Un any més el Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats ha tornat a Almansa. El prestigiós esdeveniment internacional ha aconseguit reunir a més de quatre-cents recreadors i una vintena de tropes muntades. Aquest cop hem participat amb esquadra pròpia. Formant el flanc esquerre del rengle austriacista amb els hússars hongaresos i el Regiment de Sant Narcís. Així i tot, també hem aportat un soci per reforçar la infanteria de les Guàrdies Valones de les forces enemigues.
Ben matí els nostres fusellers plantaren la tenda al campament austriacista. Aviat es trobaren amb les tropes catalanes i uns aguerrits hússars hongaresos amb qui intercanviarem impressions hores abans de la fatalitat. Feren instrucció tot el matí sota un vent fortíssim i es prepararen per a l’arribada del general.
Després tastaren el darrer ranxo de sa vida i que al remat va ser millor del que s’havien pensat. Mengeu fort, perquè aquesta nit soparem a l’infern! – Els hi havia dit el sergent.
Després del ranxo arribà la cavalleria dels Desemparats. Havíem de fer front a la cavalleria borbònica i per això incorporàrem tropes muntades de la Vall d’Albaida. Amb canons i infants no guanyaríem, necessitàvem cavalls.
L’arribada del general va alçar els ànims. Però seria necessari molt més que això per guanyar la batalla.
Aleshores tocaren els timbals i marxarem en columna amb hússars i gironins cap a la batalla. Els homes forts marxaven confiats, però cansats. Doncs venien d’alçar el setge de Villena i no havien dormit gaire la nit anterior a Cabdet. No hi havia marxa enrere.
L’alferes va veure un antic amic seu que havíen reclutat les Guàrdies Valones. Va dubtar què fer, però va prevaldre l’amistat. Llavors el va deixar anar, si bé li va fer una forta abraçada. Seria la darrera per als dos.
Era l’hora i el general va arengar a la tropa. Recordeu els vostres pares! Perquè hui sereu lliures!! – No podia estar més equivocat…
Els fusellers fan un glop de mistela i preparen ses armes. No hi ha temps per a la por. Són ferotges com ells sols i es preparen per a la descàrrega. Farcits els rengles d’antics miquelets l’enemic té molt a témer. Carreguen ses armes i foc!!
La batalla s’acarnissa i la pluja de plom du als homes al cos a cos. No hi ha clemència. Les baionetes obrin els homes com la mantega. S’obrin les portes de l’infern.
Però ja és tard, amb la cavalleria perduda el timbaler toca el dos. Els comandants no accepten la derrota. Cóm ha pogut passar?… Les coses es posen lletges. Ens farem forts a la muntanya. Cauran les places d’avantguarda.
I tu ho has donat tot per la terra…
Vegeu la batalla des del muntatge de Xavi Alba (Miquelets de Catalunya), el punt de vista d’un fuseller:
Més vídeos:
Deixa un comentari