Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘menjar’

ARRÒS DELS MIQUELETS

En l´aniversari de la Batalla d’ Almansa, on va començar realment la pèrdua de les nostres llibertats nacionals en non dels Borbons- els mateixos que ara ens governnen- i d Espanya- la mateixa que ara ens colonitza-, recordem-ho des de la cuina: la resistència, també s’ exerceix des dels fogons.

Els Miquelets eren els membres d’ unes milícies populars de defensa de la terra que les diputacions o juntes de guerra dels diversos Països Catalans reclutaven . El primer cos va ser fundat per Francesc de Cabanyes durant la Guerra dels Segadors o primera guerra d’ independència amb el nom de Companyia d’ Almogàvers per tal de frenar la invasió de les tropes espanyoles de Felip IV -si, d’ aquell rei espanyol, present de nou a les monedes i únicament tractat com cal per al gent de Xàtiva, que mantenen el se retrat cap per avall-.

Varen ser protagonistes de gloriosos fets d’alliberament de viles i presoners catalans, i es varen convertir ens uns herois al ulls del poble,que, d’una banda, els anomenà amb el nom afectuós de “miquelets i, de l’ altra, els relacionava amb els almogàvers històrics; les nombroses cançons i dites tradicionals que en parlen ho testimonien; també varen lluitar contra França en ocasió del la desmembrament de Catalunya amb l’entrega per part dels espanyols de Catalunya Nord.

El règim borbònic els va abolir, però, tot i això, es varen formar més cossos de miquelets davant l’ entusiasme popular. Vestien un uniforme molt característic,de jaqueta vermella, calça blanca,espardenyes i un  capell amb una ploma alta.

També , com és sabut, el monument simbòlic de la ciutat de València és el Miquelet o “Micalet de la seu”, el bell campanar gòtico-català de la catedral.

Hi ha un plat és valencià, del qual no sé  l’ origen del seu nom- que agrairia a qualsevol lector benvolent- però que popularment, és conegut per “Arròs dels miquelets”. Un plat “patriòtic”, com el “Platillo de la Batalla d’ Almansa”- la qual a tots alança- que apareix als receptaris catalans dels s. XVIII i XIX. La cuina, sovint, no és tan innocent com pareix.

 

Ingredients

1 grapat de cigrons (uns 150 g)

bicarbonat

aigua

1 fulla de llorer

1 ceba

1 all

sal

8 salsitxes

400 g d’ arròs (aproximadament)

brou (doble volum d’arròs)

2 0 3 alls

1 ceba safrà

3 o 4 ous

Elaboració

Poseu els cigrons en remull la nit abans, amb una mica de bicarbonat.

L’ endemà, renteu els cigrons i feu-los bullir amb aigua, 1 fulla de llorer, un all picolat, 1 ceba i sal.

Poseu una cassola al foc o paella amb oli i feu-hi sofregir les salsitxes. Retireu-les, amb una mica d’ oli de fregir-les. A la mateixa cassola, posada al foc, hi feu un sofregit amb alls picats i ceba; hi afegiu , generosament, uns brins de safrà, i l’ arròs, que rossejareu. Quan sigui rossejat hi afegiu aigua de bullir els cigrons, calenta, i feu coure l’ arròs, fins que quedi ben sec; remeneu-lo,mirant que no s’ agafi.

Debateu els ous afegint-hi, si voleu, una mica de greix de les salsitxes. Aquestes les col.loqueu damunt l’ arròs, a sobre, amb compte, hi tireu els ous i entreu la cassola al forn a fi que els ous facin una crosta daurada.

Traieu la cassola del forn, talleu la truita a triangles, com un pastís, i serviu-la.

Notes

També hi podeu afegir pebre negre o pebre vermell, julivert, llard, formatge ratllat amb els ous, i canviar els embotits – botifarra, peltruc o poltrota,- carns,pilotes de carn tallades a rodanxes etc.-.

Podeu fer servir una cassola de terrissa; recordeu, però, que només les de cul rodó aguanten bé el foc. Si és totalment plana, de les que a València s’ anomena “rossejadora”, és aconsellable fer aquest arròs al forn.O bé fer servir el clàssic procediment de foc a sota i foc a sobre, posant caliu a la tapadora (ja explicat per Mestre Robert al s. XV).


Es tracta d’ una variant dels clàssics arrossos valencians al forn, des dels que es fan a les comarques centrals, “amb perdiu” (cabeça d’ alls) i restes de l’ olla, dita també “Rossejat”; l’Arròs amb panses ,de la Ribera (tan àrab) fins a l’Arròs amb crosta d’ Elx, tots ells uns arrossos boníssims.

Uns arrossos, a més, que tenen la característica, a la vegada, de tenir l’antecedent més il.lustre possible: ja explica com es fa, perfectament, el cuiner del rei Ferran de Nàpols, Mestre Robert . El coc anomena a la reial la recepta “Arròs en cassola la forn”,hi posa brou d’ olla i safrà i el toc final, la presència daurada dels ous:”E un poch abans que no sia cuyt, trauràs-lo del forn e metràs-hi rovells d’ous freschs e sencers damunt lo arròs; e com hi sien, torna la cassola al forn.E quan sia acabat veuràs que lo arròs haurà feta una crosta la qual és molt bona”.

Es, a més, un arròs de tots els Països Catalans , ja que es fa a Catalunya -Arròs amb cresp del Baix Ebre-, a Mallorca i Menorca -Arròs as forn- , també amb ciurons o cigrons. I també al País Valencià com -arròs al forn- uns exemples són:  l’arròs amb costra, els bunyols i la coca=coca al forn=coca de llanda=coca maria=coca boba…

Es,  ben  bé, doncs un arròs digne dels miquelets. Un arròs per agafar forces per al combat.

JAUME FÀBREGA

Read Full Post »

%d bloggers like this: