Hui recordem al General Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 – Segòvia, 15 de gener del 1728)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“A principis dels anys 70 van eixir a la llum els primers treballs d’investigació de Carmen Pérez Aparicio sobre la Guerra de Successió, un tema pràcticament ignorat per la historiografia i que va començar llavors a adquirir la seua veritable dimensió. Amb el pas del temps i successius treballs de la citada historiadora sobre el canvi dinàstic i els governs de Felipe V i el archiduque Carlos, s’ha anat ampliant i perfilant un marc de referència obligat al que, dia a dia, s’han anat sumand valuoses aportacions d’altres historiadors. Ja llavors va començar a emergir un personatge que havia ocupat un paper decisiu en aquell transcendental període, el valencià Joan Baptista Basset i Ramos, significat artífex de la rebel·lió dels valencians i, al mateix temps, protagonista principal de l’escena política en la primera etapa del govern del archiduque. Altres historiadors han dedicat també els seus esforços a seguir la petjada de Basset i, especialment, José Luís Cervera, que ha aportat valuosos i interessants dades sobre la trajectòria militar d’aquest personatge, en una labor que ha donat els seus fruits amb la publicació de la seua biografia. Però, encara que la trajectòria vital de Basset s’ha anat enriquint amb noves dades, faltava conèixer les circumstàncies de lloc i temps en les quals s’havia produït la seua mort. De fet, l’última referència documental coneguda fins a fa poc li situava pres en el castell de Ondarrabia, on havia estat conduït després de la caiguda de Barcelona, i se suposava que, després de la pau de Viena de 1725, s’hauria traslladat a la capital d’Àustria, on probablement hauria mort. No obstant això, aquesta hipòtesi va patir una bolcada inesperada gràcies a les investigacions dels historiadors catalans Muñoz i Catà, que van descobrir a Basset entre els papers de l’Arxiu General de Simancas. A través d’ells es va poder saber que Basset havia estat traslladat després a l’alcàsser de Segòvia i que, en vespres de la Pau i donada la seua fràgil salut, se li havia permès abandonar la presó, encara que subsistia en la ciutat en unes condicions físiques i econòmiques molt precàries. En aquestes circumstàncies, tot feia suposar que Segòvia havia estat l’últim estatge del general valencià. Doncs bé, aquesta suposició ha quedat ara plenament confirmada amb la troballa portat a terme per l’historiador Alfonso Ceballos-Escala, que ha trobat en els Llibres Parroquials de l’església de Santa Eulalia la referència a la data de la seua mort, esdevinguda el 15 de gener de 1728.”

Read Full Post »

Joan Baptista Basset i Ramos

Retrat al·legòric del Mariscal Tinent Joan Baptista Basset i Ramos
(autor: Manuel Boix)

“Era don Juan Bautista Baset natural de las huertas de Valencia, hijo de un escultor. Pasó a servir a la guerra de Hungría , donde obtuvo el grado de capìtán y aprendió la fortificación. Basset vino a España a recomendación de la corte de Viena. El rey Carlos II le empleó en el estado de Milán, después le destinó a visitar las plazas de África y a aumentar las fortificaciones. En este tiempo murió el rey Carlos II y pasó al partido del rey Carlos. (…). Era hombre de buena intención; su genio tumultuoso. El arte de la guerra no le había infundido los modales de un civil estilo.”

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
“Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725” Vol. I, pàg. 613

…

“Juntos los generales y coroneles en su alojamiento, habló el general comandante con términos los más expresivos, alabando la conducta, valor, celo y constancia de todos los oficiales. (…) Ponderó cada uno de los generales y coroneles sus razones, y terminaron su dictamen con decir que la plaza estaba en estado de procurar la capitulación y el modo de sacar las ventajas que podían conseguirse antes de llegar a experimentar el asalto general. Todos fueron de este parecer menos el general Basset y el coronel don Sebastián Dalmau (…) Respondieron todos que obedecerían su orden, y el general Basset respondió que obedecería el orden, per que desde luego decía y repetía, y habló con lengua materna y dijo: «Jo saltaré per on saltarà Barcelona», que quiere decir que no se apartaría de la resolución que tomarían los comunes.”

Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
“Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725” Vol. IV, pàg. 207

…

Junta de guerra de l’1 de Setembre de 1714,amb la participació d’Antoni Villarroel, Casanova i Basset

“… se arrojaron algunos fuegos artificiales, de los singulares que tiene dispuestos, la particular industria, y rara habilidad del General Don Iuan Bautista Basset y Ramos Comandante de la Artilleria, y à la luz permanente de dichos artificios fueron descubiertos los Enemigos, con lo que se les dispararon algunos cañonaços de Monjuìque, y se pusieron en precipitada fuga ; tanto los Infantes, como su Cavalleria.”

“Gazeta de Barcelona – Diario del Sitio de Barcelona” 29-set-1713

Read Full Post »

Joel Joan encarnarà el General Moragues al cinema

Joel Joan encarnarà el General Moragues en la versió catalana de la pel·lícula Braveheart

La població de Sort (Pallars Jussà) serà l’escenari d’una part de la pel·lícula El General de Ferro, que gira al voltant de la figura de Josep Moragues. Nascut l’any 1669, va lluitar durant la Guerra de Successió contra les tropes castellanes de Felip V i també contra els francesos. L’encarregat de representar aquest històric personatge serà l’actor Joel Joan, que serà una mena de Mel Gibson a la catalana. Segons el director de la pel·lícula, Ignasi P. Ferré, ha assegurat que “es podria dir que és com un Braveheart, perquè comparteixen el mateix nivell d’heroïcitat, encara que la seva causa va ser la independència de Catalunya”. Ferré, a més, ha afegit que el film és important “per a la moral del país, perquè es vegi que també tenim herois”.

La capital del Pallars Jussà només serà una de les localitzacions de la pel·lícula, ja que també es rodaran escenes a Barcelona i Sant Hilari Sacalm, el poble natal del General Moragues. Els productors, però, estan estudiant com aconseguir finançament internacional, per poder així rodar escenes a Holanda, Itàlia o el Regne Unit.

L’heroi català més desconegut

Josep Moragues va ser conegut amb el sobrenom de Diable de les Guilleries. Durant la Guerra de Successió es va alinear amb els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria per tal de lluitar contra les tropes felipistes. Quan Barcelona va caure el 1714, Moragues va ser capturat i, després de ser jutjat de mala manera, se’l va executar en públic. El seu cap va restar penjat en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona durant dotze anys.

EXTRET DE: http://www.sms25.cat/noticia/1575/Joel_Joan_encarnara_el_General_Moragues_en_la_versio_catalana_de_la_pel.licula_Braveheart

Read Full Post »