Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Sant Jordi’

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Parlament a l’acte commemoratiu celebrat, el diumenge 22 d’abril de 2012, al “Castell de Montjuïc” (Barcelona):

Tal dia com avui, però 298 anys enrere, o sigui el 22 d’abril de 1714, va començar, a Barcelona, una jornada tranquil·la dintre de la situació de setge que ja feia mesos que durava. Només alguns trets entre els fusellers i a les avançades de les línies borbòniques. Tres batallons custodiaven la ciutat, tot vigilant portes, baluards, Palau i Castell de Montjuïc.

Aquella tarde, a Leucata, un indret prop del baluart de Santa Eulàlia (no gaire lluny d’aquí per cert) es va passar revista a les tropes que s’havien designat per tal d’acompanyar la bandera de Santa Eulàlia. Misser Rafael Casanova, Conseller en Cap, i com a cap de la “Coronela” (la milícia ciutadana) va donar ordre de marxa als distints batallons i, posat al capdavant, marxaren “amb pas militar” vers l’Arenal on es desenvoluparen diverses evolucions i exercicis, en presència del General Antoni de Villarroel, dels altres generals i oficials superiors i d’un nombrós “poble” (públic) que va acudir (talment com avui) a presenciar als seus conciutadans, disposats a sortir en defensa de la ciutat, sempre que ho ordenessin els seus dirigents.

Els moviments, iniciats pels granaders i seguits pels batallons de la “Coronela” fins arribar a comptar amb la participació de tota la força foren “precisos i exactes” i portaren a Villarroel a exclamar:

“Que farien si fossin veritables soldats !!!” 

En concloure l’acte els diversos batallons acompanyaren les banderes fins “la Casa de la Ciutat” dipositant-se a la capella. Aquella nit es va sentir un fort canoneig a la banda del Llobregat, activitat que va precedir l’entrada a port de dues fragates que foren rebudes amb grans mostres d’alegria per part de la ciutadania i, fins i tot, del Conseller en Cap que va acudir a port a rebre a Joan Miquel Berberena, cavallerís i assistent del Virrei de Mallorca, que era qui havia enviat les naus per tal de fer arribar a la ciutat assetjada diverses i importants cartes de l’Emperador. Llegides per Casanova, va ordenar amb la màxima urgència una reunió dels Comuns de la Diputació del General i Braç Militar, així com trameté avís al General Villarroel per tal de comunicar-los el contingut de les mateixes. També es va reunir, a banda, el savi “Consell de Cent” convocat “a la una de la matinada” a tocs de campana de la Catedral fet que encara va estendre més –entre la ciutadania- la sensació de que passava quelcom important.

Les cartes, del rei-emperador Carles i de l’emperadriu Elisabet Cristina, feien especial esment als acords presos a Rastatt (ciutat de l’actual lander alemany de Baden-Würtemberg) que desenvolupaven diversos aspectes dels successius Tractats d’Utrecht (als Països Baixos) i de la Pau signada entre els aliats i els borbònics. El més significatiu és que s’havia acordat la retirada de les tropes “estrangeres” del conflicte peninsular i això es va entendre, des de la ciutat, com un possible alleujament o, si més no, com un possible i immediat aixecament, d’un setge que, justament, estava sustentat en la presència de forces franceses.

Per celebrar aquestes bones notícies s’acordà que l’endemà (de fet, però, ja estaven a la matinada del 23 d’abril) i per ser Sant Jordi se celebraria un solemne “Te Deum” i, el dia següent, un altre a la Catedral, amb assistència del consistori dels Consellers i Prohoms del Consell de Cent, amb exposició del Santíssim Sagrament i destinant diverses quantitat a il·luminacions i d’altres festes “profanes” i que se celebressin 1.000 misses per tots els caiguts al setge, a les diverses esglésies i capelles de la ciutat.

Aquella nit la ciutat no va dormir gaire, mostrant gran satisfacció i joia, trets de salves, “Visques a Carles III”, música i d’altres demostracions d’eufòria col·lectiva.

Tot aquell enrenou va arribar a les guàrdies perimètriques i piquets avançats de fusellers que també participaren de la festa i dispararen les seves armes enmig de la sorpresa i estranyesa del campament enemic, on cregueren que igual es preparava algun intent de sortida i atac, per part de la ciutat … i que es va haver de mantenir en estat de màxima alerta tota la nit, sense poder esbrinar –amb claredat- el motiu d’aquelles demostracions de joia a que es lliurava la ciutat assetjada.

Va arribar la matinada del dia 23, Sant Jordi, i les cartes ja copiades i impreses es distribuïren per tota la ciutat, generant un nou clima de força i, sobretot, esperança. El General en Cap, Villarroel, acompanyat dels altres generals i Estat Major, va passar a felicitar als Comuns i Diputació, essent rebut amb la major deferència i donant-se les mes cordials felicitacions per les notícies i esperances d’aquelles “Cartes reials”.

Totes les institucions, plegades, acudiren a la celebració del Te Deum, oficiat per l’Il·lustre Francesc Barata, canonge de la Catedral, per bé que amb l’absència dels consellers de la ciutat, reunits per tractar assumptes d’alta importància per a la defensa de Barcelona.

Per la tarda, una nova trobada del consistori dels Diputats, Consellers municipals i Consell de Cent. Més tard es feu una “triple salva”, disparant amb bales, menys als quarters francesos. La ciutat, novament, es lliurava a les més diverses expressions d’alegria.

L’enemic, … mut de sorpresa i tement –novament- ser atacat. Va doblar guàrdies i va arribar a apressar alguns paisans sortits de la ciutat per tal d’interrogar-los sobre els motius d’aquell insospitat moviment.

A Ciutat, el primer batalló custodiava portes, el sisè els baluards i mitges llunes i el cinquè feia de “reten” a Palau.

I així, amigues i amics, va transcórrer la Diada de Sant Jordi del 1714.

Carles Serret i Bernús

Responsable de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Biògraf de “Rafael Casanova i Comes”

Read Full Post »

Amb motiu de la propera Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es durà a terme un acte en el seu honor al Castell de Montjuïc, el proper diumenge 22 d’abril a 2/4 de dotze del matí. L’esdeveniment ha estat convocat per La Coronela de Barcelona en col.laboració amb els Miquelets de Catalunya. Hi haurà un petit parlament, música d’època, ofrena de roses als assistens, salves d’honor i sessió de fotos. També es comptarà amb la presència dels Amics de la Girona Napoleònica i dels Miquelets de Girona.

Read Full Post »

%d bloggers like this: