estan gairebé tots!

Batalló Pirinenc, milicies del POUM, Columna Macià Companys… estan gairebé tots!

Hi ha de tot... aqui els 200 homes d'armes catalans de Margarit que van acompanyar Colom al segon viatge.

Hi ha de tot… ací els 200 homes d’armes catalans de Margarit que van acompanyar Colom al segon viatge.

Els del 53 herois de Verdum.

Els del 53 herois de Verdum.

Els braus republicans!

Els braus republicans!

Read Full Post »

Cartell i programa d'actes

Cartell i programa d’actes

“Bocairent resisteix”, propera actuació dels Miquelets del Regne de València el 21 d’agost, a partir de les 19 hores. Amb la participació dels Miquelets de CatalunyaMiquelets De Girona Regiment De Sant NarcísRegiment Cuirassers Sant Miquel Moià, Règiment de la Couronne i els Morados Viejos de Castilla. No us ho perdeu, defensarem la vila a sang i foc!

Tríptic amb explicació històrica

Tríptic amb explicació històrica

Read Full Post »

L’obra teatral DIES d’INCERTESA es representarà el 6 d’abril a les 20’30 h. al Principal de Castelló. Amb la preséncia de Miguel Angel Prades, Xavi Manzanet, Jordi Tàrrega, Toni Porcar, Maira Cabedo, Anna Angeles (actors i actrius), Joan Raga (director) i Vicent Cerdà (autor).

 

Trailer promocional – Dies d’Incertesa (2013)

Imatges de la producció de Socarrats Teatre “Dies d’Incertesa”. Una obra inspirada en els fets ocorreguts a Vila-real en la guerra de succesió de 1706. La història d’un poble davant l’adversitat. Escrita per Vicent Cerdà i Dirigida Per Joan Raga.

 

 

 

Read Full Post »

Josep Marco, natural d’Algemesí, conegut pel malnom de El penjadet, va ser un capità valencià austracista, i lider popular maulet.

Aquest lluitador maulet és força desconegut. Una de les primeres notícies de Marco la donen els cronistes borbònics Josep Vicent Ortí i Major i Josep Manuel Planes en parlar del setge de Xàtiva de 1707, referint-se a ell i els seus homes com una colla de lladres vinguts de La Marina. També se l’ha qualificat de simple guerriller. No obstant això, també pareix clar que el capità Marco comandava una partida prou irregular de miquelets valencians i catalans i que actuaren amb tàctiques guerrilleres durant tota la Guerra de Successió al costat de la causa maulet. Pocs dies abans del setge, Marco i els seus homes, uns 400, arribaren a Xàtiva per donar suport a la milícia i la resta de forces que dirigia l’aragonès Miguel Purroi. Marco fou aclamat pels de Xàtiva, ja que a penes disposaven de municions i aquest en porta una gran quantitat. Josep Marco i els seus miquelets lluitaren durant tot el setge, primer en la ciutat i després en el castell, però quan els anglesos decidiren capitular, Marco trenca el setge la nit abans fugint amb els seus homes i 200 xativins més que s’uniren a ell.

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva

Tot i el que diuen Ortí i Planes, Marco continuà la lluita en Catalunya. Així el 1713 ja estava al Setge de Barcelona on va comandar, amb el grau de capità, la seua pròpia companyia, la qual era coneguda com “Companyia Josep Marco”. El 1713 eixí amb la seua cavalleria per sumar-se a les forces de Poal i el Diputat Militar. Poc després ja estava en Barcelona de nou, on participà en els combats de la Creu Coberta rebent després la felicitació d’Antoni Villarroel pel paper que hi jugà. De nou tornà a eixir de Barcelona en l’expedició de Berenguer a Alella on quedaren aïllats el 5 d’octubre. Però dos dies després aconseguí obrir-se pas amb un grup de combatents i retornar a la capital. Finalment, el 8 de febrer de 1714 amb Badia i Adjutori Segarra, travessaren, una altra vegada, el cordó del setge de Barcelona i s’uniren a les forces d’Amill primer, després a les d’Antoni Puig i a les Antoni Valls finalment per continuar la lluita en Tarragona.

Les tropes de Josep Marco

Les tropes que comandava Marco eren de cavalleria, la qual cosa explica la rapidesa dels seu moviments. Com a una tropa no regular que eren, no hi ha constància que tingueren un uniforme clarament definit. Soldats no professionals i poc experimentats al principi de la guerra, les tropes de Marco eren al final de les més veteranes i experimentades. El nombre girà sempre al voltant dels 400 als quals s’hi anaren afegint nouvinguts que substituïen a les baixes. Al final de la guerra, però Marco i els seus homes ja no disposaven de cavalls, per la qual cosa es convertiren en una unitat de fusellers. Segons Hernàndez i Riart, durant el darrer any de la guerra, ja no eren més de 40. Per això el 1714, acabaren unint-se i integrant-se a altres unitats.

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco "El Penjadet" (Dibuix de Riart al llibre 'Els exèrcits de Catalunya 1713-1714')

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco “El Penjadet” (Dibuix d’en Riart al llibre ‘Els exèrcits de Catalunya 1713-1714’)

Referències

  1. F.Xavier Hernández, Francesc Riart, Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), Rafael Dalmau ed., Barcelona, 2007

Read Full Post »

Segons el Diccionari català-valencià-balear diu de la paraula:

INSTRUCCIÓ f.: cast. instrucción.
|| 1. Acció i efecte d’instruir. Per exempli d’ell ensenyats, del qual tota acció deu esser nostra instrucció, Ordin. Palat. 8. Jutge d’instrucció: jutge que instrueix les causes. Tal com si fos el jutge d’instrucció del districte, Pons Com an. 129.

Fer la instrucció: fer els soldats els exercicis de moviments i de maneig d’armes que calen per a poder actuar en acció de guerra.

|| 2. pl. Ordes o explicacions que es donen per a informar algú sobre el que cal que faci. Quants seran los missatgers ni de què hauran càrrech e les instruccions, doc. a. 1437 (Ardits, i, 366). A pesar de las instruccions de sa amiga no sabia com engiponar-s’ho, Pons Auca 245.
Fon.: instɾuksió (Barc., Val.); instɾuʦió (Palma).
Intens.: instruccionassa, instruccioneta.
Etim.: pres del llatí instructiōne, ‘edificació’.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: