Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘socarrats’

Comarcal TV

Fotografia: Neus Bataller

Fotografia: Neus Bataller
Fotografia: Xtradio

Fotografia: Majo
Fotografia: Vicent Cerdà
Fotografia: Neus Bataller

Read Full Post »

cartell_marxa_civica-2019

Com ve siguent habitual, la primera participació del grup de recreació Miquelets del Regne de València és a Vila-real. El passat 12 de gener commemoràrem la crema de la vila per les tropes borbòniques del compte de Las Torres en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Enguany hem comptat amb la col·laboració especial de diversos recreadors de grups amics com la Coronela de Barcelona i Miquelets de Catalunya. Però el més significatiu ha sigut l’homenatge a les dones mortes en l’assalt i crema de Vila-real aquell 12 de gener de 2016 que coneguem gràcies a Benito Traver i els cronistes de la ciutat. La nostra intenció no només és rescatar de l’oblit les unitats militars austriacistes valencianes, sino que també ho és difondre i interpretar la llavor de les dones i la resta d’elements civils durant el conflicte.

Més recreadors, més recreadores i major potència de foc. Eixe és el camí i potser algun dia recreem l’assalt com la vila es mereix. Moltes gràcies a totes i a tots els que ho haveu fet possible.

Us deixem el vídeo resum de Xavier Manzanet.

Read Full Post »

30698186_1645340452240823_247421031424196608_o

Read Full Post »

juny_socarrat

 

Xàtiva va reviure el passat 17 de juny l’episodi tràgic de l’assalt borbònic a la ciutat de 1707 amb una apassionant recreació històrica organitzada pels Miquelets del Regne de València. Aquesta va ser la part més espectacular de la Festa des Socarrats, un projecte de divulgació didàctica que tractava d’apropar les circumstàncies i els efectes de la Guerra de Successió a Xàtiva. El qual s’ha aconseguit apostant per fer visible aquests fets mitjançant l’escenificació de l’episodi dels combats a Santa Tecla i Sant Agustí, la impressionant ronda de miquelets a la Plaça del Mercat, la exhibició de salves a la Plaça Calixte III, adobat amb un taller de dansa barroca i l’exposició de gravats coetanis de  Pere Julià al Museu de Belles Arts de la ciutat. Els dies previs, la regidoria de cultura va organitzar un congrès focalitzat a la crema de la ciutat per les tropes borbòniques que reforçaria la vessant científica del projecte.

A la recreació participaren des d’actors professionals com Edu Bohoyo i mestres de dansa com Ana Rodríguez Arcas. Però sobretot va ser possible a la col·laboració d’associacions com 1707 Almansa Històrica, Miquelets de Catalunya, Miquelets de Girona i Miquelets de Moià. Així com als músics que ens van acompanyar i donaren caràcter èpic a la batalla. Ells són Estrela Roja de Benimaclet.

VÍDEO RESUM

A COMARCAL TV

El campament austriacista es va instal·lar al claustre del convent de Sant Domènec. I des d’allí marxaren els maulets al camp de Mart a l’encontre de les forces borbòniques.

34719982193_77a40388f7_o

Fotografia: Víctor García

DSC_0353

Fotografia: Víctor García

DSC_0501

Fotografia: Víctor García

La Festa dels Socarrats va començar amb la presentació oficial dels grups a la Plaça Calixte III envoltats per edificis tan impressionants com la l’hospital vell o la seu. Un escenari idoni per desenvolupar el concurs de tiradors que guanyaren Bernat Coma de Moià i Rafael Briganty d’Almansa.

35362115152_bf665ce903_o

Fotografia: Òscar Pérez

DSC_0762

Fotografia: Òscar Pérez

19221668_1887845514808878_3352533432637133163_o

Fotografia: Rafa Aguado

La batalla es va dur a terme sota un sol de justícia entre la plaça de Santa Tecla i Sant Agustí. 44º, poca broma. La resistència va estar comandada pels capitans Alfonsea i Gonzàlez, qui interpretaren al governador Miquel Purroy i el seu assistent del cos d’enginyers en una actuació digna d’actors de primera. Miquelets i regiments de linia feren front als magraners de La Couronne i els Morados viejos, a qui els va costar derrotar als maulets tot i que contaven amb una força molt superior.

I finalment, la càrrega a la heroica dels darrers resistents no va impedir la derrota dels austriacistes. Però serà recordada en els innumerables segles que estan per vindre.

35404225482_3b3e0d2b09_o

34763250983_180a9aeda2_o

34763250003_170c51e470_o

Fotografia: Òscar Pérez

Per la vesprada quaranta miquelets patrullaren el mercat, entrant a les tavernes cercant un espia austriacista i un lladre botifler, interpretats per Edu Bohoyo i Vicent Cerdà. Ana Rodríguez Arcas i els alumnes del conservatori de Xàtiva van dur a terme un taller de dansa barroca també al mercat.

 

A l’endemà els recreadors visitàrem el Museu de Belles Arts i els més valents el propi castell.

19441796_10213814747788662_6170601768501987204_o

Fotografia: Hortènsia Conill

19442018_703350933196593_1402732520945792983_o

Fotografia: Ariadna Soler

19452939_703350496529970_5871794618386191918_o

Fotografia: Ariadna Soler

19402158_10213814740068469_4811443959028624595_o

Fotografia: Hortènsia Conill

Read Full Post »

0_26480_1_bis

Fotografia: Ajuntament de Vila-real.

Cada dissabte més proper al 12 de gener els Miquelets tornem a Vila-real per commemorar la crema de la vila pel compte de les Torres aquell fatídic de 1706. La commemoració creix i esdevé una festa. Una festa per recordar d’on venim, per commemorar la defensa d’una manera de viure que va ser durament sacsejada, socarrada. Cada cop som més gent. Més col·lectius culturals que posem el seu gra de sorra a la commemoració. Als recreadors s’han afegit les muixerangues (Castelló) i enguany s’ha afegit la Socarrada de Xàtiva. Com hem canviat.

vila-real-nou_20141230202255068

Fotografia: Ajuntament de Vila-real.

Aquest any i per primera vegada, l’associació Miquelets del Regne de València ha aprofitat l’avinentesa per concedir el guardó Miquelet d’honor al regidor Pasqual Batalla i Llorenç. Un reconeixement a qui ens ha recolzat des de la primera vegada que pujarem a la Plana, quan ningú ens coneixia i que gràcies al seu suport (i el d’altres) hui podem fer les coses que fem: pedagogia i recreació.

16112943_1412992892094313_902835637611486894_o

Pasqual Batalla, Miquelet d’honor 2017.

Oferírem les nostres salves als llocs de costum: el portal de Castelló, davant la casa de Mossèn Cabrera i a la Torre Motxa. Escenaris protagonistes del fatídic 12 de gener de 1706.

Tots serem recordats entre copes escumejants,
i els homes bons ho explicaran als seus infants.

Per primera vegada també l’acte ha tingut el suport d’associacions de Quart de Poblet. Somiavem amb agermanar Xàtiva amb Vila-real i enguany s’afegeix Quart. Lentament i amb pas ferm obrim pas a la memòria en un sól pantanós, la recuperació històrica de les unitats valencianes durant la Guerra de Successió.I és que com deia Miquel Martí i Pol “tot està per fer i tot és possible”, però s’ha de fer.

15972478_1196714257043964_5624144098720649442_o

Amb els amics de Quart de Poblet.

16107201_1196416967133176_8951841217814024879_o

Fotografia: El Pinya.

16112681_1196713870377336_4506053531975386809_o

A la Torre Motxa.

16113226_1094103934049714_1777827996425738350_o

Instrucció prèvia a càrrec del sergent Cerdà.

Finalment, per concloure l’acte el nostre secretari va donar a l’AC Socarrats de Vila-real el poemari de Miquel Duran i Tortajada “Himnes i poemes” de 1916 on apareix el famós Clam dels Socarrats.

16177583_1099719766821464_542880147834091689_o

Fotografia: AC Socarrats de Vila-real.

Read Full Post »

Per primera vegada en més de vint anys l’Homenatge als maulets torna a ser la festa de tots amb la participació de l’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. S’obri una nova era en la que recordar les heroïcitats dels maulets significa retrobar-se amb una ciutat que bregà pels seus privilegis i el progrés dels seus ciutadans. I no altra cosa. Perquè en aquell context de misèria posterior a la segona germania la majoria dels valencians abraçaren la casa d’Àustria per acabar amb les abusives càrregues senyorials. Així doncs, recordar Basset i als seus continaés reconèixer l’esperit de combat de camperols i menestrals desprotegits. Però també la lluita per la supervivència d’un regne la segona ciutat del qual era Xàtiva.

13047984_1697820450478053_7582246802872481992_o

Fotografia: Rafa Aguado.

L’Ajuntament ha donat un pas per normalitzar la festa. Doncs és això el que és.Una festa a la que s’ha anat afegint diverses associacions des de la pionera Escola de Danses, fins a la Muixeranga d’Alacant, la colla de dolçaina i tabal La Socarrà i nosaltres, els Miquelets. I que seguisca creixent el nombre de participants. Després de cinc anys d’entrebancs finalment hem pogut fer salves en honor als maulets, com es faria a qualsevol país normal que respecta els seus herois. És per això que era tant necessari institucionalitzar la festa. No podia vagar pel limb el símbol per excel·lència d’aquesta ciutat.

13041069_10153993098519845_850817970812286162_o.jpg

Fotografia: David Calatayud.

A més, conscients del primer centenari de la publicació del Clam dels socarrats de Miquel Duran de València li vam voler retre homenatge dramatitzant la seua lectura a la plaça de la Trinitat.

13071921_1696633543930077_7769801220485300562_o.jpg

Fotografia: Rafa Aguado.

13072627_10153993095774845_151077997557623752_o

Fotografia: David Calatayud.

Però els Miquelets només representem una part de l’espectacle. Hi havia també Pep Gimeno “Botifarra” qui va fer una magnífica interpretació del Tio Canya acompanyat del piano de Pau Chàfer. I els parlaments institucionals de l’alcalde i els tinents d’alcalde conduits pel periodista Kike Rosselló. El convidat d’enguany ha sigut Vicent Tortosa i des de l’escenari va fer una crida a la participació en el acte de tots els xativins i valencians. També ens acompanyà Fermí Font i Antoni Pitarch, directius de l’associació germana Socarrats de Vila-real.

 

IMG_7675.JPG

Fotografia: Ximo Corts.

Agraïm la participació i el seu suport a Jordi Vilardaga i a Xavier Jové, socis de Miquelets de Catalunya que vingueren a reforçar-nos a qui considerem germans perquè aquesta és també casa seua. Així com a les diverses televisions i portals que cobriren l’esdeveniment. Perquè ja mai més haurem d’amagar la nostra història i aquesta només ha fet que emergir.

13048113_10153993098579845_1407897997296853741_o.jpg

Fotografia: David Calatayud.

RECREACIÓ DE LA BATALLA D’ALMANSA

El segon acte de la jornada el va constituir la participació dels fusellers Desemparats a la recreació de la Batalla d’Almansa. Dissabte per la vesprada i diumenge feren vida de campament i participaren en dues escaramusses en petit format que feren tremolar les parets del nucli històric de la ciutat. Formant rengles amb el Regiment de la Diputació del General de Catalunya causaren una gran impressió entre el públic per les seues fortes descàrregues i la seua professionalitat. El proper any s’espera una recreació enorme, com les d’abans al batallòdrom.

Read Full Post »

MIQUEL DURAN copia

EL CLAM DELS SOCARRATS

He vist en somnis revoltar-se un poble:
passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra.

Som els bons fills de la terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.

Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
envaïren nostra terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l’odi sembrant,
l’odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Ni som fill bords, ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.

La sang vessada als camps d’Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d’Alacant.

I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats,
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, dels castellans.

Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.

Volem que els fills de la terra
s’exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians!

Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.

Miquel Duran i Tortajada, més conegut com a Miquel Duran de València, neix a València el 20 d’agost de 1883.

La seva àmplia trajectòria nacionalista s’inicia l’any 1906 com a membre fundador i president de l’associació cultural i política València Nova i com a director del butlletí de la societat. En els següents anys forma part del grup que impulsa el Centre Regional Valencià (1907), l’Assemblea Regionalista Valenciana (1907), la Joventut Regionalista Valenciana (1907) i la Joventut Valencianista (1908) i és director de les publicacions “Lo Crit de la Pàtria” i “Renaiximent”, òrgans d’expressió de la Joventut Regionalista Valenciana i del Centre Regional Valencià, respectivament. Posteriorment, entre els anys 1913 i 1925, també col·labora a les revistes “València Nova”, “València” i “Pàtria Nova”, publicades per la Joventut Valencianista.

A començaments del segle XX, s’incorpora al valencianisme polític que en aquells moments comença. Aquest moviment aglutina una gran diversitat de posicions ideològiques i Miquel Duran s’identifica amb el sector més progressista. D’aquesta manera, l’any 1907 esdevé un dels responsables de la transformació de València Nova en Centre Regional Valencià, cosa que suposava incloure qüestions de caràcter polític com a objectius de l’entitat. En aquesta època l’autor també escriu les primeres composicions poètiques. Així, l’any 1906 obté, amb “Maig llevantí”, la Flor Natural a la Primera Festa de les Flors celebrada al Saló Columnari de la Llotja de València; el 1910, per “Paraules de consol”, la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona; amb “El poema de Maria, la bella hortolana” guanya, el 1913, la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat i el 1914 obté, amb “Himne de Pàtria i Amor”, l’Englantina dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat. Aquestes peces són incloses als poemaris Cordes vibrants, publicat l’any 1910, i Himnes i poemes, del 1916.

L’any 1910 es trasllada a Sabadell, on comença a treballar com a periodista i on funda el Diari de Sabadell, publicació que ell mateix dirigeix durant sis anys. Posteriorment passa a viure a Barcelona i allà continua la feina de periodista al diari La Publicitat, del qual també n’arribarà a ser director entre els anys 1920 i 1921. Més endavant es farà càrrec de la corresponsalia del diari El Sol de Madrid. Pel que fa a la feina editorial, l’any 1915 funda a Barcelona La Biblioteca València amb la voluntat de donar notorietat a la literatura valenciana. Als anys vint dirigeix la Biblioteca Europa de l’editorial Mentora de Barcelona. En aquesta col·lecció apareixen les traduccions de Blasco Ibáñez realitzades pel propi autor. A finals del 1918 Miquel Duran s’exilia a París per evitar la condemna de presó que un Consell de Guerra dicta contra ell arran d’una sèrie d’articles que escriu a La Publicitat. En aquests articles, on parla de les manifestacions populars a favor de l’autonomia que es viuen aquells dies a Barcelona, defensa les tesis autonomistes i denuncia les forces de l’ordre públic. L’any 1920 és amnistiat i torna a Barcelona. A partir del 1924 entra a formar part de la redacció deLa Veu de Catalunya.

Com a autor teatral publica, el 1926, L’amor i els lladres. Tot i que la majoria de títols que va escriure d’aquest gènere són inèdits, les seves obres van ser estrenades al Teatre Català Romea i al Teatre Català Novetats de Barcelona i al Teatre Alkázar de València amb bona acollida per part de crítica i públic.

L’any 1933 torna a València on -a banda de continuar les seves activitats periodístiques, literàries i nacionalistes- comença a treballar, fins a la postguerra, com a funcionari a l’Arxiu Municipal de la Ciutat. Durant la Guerra Civil Miquel Duran lluita a favor de la República i realitza la seva feina a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura. La seva producció poètica de temàtica bèl·lica s’aplega aGuerra, victòria, demà, publicat el mes d’octubre del 1938 dins dels actes de commemoració del VII Centenari de la Fundació del País Valencià. Un cop finalitzada la guerra, és cessat del càrrec que ostenta a l’Arxiu Municipal. Malgrat que no va a la presó, els darrers anys de la seva vida passa per moltes dificultats econòmiques degudes a la pèrdua de la feina de funcionari i a la impossibilitat de treballar com a periodista.

Miquel Duran de València mor el 28 de novembre de 1947.

Font: http://www.escriptors.cat

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: