Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘exèrcits valencians’

Cartell de la recreació del setge de Bocairent (2014)

Cartell de la recreació del setge de Bocairent (2014)

 

Enguany tornarem a celebrar la recreació històrica del setge de Bocairent, just el dijous 21 d’agost. El punt de trobada serà el campament militar que muntarem en la Plaça de l’Ajuntament a les 19:00h.

Grups participants en l'edició d'enguany

Grups participants en l’edició d’enguany

Pel que respecta als grups de recreació històrica, en el bàndol borbònic tindrem al Regimiento Castilla – Tercio de Morados Viejos i al Régiment de La Courunne, vinguts des d’Almansa. En el bàndol austriacista participarem els Miquelets del Regne de València, l’Asociación Cultural de Amigos del Museo Historico-Militar de Valencia, el Regiment de la Diputació de Catalunya, el Regiment Ciutat de Barcelona, el Regiment de Sant Narcís (Girona) i el Regiment de Cuirassers de Moià.

Enguany també contarem amb la participació del grup de xirimiters i tabaleters l’Aljub de Bocairent, que obriran la processó cívica.

Programa d'actes de Bocairent Resisteix 2014

Programa d’actes de Bocairent Resisteix 2014

 

Aquesta és la pàgina de l’acte en Facebook: https://www.facebook.com/events/1459650694290113/

 

Anuncis

Read Full Post »

Josep Marco, natural d’Algemesí, conegut pel malnom de El penjadet, va ser un capità valencià austracista, i lider popular maulet.

Aquest lluitador maulet és força desconegut. Una de les primeres notícies de Marco la donen els cronistes borbònics Josep Vicent Ortí i Major i Josep Manuel Planes en parlar del setge de Xàtiva de 1707, referint-se a ell i els seus homes com una colla de lladres vinguts de La Marina. També se l’ha qualificat de simple guerriller. No obstant això, també pareix clar que el capità Marco comandava una partida prou irregular de miquelets valencians i catalans i que actuaren amb tàctiques guerrilleres durant tota la Guerra de Successió al costat de la causa maulet. Pocs dies abans del setge, Marco i els seus homes, uns 400, arribaren a Xàtiva per donar suport a la milícia i la resta de forces que dirigia l’aragonès Miguel Purroi. Marco fou aclamat pels de Xàtiva, ja que a penes disposaven de municions i aquest en porta una gran quantitat. Josep Marco i els seus miquelets lluitaren durant tot el setge, primer en la ciutat i després en el castell, però quan els anglesos decidiren capitular, Marco trenca el setge la nit abans fugint amb els seus homes i 200 xativins més que s’uniren a ell.

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva

Tot i el que diuen Ortí i Planes, Marco continuà la lluita en Catalunya. Així el 1713 ja estava al Setge de Barcelona on va comandar, amb el grau de capità, la seua pròpia companyia, la qual era coneguda com “Companyia Josep Marco”. El 1713 eixí amb la seua cavalleria per sumar-se a les forces de Poal i el Diputat Militar. Poc després ja estava en Barcelona de nou, on participà en els combats de la Creu Coberta rebent després la felicitació d’Antoni Villarroel pel paper que hi jugà. De nou tornà a eixir de Barcelona en l’expedició de Berenguer a Alella on quedaren aïllats el 5 d’octubre. Però dos dies després aconseguí obrir-se pas amb un grup de combatents i retornar a la capital. Finalment, el 8 de febrer de 1714 amb Badia i Adjutori Segarra, travessaren, una altra vegada, el cordó del setge de Barcelona i s’uniren a les forces d’Amill primer, després a les d’Antoni Puig i a les Antoni Valls finalment per continuar la lluita en Tarragona.

Les tropes de Josep Marco

Les tropes que comandava Marco eren de cavalleria, la qual cosa explica la rapidesa dels seu moviments. Com a una tropa no regular que eren, no hi ha constància que tingueren un uniforme clarament definit. Soldats no professionals i poc experimentats al principi de la guerra, les tropes de Marco eren al final de les més veteranes i experimentades. El nombre girà sempre al voltant dels 400 als quals s’hi anaren afegint nouvinguts que substituïen a les baixes. Al final de la guerra, però Marco i els seus homes ja no disposaven de cavalls, per la qual cosa es convertiren en una unitat de fusellers. Segons Hernàndez i Riart, durant el darrer any de la guerra, ja no eren més de 40. Per això el 1714, acabaren unint-se i integrant-se a altres unitats.

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco "El Penjadet" (Dibuix de Riart al llibre 'Els exèrcits de Catalunya 1713-1714')

Maulet valencià de la companyia de Josep Marco “El Penjadet” (Dibuix d’en Riart al llibre ‘Els exèrcits de Catalunya 1713-1714’)

Referències

  1. F.Xavier Hernández, Francesc Riart, Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), Rafael Dalmau ed., Barcelona, 2007

Read Full Post »

%d bloggers like this: