Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2019

 


1# D’on és vostè, fuseller? Com va conèixer els miquelets?
 

De Manises senyor! Doncs no ho tinc clar però diria que per xarxes socials com a associació. En persona va ser fa dos anys per estes dates, un 27 de gener a Quart de Poblet,  que vaig eixir corrents des de la universitat per assistir a la conferència sobre la crema del poble en 1706 en la que va col·laborar la associació. Tot i que podria haver estat abans si la pluja no haguera impedit l’acte de la entrada de Basset a València.

2# Era molt diferent el segle XVIII de l’actualitat? Com ho viu un fuseller? 

Certament sí. Estem acostumats a unes comoditats que, tot i ser senzilles, al segle XVIII son impensable. Pense per exemple en com s’afaitaven, amb navaixes amb fulles poc afilades o si no amb barbers que alhora feien la feina de dentista, o fins i tot com encendre’s la pipa! El fuseller ho viu de les formes més precaries de l’època.


3# Què heu après amb nosaltres? 

Buff! Una gran quantitat de coses. El món de la recreació és una trampa, perquè t’apropes per una tema o per un interés particular, però només entres acabes enxarciant-te i aprenent noves coses al intentar contextualitzar-ho tot, (diferències entre les classes socials, evolucions entre èpoques immediatament posteriors i anteriors,  entre països i les seues economies…). Així doncs per il·lustrar-ho, he aprés des de les evolucions tecnològiques dels fusells a com es vestien i com eren els vestits de les classes altes de principis del segle XVIII. Exagerant-ho, la recreació és un poc com la Viquipedia, que entres a per tindre uns certs coneixements sobre els judicis de Nuremberg i de cop i volta acabes llegint un article sobre José Rizal i la independència de Filipines. 

4# Quina ha sigut la seua millor experiència ? 

Doncs el conèixer recreadors d’uns altres països i en concret recorde un recreador italià que bromejava amb que era impossible que li guanyara perquè em treia quasi dos caps, després d’haver lluitat cos a cos amb ell en la meua primera Batalla d’Almansa. Pense que en general existix un esperit de germanor i de voluntad d’apendre dels altres molt bò. Tot i que he de d’afegir que també fa un goig enorme acabar d’uniformar-te completament, perquè és un procés costós -tant de temps com de diners- i crec que en això coincidirem tots els recreadors.


5# La màxima d’Al Tall “no s’ensenya a les escoles com van esclafar un país” segueix en vigor?  

Després dels vora vint anys que tindrà la cançò, ensenyar-se s’ensenya, però com un apèndix o unes poques línies a un paràgraf, i sempre des d’un punt de vista del determinisme peninsular, com que era qüestió de temps que les dos corones acabaren formant un estat. Llavors, no hi ha una reflexió profunda i honesta del que va suposar el conflicte com tampoc de les seues conseqüències. Tot açò des del meu punt de vista i la meua experiència com a alumne.


6# A nivell personal, quins aspectes li interessen més dins de la recreació històrica?

 He de dir que sent una curiositat enorme pels enginyers militars i pels oficials. No per un tema de poder, sino més bé per tots els aspectes d’estratègia, organització dels recursos, evolucions tecnològiques; en definitiva tot el que te relació amb la meua carrera d’enginyeria. Per exemple, si no recorde malament, molts dels sistemes de gestió i planificació que es desenvoluparen per a la Primera i Segona Guerra Mundial, s’utilitzen hui dia a les industries. Per ara encara em queda molt per apendre com a fuseller, però no descarte intentar fer carrera militar. (riu)
 
7# Si pogués triar, quin esdeveniment li agradaria recrear dintre de la Guerra de Successió que no s’ha dut a terme fins ara? Quin seria el motiu?

Uff! N’hi han un fum. Però en destacaría dos. El primer, a nivell internacional, sería la Batalla de Malplaquet. Trobe que estar sota les ordres del Duc de Marlborough i la magnitud de la fita, son dos bones raons. Si pensem més modestament, diria que una molt bona recreació del Setge de Sant Mateu perquè l’emplaçament és perfecte i podria estar molt bé. Ambdues son victores austracistes que crec que la moral de la tropa ho necessita.


8# Com prepara el seu personatge Luis Panadero?

Intente entendre les dimensions psicològiques i ideològiques del fuseller, el per què lluitaven o per què no fugien abans que enfrontar-se al enemic. També intente millorar l’equipament per fer l’experiència més fidel.


9# A banda de la Guerra de Successió, quin altre periode li agradaria recrear?

Les Guerres Carlistes. Eixa mescla explosiva d’antiliberalisme, catolicisme junt amb la qüestió foral. Una resistència acarnissada per romandre en un món que es modernitzava, em sembla tremendament romàntica i interessant. A més a més, avantpassats meus van ser carlistes i alguns van participar-hi, llavors recrear-les és una forma d’intentar compendre’ls com he dit adés. 


10# Si poguès parlar cinc minuts amb un personatge històric, siga o no de la Guerra de Successió, amb qui li agradaria fer-ho? Per algun motiu especial?

N’hi han tants que m’és impossible dir-ne un, així que diré uns sensenom. M’agradaria parlar amb els Brigadistes Internacionals. Gent que vivia a països tan llunyans com la Xina o els Estats Units d’Amèrica, i que per purs ideals participaren en una guerra que no era seua per combatre el feixisme. Crec que tenen moltes coses interessants a dir i molt actuals.


11# Recomane algun llibre en valencià als nostres lectors.

Sense cap mena de dubte recomane “Joan Baptista Basset. Vida i mort del líder maulet” de José L. Cervera Torrejón editat per 3i4. És un llibre que quan hom el tanca, no enten com la seua figura no té ni el reconeixement que deuria tindre, ni una pel·lícula de Hollywood. A mí, personalment m’emocionà la carta en la que decidix quedar-se.


Eduard: Moltes gràcies pel seu temps.

Luís Panadero: A vosaltres per la entrevista. 
Anuncis

Read Full Post »

%d bloggers like this: