Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘austriacistes’

14231141_1202611126468096_340327842613410478_o

Fotografia: Raquel Piñol.

Els passats dies 3 i 4 els Miquelets del Regne de València vam tenir l’ocasió de participar a la Festa dels Miquelets a Olesa de Montserrat. La festa consisteix en un aplec de recreadors de la Guerra de Successió  que retornen per un cap de setmana la ciutat a l’ambient que es vivia al segle XVIII.

14195371_10206876673410612_7004656327501289523_o

El fuseller desemparat Josep Femenia obri foc a l’enemic. Fotografia: Carles Quintana.

14195237_1199173663478509_6895093661708721210_o

A terra! Fotografia: La festa dels miquelets.

Amb més de quaranta activitats, la Festa dels Miquelets està considerada com una de les millors festes de Catalunya. Tot i que els combats representen el punt fort de la festa hi trobem des de presentacions de llibres fins actuacions musicals; de representacions teatrals de consells de guerra a la captura del capità botifler Maria. Fins i tot escamots amb la complicitat del poble que interaccionen amb els negocis del poble. Digne de veure-ho.

14289868_10208716286562346_5427344403810984119_o

Fotografia: Agustí Boada.

14231847_10206886628499483_7359155280538732331_o-1

Fusellers desemparats Manyes i Vidal. Fotografia: Carles Quintana.

A més, allò que dóna un caràcter especial a la festa és la participació ciutadana, des dels infants a les seues mares i pares. Tallers musicals, viure la vida d’un soldat, els sopars amb coberts del XVIII. I la professionalitat dels recreadors que actuen com a persones del segle XVIII des que es vesteixen fins que finalitzen els actes. Això implica desmuntar les armes amb tornavisos d’època, encendre el foc amb pedrenyal o passar el temps lliure juagant amb naips de llavors i fumar tabac holandès amb pipa d’argila.

14138860_1199168613479014_2331890382777475782_o

La lleva obeeix les ordres del Marquès del Poal sota la mirada del general Basset i el coronel Amill.

14196144_10206875931312060_429626844936275550_o

Al temps d’esplai surten les pipes d’argila. Fotografia: Carles Quintana.

Hi va haver combat obert i urbà. Però el moment més emotiu va ser l’homenatge a les víctimes austriacistes caigudes a Olesa durant la Guerra de Successió i a Joan Tosas, company de recreació estimat a pels recreadors de tot l’Estat per la seua hospitalitat i calidesa humana que va faltar no fa gaire temps.

14257480_10206886627539459_5732495490321551702_o

Consell de Guerra. – Plegarem o atacarem? – Atacarem! Fotografia: Carles Quintana.

14310562_10206875946272434_2452795157737681073_o

– Senyor, beneisca aquests homes i dónes perquè saben molt bé el que van a fer.

Doncs allà vam ser els Desemparats i el general Basset vivint la vida del soldat del divuit. Disparant pólvora a dojo i experimentant quines condicions suportaven. El repte, però, és traslladar i adaptar aquesta festa al País Valencià. El projecte el veureu al 2017.

Donec perficiam.

 

Read Full Post »

12990923_968735236568018_5808314863796610772_n

L’Homenatge als maulets a Xàtiva d’enguany serà especial per diversos motius. Per primera vegada en més de vint anys l’excel·lentíssim Ajuntament participarà com organitzador amb voluntat d’institucionalitzar-lo. A més, serà el primer cop en que els Miquelets del Regne de València dispararan salves d’honor en memòria dels defensors dels furs i de la segona ciutat del regne. Per primera vegada la Casa de la Ciutat col·labora amb els Miquelets en un acte solemne amb un significat tan important per a la memòria de Xàtiva.

Els actes començaran a les 11:00 hores amb les primeres salves de fuselleria a la plaça de la Trinitat.El sergent arengarà la tropa i començarà la desfilada solemne fins a la Plaça de Sant Francesc. Aleshores el general Basset dramatitzarà un discurs vibrant i tindran lloc les darreres salves en memòria dels maulets.

Participarà també  la Muixeranga d’Alacant, Pep Gimeno “Botifarra”, l’Escola de Danses local, així com la colla de dolçaina i tabal la Socarrà. El tradicional manifest corre a càrrec enguany de Vicent Tortosa.

Xàtiva, finalment, ha renascut de les seues cendres.

Read Full Post »

PROVA VI copia

MIQUELETS ON TOUR MMXVI:

V̶i̶l̶a̶-̶r̶e̶a̶l̶,̶ ̶9̶ ̶d̶e̶ ̶g̶e̶n̶e̶r̶.
Arbúcies, 3 d’abril.
Homenatge als maulets, 23 d’abril.
Almansa, 24 d’abril.
La festa dels maulets, 17, 18 i 19 de juny.
La festa dels miquelets, 3 i 4 de setembre.

Donarem més detalls aviat. Alguns dels actes estan aprovats però no podem donar més dades ara mateix.

Read Full Post »

Cartell Basset Gran_20141026001331956

Read Full Post »

Els organitzadors destaquen el considerable augment del nombre de participants i, sobretot, el gran ressó mediàtic que ha aconseguit l’acte

Article extret de Vilaweb.cat. Fotos cortesia de Niţă Adrian i Toni Royo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dissabte 12 de gener es commemoraven els 307 anys de l’atac borbònic a Vila-real i de la crema de la població. Un any més, com des de fa 18, l’associació cultural Socarrats i Acció Cultural del País Valencià van convocar una processó cívica en record dels fets i en homenatge als i les vila-realenques morts eixe dia en defensa de les nostres llibertats; i, com ja havia tingut lloc durant la commemoració de l’any passat, enguany van comptar amb el suport i la presència de l’equip de govern de l’ajuntament.

Prèviament, va tenir lloc, a la plaça Major, una representació de titelles amb la qual es van explicar als més joves els fets del 12 de gener de 1706, duta a terme per Xarxa Teatre amb el patrocini de la Regidoria de Joventut. Després, a les 19 hores, un toc de campanes des del campanar de la vila, primer a foc i després a morts, va marcar l’inici de la processó cívica, que va eixir des del Casal d’Acció Cultural, al carrer Solades.

Obrien la marxa els tocs de la dolçaina del conegut “Pasqualet”, un dels màxims experts en aquest instrument, seguida pels membres dels Miquelets del Regne de València, amb l’abanderat duent una gran senyera i l’oficial, el caporal i els soldats d’aquesta formació, vestits amb uniformes de l’època. A continuació, el Penó de l’associació Socarrats, dut enguany per Vicent Goterris, delegat a Castelló de la Unió de Llauradors, la corona de llorer que ofrenaven Socarrats i Acció Cultural, i la de l’ajuntament. Justament darrere desfilaven els membres de la corporació, encaçalada pel seu alcalde, José Benlloch (PSOE) i pel tinent d’alcalde Pasqual Batalla (Bloc); hi eren, a més, els regidors de Compromís Xavier Ochando i Albert Ibàñez, el portaveu d’EU Alejando Moreno, i els regidors socialistes Emili Obiol i Rosario Royo. A continuació, la gent que s’havia volgut sumar a l’acte, unes 150 persones, molts d’ells amb torxes i molts també duent la “senyera infinita” d’Almenara, que cloïa la desfilada.

La processó cívica, des de la plaça Escultor Ortells, es va dirigir cap al carrer Pere Tercer, per arribar al davant del Casino Carlí, on era la porta de la muralla que els botiflers van atacar i des de la qual van entrar a sang i foc a la població. Hi va tenir lloc l’homenatge dels Miquelets als defensors de la vila, en el qual es va incloure el llançament de les salves de pòlvora que els retien els honors. La desfilada va continuar per un carrer Major Sant Jaume ple d’espectadors, per passar després per la plaça Major i continuar per Major Sant Domènec i el carrer Lluís Vives, fins arribar al davant de la Torre Motxa, l’última resta de la muralla medieval de la vila que es conserva.

En arribar-hi, i davant del monòlit que recorda els fets, va tenir lloc l’homenatge dels Miquelets als morts en defensa de la ciutat, amb noves salves de pòlvora incloses, i es va llegir el text que descriu l’atac i recorda els 263 vila-realencs morts. A continuació van tenir lloc les intervnecions del delegat d’Acció Cultural, Antoni Royo, de la membre de la Jutna directiva de Socarrats Maria Juan, i del tinent d’alcalde Pasqual Batalla. A continuació, tant Socarrats i Acció Cultural com l’Ajuntament van fer les seues ofrenes, mentre sonava la Muixeranga, i l’acte va acabar amb unes parauels del’alcalde de Vila-real. En la petita placeta on es troba el monòlit es van aplegar unes 200 persones.

Els organitzadors es mostren “francament satisfets”, segons ha declarat Antoni Royo, “i no només pel gran creixement del nombre d’assistents, la vistositat de la desfialda del Miquelets i la participació de l’ajuntament, sinó també pel gran ressó que ha aconseguit aquest acte als mitjans de comunicació de tota mena, i que servirà per a que els fets del 1706 siguen cada vegada més coneguts i valorats pel conjunt dels habitants de Vila-real”.

Altres articles apareguts en premsa:

307 años de sangre y fuego en Vila-real (El Períodico Mediterráneo)

Vila-real recuerda su ‘cremà’ (Las Provincias)

Vila-real celebra el sábado el 307 aniversario de la ´crema´ por las tropas borbonas (Levante EMV)

 

Vídeos de la Commemoració penjats al youtube:

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Salves]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Instrucció]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Comitiva]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Torre Motxa]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Marxa Lilliburlero]

Read Full Post »

Artícle: interessant reportatge del Diari d’Andorra.

Andorra, a punt de ser engolida el segle XVIII

Finalment, Andorra se’n va sortir, i prou reforçada en els seus privilegis, però pocs cops com al segle XVIII, en acabar la guerra de Successió, el Principat va estar tan a punt de ser engolida. Sort de “l’exquisida diplomàcia” i la intervenció del bisbe Simeó de Guinda.

——————————————————————————————————————————————————

Manual Digest

No va ser l’únic moment a la història en què Andorra se la va jugar, recorda Jordi Buyreu, autor del Diplomatari de la Vall d’Andorra dedicat al segle XVIII

Però sí un dels més crítics, com a la centúria anterior, just després de la guerra dels Segadors, quan Lluís XIII passava a controlar les rendes del bisbat d’Urgell i hagués pogut carregar-se unes prerrogatives atorgades a l’Edat Mitjana a un territori que, per les seves condicions orogràfiques i climàtiques, ho tenia cru per valdre’s per si mateix sense uns avantatges a l’hora de comerciar amb l’exterior sense pagar peatge.

Ara, al segle que relata Buyreu a través d’una selecció de documentació trobada a l’Arxiu Nacional (i d’altres on hi ha lligalls relacionats amb el Principat), el risc de perdre tan vitals privilegis també era conseqüència d’una guerra, la de Successió espanyola, que va enfrontar qui seria Felip V de Borbó, i l’arxiduc Carles d’Àustria. Els andorrans, seguint l’estela dels catalans, havien apostat pel perdedor. Així que les coses presentaven un mal caire.

Al bàndol perdedor
Però tornem enrere. Com havien acabat les Valls adscrites al bàndol erroni? Les raons no són mai esquemàtiques, però Buyreu recull el paper preponderant d’un personatge, Francesc Carreu, que hi va influir, i molt. Aquest era un advocat de la Seu, partidari declarat de l’arxiduc i que va influenciar el capítol de la diòcesi en aquest sentit. Anomenat batlle, i consegüentment veguer episcopal, va arrossegar les Valls darrere seu. Amb la seva pressió –amb la manca d’un contrapoder, perquè el bisbe d’aleshores, felipista, havia fugit– i la necessitat d’aliar-se amb els catalans pels interessos comercials que els lligaven, els andorrans també van jurar fidelitat a Carles III. Cosa que va ser considerada una traïció del costat felipista.

Acabada la guerra, es van trobar en una situació més que incòmoda. “És fer història contraceptual, però és cert que Andorra podria haver estat engolida”, acceptava Buyreu, en improvisada roda de premsa abans de la presentació del llibre.

Aquí és on va ser necessària la “perícia diplomàtica” dels síndics. I on entra en joc el segon dels personatges destacats, el bisbe Simeó de Guinda y Apeztegui, nomenat bisbe d’Urgell el 1714 per Felip V. El monarca borbònic considerava que a Andorra se li havia d’aplicar el Decret de Nova Planta, com a Catalu-nya, amb totes les seves conseqü-ències per a les institucions d’autogovern. El bisbe va veure clar que l’única sortida possible era “bescanviar a la cort de Madrid el manteniment dels privilegis per la desaparició del contraban”. Una activitat que causava grans maldecaps “a la real hazienda”, admetia l’administració borbònica en un document recollit al Diplomatari. Contraban de ramat, però sobretot contraban –i conreu, en menor mesura– de tabac.

El Consell de la Terra, doncs, i els bisbes successius, van pressionar per posar fre a aquesta practica que s’havia perpetuat durant més de mig segle i que no es podia entendre “sense la connivència d’alguns membres de les famílies que estaven habitualment al capdavant de les institucions”. Un apunt recollit a la introducció del llibre i un fil a resseguir per futurs investigadors, indica l’autor d’aquesta compilació.

Andorra aconsegueix mantenir els privilegis amb aquesta contrapartida i, fruit de tot el procés, es produeix una altra conseqüència vital per al futur, determina Buyreu: la redacció del Manual Digest de les Valls neutres d’Andorra. Una recopilació realitzada per un Antoni Fiter i Rossell que havia estat espectador del procés polític i judicial per garantir el manteniment de les prerrogatives. Ara, volia veure ordenades les bases jurídiques que garanteixen la neutralitat andorrana, perquè no es veiés en perill mai més.

Jordi Buyreu, Professor UAB

Read Full Post »

Obra de Francesc Xavier Hernandez Cardona i Guillem H. Pongiluppi

A punt de sortir el llibre sobre el setge de Barcelona del 1714. Amb un total de 120 pàgines il·lustrades a tot color, recreacions de la ciutat, de les defenses, de les batalles, dels combatents. Tot plegat tres anys de feina, de feinada amb una acurada aplicació del matte painting. No cal ni dir que els autors estem molt contents perque aquest treball sortirà abans del 25 de novembre, i esperem que també ajudarà a fi que la gent estigui orgullosa d’un passat de llibertats i coratge que hem de recuperar… Us tindrem informats de les diferents activitats.

Els autors volem agraïr explicitament el suport de l’Eusebi, dels Miquelets de Catalunya, de la Coronela, d’en Riart i dels molts amics que han col·laborat perquè aquest treball hagi vist finalment la llum. I de manera molt especials als amics de Cossetània i Angle sense els quals aquest projecte no s’hagués pogut desenvolupar.

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: