Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘valencians’

Retrat al·legòric del Mariscal Tinent Joan Baptista Basset i Ramos
(autor: Manuel Boix)

“Era don Juan Bautista Baset natural de las huertas de Valencia, hijo de un escultor. Pasó a servir a la guerra de Hungría , donde obtuvo el grado de capìtán y aprendió la fortificación. Basset vino a España a recomendación de la corte de Viena. El rey Carlos II le empleó en el estado de Milán, después le destinó a visitar las plazas de África y a aumentar las fortificaciones. En este tiempo murió el rey Carlos II y pasó al partido del rey Carlos. (…). Era hombre de buena intención; su genio tumultuoso. El arte de la guerra no le había infundido los modales de un civil estilo.”

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
“Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725” Vol. I, pàg. 613

“Juntos los generales y coroneles en su alojamiento, habló el general comandante con términos los más expresivos, alabando la conducta, valor, celo y constancia de todos los oficiales. (…) Ponderó cada uno de los generales y coroneles sus razones, y terminaron su dictamen con decir que la plaza estaba en estado de procurar la capitulación y el modo de sacar las ventajas que podían conseguirse antes de llegar a experimentar el asalto general. Todos fueron de este parecer menos el general Basset y el coronel don Sebastián Dalmau (…) Respondieron todos que obedecerían su orden, y el general Basset respondió que obedecería el orden, per que desde luego decía y repetía, y habló con lengua materna y dijo: «Jo saltaré per on saltarà Barcelona», que quiere decir que no se apartaría de la resolución que tomarían los comunes.”

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
“Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725” Vol. IV, pàg. 207

Junta de guerra de l’1 de Setembre de 1714,amb la participació d’Antoni Villarroel, Casanova i Basset

“… se arrojaron algunos fuegos artificiales, de los singulares que tiene dispuestos, la particular industria, y rara habilidad del General Don Iuan Bautista Basset y Ramos Comandante de la Artilleria, y à la luz permanente de dichos artificios fueron descubiertos los Enemigos, con lo que se les dispararon algunos cañonaços de Monjuìque, y se pusieron en precipitada fuga ; tanto los Infantes, como su Cavalleria.”

“Gazeta de Barcelona – Diario del Sitio de Barcelona” 29-set-1713

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més imatges disponibles als àlbums fotogràfics del nostre grup a Facebook “Miquelets del Regne de València“.

Read Full Post »

Allista't als Miquelets del Regne de València! miquelets1707@gmail.com

Sobre el text de la imatge: representació que el 12-jul-1713 en nom del Regne de València daren el Comte de Cirat, Gaspar de Calatayud, i el Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno als Diputats de la Generalitat de Catalunya, adherint-se a la resolució de la Guerra a Ultrança. El text fou recollit per En Francesc de Castellví a les “Narraciones Históricas“. Les “Narraciones Históricas“, Vol III foren reeditades l’any 1999; per facilitar-ne la comprensió, el text fou reeditat en un castellà estandaritzat, i els noms personals en català normatiu.

Read Full Post »

L’esdeveniment ESTÀ AJORNAT PER AL DIVENDRES 20 d’ABRIL, a la mateixa hora. El motiu té a veure amb la presentació d’un recull de rondalles d’una vintena d’autors comarcals a la mateixa hora en un altre local xativí, que clarament dividirà el públic. Així doncs, i per respecte als companys, hem quedat per a ajornar-ho al 20 d’abril.

 …

Cartell antic, l'esdeveniment ha estat ajornat al 20 d'Abril

La llibreria La Costera de Xàtiva en col·laboració amb els Miquelets del Regne de València presentarà l’obra de teatre “Dies d’Incertesa” de Vicent Cerdà el proper 20 d’Abril. Aquesta publicació representa la crema de Vila-real pels botiflers al gener de 1706. Els paral·lelismes i connexions amb la ciutat de Xàtiva són molts i de gran importància. Eduard, com a representant dels Miquelets del Regne de València, farà la introducció prèvia a la xerrada de l’autor, Vicent Cerdà.

Les petites històries que possiblement van ocorrer 15 dies abans de l’atac de les tropes borbòniques del Comte de les Torres a Vila-real el 12 de gener de 1706, una batalla més en la Guerra de Successió. Una batalla perduda, en una guerra que es va perdre el 25 d’abril de 1707. I que 305 anys després, segons crec, segueix perduda. Escenes del mercat, del Consell de la Vila, del dinar de Sant Esteve, el 26 de desembre, personatges històrics mesclats amb altres ficticis. El llibre també recull diferents exposicions d’historiadors, lingüistes, arxivers, escriptors, directors de teatre, etc. I per acabar fragments de diferents obres històriques, de B. Traver, J. M. Miñana, el general Peterborough, el Marqués de San Felipe, que expliquen el que va ser el fet d’armes de l’atac i crema de Vila-real.


Accedeix a la pàgina de l’event en Facebook clicant ací

Read Full Post »

Un any mes, aquest 11 de setembre de 2011, els Miquelets del Regne de València han acudit a Barcelona a honrar els soldats valencians morts defensant la ciutat contra el sagnant setge borbònic de 1714.

Els miquelets al Fossar de les Moreres de Barcelona, "Donec perficiam!"

Entrada relacionada:

Els valencians en la defensa de Barcelona, 1714

“…la Nació valenciana ha resolt assegurar a V.E.F. que han deliberat sacrificar-se, per les mateixes raons, amb V.E.F. i que estan prestos a concórrer en tot allò que V.E.F. consideri poder contribuir a aquest just i honrós fi, considerant-se com a nadius d’aquest Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat…”

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest cap de setmana, els micalets valencians del Regiment Mare de Déu dels Desemparats han participat en la III Recreació de la Batalla d’Almansa als camps d’aquesta localitat castellana. Els nostres soldats han format files junt al Regiment de la Generalitat dels Miquelets de Catalunya i altres voluntaris valencians de la partida de Josep Marcó “El Penjadet”. Malgrat la pluja, el fang i les canonades, els nostres soldats han lluitat honorablement per defensar les llibertats valencianes i de la Corona d’Aragó.

Read Full Post »

 

El diumenge 6 de febrer els Miquelets del Regne de València ens desplaçarem al Principat de Catalunya per participar en uns actes commemortaius sobre el 1714. Des de les 17:00 a les 19:30h, tindrà lloc a la Plaça de l’Església de Sant Hipòlit de Voltregà, la commemoració de la caiguda de les llibertats nacionals dels regnes de l’antiga Corona d’Aragó, un acte organitzat per Òmnium Voltreganès i obert al públic.  Els horaris són aquests:

 

17,00H DESFILADA DE SOLDATS D’ ÈPOCA DEL 1714 (Miquelets de Catalunya i València) PELS CARRERS DE SANT HIPÒLIT

17,30H BALL DE BASTONS (amb falç) A LA PLAÇA DE L`ESGLÉSIA
18.00H MARXA DE TORXES PELS CARRERS DE SANT HIPÒLIT FINS EL SANTUARI DE LA GLEVA
18,40H ACTE FINAL A LA PLAÇA DEL SANTUARI DE LA GLEVA

+INFO a http://www.santhipolitdevoltrega.cat/

 

Miquelets de Catalunya i València

Miquelets de Catalunya i del Regne de València

Read Full Post »

Miquelets valencians del Regiment Mare de Déu dels Desamparats tocant el corn durant els actes de la diada de l'11 de Setembre, Barcelona


«—Vos qui sou un homo entès

i de llest passau la mida,

¿quin és l´animal que crida

quan té la carn consumida,

i quan és viu no diu res?


—Jo no som tan innocent

com vós vos deveu pensar.

Aqueix animal se fa

per los fondos de la mar:

si el voleu sentir cantar,

p´es cul li heu de dar vent

com si l’haguéssiu d’inflar.»


(Endevinalla mallorquina)

ALCOVER, Antoni; MOLL, Francesc de B.

Diccionari Català-Valencià-Balear. Palma de Mallorca, 1976.


La utilització dels cargols de mar gegants –és a dir, de dimensions grosses– com a instruments musicals ha provocat en el nostre idioma que se’ls donés el nom d’un altre objecte d’origen aterrat també utilitzat com a instrument de música i de so similar. Es tracta del corn, paraula que ve del llatí cornu, que vol dir banya, i el seu ús remot com a instrument musical no solament ha servit per batejar el seu homònim marítim sinó també a una extensa família d’instruments de vent –corneta, cornetí, cornet–- i tota la gamma que en anglès porta el horn com a sufix, que compren un grup prou nombrós.La trompa és l´instrument de música derivat i sonorament més pròxim del corn, en la nostra llengua pren el nom, segons sembla del grec strombos, corn marí.L’strombos és el cargol de mar tan prodigat en la mitologia clàssica pel seu ús com a instrument bufat per tritons i sirenes tants cops representats en gravats i pintures. Segurament per això la variant de molusc més usat com a corn és anomenat triton nodiferus o charonia nodifera.

El corn marí és un instrument modelat per la mare natura i lleugerament manipulat per l’home. Per això, és un instrument sense edat, perquè mai s’ha deixat de construir i d’utilitzar amb finalitats diverses. El corn marí és, a més, un instrument ben especial perquè es fa sonar bufant-lo com aeròfon de broc. És un instrument usat arreu del món, utilitzat tant pel seu so voluminós i potent com a estri de comunicació i senyals, com també amb funcions màgiques i religioses.Als Països Catalans també se’ns mostra en usos específics, no solament, com es podria pensar, per la gent de mar. L’antiguitat de la seva utilització és palesa en expressions arcaiques de la llengua i les seves consuetuds:

– Tocar el corn era una metàfora de marxar d´un lloc.

– El So de Corn era un dret en virtut del qual el senyor obligava el vassalls a tocar el corn al castell sempre que fos necessari.

– Està lligat també de temps antic al món , es coneix l’ús que en feien els pastors del Pallars Sobirà per aplegar el bestiar.

– En activitats de la pagesia també hi era present com a element d´avís o reunió en la sega, verema o en feines boscanes com els carboners.

– Al segle XVI era usat per la convocatòria de sometents a través d’una cadena de corns allà on no arribava el so de les campanes.

De l´ús del corn entre mariners i pescadors com a estri comunicador . S’usava tant com a senyal d’avis per comunicar als palers de les platges la proximitat d’una barca que anava a varar a la sorra, i també com a cortesia o salutació entre embarcacions. La seva importància en segles passats fa que a Còrsegael corn marí ha esdevingut un símbol nacional.

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Read Full Post »

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »

%d bloggers like this: