Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘catalunya’

La prohibició del Govern espanyol de disparar les salves d’honor als catalans assassinats ha donat dimensió nacional a l’acte. Les salves han estat substituïdes per un minut de silenci. En cas de disparar, Miquelets i Trabucaires haurien pogut perdre les seves llicències d’armes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Unes 800 persones, en la seva majoria veïns dels pobles del Voltreganès, s’han concentrat davant de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà per retre homenatge als màrtirs de 1714. Entre els assistents a aquest acte, organitzat per Òmnium Cultural del Voltreganès per celebrar la seva creació, hi havia gent de totes les edats. Els concentrats han fet una marxa amb torxes de prop d’un quilòmetre fins el santuari de La Gleva, ja en el municipi de les Masies de Voltregà.

L’acte de recordança dels màrtirs catalans de 1714 no ha pogut tenir les salves d’honor que havien de disparar els Trabucaires i els Miquelets degut la prohibició per part de les autoritats espanyoles, que van considerar que aquest tipus de demostracions no es podien portar a terme perquè la jornada de record als 120 patriotes assassinats per l’exèrcit borbònic d’ocupació no és una festa tradicional catalana. La difusió que ha tingut la notícia des d’ahir dissabte ha aixecat expectació i ha atret l’atenció de nombrosos mitjans de comunicació d’abast nacional.

En cas de fer ús de les armes de foc, la delegació del Govern espanyol a Cataunya podria retirar les llicencies als autors i fins i tot requisar-los les armes. És per això que han desistit d’engegar els trets de salves.

La jornada ha començat amb un minut de silenci a l’interior de l’església parroquial de Sant Hipòlit i l’actuació d’un grup de bastoners. Tot seguit, s’ha format una comitiva, amb els Miquelets i els Trabucaires al front, acompanyats d’un seguici de gent que anava prenent i encenent les seves torxes.

Al ritme de la música i els tambors, centenars de persones han baixat pel mig de la carretera fins arribar al santuari de la Mare de Déu de la Gleva. Dalt de tot del seu campanar, onejava una gegantesca bandera estelada.

Un cop al santuari, dins de l’església, han tingut llocs diversos parlaments, un dels quals ha recordat que mossèn Antoni Pladevall, l’historiador que ha rescatat de l’oblit la història dels màrtirs de la Gleva de 1714, no ha pogur ser present a l’acte, ja que aquest dilluns serà intervingut a l’Hospital Clínic de Barcelona, i s’ha esmentat que havia volgut demanar als concentrats que preguessin per ell a la Mare de Déu de la Gleva. El rector de la Gleva, en un breu parlament, ha defensat la rectitud de l’homenatge d’avui.

L’acte a l’interior de l’església ha acabat amb el cant dels Segadors. Mentrestant, els Miquelets s’havien mantingut en formació fent un passadís a l’entrada de l’església. A la sortida del temple, encara s’ha tornat a cantar els Segadors, en reconeixement a la gran quantitat de gent que no hi havia pogut entrar.

Un grup de joves ha rebutjat la prohibició de disparar salves, emesa per la delegació del Governn espanyol a Catalunya, i en senyal de rebuig ha fet explotar coets i forts petards, mentre se sentien crits a favor de la independència de Catalunya.

FONT: osona.com

Read Full Post »

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Read Full Post »

Joan Laporta, president del FC Barcelona

Joan Laporta, president del FC Barcelona

Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya
Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya
Els defensors de Barcelona

Els defensors de Barcelona

Miquelets al Fossar de les Moreres

Miquelets al Fossar de les Moreres

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Maulet tocant el corn marí

Maulet tocant el corn marí

Els Miquelets de Catalunya fan salves d'honor al Fossar

Els Miquelets de Catalunya fan salves d'honor al Fossar

Els maulets valencians

Els maulets valencians

Maulet valencià

Maulet valencià

Read Full Post »

talamanca

Al maig del 2009 una editorial de Sant Vicenç de Castellet va editar amb el suport de l’Ajuntament de Talamanca ( Bages ) un llibre que situa el context de la Guerra de Successió, explica el desenvolupament de la batalla de Talamanca, darrer combat a gran escala que guanyàren els austracistes catalans en el seu afany de trencar el setge de Barcelona i fa referència als personatges més decisius que intervingueren en la mateixa.

A començaments del 1714 el domini borbònic sobre el Principat de Catalunya era pràcticament irreversible i a partir d’una sèrie de revoltes que s’organitzen arreu del país en contra dels tributs imposats per finançar el que quedava de guerra, el poder borbònic reacciona executant una repressió brutal en contra de la població catalana, que a més a més de l’incendi de Peramola, Prats de Lluçanès, Caldes de Montbui, Manresa, Martorell, Sant Quintí de Mediona, Sallent, Torelló, Sant Feliu Sasserra, Oristà i Arbúcies, inclou tot tipus d’assassinats i saqueigs.

Amb aquest clima s’afronta des de la Catalunya interior la necessitat d’alliberar la ciutat de Barcelona del setge que comandava el Duc de Berwick. Malgrat la victòria a Talamanca que va permetre a Antoni Desvalls, comandant de l’exercit català a l’exterior de la capital, empaitar el Conde de Montemar fins a Sabadell ( Vallès Occidental ), la superioritat humana i material de les tropes borbòniques va acabar-se imposant amb les nefastes conseqüències que són tant ben conegudes.

L’atractiu principal del llibre és la possibilitat d’endinsar-se en la Guerra de Successió a partir d’unes pàgines molt bones de llegir, amb documents originals, plànols i referències, i que fan esment d’un capítol no excessivament conegut d’aquesta guerra. La recerca sobre els personatges que hi participaren és absolutament interessant i hi trobem els valencians Vicent de la Calçada ( que va fer la guerra sencera, defensà Barcelona i acabà exiliat a Àustria) i Pau Perales ( que va acabar defensant la illa de Mallorca ) o el santcugatenc Francesc Busquets.

Són 125 pàgines de lectura estiuenca agradable i ràpida. El problema és que no sabria dir on es podria trobar fora de la mateixa Talamanca, un lloc que no agafa massa de passada però al que val la pena apropar-s’hi.

Read Full Post »

« Newer Posts

%d bloggers like this: