Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Guerra de Successió’

L’obra teatral DIES d’INCERTESA es representarà el 6 d’abril a les 20’30 h. al Principal de Castelló. Amb la preséncia de Miguel Angel Prades, Xavi Manzanet, Jordi Tàrrega, Toni Porcar, Maira Cabedo, Anna Angeles (actors i actrius), Joan Raga (director) i Vicent Cerdà (autor).

 

Trailer promocional – Dies d’Incertesa (2013)

Imatges de la producció de Socarrats Teatre “Dies d’Incertesa”. Una obra inspirada en els fets ocorreguts a Vila-real en la guerra de succesió de 1706. La història d’un poble davant l’adversitat. Escrita per Vicent Cerdà i Dirigida Per Joan Raga.

 

 

 

Read Full Post »

RAMON FREDERIC DE VILANA PERLES I CAMARASA Oliana 1663 – Viena 1741

La Biografia complerta de Vilana Perles, el català amb més poder que mai ha tingut Catalunya, consta a l’obra biogràfica: “JO, VILANA PERLES, marquès de Rialp” amb el subtítol “1714, fets i documents de la Guerra de Successió” de Pagès Editors. (en edició). L’autor: Sebastià Sardiné i Torrentallé. Advocat. Investigador històric.

Enllaç directe VERKAMI

per tirar avant el projecte

 

Introducció

RAMON FREDERIC de VILANA PERLES I CAMARASA neix a Oliana l’any 1663, tot i que va estar batejat a l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona. Es casa el 13.11.1689 amb MARIA TERESA FÀBREGA, de 16 anys. Matrimoni “de segrest”. El seu pare , l’adroguer JOAN DOMÈNEC FÀBREGA, amb botiga al Born, no assisteix a la boda. Més endavant, cedeix, però en raó d’una herència de Maria Teresa, es tornen a barallar. Era notari reial i doctor en ambdós Drets. CAPITÀ DE LA CORONELA anys: 1684 i 1697, primera companyia dels gremis, tercer batalló de notaris públics. Ramon Frederic Vilana Perles, participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1697-98 que finalitzà amb la Pau de Rijswijk. CIUTADÀ HONRAT DE BARCELONA tres vegades, el 27.03.1681, el 27.05.1681 i 08.06.1698, sent ajudant de l’escrivà major del Consell de Barcelona. Doctor en ambdós drets, notari reial amb despatx a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Read Full Post »

Els defensors de Catalunya

INFORMACIÓ ESTRETA DE L’EDITORIAL BASE

En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l’anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la nació. Un conflicte en què els catalans, abandonats per les potències internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendició.

L’historiador Francesc Serra, especialista en aquest període, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara inèdites. Més d’un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la política centralitzadora de Felip V, el primer Borbó de la Monarquia Hispànica. Per les pàgines del llibre desfilen vides extraordinàries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l’oblit.

L’obra dignifica la memòria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del país. Tres segles després, encara en plena ofensiva contra la nació catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseverança i l’esforç de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les últimes conseqüències.

Autor

Francesc Serra i Sellarés (Navarcles, 1977) doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Geografia i Història a l’Institut Moianès. Especialista en la Guerra de Successió, destaquen els seus llibres La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca, 1714 (2009) en col·laboració amb Gustau Erill, i Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del Barroc (2010) en col·laboració amb Quaderna. Ha publicat nombrosos articles relacionats amb la Guerra de Successió i ha participat en la confecció de la Ruta 1714, del Museu d’Història de Catalunya. Ha estat l’assessor històric i investigador principal del documental sobre el setge de Cardona, 1711. El Setge, retransmès per TV3, i és assessor històric de l’Aplec del 18 de Setembre de Cardona, que commemora la resistència del darrer baluard català de la Guerra de Successió. Destaquen també les seves investigacions sobre genealogies i masos de la Catalunya central, i és autor del llibre Sant Benet de Bages. Època montserratina (1593-1835), (2006) objecte de la seva tesi doctoral.

Read Full Post »

Tardor de 1711. Durant 34 dies d’autèntica agonia, el castell de Cardona va resistir un setge de més d’11.000 soldats de l’exèrcit més ben preparat del moment.

Aquesta batalla és l’episodi més

desconegut dela Guerra de Successió.

Read Full Post »

 

Pàgina web: Lliures o Morts

David de Montserrat i Jaume Clotet, autors de la novel·laLliures o Mortssobre l’heroi oblidat de 1714, Ermengol Amill. Columna Edicions.

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“A principis dels anys 70 van eixir a la llum els primers treballs d’investigació de Carmen Pérez Aparicio sobre la Guerra de Successió, un tema pràcticament ignorat per la historiografia i que va començar llavors a adquirir la seua veritable dimensió. Amb el pas del temps i successius treballs de la citada historiadora sobre el canvi dinàstic i els governs de Felipe V i el archiduque Carlos, s’ha anat ampliant i perfilant un marc de referència obligat al que, dia a dia, s’han anat sumand valuoses aportacions d’altres historiadors. Ja llavors va començar a emergir un personatge que havia ocupat un paper decisiu en aquell transcendental període, el valencià Joan Baptista Basset i Ramos, significat artífex de la rebel·lió dels valencians i, al mateix temps, protagonista principal de l’escena política en la primera etapa del govern del archiduque. Altres historiadors han dedicat també els seus esforços a seguir la petjada de Basset i, especialment, José Luís Cervera, que ha aportat valuosos i interessants dades sobre la trajectòria militar d’aquest personatge, en una labor que ha donat els seus fruits amb la publicació de la seua biografia. Però, encara que la trajectòria vital de Basset s’ha anat enriquint amb noves dades, faltava conèixer les circumstàncies de lloc i temps en les quals s’havia produït la seua mort. De fet, l’última referència documental coneguda fins a fa poc li situava pres en el castell de Ondarrabia, on havia estat conduït després de la caiguda de Barcelona, i se suposava que, després de la pau de Viena de 1725, s’hauria traslladat a la capital d’Àustria, on probablement hauria mort. No obstant això, aquesta hipòtesi va patir una bolcada inesperada gràcies a les investigacions dels historiadors catalans Muñoz i Catà, que van descobrir a Basset entre els papers de l’Arxiu General de Simancas. A través d’ells es va poder saber que Basset havia estat traslladat després a l’alcàsser de Segòvia i que, en vespres de la Pau i donada la seua fràgil salut, se li havia permès abandonar la presó, encara que subsistia en la ciutat en unes condicions físiques i econòmiques molt precàries. En aquestes circumstàncies, tot feia suposar que Segòvia havia estat l’últim estatge del general valencià. Doncs bé, aquesta suposició ha quedat ara plenament confirmada amb la troballa portat a terme per l’historiador Alfonso Ceballos-Escala, que ha trobat en els Llibres Parroquials de l’església de Santa Eulalia la referència a la data de la seua mort, esdevinguda el 15 de gener de 1728.”

Read Full Post »

Els organitzadors destaquen el considerable augment del nombre de participants i, sobretot, el gran ressó mediàtic que ha aconseguit l’acte

Article extret de Vilaweb.cat. Fotos cortesia de Niţă Adrian i Toni Royo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dissabte 12 de gener es commemoraven els 307 anys de l’atac borbònic a Vila-real i de la crema de la població. Un any més, com des de fa 18, l’associació cultural Socarrats i Acció Cultural del País Valencià van convocar una processó cívica en record dels fets i en homenatge als i les vila-realenques morts eixe dia en defensa de les nostres llibertats; i, com ja havia tingut lloc durant la commemoració de l’any passat, enguany van comptar amb el suport i la presència de l’equip de govern de l’ajuntament.

Prèviament, va tenir lloc, a la plaça Major, una representació de titelles amb la qual es van explicar als més joves els fets del 12 de gener de 1706, duta a terme per Xarxa Teatre amb el patrocini de la Regidoria de Joventut. Després, a les 19 hores, un toc de campanes des del campanar de la vila, primer a foc i després a morts, va marcar l’inici de la processó cívica, que va eixir des del Casal d’Acció Cultural, al carrer Solades.

Obrien la marxa els tocs de la dolçaina del conegut “Pasqualet”, un dels màxims experts en aquest instrument, seguida pels membres dels Miquelets del Regne de València, amb l’abanderat duent una gran senyera i l’oficial, el caporal i els soldats d’aquesta formació, vestits amb uniformes de l’època. A continuació, el Penó de l’associació Socarrats, dut enguany per Vicent Goterris, delegat a Castelló de la Unió de Llauradors, la corona de llorer que ofrenaven Socarrats i Acció Cultural, i la de l’ajuntament. Justament darrere desfilaven els membres de la corporació, encaçalada pel seu alcalde, José Benlloch (PSOE) i pel tinent d’alcalde Pasqual Batalla (Bloc); hi eren, a més, els regidors de Compromís Xavier Ochando i Albert Ibàñez, el portaveu d’EU Alejando Moreno, i els regidors socialistes Emili Obiol i Rosario Royo. A continuació, la gent que s’havia volgut sumar a l’acte, unes 150 persones, molts d’ells amb torxes i molts també duent la “senyera infinita” d’Almenara, que cloïa la desfilada.

La processó cívica, des de la plaça Escultor Ortells, es va dirigir cap al carrer Pere Tercer, per arribar al davant del Casino Carlí, on era la porta de la muralla que els botiflers van atacar i des de la qual van entrar a sang i foc a la població. Hi va tenir lloc l’homenatge dels Miquelets als defensors de la vila, en el qual es va incloure el llançament de les salves de pòlvora que els retien els honors. La desfilada va continuar per un carrer Major Sant Jaume ple d’espectadors, per passar després per la plaça Major i continuar per Major Sant Domènec i el carrer Lluís Vives, fins arribar al davant de la Torre Motxa, l’última resta de la muralla medieval de la vila que es conserva.

En arribar-hi, i davant del monòlit que recorda els fets, va tenir lloc l’homenatge dels Miquelets als morts en defensa de la ciutat, amb noves salves de pòlvora incloses, i es va llegir el text que descriu l’atac i recorda els 263 vila-realencs morts. A continuació van tenir lloc les intervnecions del delegat d’Acció Cultural, Antoni Royo, de la membre de la Jutna directiva de Socarrats Maria Juan, i del tinent d’alcalde Pasqual Batalla. A continuació, tant Socarrats i Acció Cultural com l’Ajuntament van fer les seues ofrenes, mentre sonava la Muixeranga, i l’acte va acabar amb unes parauels del’alcalde de Vila-real. En la petita placeta on es troba el monòlit es van aplegar unes 200 persones.

Els organitzadors es mostren “francament satisfets”, segons ha declarat Antoni Royo, “i no només pel gran creixement del nombre d’assistents, la vistositat de la desfialda del Miquelets i la participació de l’ajuntament, sinó també pel gran ressó que ha aconseguit aquest acte als mitjans de comunicació de tota mena, i que servirà per a que els fets del 1706 siguen cada vegada més coneguts i valorats pel conjunt dels habitants de Vila-real”.

Altres articles apareguts en premsa:

307 años de sangre y fuego en Vila-real (El Períodico Mediterráneo)

Vila-real recuerda su ‘cremà’ (Las Provincias)

Vila-real celebra el sábado el 307 aniversario de la ´crema´ por las tropas borbonas (Levante EMV)

 

Vídeos de la Commemoració penjats al youtube:

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Salves]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Instrucció]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Comitiva]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Torre Motxa]

Miquelets del Regne de València – Vila-real 2013 [Marxa Lilliburlero]

Read Full Post »

Obra de Francesc Xavier Hernandez Cardona i Guillem H. Pongiluppi

A punt de sortir el llibre sobre el setge de Barcelona del 1714. Amb un total de 120 pàgines il·lustrades a tot color, recreacions de la ciutat, de les defenses, de les batalles, dels combatents. Tot plegat tres anys de feina, de feinada amb una acurada aplicació del matte painting. No cal ni dir que els autors estem molt contents perque aquest treball sortirà abans del 25 de novembre, i esperem que també ajudarà a fi que la gent estigui orgullosa d’un passat de llibertats i coratge que hem de recuperar… Us tindrem informats de les diferents activitats.

Els autors volem agraïr explicitament el suport de l’Eusebi, dels Miquelets de Catalunya, de la Coronela, d’en Riart i dels molts amics que han col·laborat perquè aquest treball hagi vist finalment la llum. I de manera molt especials als amics de Cossetània i Angle sense els quals aquest projecte no s’hagués pogut desenvolupar.

Read Full Post »

En Guàrdia. Programa d’historia de Catalunya Ràdio, amb Enric Calpena

El passat 11 de setembre va començar a Catalunya Ràdio una nova sèrie dels d’En Guàrdia! dedicada a la guerra de Successió. El cicle comença amb l’anàlisi de l’origen del conflicte: la guerra dels Segadors del 1640.

ESCOLTEU-HO ACÍ:

http://www.catradio.cat/audio/662979/En-guardia—Linici-de-la-guerra-de-Successio

http://www.catradio.cat/audio/90564/108—La-preparació-de-la-Guerra-de-Successió

http://www.catradio.cat/audio/420855/302—Els-herois-de-la-guerra-de-Successió

http://www.catradio.cat/audio/662979/429—De-la-guerra-dels-Segadors-a-la-de-Succesió

http://www.catradio.cat/audio/670523/434—Testament-de-Carles-II-Successió-2

http://www.catradio.cat/audio/680128/440—Linici-de-la-guerra-de-Successió-(Successió-3)

http://www.catradio.cat/audio/687707/En-guardia—La-guerra-de-Successio-(Successio-4)

http://www.catradio.cat/audio/276371/219—Les-músiques-de-la-guerra-de-Successió

http://www.catradio.cat/audio/698668/En-guardia—La-guerra-de-Catalunya-Successio-5

http://www.catradio.cat/audio/710766/En-guardia-Decret-de-Nova-planta

http://www.catradio.cat/audio/721198/En-guardia-LOnze-de-setembre-Successio-7

http://www.ivoox.com/francesc-castellvi-lletres-1-17-11-13-audios-mp3_rf_2560902_1.html

http://www.catradio.cat/audio/789785/La-Reial-Audiencia-(institucions-2)

Read Full Post »

El passat 4 de juliol la Societat Coral el Micalet va acollir l’acte de cloenda del curs 2011-2012 del Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana, entitat que té com a objectiu promoure el català en tots els àmbits al nostre país. Els Miquelets del Regne de València participàrem en un dels actes de la cloenda, la representació de tres escenes d’una obra de teatre ambientada en la Guerra de Successió, que narra els fets anteriors al 25 d’abril i la batalla d’Almansa, així com l’origen i creació del Regiment de la Mare de Déu dels Desemparats, el qual tractem de fer reviure amb la nostra associació, els Miquelets del Regne de València.

El protagonista de l’obra, Pere Pardo, un aprenent del Voluntariat, va lluir la nostra vestimenta, amb el suport de dos dels membres del nostre regiment, Jordi Manyes i Laia Martín, que desfilaren a l’acabament de l’obra per l’escenari amb la música del grup de tabal i dolçaina de la Societat Coral el Micalet de fons.

Soldats del Regiment

Dos dels membres dels Miquelets del Regne de València durant l’obra de teatre que explicava la Guerra de Successió i que va tindre lloc a la Seu Coral el Micalet de València.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »

%d bloggers like this: